El Consell de Mallorca ja ha preparat un requeriment per demanar a la Direcció General de Trànsit que revoqui la decisió de mantenir el Bus-VAO i que l'elimini. El conseller de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Fernando Rubio, ha manifestat la seva sorpresa davant la publicació al BOE d'aquest dimecres de la resolució ministerial que recull que el carril es mantindrà. "És una decisió unilateral que va en contra de la voluntat dels mallorquins, que no volen aquesta infraestructura", ha assegurat.

El Consell de Mallorca ultima l'ampliació d'un nou carril a la via de cintura de Palma amb l'objectiu de reduir els embossos als accessos a Ciutat. Segons ha informat la institució insular en un comunicat de premsa, un dels punts on es guanyarà un carril serà el tram que hi ha entre l'autopista d'Inca i la sortida de Valldemossa –a la part de la via de cintura en direcció a Andratx. "El punt de major densitat de trànsit es troba en el tram en què conflueix la via de cintura amb l'autopista d'Inca, amb més de 170.000 vehicles cada dia i on es produeixen retencions importants", diu la nota, que també aclareix que no es consumirà territori perquè "hi ha espai a la mitjana per fer el carril". També es construirà un tercer carril davall de la rotonda de Can Blau, el qual s'enllaçarà amb els tres de la via de cintura a l'altura de l'Estadi Balear per evitar l'embut que es forma "per als vehicles que accedeixen a l'autopista de l'aeroport a la via de cintura, ja que només hi ha dos carrils, mentre que a la via de cintura n'hi ha tres", explica la institució insular, a més de remarcar que "els tècnics apunten que aquesta actuació suposarà reduir entre un 25% i un 30% les coes que es formen" en aquest punt. El cost d'aquesta actuació en concret serà de tres milions d'euros i les obres duraran entre tres i quatre mesos una vegada s'adjudiquin.

Ara sí. S’acosta el debat polític i social sobre l’homogeneïtzació del model de finançament de les autopistes. Bé. I encara serà millor si el debat es tradueix en política. Aquest procés de decisió es pot estructurar en cinc grans qüestions: 1) Per què pagar (el problema); 2) Com pagar (les alternatives); 3) Quant pagar; 4) Com decidir-ho; i 5) Com gestionar-ho. Som-hi.

El Consell de Mallorca ha rebutjat aquest dijous la intenció del govern espanyol d'implantar a partir del 2024 un model de peatge de pagament per ús a totes les vies ràpides de l'Estat, tant autopistes com autovies. D'aquestes vies, a l'illa n'hi ha tres: la Ma-1, que connecta Palma amb Peguera; la Ma-13, des de Palma fins sa Pobla, i la Ma-19, que enllaça Palma i Llucmajor. El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del govern espanyol, que preveu implantar aquest "mecanisme de pagament", no afectaria les carreteres de Mallorca, perquè només es desenvoluparia a les de titularitat estatal, i el Consell en gestiona les de l'illa. Així i tot, el conseller de Mobilitat, Iván Sevillano, ha assegurat que s'hi oposaran en cas que finalment afectassin les de Mallorca.

La intenció del govern de l'Estat d'implantar un model de peatge de pagament per ús a totes les vies ràpides de l'Estat –autopistes i autovies– ha generat el rebuig generalitzat de les comunitats autònomes, del sector del transport i de les associacions de consumidors, i fins i tot ha obert noves diferències en l'executiu de Pedro Sánchez, ja que Unides Podem, que forma part de la coalició de govern, s'hi ha posicionat en contra.

El govern central ha acceptat pagar 1.291 milions d’euros a Abertis quan aixequi els peatges de l’AP-7 el 31 d’agost, que és quan s’acaba el contracte de concessió. El pla d’estabilitat enviat per l’executiu espanyol a Brussel·les la setmana passada reconeix que aquest any està disposat a pagar a Abertis per l’AP-7, una partida que elevarà el dèficit públic, segons ha avançat El País. Els 1.291 milions que diu el govern espanyol, però, queden lluny dels 3.325 milions que reclama Abertis.

El govern espanyol ho ha anat dient amb la boca petita, però ara ja s’hi ha compromès de manera oficial amb la Unió Europea: vol implantar un sistema de peatges a les autopistes quan queda menys de mig any perquè s’aixequin les barreres que queden a l’AP-7, l’autopista més important i més rendible d’Espanya, i a l’AP-2, que uneix Barcelona amb Saragossa.

Acord perquè el grup de restauració i d'estacions de servei Áreas compri el negoci de la seva competidora Autogrill a Espanya i Portugal. Amb l’adquisició, Áreas assumirà també el miler de treballadors que la companyia italiana té a la península Ibèrica, segons ha avançat El Confidencial i han confirmat les empreses implicades posteriorment. La compra s’ha fet per 12 milions d’euros.

Des que van comprar Abertis el 2018, Atlantia i ACS han impulsat una agressiva política de dividends que els permetés recuperar tota, o gairebé tota, la inversió realitzada quan van adquirir la companyia.

Quatre mesos després que anunciés la presentació de l’últim expedient de regulació d’ocupació (ERO) que finalment va acabar afectant uns 140 treballadors, la concessionària Abertis, propietat de Florentino Pérez, presentarà un nou ERO per causes organitzatives i productives.

Cop de porta del govern espanyol a la proposta d'Abertis d'allargar les concessions de les autopistes de peatge durant el mateix temps que duri l'estat d'alarma. Tal com va avançar l'ARA, l'empresa vol que se la compensi pel descens de trànsit que ha provocat la declaració de l'estat d'alarma, fet que ha retallat dràsticament la facturació dels seus peatges.

Una de les conseqüències del confinament obligatori per combatre el covid-19 ha estat la caiguda en picat del trànsit, cosa que ha rebaixat els ingressos de les concessionàries d’autopistes en la mateixa proporció. Per compensar aquest forat, Abertis ha iniciat contactes amb el govern espanyol perquè els seus contractes de peatges s’allarguin durant el mateix temps que duri l’estat d’alarma, segons ha pogut saber l’ARA.

Els serveis públics que presta una empresa privada en règim de concessió inclouen un amplíssim ventall de negocis: el més conegut és el de les autopistes, però també serveis com les residències de la tercera edat (que a causa del covid-19 estan sotmeses a una pressió molt elevada), aparcaments (on la catalana Saba és un dels actors destacats), guarderies, gimnasos, àrees de servei (Áreas és una de les més importants del sector), benzineres o, fins i tot, les botigues i restaurants dels aeroports. Hi ha grans empreses, però també pimes i cooperatives.

Una de les notícies més celebrades per qualsevol usuari habitual de l’AP-7, l’aixecament dels peatges, és en realitat una mala notícia. No és una provocació: treure el pagament per l’ús d’aquesta autopista (entre Tarragona i Alacant des d’aquest 1 de gener, i la resta de trams a partir de l’1 de setembre del 2021) no té cap sentit.

La constructora ACS, que presideix Florentino Pérez, s'ha venut al fons britànic Hermes Infrastructure un 74% de la seva filial d'autovies Iridium, que controla dues vies amb peatge a l'ombra a Catalunya: l'Eix Diagonal (Vilanova-Vilafranca-Manresa) i Reus-Alcover, segons ha comunicat la constructora a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.