I vindrà la cinquena.

La decisió aquest dijous del Banc Central Europeu (BCE) de retallar els tipus d'interès arriba menys de dos anys després de la primera pujada, el juliol del 2022. La crisi de preus que ha afectat el conjunt de les economies avançades –sobretot les europees– s'ha allargat més de tres anys i els responsables de l'organisme monetari consideren que ha arribat el moment d'afluixar i tornar a abaratir el crèdit davant unes condicions que ja no són com les de fa dos estius: els preus s'han moderat a tot arreu i el creixement en bona part del continent és gairebé inexistent.

La inflació està sota control i manté la tendència a la baixa, fins i tot més de pressa del previst, però el Banc Central Europeu (BCE) ha optat per no canviar de plans i mantenir els tipus d'interès a uns nivells elevats, al 4,5%. Això sí, la presidenta de la institució monetària, Christine Lagarde, ha insistit que al consell de govern de l'organisme del juny que ve ja comptarà amb "més indicadors i dades econòmiques" i, per primera vegada, ha assenyalat que podria ser "apropiat" abaixar el preu del diner.

Els preus es relaxen a Europa aquest estiu. La inflació interanual a l'eurozona es va situar, al juliol, en el 5,3%, cosa que suposa dues dècimes menys que el mes de juny, quan va ser del 5,5%. Al conjunt de la Unió Europea, la taxa d'inflació va caure fins al 6,1%, tres dècimes menys que la del mes anterior. D'aquesta manera, tot i que queda encara lluny de l'objectiu del 2% establert pel BCE, la inflació a l'eurozona i a la Unió Europea toca el punt més baix des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna el febrer del 2022.

El Banc Central Europeu ha anunciat aquest dijous una nova pujada dels tipus d'interès de 0,5 punts percentuals, de manera que els tipus bàsics a la zona euro se situaran en el 3,5%, el nivell més alt des de la tardor del 2008, durant l'esclat de la crisi financera internacional. La institució monetària, doncs, no ha variat el seu full de ruta per frenar l'escalada de preus malgrat les recents turbulències al sector bancari.

El Banc Central Europeu ha anunciat un increment de mig punt percentual dels tipus d'interès bàsics de la zona euro fins al 2,5%. És la quarta pujada consecutiva del preu del diner, tot i que, com estava previst, la institució monetària ha frenat el ritme de pujada, ja que les dues últimes reunions del consell de govern van aprovar augments de 0,75 punts.

El Banc Central Europeu segueix enfocat a combatre la inflació amb la seva principal eina, els tipus d'interès. La institució ha anunciat aquest dijous una pujada històrica dels tipus de 0,75 punts, fins a situar-los en l'1,25%. Aquest increment, inèdit en la història de l'euro, arriba després que al juliol ja apliqués un augment del 0,5%, el doble del previst. És la segona pujada de tipus que aplica el BCE des del 2011, ja que des d'aleshores només els havia abaixat o mantingut en un mínim històric del 0%. El consell de govern del BCE estava dividit entre un augment agressiu de 0,75 punts percentuals i un de mig punt, més moderat, en línia amb les últimes recomanacions de l'economista en cap de l'organisme, Philip Lane. Tot i així, la seva presidenta, Christine Lagarde, ha assegurat que la decisió ha sigut unànime encara que hi havia diferents punts de vista a la discussió.

Walter Bagehot va viure al segle XIX a Anglaterra i va esdevenir l’editor principal de The Economist el 1861, càrrec que va ocupar durant disset anys. La revista havia estat fundada per l’economista escocès James Wilson el 1843. Bagehot, que s'havia casat amb la filla de Wilson el 1858, va ser un prolífic i influent escriptor. Entre les seves obres destaca Lombard Street sobre finances i banca. Bagehot ha tingut un gran predicament entre els bancs centrals sobretot per la recepta per afrontar una crisi financera: el banc central ha de prestar sense límits als bancs que tinguin problemes de liquiditat però que siguin solvents i que puguin aportar garanties (col·lateral en l’argot bancari). A més, el préstec ha de ser a un tipus d’interès prou alt perquè els bancs que realment no ho necessitin no ho demanin, per evitar l’anomenat “risc moral”. L’atractiu d’aquesta política consisteix en el fet que, si és creïble, no s'ha de fer servir! Això és així perquè està dirigida a atacar les crisis d’entitats que siguin solvents, que els seus actius cobreixin els passius, però que pateixin retirades de dipòsits per un pànic. Els dipositants ja no correran a treure els diners del banc quan sàpiguen que el banc central li prestarà diners sense límit per evitar la fallida de la institució.

La decisió del BCE d’apujar els tipus d’interès fins al 0,5%, el doble del previst, va acaparar tots els focus dijous passat. És normal: feia 11 anys que el BCE no elevava els tipus i 22 que no els apujava 0,5 punts de cop. I això afecta les hipoteques i els crèdits de molta gent. Però en la mateixa roda de premsa, la presidenta Christine Lagarde va fer un altre anunci històric que va passar més desapercebut: la creació del TPI, un instrument que ho pot canviar tot si ens ve una crisi a sobre.

“L’activitat econòmica s’està alentint”, ha admès Christine Lagarde. Per això pot semblar contradictori que, al mateix temps, la presidenta del BCE hagi anunciat una pujada de tipus, una mesura que persegueix refredar l’economia i, en últim terme, els preus. Aquesta és la complexitat dels temps que vivim. Els preus s’han desbocat. Sobretot per l’energia, sí, però ja s’està contagiant a la resta de productes. I, per tant, el BCE no té més remei que apujar els tipus. El que ha sobrat és que el banc rectifiqui: va dir que els apujaria fins al 0,25% i finalment ha sigut el 0,5%. Així es perd la credibilitat.

Les pujades de tipus anunciades pel Banc Central Europeu des de l'estiu i confirmades aquest djous afectaran de manera desigual els diferents actors econòmics. Aquesta és una aproximació als seus efectes.

Canvi d'era a l'economia europea. El Banc Central Europeu ha decidit aquest dijous posar fi al seu programa de compra de deute públic i corporatiu, el mateix dia que ha anticipat que en la pròxima reunió del seu consell de govern, prevista per al juliol que ve, anunciarà una pujada dels tipus d'interès, que serà la primera en una dècada. Les dues mesures tenen com a objectiu reduir l'escalada de preus que afecta l'economia de la zona euro, especialment des que la invasió russa d'Ucraïna va disparar el preu de l'energia.

El Banc Central Europeu (BCE) no canvia el rumb, però la inflació bat rècords històrics i la preocupació pels riscos i conseqüències que té i tindrà en l'economia també augmenten dins la seu de la institució a Frankfurt (Alemanya). En la reunió del consell de govern del BCE d'aquest dijous, no hi ha hagut grans canvis: el programa de compres de deute conclourà el tercer trimestre d'aquest any i els tipus d'interès, que estan en mínims històrics del 0% des del 2016, no es tocaran fins aleshores. Però en les paraules de la presidenta de la institució, Christine Lagarde, s'hi detecta més preocupació i més decisió per començar a actuar. Per això, s'ha fixat més taxativament que la compra de deute s'acabarà el tercer trimestre, cosa que acosta la data per decidir sobre els tipus d'interès.

El Banc Central Europeu manté el guió dels últims mesos. La seva presidenta, Christine Lagarde, ha tornat a descartar aquest dijous una pujada dels tipus d'interès malgrat l'escalada de preus generalitzada a tota la zona euro. La institució monetària no es deixarà influir tot i els increments del preu del diner aprovats per altres bancs centrals del món, l'últim aquest mateix dimecres als Estats Units.

El Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat que accelera la retirada dels estímuls a l'economia amb l'objectiu de fer front a les pujades de preu recents. En un comunicat posterior a la reunió del consell de govern, la institució ha indicat que, tot i mantenir en mínims històrics del 0% els tipus d'interès, reduirà el ritme de compra de deute públic. La resta d'estímuls monetaris continuaran sense canvis.

No hi ha canvi de guió. La inflació continua en nivells molt més alts del que es desitja, però el Banc Central Europeu (BCE) no es mou. Aquest dijous, el consell de govern de l'organisme ha decidit mantenir immòbils i en mínims els tipus d'interès i tampoc canvia el full de ruta per a la retirada del pla d'estímuls antipandèmia: deixarà de comprar deute a finals de març, tal com va aprovar al desembre. Segons les últimes xifres d'Eurostat (l'oficina d'estadística de la UE), els preus van pujar un 5,1% al conjunt de l'eurozona al gener, una nova "sorpresa" a l'alça, segons la mateixa presidenta del BCE, Christine Lagarde.

El Banc Central Europeu ha confirmat aquest dijous que el paquet d'estímuls creat per pal·liar els efectes de la pandèmia sobre l'economia acabarà el pròxim mes de març. La decisió, no obstant, es veurà compensada parcialment per un increment de compres de deute a través del programa permanent de l'organisme. El consell de govern del BCE manté una política de pocs canvis: tot i incrementar les previsions d'inflació per al 2022, el regulador manté que tant les alces de preus com l'escassetat de certs productes que afecten alguns sectors de l'economia aniran desapareixent l'any vinent, mentre que la incertesa per la pandèmia torna a causa de les noves variants, com l'òmicron.

Les pujades de preus continuen sense preocupar al Banc Central Europeu (BCE), que ha anunciat aquest dijous que manté pràcticament sense canvis la seva política d'estímul de l'economia. La presidenta de la institució monetària, Christine Lagarde, ha assegurat que la inflació era "temporal" i que se solucionaria el 2022.

La recuperació econòmica ja és prou favorable per començar a abaixar el ritme dels estímuls d'emergència que el Banc Central Europeu (BCE) va activar quan va esclatar la pandèmia de coronavirus. La institució que dirigeix Christine Lagarde ha anunciat aquest dijous que, tot i que el programa especial de compra de deute antipandèmia (PEPP) es mantindrà fins al març del 2022, ha arribat el moment de recalibrar-lo "moderadament" a la baixa, és a dir, que d'aquí a finals d'any el BCE comprarà menys bons dels que ha estat comprant fins ara. El clar rebot de les economies de l'euro i l'escalada de preus d'aquest estiu, amb una inflació que s'ha enfilat al 3% a l'eurozona, expliquen la decisió del BCE.

El món financer estarà pendent entre dijous i dissabte del simposi d'economistes i representants dels principals bancs centrals del món que té lloc anualment a Jackson Hole, a l'estat nord-americà de Wyoming. La trobada, que finalment se celebrarà exclusivament online, tindrà com a plat principal una conferència de Jerome Powell, president de la Reserva Federal –el banc central dels Estats Units–, en la qual podria anunciar una reducció dels estímuls monetaris per frenar els increments de preus i evitar un sobreescalfament de l'economia.