El Banc Central Europeu (BCE) ha aprovat una nova retallada dels tipus d'interès. Amb aquesta reducció el BCE dona més aire a les famílies i empreses més endeutades i continua el camí d'abaratiment del preu del diner que estan seguint la majoria de bancs centrals del món, d'acord amb la tendència a la moderació dels preus dels últims mesos.

En un context en què la democràcia liberal està amenaçada i els exemples de disfuncionalitat de diferents règims polítics abunden, ens podem preguntar com es comparen les institucions de la Unió Europea (UE) i dels EUA. El rerefons és la competència tecnològica i geopolítica entre els EUA i la Xina, i el predomini de la polarització política i social arreu.

La decisió aquest dijous del Banc Central Europeu (BCE) de retallar els tipus d'interès arriba menys de dos anys després de la primera pujada, el juliol del 2022. La crisi de preus que ha afectat el conjunt de les economies avançades –sobretot les europees– s'ha allargat més de tres anys i els responsables de l'organisme monetari consideren que ha arribat el moment d'afluixar i tornar a abaratir el crèdit davant unes condicions que ja no són com les de fa dos estius: els preus s'han moderat a tot arreu i el creixement en bona part del continent és gairebé inexistent.

Ha arribat l'hora. Gairebé dos anys després de l'inici de la pujada dels tipus d'interès fins a arribar al 4,5%, el Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat que els abaixa 0,25 punts, fins al 4,25%. De fet, la presidenta del supervisor bancari, Christine Lagarde, ja havia aplanat el camí en diverses ocasions per rebaixar-los finalment en la trobada d'aquest dijous davant d'un context inflacionista clarament a la baixa. "Les pressions inflacionistes s'han debilitat i les expectatives d'inflació s'han reduït en tots els horitzons", ha assenyalat Lagarde en roda de premsa.

La inflació als vint països que comparteixen l'euro ha augmentat al mes de maig quan falta una setmana per a la reunió del Banc Central Europeu (BCE) en la qual previsiblement anunciarà la primera retallada dels tipus d'interès des del 2016 a l'Eurozona.

Els beneficis empresarials van representar, com a mínim, la meitat de les pujades de preus durant el pic inflacionari del 2022 i el 2023 a Europa. Diverses anàlisis d'organismes internacionals, com el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE), assenyalen que les empreses, sobretot les més grans, van apujar els preus de venda dels seus productes per damunt dels increments de costos de producció que els va ocasionar l'encariment de primeres matèries o de l'energia.

L'encariment del gas natural, l'electricitat i l'alimentació han tornat a impulsar a l'alça els preus a Espanya aquest mes d'abril, segons les dades avançades de l'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució del cost de la vida) publicades aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, assumeix la possibilitat que l'economia de la zona euro hagi entrat en recessió tècnica el quart trimestre del 2023, perquè hagi encadenat dos trimestres consecutius de decreixement, tot i que ha subratllat que, en tot cas, no serà una recessió profunda. Les dades preliminars que poden confirmar aquesta realitat les publicarà l'Eurostat aquest dimarts.

El Banc Central Europeu (BCE) està decidit a tirar endavant la creació de l'euro digital. Aquesta institució és l'única de la Unió Europea amb capacitat legal per crear diners i decidir quina és la moneda de l'eurozona i fa anys que insisteix que els ciutadans cada vegada opten més per pagar amb mitjans digitals –targetes o aplicacions–, cosa que ha portat la institució a buscar una alternativa pública a la digitalització dels pagaments.

El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aturar l'encariment del deute, la qual cosa dona un respir a les famílies i empreses amb crèdits o hipoteques. En la reunió del consell de govern, celebrada aquest dijous a Atenes, l'organisme monetari ha deixat sense canvis els tipus d'interès bàsics a la zona euro al 4,5%, segons ha informat el BCE en un comunicat.

Un Banc Central Europeu dividit entre centre i perifèria encara aquest dijous la seva reunió de tardor, en la qual haurà de decidir si manté el ritme de pujades de tipus d'interès o frena l'encariment del preu del diner. Curiosament, la situació és la contrària del que es podria esperar tenint en compte la conjuntura actual al Vell Continent: els països del nord i el centre són els que menys creixen, però alhora reclamen més augments de tipus, malgrat l'impacte negatiu que tenen les pujades sobre l'activitat econòmica.

La inflació es va reduint i el creixement econòmic de l'eurozona s'ha estancat, però el Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aquest dijous tornar a apujar el preu dels diners i ha incrementat els tipus d'interès per desena vegada consecutiva un quart de punt (0,25), fins a arribar al 4,5%. D'aquesta manera, el consell del govern de l'organisme bancari no atura l'abrupte encariment del deute que va començar el juliol del 2022 i continua escanyant cada vegada més els hipotecats.

El Banc Central Europeu manté la seva lluita contra les pujades de preus amb les diverses eines que té disponibles. La més publicitada ha sigut l'increment dels tipus d'interès, però des de finals de l'any passat ha optat també per reduir la quantitat de diners que hi ha a l'economia, una mesura que, com l'encariment del crèdit, també ha d'ajudar a refredar la inflació.

L'Euríbor a dotze mesos, l'interès de referència de la majoria d'hipoteques a tipus variable a Espanya, ha caigut lleument aquest mes d'agost, la qual cosa trenca la tendència a l'alça per primera vegada des del desembre del 2021 i, per extensió, frena l'encariment dels préstecs bancaris. Aquest encariment del cost dels crèdits de l'últim any s'ha notat al mercat d'hipoteques, que al juny va tornar a patir una davallada a Catalunya.

Quant s'encarirà el cost de la vida –en especial el cost de l'alimentació– i fins quan continuaran pujant les quotes de les hipoteques. Aquestes són les dues principals incògnites econòmiques per als mesos vinents per a la majoria de les famílies europees i que estan directament relacionades amb dos importants indicadors econòmics: la inflació i els tipus d'interès.

El president de la Reserva Federal, Jerome Powell, va fer una estada inusualment llarga a Europa la setmana passada i, després de passar pel Jackson Hole europeu a Sintra, va declarar al Banc d’Espanya que "no podem donar per fet la resiliència del sector financer" i que "les fallides bancàries del 2023 han estat dolorosos recordatoris que no es poden predir totes les tensions que hi pot haver a llarg termini". Es referia a les fallides del Silicon Valley Bank (SVB), el Signature Bank i el First Republic als EUA, i de Credit Suisse a Europa.

El Banc Central Europeu ha aprovat aquest dijous una nova pujada dels tipus d'interès. Així, la institució monetària manté la seva política d'enduriment del crèdit a la zona euro per combatre els increments de preus malgrat el recent anunci de recessió a l'Eurozona, i la seva presidenta, Christine Lagarde, ha apuntat que "la inflació ha caigut, però es preveu que es mantindrà massa alta durant massa temps".

No m'agrada ser un nou profeta de l'apocalipsi, però tampoc vull participar en la negació col·lectiva del problema de la inflació. ¿Per què l'espiral inflacionista no constitueix la principal preocupació econòmica d'aquests dies? Em crispa l'entusiasme de la nostra ministra d'Economia, Nadia Calviño, a l'observar una reducció de la inflació prevista. La inflació a l'Eurozona es va disparar a conseqüència de l'increment del preu de l'energia i va assolir el màxim del 10,6% l'octubre passat. Al març s'hauria de situar, segons les projeccions, en el 6,9%. Sens dubte, és una bona notícia.

¿La gespa del veí sempre sembla més verda, o realment als Estats Units les crisis financeres es gestionen més ràpidament –i millor– que a Europa? En els darrers dies hem tingut una mostra empírica per poder avaluar la qüestió: el cap de setmana passat, els Estats Units van resoldre la crisi de tres entitats (Silicon Valley Bank, Signature i Silvergate) en el que va ser el daltabaix més gran des del 2008. Es va acordar intervenir els bancs, expulsar-ne els gestors, garantir la totalitat dels dipòsits i mantenir l'operativa de les entitats per reduir el màxim possible un contagi a altres entitats o, pitjor, un pànic financer.

Ens ha sorprès una altra vegada una crisi bancària en què els reguladors han hagut de córrer per aturar el contagi a altres entitats i empreses. La pregunta és si n’hem après prou, de les crisis financeres que hem patit, sobretot la crisi global que va començar amb les hipoteques subprime als EUA el 2007, que va culminar amb la fallida de Lehman Brothers el 2008 i que es va complicar molt amb la crisi del deute a Europa a partir del 2010. Després de la crisi del 2007/2008 es va reforçar la regulació prudencial dels bancs amb requisits més estrictes de capital i de liquiditat, així com amb exercicis d’estrès del seu balanç per veure si aguantarien un sotrac. Tot això ha servit perquè les pertorbacions que hi ha hagut després de la crisi financera global, com la del covid, no hagin afectat el sistema financer.