Els bancs es guanyen la vida gràcies a la diferència entre l'interès al qual presten els diners i el que paguen per guardar-lo. Durant el període de sis anys del 2016 fins al juliol del 2022 –quan el Banc Central Europeu (BCE) va començar a apujar-lo–, van haver de recórrer molt més a les comissions per obtenir guanys. Un cop iniciat un nou cicle de pujades el juliol del 2022 fins al setembre del 2023, els resultats de la banca es van disparar, però el juny del 2024 va començar una nova fase, que s'ha traduït en l'abaratiment de les hipoteques, les lligades a l'Euríbor i les noves; però el fet és que els interessos dels dipòsits encara han baixat més.

El president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà), Jerome Powell, ha assegurat aquest dijous que continuarà en el càrrec encara que el president-electe dels Estats Units, Donald Trump li exigeixi que plegui. Segons Powell, que va rebre moltes crítiques de Trump al final del seu primer mandat, el seu acomiadament per part del president "no està permès per la llei", ja que la Fed és una institució independent del govern nord-americà.

El 2022 va ser l'any del malson de les pujades i el 2024 promet ser recordat com el de les baixades. Els hipotecats que van veure com els seus préstecs s'encarien durant les pujades del 2022 i de part del 2023 veuen com mes a mes l'Euríbor, el principal índex al qual estan referenciades les seves hipoteques, cau mes a mes, fent més suportable el pagament de les quotes de la hipoteca. Aquest mes d'octubre l'índex es va situar en el 2,69% i, en canvi, tancava el setembre en el 2,9%.

El Banc Central Europeu (BCE) ha aprovat una nova retallada dels tipus d'interès. Amb aquesta reducció el BCE dona més aire a les famílies i empreses més endeutades i continua el camí d'abaratiment del preu del diner que estan seguint la majoria de bancs centrals del món, d'acord amb la tendència a la moderació dels preus dels últims mesos.

El mes de juliol, l'atur va créixer més del previst als Estats Units. Més enllà de la preocupació que representa per als economistes i els governs que la gent perdi la feina, les xifres van representar un trasbals entre els analistes econòmics: apareixia el dubte de si els EUA estaven ja en recessió.

Fa poc els bancs centrals de tot el món apujaven els tipus d'interès. Ara ja no. Al juny, el Banc Central Europeu (BCE) va rebaixar els tipus per primer cop des d'abans de la pandèmia de la covid-19. Al juliol, els responsables del Banc d'Anglaterra van votar a favor de retallar els tipus. Altres bancs centrals, com els del Canadà, Xile o Dinamarca, també s'han sumat a les rebaixes. I en poc temps, la Reserva Federal dels Estats Units (la Fed) seguirà el seu exemple. El 23 d'agost, el president de la Fed, Jerome Powell, va dir: "Ha arribat el moment que la política s'ajusti". I mentre els banquers centrals rebaixen el preu del diner, s'atreveixen a somiar que l'"aterratge suau" és possible.

El Nikkei, l'índex de referència de la borsa de Tòquio, es va ensorrar dilluns un 13% en una jornada, tot i que es va recuperar parcialment l'endemà amb un increment del 10%. Els números vermells de dilluns es van contagiar a la majoria de parquets de la resta del món. A Espanya, l'Ibex-35 va tancar el dilluns amb davallades de tots els valors, i les grans borses del món van estar en números vermells.

La borsa del Tòquio ha tancat la jornada de dilluns amb una caiguda per sobre del 12% que ha arrossegat, tot i que amb davallades menors, els parquets europeus i nord-americans. La forta reducció es deu a la decisió del banc central japonès d'augmentar els tipus d'interès i a les pors entre els inversors que els Estats Units entrin en recessió.

Bones notícies per als hipotecats. Des que l'octubre del 2023 l'Euríbor va tocar sostre, situant-se en el 4,16%, l'índex de referència de la majoria d'hipoteques a Espanya ha anat caient i aquest juny s'ha situat en el 3,65%, fregant els nivells del març de l'any passat. L'última dada disponible, d'aquest dimarts, situava l'índex fins i tot més avall, en el 3,5%.

Per fi. Ha hagut de passar molt de temps perquè el Banc Central Europeu es decidís a abaixar els tipus d’interès. Un minso i raquític quart de punt. Si es trasllada a l’Euríbor, seran uns seixanta euros menys al mes per a la quota d’una hipoteca mitjana. Què volen que els digui. No alleujarà gaire les butxaques dels europeus, aquesta baixada. Però bé, almenys s’ha invertit la tendència i s’endevina el gest. La inflació comença a estar controlada. El que és paradoxal és que la rapidesa amb què s’ha reduït la inflació és un clar indici que la causa fonamental de la correcció no han estat els interessos, sinó el preu de l’energia, així com la regularització dels preus d’algunes de les primeres matèries, semiconductors i altres components essencials de la indústria. 

La decisió aquest dijous del Banc Central Europeu (BCE) de retallar els tipus d'interès arriba menys de dos anys després de la primera pujada, el juliol del 2022. La crisi de preus que ha afectat el conjunt de les economies avançades –sobretot les europees– s'ha allargat més de tres anys i els responsables de l'organisme monetari consideren que ha arribat el moment d'afluixar i tornar a abaratir el crèdit davant unes condicions que ja no són com les de fa dos estius: els preus s'han moderat a tot arreu i el creixement en bona part del continent és gairebé inexistent.

Ha arribat l'hora. Gairebé dos anys després de l'inici de la pujada dels tipus d'interès fins a arribar al 4,5%, el Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat que els abaixa 0,25 punts, fins al 4,25%. De fet, la presidenta del supervisor bancari, Christine Lagarde, ja havia aplanat el camí en diverses ocasions per rebaixar-los finalment en la trobada d'aquest dijous davant d'un context inflacionista clarament a la baixa. "Les pressions inflacionistes s'han debilitat i les expectatives d'inflació s'han reduït en tots els horitzons", ha assenyalat Lagarde en roda de premsa.

L'economista en cap del Banc Central Europeu (BCE), Philip Lane, obre la porta a una fita històrica: el BCE estaria preparat per fer una rebaixa de tipus d'interès la setmana vinent, cosa que implicaria que s'avançaria –per primera vegada– a la Reserva Federal dels Estats Units, que és qui acostuma a marcar el camí en matèria de política monetària. Segons Lane, executar aquesta decisió abans que la Fed no té per què ser contraproduent.

El Banc del Japó ha apujat els tipus d'interès per primera vegada en setze anys i posa fi, a més, a més de vuit anys amb el preu del diner en terreny negatiu, segons ha informat aquest dimarts el governador de la institució monetària nipona, Kazuo Ueda.

El 2024 ha arrencat amb una "lleugera" caiguda de la preocupació de les empreses respecte a l'enduriment de la política monetària i, per tant, respecte a les decisions del Banc Central Europeu (BCE) pel que fa als tipus d'interès. Així ho constata el Banc d'Espanya en una nova Enquesta a les empreses espanyoles sobre l'evolució de la seva activitat (EBAE) corresponent al primer trimestre d'aquest any publicada aquest dilluns. Des que el BCE va decidir tocar els tipus d'interès l'estiu del 2022 amb l'objectiu de frenar la inflació –tot i que alhora provoqués un refredament de l'economia–, la política monetària s'ha convertit en tot un maldecap per a les empreses, sobretot per a aquelles endeutades o que necessitaven finançament (amb la pujada dels tipus, el diner s'encareix). Per això, els recents i modestos senyals de descens dels tipus per part de l'organisme que presideix Christine Lagarde sembla que no estan passant desapercebuts entre les companyies.

Anem al banc i preguntem pels diferents dipòsits que hi ha disponibles. Anem a mirar la renda fixa: les lletres del Tresor a 6 mesos i els bons a 5 anys. I sorpresa: ens paguen més interessos a curt termini que a llarg termini. Per exemple, l’estat espanyol ens paga més interessos per una lletra del Tresor a 6 mesos (3,58%) que el seu bo a 5 anys (2,83%). El mateix, amb un dipòsit a 6 mesos (3%) o a 2 anys (2,4%).

La Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) ha mantingut sense canvis els tipus d'interès bàsics, segons ha informat l'organisme monetari en un comunicat. Així, la institució presidida per Jerome Powell manté el preu del diner en el rang entre el 5,25% i el 5,5%, tal com ja va decidir en l'última reunió.

El Banc d'Espanya espera que la majoria d'hipoteques a tipus variable a Espanya comencin a experimentar reduccions dels interessos que paguen a partir del mes de març, segons un informe de la mateixa institució sobre el finançament de les llars i les empreses publicat aquest dimecres.

"Hem de deixar de veure com una cosa dolenta que les empreses siguin rendibles". Aquesta ha estat una de les frases més repetides pel president del BBVA, Carlos Torres, durant la presentació aquest dimarts dels resultats del banc el 2023. Torres ho ha dit després que l'entitat d'origen biscaí hagi anunciat un nou rècord històric de beneficis: 8.019 milions d'euros, un 26,1% més en comparació amb el 2022, tal com ha informat el banc a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

En la seva última reunió abans d'acabar l'any, la Reserva Federal –el banc central dels Estats Units– ha decidit deixar intactes els tipus d'interès en el rang del 5,25%-5,50%, el punt més alt des de l'any 2001. Després d'un any i mig d'agressius increments del preu del diner, que tenien per objectiu frenar la inflació disparada després de la pandèmia, la Fed considera que l'economia va pel bon camí i preveu baixades de tipus per a l'any vinent.