L'Ajuntament de Barcelona farà un homenatge als escriptors Carlos Ruiz Zafón i Juan Marsé, que van morir els passats juny i juliol, respectivament, segons recull Efe. L'Ajuntament ja s'ha posat en contacte amb l'entorn familiar per iniciar els actes de reconeixement a les figures dels escriptors.

El 17 de novembre arribarà a les llibreries l'últim llibre de Carlos Ruiz Zafón, que va morir a Los Angeles el 19 de juny als 55 anys a causa d'un càncer. La ciutat de vapor, traduïda al català per Josep Pelfort, com tots els volums precedents de l'autor barceloní, està integrat per onze relats, quatre d'inèdits i la resta introbables. Un dels relats es pot llegir aquí: La dona de vapor.

Si bé Carlos Ruiz Zafón no va voler mai que les seves novel·les s'adaptessin al cinema, sí que va considerar, en canvi, que anaven coixes si no tenien una banda sonora. Aquesta banda sonora la va compondre ell mateix, perquè era un melòman empedreït, músic autodidacta i pianista. Per a ell escriure les notes corresponents als diferents personatges formava part d'un mateix procés creatiu d'imaginar una història. Sobretot, havia dit en alguna ocasió, la música l'ajudava a crear una atmosfera que impregnava l'obra sencera. "Li hauria agradat ser músic. Tenia un talent molt especial, era una persona introvertida i alhora molt afable, era com un nen gran amb moltes capacitats creatives", opina entristit Jordi Cos, president de l'Orquestra Simfònica del Vallès i amic de l'escriptor. Va ser a petició seva que Zafón va confegir una suite amb alguns dels temes que va compondre per a les seves novel·les. La suite simfònica, d'uns trenta minuts, es va estrenar el 4 d'abril del 2014 al Teatre de la Faràndula de Sabadell i l'endemà al Palau de la Música. "M'explicava que, quan estava aturat davant d'un nus i no podia escriure, es posava al piano pensant la música dels personatges i això l'ajudava a avançar", explica Cos.

El nova temporada de Concerts Simfònics al Palau, amb l'Orquestra Simfònica del Vallès, presenta com a gran novetat dos concerts basats en les novel·les 'Victus', d'Albert Sánchez Piñol, i 'L'ombra del vent', de Carlos Ruiz Zafón. El primer, amb música barroca i recitats de l'obra amb Mar Ulldemolins i el músic de l'orquestra Xavier Pomerol, i el segon amb lectures a càrrec del propi Zafón.

L'escriptor Carlos Ruiz Zafón, que ha firmat avui a la Fira del Llibre de Madrid, és l'autor espanyol que més ven en el món, però diu que està vivint amb gran preocupació la situació de crisi a Espanya, "conseqüència d'anys de corrupció, de falta d'honestedat i d'un model mancat d'ètica".

Fins ara la darrera novel·la de Carlos Ruiz Zafón en català no tenia data de sortida. Demà, 19 de gener, arriba a les llibreries catalanes El presoner del cel. La traducció al català serà la primera de les moltes traduccions que es duran a terme al llarg del 2012: a Itàlia al febrer i al Regne Unit al juny.

Aquest matí s'ha presentat amb una gran expectació mediàtica –pocs llibres reuneixen uns 200 periodistes de tot el món en una Capella del MACBA atapeïda– la nova novel·la de Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 1964), El prisionerio del cielo. En una conversa amb Gemma Nierga, l'autor ha revelat que l'obra, que es torna a situar a la Barcelona dels anys 50, arrenca el Nadal del 1957 i recupera els personatges de L'ombra del vent, un Daniel Sampere ja adult i el personatge de Fermín Romero, que és més misteriós de que havia semblat i té una connexió amb Sampere. "Aquesta novel·la creua l'equador, les peces del trencaclosques comencen a encaixar, es veu que és el que s'oculta rere la saga d''El cementiri dels llibres oblidats'", ha dit l'autor. El prisionero del cielo no té data de publicació en la versió catalana, però podria ser a les llibreries per Sant Jordi.