La Superlliga ha provocat grans debats. Un servidor queda sorprès de veure tantes persones que ho tenen tot clar, que militen de forma fanàtica en la causa d’un torneig que encara no ha nascut. També hi ha gent que milita en les files dels crítics, i ho fan de forma visceral.

La sentència de la Superlliga ha servit per veure un exemple d'aquella màxima dels psicòlegs: "El que importa no és el que et passa, sinó com interpretes el que et passa". El Barça i el Reial Madrid van interpretar la notícia de dijous com una gran victòria que ha de portar a fer realitat la Superlliga, i la UEFA, en canvi, a través del seu president, Aleksander Ceferin, fins i tot va fer broma dient que serà "una competició meravellosa amb només dos equips". Un dels principals problemes per als dos clubs resistents és que mentre el somni de la nova competició segueixi sent un somni necessiten continuar disputant competicions de la UEFA, el seu màxim rival en l'assumpte. Per tant, l'organisme europeu té la paella pel mànec a l'hora d'efectuar xantatges i amenaces. I la situació econòmica i judicial del Barça provoca que estigui en una posició de més debilitat que el Reial Madrid a l'hora de defensar-se.

Mentre la directiva de Laporta polia el projecte de remodelació del Camp Nou, es va plantejar el debat de si realment valia la pena augmentar l'aforament quan l'estadi, en general, no s'omplia mai del tot. La resposta va ser molt clara: "La reforma té sentit amb la Superlliga, que suposarà una nova dimensió en el futbol", va dir la vicepresidenta Maria Elena Fort en una entrevista a l'ARA. Una declaració d'intencions d'una junta que pensa a llarg termini. Al Barça tenen dipositades totes les esperances en aquesta competició revolucionària, que ha de suposar una pluja de milions per a tots els clubs participants. Finalment, aquest dijous, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha de determinar el posicionament de la UEFA i la FIFA respecte a si la creació de la Superlliga vulnera les normes europees de competència.

La Superlliga, la famosa Superlliga. La terra promesa de la llibertat dels clubs, segons alguns. I un invent de quatre rics per guanyar més diners, segons altres. Aquest article no pretén entrar en el debat sobre si cal una Superlliga, un debat complex i que, ben fet, pot arribar a ser molt enriquidor. De fet, no és una idea nova. A vegades et capbusses en hemeroteques i descobreixes que als anys 50 hi havia algú que parlava d'una possible competició més o menys similar.

Jaume Llopis va ser durant els primers mesos del segon mandat de Joan Laporta un dels membres de la comissió Espai Barça, un projecte en el qual ja va treballar durant la campanya electoral de l'actual president blaugrana. Però l'agost del 2021 va dimitir de les seves funcions al club a causa de la marxa de Leo Messi.

El projecte per crear una Superlliga europea de futbol va rebre un altre cop a la seva línia de flotació. L’advocat general de la Unió Europea va determinar dijous que la FIFA i la UEFA no van incórrer en un abús de poder quan van amenaçar amb sancions els ideòlegs de la Superlliga europea, projecte que avui en dia només defensen el Madrid, el Barça i la Juve. “Les normes de la FIFA i de la UEFA que supediten la creació de qualsevol nova competició a una autorització prèvia són compatibles amb el dret de la Unió en matèria de competència”, va determinar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en un comunicat. Un cop a la Superlliga, ja que segons l’advocat general les Federacions nacionals, com l’espanyola, tenen el dret de vetar la participació en la seva lliga als clubs que vulguin participar en aquest projecte. És a dir, segons l’advocat els clubs poden crear una Superlliga independent si volen, però després s’hauran d’exposar a les conseqüències si són expulsats de les seves lligues, copes i torneigs emparats per la UEFA.

La UEFA ha decidit retirar la sanció als tres equips que mantenen la idea de la Superlliga (Reial Madrid, Barça i Juventus de Torí), ja que el termini per presentar al·legacions acaba aquest dimarts i l'organisme europeu no farà cap moviment. L'organisme segueix ferm en el seu plantejament d'oposar-se rotundament a la creació de la Superlliga i deixa oberta la porta a possibles sancions davant la possibilitat de futurs moviments en relació a la posada en marxa del projecte o d'altres de semblants.

No hi ha cap estiu tranquil per a Florentino Pérez. Després de rebre crítiques per la sortida de Sergio Ramos o per ser el principal abanderat del projecte de la Superlliga, el president del Reial Madrid rep ara el focus per uns àudios del 2006, el 2008 i el 2012 en què se'l sent atacant icones del madridisme com Iker Casillas, Raúl González o Cristiano Ronaldo, així com el col·lectiu de jugadors en general, dels quals assegura tenir un concepte "horrible". Les gravacions les va començar a difondre El Confidencial aquest dimarts.

La UEFA ha anunciat la suspensió del procediment contra el Barça, el Reial Madrid i el Juventus, els tres clubs que no havien renunciat al projecte de la Superlliga. L'organisme diu en un comunicat que "després de l'obertura d'un procediment disciplinari [contra aquests tres equips] per una possible violació del marc legal de la UEFA en relació amb el projecte de l'anomenada Superlliga, el Comitè d'Apel·lació de la UEFA ha decidit suspendre'l fins a nou avís".

A les pàgines i pàgines plenes d’argot financer i legal del contracte de fundació de la Superlliga, el projecte fallit que el mes passat va posar en escac breument les estructures centenàries i l’economia del futbol europeu, hi havia referències ocultes a un requisit “essencial”. Una condició tan important que, sense ella, el pla no podria tenir èxit. Aquests documents, que han estat revisats pel New York Times, fan referència a la necessitat que els fundadors de la Superlliga arribessin a un acord amb una entitat etiquetada indirectament com a W01 però que és fàcilment identificable com la FIFA, l’organisme rector del futbol mundial.

La UEFA continua fent moviments per posar fi a la Superlliga europea. En un comunicat emès aquest divendres a la tarda, el màxim estament del futbol continental ha anunciat un compromís amb els nou clubs que van abandonar el projecte dies després que es presentés de matinada i amb l'única veu pública favorable del president del Reial Madrid, Florentino Pérez. "Els nou clubs reconeixen i accepten que el projecte de la Superlliga va ser un error i es disculpen amb els aficionats, les federacions estatals, les lligues, la resta de clubs europeus i la UEFA. També reconeixen que el projecte no hauria sigut autoritzat pels estatuts i reglaments de la UEFA", es diu a l'escrit.

Després de la tempesta causada per l'anunci de la creació d'una Superlliga que va durar tan sols 48 hores, torna la Lliga de Campions. El Reial Madrid, l’equip que més cops l'ha guanyat, rep el Chelsea a Valdebebas en el partit d’anada de les semifinals (21 h / Movistar Champions) poc després de veure com el seu president anunciava que la volia abandonar. Els jugadors, de fet, ho van descobrir per la premsa. Després de derrotar el Barça i eliminar el Liverpool, el conjunt de Zidane semblava feliç, però en pocs dies ha pedregat damunt seu. Tant a nivell esportiu, amb l’empat contra el Betis, com per l’incendi causat pel seu president, Florentino Pérez, el gran impulsor d’una Superlliga que ara mateix només existeix al seu cap. Més enllà del Barça, Pérez s’ha quedat sol defensant una competició que no és sinó una idea mal definida i poc construïda. Pérez va fer el pas endavant amb poc suport i sense cap contracte televisiu tancat. I el banc que l'havia d'ajudar, JP Morgan, ha admès que van jugar malament les cartes.

Era el casament d’alguna família prou distingida perquè en una de les taules hi coincidissin Florentino Pérez i ministres del PP. En algun moment de la celebració, el fill d’un ministre va acabar parlant amb Florentino, el qual, sense que ningú l'hi demanés, va donar-li el seu número de mòbil al jove: "Truca’m sempre que vulguis anar al Bernabéu".

Quan Laporta va entrar al despatx de president del Barça, es va trobar amb la carpeta llaminera de la Superlliga aprovada per la junta anterior: enmig de les ruïnes postapocalíptiques, era un deus ex machina per resoldre màgicament a curt termini la baixada descomunal d’ingressos. Caure en la temptació era difícil d’evitar, també, perquè el cas del 1955 encara ressona a les parets del Camp Nou. Primera errada: llançar-se a la piscina de Florentino sense comprovar la temperatura de l’aigua ni avaluar-ne les conseqüències. Prioritzar, una vegada més, l’obsessió per aconseguir diners com sigui i continuar inflant el globus monstruós del model de negoci caduc del futbol. Emmirallar-se en la solidesa pacient del Bayern hauria sigut més intel·ligent, però requeria tenir alternatives a punt –allò dels powerpoints que tanta gràcia fa.

Després de quedar-se gairebé sol en la defensa de la Superlliga, el president del Reial Madrid i màxim impulsor de la nova competició europea, Florentino Pérez, ha concedit una entrevista de matinada a El larguero de la Cadena SER. "Estic trist i decebut perquè portem treballant aquest projecte durant tres anys. L'únic que volem és lluitar contra la situació econòmica que tenim. La Lliga és intocable. D'on podem treure més diners és de la competició europea. El format de la Champions és obsolet i només té interès a partir dels quarts de final", ha explicat el mandatari blanc, que insisteix en la proposta i critica les amenaces de la UEFA i les lligues nacionals: "No he vist mai una agressivitat tan gran per part del president de la UEFA i d'altres estaments. Ens ha sorprès molt, la veritat. No ens han contestat les peticions de reunió que vam fer després de l'anunci que vam fer. ¡Com si haguéssim matat el futbol!". També ha assenyalat el Manchester City com un dels principals responsables de la ruptura que es va escenificar dimarts a la nit. Tot i la desbandada dels anglesos, Florentino no desisteix del seu projecte.

Per tornar a ser president del Barça, Joan Laporta va executar una campanya estudiada al mil·límetre amb el seu carisma i la seva capacitat oratòria al centre de l'estratègia. L'advocat barceloní, més madur i prudent que en la seva primera etapa a la llotja del Camp Nou, va concedir quasi mig centenar d'entrevistes entre mitjans tradicionals (catalans, espanyols i estrangers) i noves vies de difusió (YouTube, Twitch, etc.) per guanyar-se el suport dels socis a les eleccions i construir un estat d'opinió favorable en tots els fòrums blaugranes. Als actes temàtics de la seva candidatura, ell portava la veu cantant i repartia els torns de paraula entre futurs directius i executius de cada àrea concreta. El Laporta aspirant estava a tot arreu i mirava de respondre a tot el que se li demanava, sempre amb cura de no passar-se de rosca. En canvi, el Laporta president ha acumulat més de cinc setmanes, des del discurs impecable el dia de la seva investidura, sense fer declaracions públiques més enllà de les breus aparicions a la Cartuja per celebrar la Copa del Rei.

Aquesta és la setmana dels llibres però el futbol ha ocupat totes les portades. La realitat és així. Als llibres se’ls dedica un dia a l’any i al futbol (al masculí) tota la temporada. No cal que ens posem les mans al cap. Llegir no ens fa més savis, ni millors, ni més lliures. Hi ha una llista considerable d’imbècils que tenen una biblioteca amplíssima. El que ens ha de preocupar són les prioritats econòmiques i socials. El que és lamentable és que tanta gent no es posi públicament les mans al cap perquè el futbol esborri tota la resta i arribi a ser una qüestió d’estat. El que s’ha dit aquests dies és tan delirant com altres vegades. No és que sobti perquè venim de casa sobtades. Però encara no hem sortit d’una pandèmia que ha deixat milions de morts i milers de seqüeles i el futbol passa per davant de tot com la piconadora econòmica que és. Amb aquells valors que pretenen tenir els clubs de futbol, quan en realitat són essencialment baluards del masclisme i l’homofòbia, de la competitivitat com a estímul pel sacrifici i de l’exigència. No es tracta de criticar un esport ni de com tria evadir-se cadascú. Els camins de la fugida són inescrutables. Es tracta de reflexionar i de pensar per què té aquesta preferència i qui la sosté. Qui domina el futbol, amb quins objectius i que si Florentino Pérez considera que ha de salvar el futbol perquè el 2024 no estigui mort, potser no és tan mala idea deixar-lo morir. Recordem que el seu projecte Castor no només va causar terratrèmols a les Terres de l’Ebre sinó que nosaltres els estem pagant. Sempre m’he malfiat dels salvadors. Però tornem als llibres, que és la setmana de Sant Jordi. Un cop a l’any. Tot i que aquest torni a ser un succedani i no aquella festa que ens alegrava el dia i els carrers. Un dia marxarà aquesta grisor.