He seguit des de Barcelona el malestar que hi ha a Girona pel sistema de recollida d’escombraries que va posar en marxa l’Ajuntament i que ara l’alcalde Salellas ha rectificat en part, veient que molts veïns acabaven llençant la brossa qualsevol dia en qualsevol contenidor o al costat de qualsevol contenidor. En alguns districtes de Barcelona va passar el mateix, temps enrere.

Quan plou a bots i barrals, en anglès es pot dir, entre altres expressions, “it's raining cats and dogs”. Una traducció literal, que no té cap sentit en català, seria: “Plouen gats i gossos”. A Birmingham, la segona ciutat del Regne Unit, el que cauen ara són rates i gats, no gats i gossos. O, millor dit, “rates grosses com gats”, d'acord amb els testimonis i les reiterades denúncies de molts veïns en dies passats. Tot plegat és fruit de la presència als carrers de 17.000 tones d'escombraries, resultat de les quatre setmanes de vaga ininterrompuda dels treballadors del servei municipal, que s'afegeixen als dies d'atur intermitent que han dut a terme des del 4 de gener.

Manacor ha començat a instal·lar xips intel·ligents a les façanes dels establiments de la principal artèria comercial de la ciutat, el carrer de Joan Lliteres. Així, des de fa uns dies tècnics de l'Ajuntament han anat col·locant, a aproximadament mig metre de terra, unes petites plaques blanques d'uns 10x2 centímetres, a fi que els encarregats de recollir les fraccions de fems per reciclar puguin fer un control al moment i que, tant l'empresa concessionària del servei (Lumsa) com el Consistori manacorí, puguin saber les quantitats de cartó, vidre i plàstic dels 840 comerços, establiments i bars del municipi i optimitzar el servei de recollida.

L'Ajuntament d'Inca ha retirat aquesta setmana els contenidors de restes orgàniques del centre de la ciutat. És un pas més en la consolidació del sistema de recollida de residus a la porta que té la intenció d'incrementar el percentatge de reciclatge i potenciar la correcta separació de residus. Ara, els veïnats del centre disposen d'un sistema de recollida porta a porta, amb un nou calendari per llençar els residus diaris. Abans s'aplicava un sistema mixt, amb el qual les restes orgàniques es dipositaven a contenidors.

Una nit més, la meva amiga, que té un restaurant de cuina catalana al barri antic de Barcelona, m’envia la foto de quan, de matinada, marxa cap a casa. “Flipa com la gent ve al meu restaurant. Això és el Gòtic”, diu. Contra una tanca metàl·lica, al seu petit, preciós carrer, plena de grafits sense gràcia, que ja no caldrà netejar (quant duraria?) un sofà abandonat, un sac de runa, capses de cartró, bosses d’escombraries llençades de qualsevol manera. El terra ple de qualsevol mena de material corporal, humà i caní, de diversos cupatges. “Rates com gats”, diu la meva amiga. El petit abocador de cada jornada.

L'Estudi de Gestió de Residus de l'hotel Formentor preveu –per petició de l'Ajuntament– que les escombraries derivades de la construcció i posterior demolició de l'immoble s'aboquin en dues parcel·les municipals (Can Febus i la Vinyeta). La qüestió es va debatre en el ple d'aquest dijous, després de la pregunta del partit de l'oposició, Junts Avançam. "No entenem per què l'Ajuntament ha de guardar els residus dels altres, quan tots els particulars paguen per aquesta gestió", ha assenyalat la regidora de Junts Joana Aina Campomar.

Ens queixem molt que a ciutat no es viu prou bé, que ens falta espai, que hi ha massa soroll i massa cotxes. La pandèmia i el mal que va fer el confinament a totes aquelles persones que no tenien un espai vital per sortir a respirar una mica ha agreujat aquesta sensació. Però va ser precisament el juny del 2020 que Oriol Nel·lo explicava a Josep M. Muñoz a L’Avenç que la densitat a les ciutats no era intrínsecament negativa, que era també la condició de possibilitat de la universalització de serveis, sempre que, esclar, es tinguin en compte la resta de variables. “En realitat, depèn de com, una reducció de la densitat podria tenir uns efectes catastròfics perquè implicaria un gran impacte territorial. Però és que, a més, simplement modificant les formes i deixant inalterada la distribució de la riquesa i la manera com ens relacionem amb la natura, no avançarem pas. Les formes condicionen, medien, alteren els processos, però els processos són més fonamentals que les formes”. Hi penso sovint, en aquestes reflexions, perquè van contra el simplisme de la demonització de la ciutat i argumenten a favor del planejament urbanístic i territorial, la rehabilitació dels barris i l’horitzó de l’equitat.

Són les 13.30 h i un so metàl·lic inunda diferents carrers del barri d'Arganzuela de Madrid, a tocar d'Atocha. És el dels pics i les pales de diversos veïns que, nou dies després de la gran nevada a la capital espanyola pel temporal Filomena, continuen netejant els carrers. "Fem el que l'Ajuntament no està fent", assenyala l'Enrique, equipat amb un martell i una pala curta. Neteja la sortida d'un pas de vianants mentre la seva filla se'l mira de lluny.

La Cisjordània ocupada ha esdevingut l’abocador d’escombraries d’Israel. Dues informacions publicades en les últimes setmanes coincideixen a subratllar que cada vegada hi ha més abocadors il·legals als territoris ocupats, i que Israel els fa servir diàriament per dipositar els seus residus, que de vegades poden ser deixalles perilloses. Tot i que Israel nega que hi hagi abocadors als territoris ocupats, s’han publicat diversos informes sobre la seva existència, i fins i tot membres d’algunes ONG israelianes i palestines s’ofereixen a acompanyar a qui vulgui a visitar-los. Són completament coneguts.