Santos Cerdán afirma que és víctima d'una cacera política. Apuntem com a curiositat que la intel·ligència artificial ha ampliat el catàleg d'excuses dels (presumptes, sempre presumptes) polítics corruptes: ara poden adduir que no reconeixen la seva veu quan l'escolten en una gravació, perquè pot haver estat simulada, o recreada, per una IA. A la vegada, la defensa de qui va ser secretari d'organització del PSOE i mà dreta de Pedro Sánchez també posa en dubte la credibilitat dels informes de l'UCO, la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, línia que fa gràcia perquè no deixa de tenir una certa aroma indepe i esquerranosa, que remet a l'advocat Benet Salellas. En efecte, hem vist alts comandaments i desenes d'agents de la Benemèrita prestant fals testimoni al judici del Procés, i també sabem de l'existència i les actuacions de la policia patriòtica durant anys i panys, amb nombrosos informes falsos que cercaven incriminar persones i organitzacions concretes. També coneixíem jutges que dicten presó sense fiança a velocitat supersònica segons qui sigui o en quines files polítiques militi l'investigat, com li ha passat ara a Santos Cerdán. L'existència de les clavegueres de l'estat està fora de dubte, el que és més dubtós és que serveixin per exculpar Santos Cerdán de la seva pròpia (i presumpta, sempre presumpta) claveguera. Sabem de fa temps que un mateix argument, en mans degudament hàbils, pot servir per defensar una cosa i la contrària.

1. Pedro Sánchez ignora Núñez Feijóo enfrontant-se a Trump. Com a jugada hiperbòlica per mirar d’escapolir-se de la corrupció no està mal pensada. Bon intent de distreure l’atenció. Si el líder del Partit Popular no sap ni aprofitar aquest podrimener socialista, que hauria fet caure qualsevol govern amb un bri d’ètica, és senyal que se li comença a covar l’arròs. Amb Núñez Feijóo desorientat, els temps d'Isabel Díaz Ayuso són cada dia més a prop, malgrat la sospita de corrupció a l’engròs per part de la seva parella i a pesar de les 7.291 morts d’avis en residències de Madrid a qui se’ls va negar el trasllat a centres hospitalaris els mesos més crus de la covid. Per això, com més a la vora se sent de l’objectiu, més afina la seva estratègia. Com a titella de Miguel Ángel Rodríguez, que la fa anar per on vol, Ayuso ja s’ha adonat que el populisme més primari dona la glòria, i la catalanofòbia potser encara no dona la victòria però sí un grapat de simpaties. Dijous passat a l’Assemblea de Madrid va fer un altre monòleg indecent, aplaudit a mans plenes per la claca habitual i lloat per la caverna mediàtica.

La ponència estatutària del PP ha suposat un maldecap intern pel mètode d'elecció del líder, perquè una part del PP, en concret l'ala més dura comandada per la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, reclamava establir primàries pures, les d'"un militant, un vot". Però Alberto Nuñez Feijóo ha decidit passar d'ella i ha apostat per una fórmula mixta, unes primàries indirectes, a l'espera de les esmenes que hi puguin presentar els militants. Així, també ha obviat les veus que, com Ayuso, demanaven més democràcia interna, com és el líder del PP català, Alejandro Fernández, i també l'expresidenta regional madrilenya Esperanza Aguirre. Fins ara hi havia una elecció en doble volta: primer els militants escollien el candidat preferit i, després, en segona volta, una sèrie de compromissaris (representants) escollits per les bases prenien la decisió final. L'actual líder del PP, finalment, ha imposat una fórmula mixta entre els dos sistemes.

Dilluns Antena 3 premiava l’espectacle del cap de setmana d’Isabel Díaz Ayuso a la Conferència de Presidents entrevistant-la al programa de Susanna Griso. La periodista la rebia amb un vídeo de presentació inaudit. Imatges alentides d’ella saludant amb la mà i somrient. I atenció, hi posaven una música tremendament sensual. Sonava la cançó More, more, more cantada per Andrea True Connection, que abans de dedicar-se a la música havia sigut actriu porno. El vídeo de presentació demostrava una fascinació eròtica per la presidenta de Madrid. Ayuso va mirar-se el vídeo amb satisfacció i va agrair-lo: “Soy fan de la música que habéis puesto”. Tot al seu gust. No és d’estranyar, perquè tenia efluvis de sex symbol i regalimava sexisme: difícilment es presentaria així un càrrec polític mascle.

1. Ressentiments. Les darreres exhibicions de la dreta espanyola han tornat a posar d’actualitat el debat sobre la llengua. I han evidenciat que el nacionalisme hispànic ha anat deixant de costat els senyals de prudència i contenció que havia demostrat quan buscava permanentment el suport de CiU i el PNB, convertits en clau de l’alternança política a Espanya. I així va ser com es va anar donant reconeixement al català i al basc i a les altres llengües del marc plural ibèric. Eren evidents les resistències, però fins i tot Aznar va fer passos significatius amb el president Pujol en la normalització del català. I encara que per al nacionalisme espanyol el castellà era la llengua de tots i les altres eren extravagàncies que desafiaven el marc nacional, la presència territorial de la diversitat lingüística estava assumida, encara que fos a contrapel.

L'endemà de la manifestació del PP a Madrid, una interlocutòria del Suprem proposa un judici contra el fiscal general de l'Estat. El delicte del qual el considera sospitós el magistrat Ángel Hurtado és el mateix que fa mesos que li atribueixen el PP i la inevitable Ayuso: revelació de secrets. Se suposa que el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, hauria sol·licitat, i fet circular, un correu de la parella d'Ayuso, el ja famós González Amador, en què demanava un pacte amb la Fiscalia a canvi de reconèixer algunes de les activitats fraudulentes amb què s'ha enriquit. El tòxic Miguel Ángel Rodríguez, pioner de la retòrica delinqüencial i xulesca que s'ha imposat a la política madrilenya, ja ho havia vaticinat: el fiscal general havia d'anar p'alante. Doncs aquí ho tenim. El Tribunal Suprem no tan sols coincideix en aquest cas amb l'opinió del sicari, sinó també amb la del cap de la banda (ves per on, hem anat a parar a un símil amb la màfia): tothom té present l'ordre d'Aznar en deixar caure allò de "qui pugui fer, que faci".

Isabel Díaz Ayuso fa pinya amb el lideratge d'Alberto Núñez Feijóo en el congrés que celebrarà el PP d'aquí menys d'un mes, però obre la porta a disputar-li la presidència del partit en el futur. En la cita del 4, 5 i 6 de juliol el líder del PP s'ha marcat com a objectiu "millorar" el sistema d'elecció de futurs presidents populars –que actualment és a través de primàries amb doble volta en què es pronuncien primer el conjunt d'afiliats i després s'imposa el pronunciament dels compromissaris–. Davant d'aquest debat, la presidenta madrilenya pressiona per fixar un model de primàries "el més democràtic i obert possible". Un sistema que implicaria deixar la decisió únicament en mans dels militants i que, davant la seva popularitat entre les bases, s'assumeix que la podria afavorir en detriment d'altres contrincants. De moment, Feijóo no es pronuncia sobre com ha de ser el canvi i s'escuda en el fet que els encarregats de fer la proposta –triats per ell– encara l'estan redactant.

Ironies de la vida, ahir era Diumenge de Pentecosta, el dia que, segons expliquen els Evangelis, “els congregats començaren a parlar en altres llengües, ja que l'Esperit Sant els donava la capacitat d'expressar-se”. Però no, els congregats ahir a Madrid al crit de “màfia o democràcia” no van començar a parlar en altres llengües (això només ho va fer Aznar en la intimitat i per necessitat el 1996), sinó que van fer servir el llenguatge de sempre: “Hem vingut a defensar Espanya”.

Alberto Núñez Feijóo s'ha tornat a mobilitzar aquest diumenge el carrer contra Pedro Sánchez amb 50.000 persones –segons la delegació del govern espanyol–, coneixedor que una moció de censura està condemnada al fracàs. Amb Vox creixent a les enquestes, el líder del PP marca el pas a la dreta. "Màfia o democràcia" és el lema de la concentració i el que el PP ha volgut instal·lar arran de les revelacions del cas Leire Díez, una nova versió de les disjuntives que a Isabel Díaz Ayuso li agrada plantejar per enfrontar-se a l'esquerra com ho va ser el seu "socialisme o llibertat" de les últimes eleccions a la capital espanyola. Com és habitual, la presidenta madrilenya ha adoptat el to més dur: ha assegurat que l'Espanya de Sánchez és una "dictadura" i no ha defugit l'últim conflicte amb el català.

És pitjor la mandra que la manca de talent, i en el cas de la presidenta de Madrid no se sap quina de les dues és la seva major virtut. El cas és que per una cosa, per l’altra o per totes dues sumades al seu desvergonyiment, la presidenta de la Comunitat de Madrid ha començat a perdre peu dins del PP. 

“O es parla espanyol o me n’aniré. No em posaré l'orellera”. Amb aquestes paraules Ayuso feia publicitat de la seva presència a la Conferència de Presidents del Palau de Pedralbes. La debilitat de Feijóo regala protagonisme a la presidenta madrilenya. Sovint les ganes de fer-se notar fan perdre les formes. I quan s’arriba a aquest extrem sempre és difícil de distingir on comença l’arrogància i on acaba el cinisme.

Cap dels barons del PP va secundar la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, en el seu boicot al català i al basc a la Conferència de Presidents de Barcelona. Però això no ha fet recapacitar la dirigent popular, que aquest dissabte s'ha reafirmat en la decisió de marxar de la sala que reunia els màxims dirigents autonòmics quan s'hi van parlar les llengües cooficials i no tornar fins que les intervencions van ser de nou en castellà. "Els idiomes no hi són per dividir, hi són per comunicar-nos", ha dit. Ha avalat, però, que s'utilitzessin en la salutació, com van fer el president gallec i la presidenta balear.

El govern espanyol volia que la Conferència de Presidents servís per oferir una imatge de normalitat institucional en plena guerra amb el PP pels casos de suposada corrupció que esquitxen el PSOE i els seus pactes amb l'independentisme. Si hi havia alguna possibilitat que l'executiu se sortís amb la seva, qui l'ha dinamitat ha estat, en primer lloc, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, a l'abandonar la sala de la cimera quan s'hi ha començat a parlar en català i en basc. I, en segon lloc, la resta de barons populars, que no han acceptat cap acord i li han reclamat eleccions anticipades. El que ha passat aquest divendres a Barcelona demostra que la tensió política s'ha traslladat a la relació institucional entre els dos partits, que ara mateix està trencada.

Isabel Díaz Ayuso va dir que “sortiria de la Conferència de Presidents” si es parlava “en qualsevol idioma que no fos l’espanyol”, després que Pedro Sánchez “permetés” als presidents, per primer cop, utilitzar les llengües cooficials.

Ayuso buscava el mateix de sempre: ser la protagonista de la reunió de Barcelona amb el seu posat buscabregues amb la ministra de Sanitat (“Com és que saludes una assassina?”) i embolicant la troca tocant el dos quan es parlava català i euskera per així poder tornar a Madrid com una heroïna enviada a terra hostil. No es pot ser més maleducada, però no oblidem que la vulgaritat permanent li dona majories absolutes. I el PP necessitava escalfar els ànims de cara a la manifestació de demà a Madrid al crit de "Màfia o democràcia".

Després de bastants anys de feina d'assessors, think tanks i spin doctors, la política madrilenya (és a dir, espanyola) ha aconseguit assemblar-se als programes més llefiscosos de la teleporqueria més tirada. Crits, atacs de nervis, amenaces, llàgrimes falses, riures impostats, personatges extravagants, discursets que literalment no tenen sentit i un llenguatge que, per la seva grolleria i la seva pobresa, faria avergonyir els delinqüents dels xibius més patibularis s'han convertit en el plat de cada dia. Com a ciutadans –i com a contribuents– es fa impossible dedicar-hi ni que siguin uns minuts d'atenció sense sentir una desagradable mescla d'estupefacció, vergonya aliena i enuig. Si fa més o menys un any Pedro Sánchez afirmava que volia “aturar la màquina del fang”, no es pot dir altra cosa més que no se n'ha sortit gens. Al contrari, el mateix PSOE –que sempre es mou a remolc del PP, i de Vox– està també agafat de ple per la maquinària. Aquest divendres està previst que el president espanyol hi baixi, al fang, en un fòrum que se suposa que hauria de ser una trobada institucional i de coordinació entre el govern central i els governs autonòmics però al qual els barons del PP ja han anunciat que acudiran a fer política hooligan, per intentar un no a tot contra Sánchez amb el finançament de Catalunya i la catalanofòbia com a arguments principals.

La vigília de la Conferència de Presidents, Isabel Díaz Ayuso fa créixer el pols del PP contra el govern espanyol. La presidenta madrilenya s'ha rebel·lat no només contra el fet que els presidents autonòmics puguin parlar català, gallec i euskera, sinó que també ha rebutjat frontalment via carta la proposta que el president espanyol, Pedro Sánchez, va fer sobre habitatge: triplicar la inversió a canvi que les comunitats blindin el parc públic de forma permanent. Tensa, així, encara més una conferència que els populars ja van portar al límit quan van amenaçar amb una plantada si el govern espanyol no accedia a ampliar l'ordre del dia de la trobada. A banda d'habitatge, universitats i formació professional –els punts que havia previst el govern espanyol–, els conservadors van exigir incloure-hi qüestions com el finançament autonòmic, la condonació del deute autonòmic, el control de fronteres o l'apagada energètica. La reunió d'aquest divendres, doncs, no serà plàcida.

La jutgessa que investiga a Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, l'ha processat per frau fiscal i falsificació de documents, informa l'agència Efe. La titular del jutjat d'instrucció número 19 de Madrid, Inmaculada Iglesias, ha transformat les diligències prèvies en procediment abreviat, en el marc de la peça principal en la qual investiga González Amador i quatre persones més per un presumpte frau fiscal de 350.951 euros i falsedat documental.

Més de cinc anys després la justícia comença a passar comptes per les 7.291 persones que van morir a les residències de la Comunitat de Madrid durant la pandèmia. Per primer cop dos ex alts càrrecs del govern d'Isabel Díaz Ayuso hauran de declarar com a investigats en un procediment judicial, segons han informat en un comunicat dues associacions de víctimes i confirmen fonts jurídiques. Durant tot aquest temps la presidenta madrilenya ha evitat fer autocrítica per l'actuació del seu executiu durant la covid-19. Aquest moviment judicial dona empenta tant a l'oposició com als familiars de les víctimes, que han continuat pressionant la líder del PP madrileny, Isabel Díaz Ayuso, per demanar-li que assumeixi responsabilitats personalment.

Fa setmanes que el PP d'Alberto Núñez Feijóo proclama encara amb més intensitat que el govern de Pedro Sánchez "ja està en el compte enrere". L'apagada elèctrica massiva, el caos ferroviari i els últims moviments judicials contra l'entorn del president espanyol han donat munició al líder popular, que ha pres la decisió de posar en marxa els engranatges interns per encarar el pròxim cicle electoral amb els deures fets. Això implica afrontar una convocatòria del congrés estatal del partit, que estava prevista l'abril del 2026, però que Feijóo ha decidit avançar al juliol d'aquest any, entre d'altres, davant la possibilitat que el líder socialista no aguanti fins al final de la legislatura i acabi avançant els comicis. "No em refio de Sánchez", ha apuntat el president del PP aquest dilluns en la reunió del comitè executiu nacional del partit en la qual ha anunciat que la convocatòria extraordinària del congrés del PP, amb la qual feia dies que s'especulava, serà el cap de setmana del 5 i 6 de juliol a Madrid.