Després de 48 hores de l'apagada i amb la normalitat establerta, el govern espanyol abaixa els decibels, però manté la petició urgent a les empreses perquè enviïn totes les dades del zero peninsular de dilluns. Pedro Sánchez va sorprendre dimarts quan va insistir que s'exigiria les "responsabilitats pertinents" als operadors del sistema elèctric, malgrat no saber encara les causes, amb un to molt més dur del que ha mostrat aquest dimecres la vicepresidenta tercera, Sara Aagesen, que ha estat més conciliadora. A la roda de premsa, ha lloat la tasca de la presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor –ella ha assegurat que no dimitirà–, i no s'ha plantejat que les elèctriques en dificultin la col·laboració. Això sí, ha avançat que una de les primeres actuacions del comitè que investiga l'apagada, en què hi ha el CNI, serà acudir a les instal·lacions de les empreses per comprovar que no hagin rebut cap atac. És a dir, totes les hipòtesis continuen obertes.

El gravamen extraordinari del govern espanyol al sector energètic ha arribat aquest dimecres al seu punt final. Aquesta, però, és la crònica d'una mort anunciada. A finals de desembre, quan l'executiu central va aprovar prorrogar-lo per complir amb les exigències dels socis d'esquerra –ERC, EH Bildu i el BNG–, no tenia garantit el suport ni de Junts ni del PNB de cara a la seva convalidació al Congrés dels Diputats.

7.603 milions d'euros entre el gener i el juny o 42 milions diaris. És el que han guanyat entre les quatre grans energètiques de l'Íbex-35 –Naturgy, Repsol, Endesa i Iberdrola– el primer semestre. Es tracta d'uns beneficis que mantenen la bona ratxa dels resultats de les principals companyies del sector –són un 77% superiors en comparació amb el mateix període del 2023– i que lidera Iberdrola, que, juntament amb Repsol i Endesa, ha presentat els resultats corresponents als primers sis mesos de l'any aquest dimecres. Ahir dimarts ho va fer Naturgy.

Tres empreses de l'Íbex-35 han sigut víctimes d'un ciberatac per sostreure'n les dades en només dues setmanes. La informació de milers de clients es va filtrar a fòrums d'internet i va quedar exposada com un trofeu pels autors d'aquests delictes digitals. Durant l'últim mes els delinqüents informàtics han sumat entre les seves víctimes corporacions de la mida de Telefónica, Banco Santander o Iberdrola, que van haver d'informar d'aquests accessos "no autoritzats" a les seves dades. Les grans empreses no s'escapen de l'auge dels hackejos, cada cop més sofisticats i difícils d'esquivar gràcies a la intel·ligència artificial. De fet, en són les víctimes més cotitzades. És per això que la majoria han incrementat la seva inversió en ciberseguretat i ara dediquen una part important del seu pressupost en tecnologia a prevenir aquests atacs.

Iberdrola són moltes coses. És l'elèctrica més gran d'Europa. Un líder global en energies netes, xarxes i emmagatzematge; una empresa sòlida, sostenible i diversificada. En els tres primers mesos del 2024 ha tingut uns guanys de 2.760 milions d'euros. Iberdrola també és una multinacional amb un deute de quasi 45.000 milions, la que amenaça amb la deslocalització si algú ataca el seu negoci (ho sap bé Pedro Sánchez). La que té un president que guanya 14 milions d'euros a l'any mentre la plantilla fa vaga per aconseguir una pujada salarial equiparable a l'IPC. I l’elèctrica que va ser jutjada (tot i que absolta) acusada d’inflar el preu de l’energia i condemnada per modificar les condicions de subministrament.

Repsol guanya el primer assalt en les acusacions per part d'Iberdrola, que considera que la campanya de combustibles renovables de la petroliera és publicitat enganyosa. El jurat d'Autocontrol, l'Associació per a l'Autoregulació de la Comunicació Comercial, ha desestimat íntegrament una reclamació d'Iberdrola contra Repsol i, fins i tot, estableix que l'elèctrica que presideix Ignacio Sánchez Galán haurà de pagar les despeses judicials que es puguin derivar del procediment.

Malgrat la irrupció de centenars de comercialitzadores elèctriques, el mercat de la llum espanyol està cada cop més concentrat en cinc grans companyies, que tenen el 90,8% del mercat lliure, quan tres anys enrere era el 83,6%, segons les últimes dades de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC). Per tant, cinc grans empreses –Iberdrola, Endesa, Naturgy, Repsol i TotalEnergies– pràcticament controlen el mercat.

Guerra oberta entre Iberdrola i Repsol. La principal elèctrica de l'Estat ha denunciat per greenwashing la petroliera que presideix Antoni Brufau, segons ha avançat El Confidencial i confirmen fonts d'Iberdrola a l'ARA. La denúncia és per competència deslleial a través de publicitat enganyosa, i ha estat admesa a tràmit pel jutjat mercantil número 2 de Santander (Cantàbria). Als ulls de l'elèctrica que presideix José Ignacio Sánchez Galán, Repsol practica el greenwashing, o blanqueig d’activitats o productes, que s’etiqueten com a ecològics, sostenibles o verds quan en realitat no ho són, i ho fa a través de la publicitat per captar clients elèctrics.

L'Audiència Nacional ha absolt Iberdrola Generació, filial d'Iberdrola, i quatre dels seus directius acusats de manipular el mercat elèctric l'any 2013 per tal de disparar el preu de la llum i obtenir així més beneficis. En la sentència feta pública aquest dimecres, el magistrat José Manuel Fernández-Prieto, responsable del jutjat central penal, apunta que "resulta francament complicat apreciar l'existència d'un delicte per un fet que no estava prohibit i, per tant, que estava legalment permès".

"No hi va haver cap consigna ni estratègia [per inflar els preus]". Així ha contestat Ángel Chiarri Toscano, conseller executiu d'Iberdrola Generació, una filial d'Iberdrola, a la pregunta de si va rebre cap indicació per provocar un increment del preu de la llum l'any 2013. Chiarri ho ha dit en el que ha estat el primer dia de judici contra aquesta filial de la companyia elèctrica que presideix José Ignacio Sánchez Galán i que està acusada d'haver manipulat presumptament els preus de la llum l'any 2013. Juntament amb l'empresa, també estan acusats quatre dels seus directius: el mateix Chiarri, Gregorio Relaño Cobián, José Luis Rapún Jiménez i Javier Paradinas Zorrilla. Se'ls acusa d'un "delicte relatiu al mercat i als consumidors".

Naturgy, Endesa, Iberdrola i Repsol. Per aquest ordre s'han presentat els resultats de les quatre grans energètiques de l'Íbex-35 fins al mes de juny, és a dir, els comptes corresponents al primer semestre del 2023. L'escenari actual dista molt del de fa un any, quan la guerra a Ucraïna donava ales al preu de l'energia, sobretot del gas. Ara s'han "normalitzat", en paraules de les mateixes companyies. De fet, s'observa una caiguda del preu de l'electricitat i també dels combustibles fòssils i el petroli. Tot i això, amb els resultats empresarials a la mà, les quatre grans energètiques han aconseguit neutralitzar l'efecte en els seus comptes i només Repsol registra una davallada important del benefici el primer semestre de l'any (1.420 milions d'euros, un 44% menys que el mateix període del 2022).

Si una empresa espanyola té tentacles arreu del món, aquesta és Iberdrola. La companyia que dirigeix José Ignacio Sánchez Galán s'ha fet un lloc gràcies, sobretot, al desplegament de les renovables tant al Vell Continent com a l'altre costat de l'Atlàntic: als Estats Units, al Brasil i a Mèxic. Avui, els seus plans passen per aprofundir en aquesta estratègia de diversificació geogràfica del seu mercat, o com a mínim fer-ho als Estats Units i Europa; en el cas de Mèxic, la companyia s'acaba de desfer del 80% del seu negoci de generació d'electricitat.

Fa una dècada, quan portava poc més d'un lustre al capdavant d'Iberdrola, José Ignacio Sánchez Galán (Villavieja de Yeltes, Salamanca, 1950) va parlar de "la gorra d'Iberdrola" per definir què era allò que havien de tenir en comú els empleats de l'elèctrica al marge de la seva nacionalitat. El sentiment de pertinença servia l'objectiu irrenunciable de millorar el compte de resultats.

La companyia francesa Renault no vol deixar escapar un dels macroprojectes més importants dels últims anys que impulsa el sector de l’automoció espanyola: la primera planta de bateries per al cotxe elèctric a l’Estat. Serà la infraestructura estrella del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica, conegut com a PERTE, del sector de l’automoció.

El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castelló ha acordat aquest dimecres la imputació del president d'Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, i de tres directius del grup: el número dos i conseller-director general de negocis, Francisco Martínez Córcoles; l'expresident d'Iberdrola Espanya, Fernando Becker; i l'excap del gabinet de presidència Rafael Orbegozo. El magistrat els imputa un delicte continuat de suborn actiu, delicte contra la intimitat i falsedat en documents mercantils pels encàrrecs presumptament il·lícits encomanats a l'excomissari José Manuel Villarejo.

En un 2020 marcat per la pandèmia i en què les grans empreses d'altres sectors han patit importants pèrdues, dues de les principals energètiques espanyoles, Endesa i Iberdrola, han esquivat la crisi i van disparar els seus beneficis. En el cas d'Endesa, l'augment és espectacular: 1.394 milions d'euros, una xifra que representa un increment del 715,2% respecte a l'exercici anterior, quan va obtenir un benefici net de 171 milions d'euros  Els ingressos de l'energètica dirigida per José Bogas, això sí, es van reduir un 12,9%.

"Avui l’he vist per primera vegada", va dir, ufanós, el tinent general Félix Sanz Roldán, exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), després de mirar divendres passat l’acusat José Manuel Villarejo, assegut al costat del seu advocat al judici oral per presumptes calúmnies. Aclarint el que semblava un enigma –la seva relació amb l’excomissari– va semblar sentir cert alleujament i va decantar el cos, triomfant, cap als lletrats de l’Advocacia de l’Estat, els seus defensors.

Any 2009. El comissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo -apartat posteriorment del cos i ara en presó provisional sense fiança- manté una conversa amb el cap de seguretat d’Iberdrola, Antonio Asenjo. L’elèctrica basca, dirigida per Ignacio Sánchez Galán, ha decidit contractar Villarejo perquè busqui informació compromesa de Florentino Pérez, president de la constructora ACS i del Reial Madrid. Pérez busca la manera d’entrar al consell d’administració d’Iberdrola, i l’elèctrica ho vol impedir. Gairebé a qualsevol preu. En una conversa, Villarejo explica a Asenjo que s’ha posat en contacte amb un gestor financer que viu a Suïssa i que està imputat pel cas Gürtel, Arturo Fasana, i que podria aportar informació per comprometre Florentino Pérez. El problema és el preu que demana a canvi de la informació: 10 milions d’euros.

Deu empreses van emetre el 25% de totes les emissions de gasos d'efecte hivernacle i el 62% de les emissions fixes (les provocades per les llars i la indústria) a Espanya l'any 2018, segons un informe de l'Observatori per a la Sostenibilitat.

Les empreses de l'Íbex-35 mouen menys diners però creix el seu benefici. Aquest és el diagnòstic que es desprèn de l'índex de referència al mercat borsari espanyol després que quasi tot el selectiu hagi presentat els seus resultats a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).