No reconèixer la veracitat dels àudios i afirmar que estan manipulats i editats. Aquesta ha sigut l'estratègia conjunta de l'ex número 2 del PP María Dolores de Cospedal i de l'exlíder del PP a Catalunya Alícia Sánchez-Camacho per escapolir-se de les noves evidències que les vinculen a l'operació Catalunya. Precisament aquest dilluns El món a RAC1 ha publicat una conversa que la també exministra de Defensa va mantenir amb l'excomissari José Manuel Villarejo el setembre del 2014 en la qual parlen obertament de la guerra bruta contra l'independentisme. "No recordo parlar de Catalunya amb Villarejo", ha assegurat Cospedal durant la seva compareixença a la comissió d'investigació del Congrés. Lluny d'esclarir les maniobres contra dirigents del Procés, Sánchez-Camacho ha intentat girar el relat: s'ha presentat com una "ciutadana de segona" i víctima d'una "persecució" que la va "obligar a marxar del territori que estimava". "Aquesta és la veritable operació Catalunya", ha criticat.

L'Audiència Nacional anul·la la primera condemna a José Manuel Villarejo pel cas Tàndem, en la qual l'excomissari Policia Nacional va ser castigat a 19 anys de presó pels delictes de revelació de secrets entre empreses i entre particulars, i també per falsedat documental. La sala d'apel·lacions ha estimat els recursos de la Fiscalia Anticorrupció i d'algunes parts acusades i ordena dictar una nova sentència en què es valorin totes les proves practicades al judici i es motivin totes les consideracions que en la sentència de juliol de l'any passat el tribunal va descartar.

José Manuel Villarejo va assenyalar dues presumptes fonts del CNI en una conversa que va mantenir amb l'expresident Artur Mas a RAC1: el president blaugrana Joan Laporta –que segons l'excomissari va donar dades sobre Sandro Rosell– i l'exconseller Felip Puig –que segons el policia hauria passat informació sobre líders independentistes–. Tots dos ho han negat de forma taxativa –Puig afirma que no s'hi ha reunit mai– i aquest dilluns la família Pujol ha tancat files amb l'exdirigent de Convergència.

L'excomissari corrupte José Manuel Villarejo ha continuat disparant aquesta setmana acusacions sobre l'Operació Catalunya. Així, ha assenyalat en una entrevista a RAC1 diversos suposats confidents del CNI, i un que ha quedat esquitxat és l'exconseller del Govern Felip Puig, polític convergent que va estar en la primera línia política dues dècades, encadenant la darrera etapa de Jordi Pujol amb la d'Artur Mas, per acabar plegant el 2016. Villarejo l'acusa directament d'haver passat informació confidencial al CNI del seu arxienemic del partit Xavier Martorell, excàrrec de la Generalitat. Puig ho ha desmentit "rotundament" i ha negat haver-se reunit mai amb Villarejo.

Hi ha un tema de Sabina que romantitza tipus com Villarejo. Segurament el coneixen, es diu El caso de la rubia platino. La cançó té estrofes memorables: Yo era un huelebraguetas sin licencia / Quemado en la secreta por tenencia / Extorsión y líos de faldas / Estaba, como buen expolicía / A sueldo de un pez gordo, que sabía / Cubrirse las espaldas.

L'excomissari José Manuel Villarejo no només ha assenyalat qui va ordenar les càrregues de l'1-O -l'exministre Juan Ignacio Zoido- o ha confirmat l'existència de l'Operació Catalunya, sinó que també apuntat qui eren els informadors, segons ell, del CNI durant el Procés. I ha citat dues persones: el president del Barça, Joan Laporta, com a informador sobre Sandro Rosell i l'exconseller Felip Puig, com a font del CNI propera a la família Pujol. "Hi ha tres classes d'enemic en la política: el furibund, el sanguinari i el company de partit", ha dit Villarejo a Rac 1, on ha mantingut una conversa cara a cara també amb l'expresident Artur Mas.

José Manuel Villarejo ha assegurat en seu judicial que l'operació Catalunya va existir. Aquest divendres l'excomissari de la Policia Nacional ha comparegut com a investigat davant del jutge Hermenegildo Barrera a la plaça Castilla de Madrid, i ha confirmat que Sandro Rosell va ser un "objectiu" de la policia patriòtica i que se'l va investigar. En declaracions als mitjans, però, Villarejo ha puntualitzat que de seguida va descartar que l'expresident del Barça tingués cap vincle amb l'independentisme i que així ho va reflectir en les seves "notes d'intel·ligència", segons ell interceptades per la justícia espanyola i a les quals diu que no té accés. També han declarat l'excomissari Antonio Giménez Raso, un dels informadors de Villarejo a Barcelona, i l'inspector de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) Alberto Estévez, que només han respost a les preguntes dels seus lletrats.

En les darreres setmanes hem assistit a una allau d’informacions sobre l’operació que determinats poders van dissenyar i executar per tallar des de l’arrel el moviment sobiranista català. Corria l’any 2012, el president Rajoy havia fulminat qualsevol intent de parlar del pacte fiscal, bona part de la societat catalana bullia d’inquietuds i empenyia per obrir nous horitzons nacionals, les mobilitzacions al carrer eren intenses i exigents. Els que governàvem aleshores sabíem que la nostra responsabilitat era canalitzar a través de les institucions aquella barreja de malestar i d’il·lusió. Ja se sap, quan l’aigua baixa molt forta, no té aturador; millor mantenir-la dins la llera, per evitar desbordaments.

Una dècada després de la seva gestació, l’operació Catalunya s’obre pas als tribunals amb un recorregut incert. El núvol negre instal·lat sobre l’excomissari José Manuel Villarejo a l'Audiència Nacional amb una trentena de peces de la macrocausa Tándem ha propiciat que aflori el voluminós material que conservava. L’ARA ha pogut analitzar les seves agendes, una mena de diari de la seva activitat corrupta.

La querella de Sandro Rosell contra José Manuel Villarejo i altres comandaments policials que el jutjat número 13 de Madrid ha admès a tràmit no és l'única sobre l'operació Catalunya que la justícia ordinària de la capital espanyola té sobre la taula. Així ho ha explicat l'advocat de l'expresident blaugrana, Pau Molins, en una entrevista a RAC1, on ha precisat que el seu despatx ha presentat fins a cinc querelles als jutjats madrilenys en relació a l'entramat que durant el govern del PP s'hauria dedicat a fabricar proves contra l'independentisme. A banda de la de Rosell, es tracta de denúncies presentades en nom de Joan Pau Miquel, exconseller delegat de la Banca Privada d'Andorra (BPA); de Narciso Ortega, excap de la Policia Nacional a Catalunya, i de la família Sumarroca, a més d'una cinquena de la qual el despatx de Molins no dona ara per ara cap detall. Altres assenyalats per l'exlíder del PP a Catalunya Alícia Sánchez-Camacho, com ara l'exconseller d'Economia Jaume Giró, també estan rumiant de fer el pas. L'objectiu del lletrat és que s'unifiqui tot en una única causa.

El jutjat número 13 de Madrid ha acceptat investigar l'excomissari José Manuel Villarejo i altres comandaments policials per l'anomenada operació Catalunya, l'entramat polític, policial, judicial i mediàtic que durant el govern del PP s'hauria dedicat a fabricar proves contra persones vinculades al Procés independentista. Tot parteix de la querella que va presentar l'expresident del Barça Sandro Rosell l'octubre passat, especialment arran d'uns àudios publicats a El Món en els quals es podia sentir com l'exlíder del PP a Catalunya Alícia Sánchez-Camacho suggeria al policia que seguís de prop l'empresari català. L'ara senadora li atribuïa una certa proximitat al sobiranisme perquè la seva família havia participat de la fundació de Convergència. Quin marge hi ha perquè aquesta causa judicial posi llum en l'operació Catalunya?

Corinna zu Sayn-Wittgenstein sembla disposada a no deixar-se res al tinter en el seu relat sobre la relació amb l'emèrit. Una setmana després que la justícia britànica hagi reconegut la immunitat parcial de Joan Carles I en el cas d'assetjament presentat per la seva examant –no se'l podrà jutjar pels fets denunciats abans de l'abdicació–, Corinna llança noves acusacions en el setè capítol del podcast Corinna i el rei. Una de les més cridaneres fa referència al grup de WhatsApp que, segons l'empresària, l'emèrit tenia amb els seus exmarits, Philip Adkins i Johan Casimir zu Sayn-Wittgenstein, i els seus dos fills, Alexander i Anastacia. Corinna assegura que el grup portava per nom The Pride –que en anglès vol dir L'Orgull però també es pot traduir com La Manada– i que la finalitat era desprestigiar-la als ulls del seu entorn més pròxim, acusant-la de lladre i de persona en qui no es podia confiar. "Havien menjat el cap a molts dels meus contactes, clients, exmarits, amics pròxims, i ara anaven darrere els meus fills", afirma l'empresària.

El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón ha descartat investigar l'única punta que connectava el cas Villarejo amb l'operació Catalunya. Es tracta de la peça número 27 de la macrocausa Tàndem, en la qual s'havia de determinar una possible revelació de secrets d'empresa quan l'agència de detectius Método 3 va ser escorcollada a Barcelona i Madrid el 2013. Tanmateix, el magistrat l'arxiva per dos motius principals: d'una banda, perquè podria superposar-se amb el cas Land, pendent de sentència i en el qual ja s'indaga la sostracció de documents a l'empresa, amb l'exdirector de l'agència, Francisco Marco, com a acusació particular. De l'altra, perquè "no s'ha constatat l'existència de cap encàrrec, pressupost, servei o projecte d'execució" amb l'excomissari José Manuel Villarejo. Per la qual cosa "es perceben notables diferències entre aquesta peça i la resta", anota García Castellón en la seva interlocutòria per argumentar l'arxivament.

La Fiscalia de Barcelona ha obert una nova investigació sobre la participació de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i l'ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal en l'operació Catalunya. El ministeri públic ha decidit iniciar diligències arran de la denúncia presentada la setmana passada per l'excap de la Policia Nacional a Catalunya Narciso Ortega, que també apuntava contra l'excomissari José Manuel Villarejo i l'ex secretari d'estat de Seguretat Francisco Martínez com a responsables de la trama per "obtenir informació i/o confeccionar proves falses que servissin per intimidar, extorsionar i/o desprestigiar persones que eren properes al moviment independentista català o hi estaven vinculades".

Avui és 18 de juliol, aniversari del cop d'estat que va iniciar una guerra. Una guerra entre germans resultat de la sang calenta dels espanyols; un enfrontament fratricida resultat d'una personalitat nacional encesa; el duel a garrotades de Goya com a metàfora visual del caràcter espanyol; una societat polaritzada i crispada que caminava cap al desastre; La vaquilla morta de Berlanga; el pasdoble dels Soldats de Salamina de Javier Cercas; libertad, libertad, sin ira libertad; la Transició que va tancar les ferides del passat; milions d'espanyols corrent davant dels grisos; Almodóvar ballant Gran Ganga amb McNamara; el pare i la mare llegint El País i tu llegint El Pequeño País mentre esperaves els Jocs Olímpics de Barcelona i l'Expo de Sevilla... Perdonin la sorna, però aquesta successió d'imatges que els proposo són retalls del relat memorialístic sobre la història recent d'Espanya. I no és un relat qualsevol. Podríem dir que és el relat hegemònic.

L'expresident espanyol Mariano Rajoy va pagar políticament per la Gürtel amb una moció de censura que va acabar amb el seu govern, però el seu pas pels tribunals es va limitar a una declaració com a testimoni. Va haver-hi moviments soterrats per protegir-lo, segons revelen nous àudios de l'excomissari José Manuel Villarejo publicats a El País i Fuentes Informadas. "[Francisco] Correa [el cap de la trama Gürtel] diu que té molta informació del Barbas, del número 1, del número 1. Que li explicava [Luis] Bárcenas. Que sigui veritat o mentida? Probablement no. Bárcenas li deia que li costava 10.000 euros cada mes, en cru, per exemple...", comenta Villarejo a l'ex secretari d'estat de Seguretat Francisco Martínez, investigat en el marc del cas Kitchen.

Explicava l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) Alberto Saiz en una entrevista el novembre passat al programa Salvados que el rei és la persona més protegida pels serveis secrets espanyols. Ell mateix es va permetre aconsellar-li que s’allunyés de Corinna Larsen i el seu successor, Félix Sanz Roldán, va arribar a encobrir la fortuna que Joan Carles I tenia a l’estranger. Segons l’excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo, l’emèrit i Sanz Roldán fins i tot compartien comptes a Suïssa, tal com revelen els últims àudios publicats aquest dimecres a El País.