Buscar els límits de l’alegria. Aquest és un dels propòsits de Laia Palau (Barcelona, 1979), que ja ha deixat enrere la ressaca de la primera victòria a la Copa de la Reina per concentrar-se en una fita molt llaminera: eliminar el Perfumerías Avenida en els quarts de final de l’Eurolliga, en l’estrena històrica del club a aquests nivells d’exigència. Aquest dimecres es juga el primer partit (20 h, Esport3) d’una eliminatòria que es disputa a Salamanca i es tancarà divendres.

L'Spar Girona d'Alfred Julbe (Barcelona, 1960) depèn de si mateix per accedir, per primera vegada a la història, als quarts de final de l'Eurolliga. Les catalanes s'enfronten aquest dimarts al Riga (17 hores, Esport3), dijous al Iekaterinburg i divendres al Famila Schio, el principal rival i l'amfitrió de la segona bombolla del torneig.

El miracle s’ha produït i l’Spar Citylift Girona jugarà els quarts de final de l’Eurocup, perquè el jutge únic ha decidit sancionar el Sopron, que es va negar a viatjar a Ljubljana per disputar el partit contra el Schio, desplaçat a Eslovènia per ordres de la FIBA pel risc de coronavirus que es pateix a Itàlia. Tot i els arguments de les hongareses, que van exposar el perill d’infecció, el jutge no ha trobat motius per donar-los suport, considerant que la decisió de traslladar el duel era beneficiosa per a totes les parts: el terreny era neutral i l’entorn, segur.

Si ja era complicat encertar el destí de l’Spar Citylift Girona, l’aparició d’un convidat inesperat va posar-ho tot potes enlaire. Els requisits que necessitaven les jugadores d’Eric Surís exigien la derrota del Dinamo de Kursk, que no es va produir però va anar d’un pèl, i la seva victòria a la pista del BLMA, consolidada amb un 45-57. Però ningú comptava amb el Sopron, que va veure com el partit que l’havia de dur a Itàlia es desplaçava a Ljubljana per l’amenaça del coronavirus. El club es va negar a viatjar, el duel es va suspendre, i a Fontajau tothom es va posar a fer càlculs, perquè la normativa FIBA diu que les hongareses no sumarien cap punt. Segons un comunicat emès per l’Eurolliga, la decisió és en mans del jutge únic, que haurà d’interpretar si el partit es pot jugar en una altra data (si això passa, com a mínim el Sopron tindria el punt de la derrota i es classificaria per a un basket average a favor de 4 punts) o si el dona per perdut i l’ha de sancionar. I si la plaça del Sopron a l’Eurocup queda lliure, el primer equip a la llista per fer-la seva és l’Spar Citylift Girona, que admet no saber què pot passar ni quan passarà.

Tot sembla indicar que l’Spar Citylift Girona quedarà eliminat de les competicions europees. Però, si alguna cosa l’ha caracteritzat en els últims anys, són els seus actes de fe, que l’han portat a ser el principal favorit per aixecar la Lliga Femenina Endesa. Per què no creure que pot aconseguir l’accés a l’Eurocup? “Estem en un moment àlgid, potser no en el millor del curs, però si com per destacar-lo. Hem recuperat el vol i tenim confiança, tot i que hem d’esperar altres resultats. Encara que només existeixi un 1% de possibilitats, buscarem que es faci realitat”, admet Eric Surís, que no sap si podrà comptar amb Sonja Vasic, dubte per unes molèsties, per enfrontar-se al BLMA (20 hores, TVGirona) en l'última jornada. Les gironines necessiten guanyar i esperar la derrota del Dinamo de Kursk, que tres hores abans rep l’Arka Gdynia, cuer i ja eliminat. És a dir, que sortiran a la pista sabent si les possibilitats són reals, o no ho són.

L’equació era clara: la victòria de l’Spar Citylift Girona s’havia de combinar amb una derrota del Dinamo de Kursk si les gironines, eliminades ja de l’Eurolliga, volien allargar l’esperança per accedir a l’Eurocup en una última jornada en què les opcions són pràcticament mínimes. La primera part es va complir, amb la victòria contra Famila Schio (65-53), però la segona no, i ara necessiten guanyar al BLMA i esperar una carambola final que sembla de ciència-ficció. Però que ningú dubti que ho intentaran fins al final.

Sense guanyar a camp contrari és complicat que el futur a l’Eurolliga sigui positiu, i l’Spar Citylift Girona no aconsegueix provocar cap somriure quan es desplaça. Contra el Dynamo de Kursk no ha sigut una excepció (76-64), tot i que per moments ha competit com acostuma a fer-ho. Però immers en uns dies difícils, ha abaixat els braços en el segon temps i ha posat un interrogant immens damunt del seu present europeu, quan falten dues jornades per tancar la fase de grups, en què s’enfrontarà al Famila Schio i el BLMA.

El cap de l’Spar Citylift Girona és a la pista, en què s’enfrontarà al Dinamo de Kursk (17 hores, TVGirona) per mirar d’exhaurir totes les opcions possibles i continuar viu a l’Eurolliga. La victòria contra l’Arka Gdynia va ser un primer pas, però les jugadores d’Eric Surís, que no podrà comptar amb Abby Bishop, l'últim fitxatge, perquè no té el visat a punt, necessiten guanyar més partits en les últimes tres jornades de la fase de grups. “Hem d’estar bé defensivament per evitar que el talent local pugui lluir, les volem incomodar. No tenim temps per descansar i la logística és la que és, però esperem competir i plantar cara”, ha reconegut el tècnic gironí.

Frustració. Impotència. Dolor. La jornada que va viure l’Spar Citylift Girona és d’aquelles que costaran d’oblidar. Feia mal veure com Fontajau acumulava gairebé dos metres d’aigua. Com el desbordament del Ter inundava, sense pietat, un munt de records de bona part de la brillant història que ha construït el club, entrant amb força a la pista, als despatxos, als vestidors i a les sales de fisioteràpia per arrasar tot el que es trobava al davant. Afortunadament, no va poder amb el cor de les gironines, que van donar una lliçó d’autoestima a Palau, l’improvisat escenari que va gaudir del triomf contra l’Arka Gdynia (70-68). El resultat, però, va ser el menys important, perquè la inundació ha creat una ferida que ningú presagiava després de l’entrenament matinal, minuts abans del desastre. Tot aparentava normalitat, però la vida, capritxosa i cruel a parts iguals, va voler posar a prova la fortalesa d’un club que necessita molt més que un aiguat per abaixar els braços. Xavi Fernández i Pere Puig, el director general i l’esportiu, recollien com podien el poc material que estava en bones condicions. Cayetano, el president, negociava el trasllat immediat per canviar de pavelló, amb el vistiplau de la FIBA inclòs, mentre la ciutat seguia recomanant precaució a causa de les tempestes d’aquesta setmana i el neguit augmentava. Van ser unes hores molt complicades.

L’Spar Citylift Girona viu un moment delicat perquè encadena quatre derrotes consecutives entre la Lliga i l’Eurolliga. De fet, el seu futur continental és a l’aire, perquè si torna a ensopegar contra l’Arka Gdynia (20.15 hores, Esport3), corre el seriós risc de complicar-se l'accés a l’Eurocup. “Tenim energia per capgirar la situació, no ens agrada acumular decepcions. El que ens omple és oferir bons partits a la nostra gent i el treball que cal fer és el de recordar-nos que això ho superarem sent un equip. És ara quan ens hem de fer forts”, reconeix Eric Surís, després d’haver perdut el lideratge a la Lliga i sentir els dubtes de l’entorn. “Hem de creure i continuar construint, perquè sense anar gaire lluny a l’Eurolliga estem plantant cara, malgrat que no guanyem. A Fontajau hem fet bons partits, i volem repetir-ho. Quan perds, mai es pot justificar per una sola acció. Parlem d’esport d’elit, no és tan fàcil. Les coses no canvien només tocant una tecla perquè si no ho faria tothom”.

L’Spar Citylift Girona afronta un duel clau en les seves aspiracions de classificar-se per als quarts de final de l’Eurolliga. Amb un balanç de 3 victòries i 6 derrotes visita la pista del Sopron (18 hores, Esport3), el cuer del grup per un pitjor average. “Després del mal partit de Lliga, estem un pèl tocats. Tenim una espina clavada i aquell punt de tristesa que ens dona el fet de saber que no vam fer les coses bé. Hem de millorar, i ja sabíem que passaríem dificultats, però potser no ens ho esperàvem així perquè a Fontajau sempre havíem sigut fiables. Però volem mirar endavant, perquè som exigents i ambiciosos, i mantenir la bona dinàmica a Europa, en què estem mirant als ulls a tots els rivals”, confessa Eric Surís, que va confirmar la disponibilitat de Coulibaly. “S’ho ha d’agafar amb paciència perquè encara té algun mareig, però en certa manera ens anirà aportant coses”.

Tot es va decidir en uns últims segons frenètics que no van fer possible la victòria d'un Spar Citylift Girona que va caure amb el cap ben alt contra l’Asvel a l’Eurolliga (63-65), després de superar un munt d’obstacles i tenir la cistella guanyadora a l’abast. Amb aquesta derrota, baixa al penúltim lloc de la classificació del grup.

Hi ha moltes maneres de perdre, a la vida. La imatge de Fontajau fent l’onada en els pitjors moments i ovacionant mentre reconeixia la derrota de l’Spar Citylift Girona contra el Fenerbahçe (57-62), va ser un agraïment als constants actes de fe i al fet de ser fidels a si mateixes. I això, a llarg termini, és més important que els resultats.

El Sopron (64-58), el Dinamo de Kursk (79-61) i el BLMA (56-55) han comprovat què representa per a l’Spar Citylift Girona jugar a Fontajau. “Disputar l’Eurolliga és un repte, i passem per un bon moment anímic i físic per enfrontar-nos al Fenerbahçe”, reconeix Eric Surís davant la visita del líder (20.15 hores, Esport3). Un cop acabada la primera volta, ocupa la sisena posició –dona l’accés a l’Eurocup– amb un balanç de tres triomfs i quatre derrotes, a dues victòries d’un rival que el va derrotar en la jornada inaugural de la competició gràcies a un ajustat 86-82. “Vam acabar amb la sensació que ens va faltar molt poc... Disposen d’un talent descomunal i pràcticament no tenen punts febles, però vam saber competir fins a l'última possessió i som optimistes”.

Va ser una nit èpica. D’aquelles que val la pena viure. I a Fontajau, ja en van unes quantes. Perquè l’Spar Citylift Girona, que tenia el partit perdut al descans, va ressuscitar per fer realitat el miracle de la remuntada contra el BLMA (56-55), deixar tothom bocabadat amb una lliçó de coratge i acabar la primera volta invicte al costat d’una afició totalment entregada.

Guanyar lluny de Fontajau a l’Eurolliga continua sent territori prohibit per a un Spar Citylift Girona que va sortir derrotat de la pista del Famila Schio (58-55), tot i fer un gran partit. Però aquesta història, les gironines, ja la coneixen. Perquè així va ser contra el Fenerbahçe, l’ASVEL, i l’Arka Gdynia, i amb els rivals que es va trobar en la seva primera participació, el 2015. No tindrà cap altre que remei que seguir-ho intentant.

Reforçat gràcies a la contundent victòria contra el Dinamo de Kursk de la setmana passada, l’Spar Citylift Girona espera fer un pas més en el seu il·lusionant camí. No en té prou amb la quarta posició del grup B, un lloc que ara com ara li donaria l’accés a la següent fase de la màxima competició europea. Amb un balanç de dues victòries –totes a casa– i tres derrotes –totes a domicili–, atraparà el Famila Schio, segon classificat, si aconsegueix el primer triomf de la seva història lluny de Fontajau a l’Eurolliga (20.30 hores, Esport3). “Viatgem carregats de moral i confiança, jugarem amb la màxima ambició possible”, defensa Eric Surís, el tècnic de les gironines.

Fontajau va empènyer perquè volia tornar a viure una nit històrica. I la va viure. I tant que la va viure. L’Spar Citylift Girona ja pot afegir, al seu àlbum de records de l'Eurolliga, un triomf contra el Dinamo de Kursk del qual podrà treure pit sempre que vulgui (79-61). El 8-1 de sortida amb què les gironines van obsequiar als seus aficionats va ser tot un avís per al conjunt rus, que va entendre ràpidament que, si s’adormia, no sortiria amb cap rialla. Perquè, si alguna cosa té aquest equip, és que ho dona tot, també quan sembla que ja s’ha buidat i que hauria de recarregar l’energia.

No ha pogut ser, i l’Spar Citylift Girona ha sortit derrotat de la pista de l’Arka Gdynia (71-69), en un partit molt igualat que s’ha decidit en la penúltima acció: quan faltaven tres segons, una falta de Laia Palau ha permès Balintova anotar els tirs lliures de la victòria. Les gironines marxen frustrades perquè han fregat la proesa. L’intent de Mendy, a la desesperada i amb la botzina sonant, no ha servit per a res.

Si normalment les jugadores de l’Spar Citylift Girona viuen amb un somriure, gràcies a la seva condició de campiones de Lliga i l’afegit de disputar l’Eurolliga per segon cop a la història de l’entitat, aquesta setmana la rialla és una mica més gran. Invictes a la Lliga Femenina Endesa després de normalitzar el fet de derrotar el Perfumerías Avenida –amb una lliçó tàctica d’Eric Surís en camp contrari–, la victòria contra el Sopron a la màxima competició europea fa veure el futur amb uns altres ulls. Perquè les gironines no han aterrat a Europa només per viure l’experiència. Volen fer-la grossa i intentar l’accés a les eliminatòries finals, en què sobreviuran quatre dels vuit equips del grup –el cinquè i el sisè van a l’Eurocup-. Sumar un segon triomf consecutiu a la pista del cuer, l’Arka Gdynia polonès (18 hores, Esport3), augmentarà les seves opcions reals de classificació. “Anímicament, tenim una injecció de moral important. Venim d’una setmana molt bona, en què hem assolit dues grans victòries”, diu Eric Surís, el tècnic d’un equip que està fent un sobreesforç físic. “Les jugadores estan un pèl cansades, és cert. Hem tingut molts viatges, i anar a Polònia és dur. Però psicològicament ens sentim satisfets i optimistes, perquè veiem com tot el treball i la progressió que estem fent es reflecteixen en els partits”.