Quan Elon Musk es va convertir en un dels aliats més pròxims de Donald Trump l'any passat, liderava mítings estridents i donava uns 275 milions de dòlars per ajudar-lo a guanyar la presidència, també consumia drogues amb molta més intensitat del que es coneixia fins aleshores, segons persones familiaritzades amb les seves activitats.

Res en queda del nom original de Melania Trump, nascuda fa 54 anys sota el règim comunista a Sevnica, un petit poble eslovè de 5.000 habitants que aleshores formava part de la República Federativa Socialista de Iugoslàvia. Al llarg de la seva atzarosa trajectòria vital, la dona que dilluns ocuparà per segona vegada el càrrec de primera dama dels Estats Units de la mà de Donald Trump ha tingut tants noms com vides. Tants noms com papers ha hagut d'exercir per poder escalar socialment. Tants noms com ha fet falta per poder deixar al més enrere possible el discret pis on es va criar, amb vistes a les fàbriques de Sevnica. Conèixer-ne tots els noms, però, no significa conèixer-ne totes les vivències, ja que hi ha importants llacunes en el relat vital de Melania que mai han estat aclarides del tot. Sobretot, perquè ella no ha perdut mai ni un moment en donar-ne gaires explicacions a pesar de l'enorme atenció mediàtica que ha rebut des que el seu marit es va postular per primer cop per presidir els EUA, el juny del 2015.

Explicar-se a si mateixa. Aquesta ha estat una de les dificultats més grans amb què s'ha trobat Kamala Harris durant la seva vicepresidència. Projectada sobre la seva imatge, una altra imatge: la que volien veure els que l'observaven. Un joc de màscares i nines russes. O, potser, un altre cop, un cos de dona com a recipient de somnis i pors alienes.

El governador de Florida, Ron DeSantis, ha anunciat per sorpresa aquest diumenge que retira la seva candidatura a la nominació republicana per a les eleccions presidencials del 5 de novembre. En un vídeo de cinc minuts, el candidat que anava segon tot just en l'inici de la cursa cap a la Casa Blanca diu que renuncia a seguir i anuncia que donarà suport a Donald Trump.

Una nova preocupació plana sobre el Partit Demòcrata: si les eleccions presidencials fossin avui, no seria cap sorpresa que les guanyés Donald Trump. Les enquestes fa un temps que avisen de la seva creixent popularitat, i ja es troba dos punts per sobre de Joe Biden (46% a 44%), segons l'última enquesta de The New York Times. Les dades, quan falta menys d'un any per als comicis, s'expliquen tant per la tendència a l'alça de Trump, que està aprofitant les seves quatre històriques imputacions per rellançar la seva campanya, com per la caiguda de Biden, cada vegada més qüestionat dins i fora del seu partit.

Onze han estat les oportunitats que se li han donat al Commander. Aquest dilluns el pastor alemany del president dels Estats Units va tornar a mossegar un agent del Servei Secret de la Casa Blanca. Amb només dos anys, el jove cànid, anomenat Commander, ja ha emplenat pàgines de diaris per successos similars; concretament han estat onze les mossegades que ha fet al personal que treballa per a Joe Biden. Per bé que al mes de juliol ja es va anunciar que s'estava plantejant portar el gos a sessions d'entrenament per controlar la situació, no es té constància que el Commander hagi participat en cap.

"Les nostres relacions són excel·lents: som aliats i amics estables", ha dit Pedro Sánchez a Joe Biden aquest divendres al Despatx Oval, minuts després de la reunió de treball d'una hora que han mantingut tots dos mandataris. Per a Sánchez ha estat la seva primera visita oficial a la Casa Blanca des que va arribar a la presidència, una cita que portava dos anys i mig buscant i que finalment ha arribat en un moment idoni: la data escollida per Washington coincideix amb l'inici de la campanya electoral per a les municipals i autonòmiques a l'estat espanyol. També és la seva segona trobada bilateral amb Joe Biden, després de la que van tenir el juny passat a Madrid, coincidint amb la cimera de l'OTAN.

El president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, ha visitat aquest divendres el despatx presidencial del seu homòleg nord-americà, Joe Biden, amb qui han simbolitzat el restabliment de les relacions entre tots dos països i, en última instància, el retorn del Brasil a l'escena internacional. "Vinc a reposicionar el Brasil en una nova geopolítica mundial, després de quatre anys d'aïllament", ha dit Lula a l'arribar al Despatx Oval, en una visita oficial amb moltes lectures en un moment geopolític convuls. El president brasiler ha trencat amb el confinament del seu predecessor, Jair Bolsonaro, que va mantenir una relació propera amb Trump, però ni tan sols va telefonar Biden durant els seus anys de mandat. Des que va començar la seva nova etapa presidencial, és la tercera visita de Lula a un país estranger, després de l'Argentina i l'Uruguai, i el seu primer viatge a Washington.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha defugit aquest dijous les preguntes de la premsa sobre els documents de l'època en què va ser vicepresident que han trobat els seus advocats en dues localitzacions i que han entregat al departament de Justícia. S'ha limitat a respondre només una pregunta, insistint que "la gent sap que em prenc els documents classificats molt seriosament. Veurem com es desenvolupa tot això, però tinc confiança".

El departament de Justícia dels Estats units investiga la troballa d'uns deu documents confidencials en una antiga oficina privada del president Joe Biden. Els arxius daten de l'època en què Biden va ser vicepresident de l'administració Obama, entre el 2009 i el 2017. Estaven tancats en un armari a l'edifici de Washington DC Penn Biden Center, un think tank afiliat a la Universitat de Pennsilvània que porta el cognom de l'actual president. Els arxius els va trobar l'equip d'advocats del president nord-americà, que els va entregar a les autoritats dels EUA després de notificar-ho a la Casa Blanca. La troballa va tenir lloc al novembre, just abans de les eleccions de mig mandat, d'acord amb el comunicat emès per l'advocat especial del president, Richard Sauber.

Per primera vegada des que Joe Biden ocupa la presidència dels Estats Units, s'ha pogut sentir aquest dijous a la Casa Blanca la tradicional salutació presidencial de 21 bales de canó, una litúrgia establerta el 1842, utilitzada en senyal de respecte a les visites oficials de caps d'estat. L'homenatjat ha sigut Emmanuel Macron, l'actual president de "l'aliat més antic" dels EUA i un "soci indestructible en la causa de la llibertat", segons s'hi ha referit Biden, fent palès el paper clau que va tenir França en la guerra d'independència contra el Regne Unit. Es tracta de la segona visita d'estat del president Macron al país, després d'assistir a la invitació de Donald Trump l'any 2018. És, de fet, el primer mandatari a rebre aquest honor en dues ocasions des de la fundació de la cinquena república francesa l'any 1958.

"A fi que Amèrica torni a ser gran i gloriosa, anuncio la meva candidatura a la presidència dels Estats Units", ha declarat aquesta nit Donald Trump en un esperat discurs des de la seva residència privada de Mar-a-Lago a Florida. "El retorn dels EUA comença ara mateix", ha afirmat, seguit d'un estrepitós aplaudiment a la sala.

El màxim assessor de seguretat nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, ha dialogat durant els últims mesos amb el seu homòleg rus, Nikolai Patruxev, en un esforç per reduir el risc d'amenaça nuclear. Sullivan, a més, ha parlat amb el conseller de política exterior de Vladímir Putin, Iuri Uxakov. Ho han revelat alts càrrecs del govern dels Estats Units, que han indicat que l'objectiu de Washington és preservar la via de comunicació amb Moscou i no pas arribar a un acord sobre la guerra a Ucraïna, segons ha publicat el diari nord-americà The Wall Street Journal.

“Benvinguts a casa”, els ha dit aquest dimecres a Barack i Michelle Obama el president dels Estats Units, Joe Biden, en rebre’ls a la Casa Blanca. Força més tard del que és habitual, l’expresident dels Estats Units, Barack Obama, i l’ex primera dama, Michelle Obama, hi han celebrat la cerimònia de presentació dels seus retrats oficials. La tradició marca que cada expresident nord-americà ha de destapar el seu retrat oficial en una cerimònia a la Casa Blanca durant el mandat del seu successor. Però l’últim a complir aquesta tradició va ser el mateix Obama quan va rebre els Bush l’any 2012, perquè el seu successor, Donald Trump, es va negar a fer el mateix per a qui considerava per davant de tot el seu enemic polític. Ara que el Despatx Oval està ocupat pel demòcrata Joe Biden, que a més va ser el seu vicepresident durant dos mandats, del 2008 al 2016, els Obama han tornat finalment a la Casa Blanca per penjar-hi els seus retrats oficials.

Aquesta matinada a Europa, des d'Austràlia Jeremy Fleming, cap del servei d'espionatge cibernètic del Regne Unit (GCHQ, en les seves sigles en anglès), en una conferència en què ha fet revelacions poc habituals per a un alt comandament de qualsevol servei d'intel·ligència, ha insistit en la idea que el president rus no està rebent una informació acurada sobre la veritable marxa de la campanya militar a Ucraïna. Una idea que tant la Casa Blanca com el Pentàgon i el ministeri de Defensa britànic han anat repetint sense descans des d'ahir.

L'observació estricta del protocol mai no va ser una característica de l'administració de Donald Trump. Però ara que ja ha marxat de la Casa Blanca surten a la llum alguns detalls sobre el comportament de l'anterior equip de la presidència que donen idea de l'abast del desastre. Segons el New York Times, l'inspector general del departament d'Estat dels Estats Units està investigant si l'equip d'alts càrrecs de Donald Trump a la Casa Blanca es van endur les bosses de regal, valorades en milers de dòlars, destinades als líders estrangers que havien de participar en la cimera del G-7 prevista per a Camp David l'any 2020 i que va ser cancel·lada a causa de la pandèmia. Les bosses contenien dotzenes d’objectes comprats amb fons governamentals, incloses carteres de cuir, safates d’estany i joiers de marbre amb el segell presidencial, explica el rotatiu.

En el temps que va passar des de les eleccions del 3 de novembre als EUA i la presa de possessió de Joe Biden el 20 de gener, en què Donald Trump es negava a concedir la victòria, hi va haver alguns canvis en la cúpula del Pentàgon que van sorprendre molta gent i que ningú sabia explicar. Ara, revelacions fetes pels autors d'almenys dos llibres que repassen els últims dies de la presidència de Trump podrien aclarir el motiu dels canvis: Donald Trump pretenia llançar un atac aeri sobre l'Iran probablement per generar una situació de seguretat nacional que li permetés mantenir-se a la Casa Blanca i no consumar el traspàs del poder. Almenys aquesta era la por que tenia llavors el cap de l'estat major conjunt dels EUA, Mark Milley, que va lluitar per frenar una decisió així fins al final: una reunió el 3 de gener en què finalment se li va dir a Trump que era “massa tard” per fer una acció així, i se’l va poder convèncer. Això és que va explicar el mateix Milley a diverses persones entrevistades per Susan B. Glasser, periodista de The New Yorker, i Peter Baker, del Times, per un llibre que tots dos estan escrivint sobre la presidència de Trump. El llibre es publicarà l'any que ve, però l'autora n'ha avançat alguns dels continguts, per confirmar i ampliar el que ja diu el llibre I alone can fix it, publicat el 20 de juliol pels periodistes del Washington Post Carol Leonnig i Philip Rucker, que també repassa els últims mesos de la presidència de Trump.

La carpeta dels presos polítics catalans també ha arribat a la Casa Blanca. Almenys a l'informe sobre la situació dels drets humans en l'àmbit mundial que va publicar aquest dimarts el departament d'Estat nord-americà. Sense posicionar-s'hi en cap moment, l'administració dels Estats Units recull totes les vegades que organismes supranacionals han condemnat la situació dels presos polítics i fins i tot quan n'han demanat la llibertat. Concretament, la Casa Blanca dedica un apartat de l'informe específicament a "presos i detinguts polítics", on recorda que el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides va demanar alliberar "set dels nou presos proindependentistes catalans" pel seu paper en el "referèndum" de l'1-O. Aquests fets es remunten al juliol del 2019, quan el grup va qualificar d'"arbitrària" la presó preventiva d'Oriol Junqueras, Quim Forn, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i en va demanar la "llibertat immediata". Aleshores encara no hi havia sentència i tots estaven en presó preventiva (Carme Forcadell i Jordi Turull no van demanar posicionament sobre la seva situació).

El món dormiria més tranquil si Aaron Sorkin escrivís els guions de la Casa Blanca. Les grans decisions serien en mans de ments brillants amb forts principis ètics i comentaris enginyosos sempre a punt. Així era el govern fictici de Jed Barlet a The West Wing, la mítica sèrie que es va estrenar el 1999 i que retratava les interioritats de la política nord-americana amb un toc de romanticisme i d'heroïcitat. En els últims quatre anys, l’heroïcitat s’havia perdut dins el caos de la Casa Blanca de Trump en què els membres de l'equip del president no duraven ni dos capítols. I, en comptes de seguir les sàvies directrius d’un Nobel d’economia, intentaven amagar-li les ordres executives perquè no arribés a signar-les.