"Rebel·lar-se contra la classe política. Rebel·lar-se contra el Procés. Rebel·lar-se contra tota l’enganyifa que han dut a terme des del 2017. Rebel·lar-se contra el segrest emocional. Rebel·lar-se contra la idea que la independència no és possible". Sense subterfugis, Dempeus, el nou partit independentista que sorgeix del sector de l'ANC que apostava per la llista cívica, s'ha presentat aquest dijous al vespre a les Cotxeres de Sants de Barcelona davant de mig miler de persones.

Finalment, The Crown ha sortit de Netflix i s’ha plantat a la realitat: Kate Middleton té càncer. Les setmanes d’incertesa havien desfermat l’especulació a partir d’un retorn a aquell passat en què la paraula càncer estava maleïda i li calien eufemismes –per cert, tan poc afortunats com el mal dolent— o fins i tot es debatia si als pacients se’ls comunicava o no el diagnòstic. Potser dos càncers a cals Windsor eren massa i van optar per la il·lusió òptica de cada dia, en un temps en què la concentració de fake news és tan alta que hem de començar a aprendre a discernir la realitat de la ficció, que entren i surten de la pantalla com al film de Woody Allen La rosa púrpura de El Cairo, amb el risc de no saber a quina part del cine som, si som espectadors o si som protagonistes, si som persones a la platea o ona-matèria al canal de llum. Oppenheimer també és cine.

L’acte solemne en què Carles Puigdemont va anunciar al seu propi partit que serà candidat a les eleccions catalanes va ser un autèntic espectacle, en totes les accepcions del terme. Mirant-lo amb ulls de periodista (que és justament la seva professió) era impossible no quedar-se bocabadat amb el domini de l’escena de Puigdemont, la seva habilitat dialèctica, l’èpica matisada amb humor, els retrets edulcorats i, en resum, el carisma que desprèn el líder de Junts i que contrasta vivament amb la fredor tecnocràtica dels seus adversaris electorals. És evident que Puigdemont és un animal polític, que si bé va arribar a la presidència de la Generalitat per accident, ha demostrat una persistència en el seu discurs impossible de negligir.

El president Puigdemont es presentarà a les eleccions del 12 de maig. Combinat amb l’amnistia, és un benvingut signe de normalització de la vida política. L’amnistia ens hauria de permetre ara fixar la mirada en el futur. Uns en diran passar pàgina, d’altres faran constar que la pàgina pot canviar però que el llibre roman.

L’aprovació de l’amnistia i el descarrilament dels pressupostos de la Generalitat, amb una diferència de poques hores, dinamiten l’escenari polític i obren una nova etapa. Seran els ciutadans els que decidiran el dia 12 de maig, potser amb la pinça al nas, a qui fan confiança per governar.

1. Fatiga. Qualsevol cosa va bé per buscar la confrontació i, a falta de coratge, per afrontar les qüestions importants hi ha en l’escena política una certa conjunció d’interessos a l’hora de magnificar els debats irrellevants per evitar les qüestions centrals.

De tots els reptes que ha plantejat el covid-19, el 14 de febrer Catalunya n’estrenarà un de nou: com organitzar eleccions en temps de pandèmia. La Generalitat no serà la primera administració de l’Estat en celebrar uns comicis en les actuals condicions. Euskadi i Galícia ja van posar les urnes al juliol i les eleccions no van estar exemptes de polèmica: hi va haver rebrots en plena campanya i es va negar el vot als contagiats. El Govern ja treballa amb dos documents sobre la taula per intentar minimitzar els problemes.

La primera oportunitat, descartada. El president de la Generalitat, Quim Torra, no va anunciar dilluns la convocatòria d’eleccions, per la qual cosa va desestimar de facto la possibilitat que se celebrin el 4 d’octubre. Aquesta era una hipòtesi que el cap de l’executiu havia tingut sobre la taula i que, de fet, havia arribat a ser la seva primera opció, tal com va explicar l’ARA fa setmanes. Tanmateix, el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) no publicarà aquest dimarts la convocatòria electoral i, per tant, els comicis no seran el primer cap de setmana d’octubre. Els 54 dies que han de passar entre la publicació de la convocatòria al DOGC i la cita amb les urnes ho fan impossible. La data dels comicis, doncs, continua sent una incògnita que Torra preserva en el més absolut secretisme, però la no convocatòria electoral avui acosta a l’horitzó una cita amb les urnes al novembre.