Per entendre la redempció d'Eric Garcia al Barça de Hansi Flick cal remuntar-se fins a l'estiu. Més concretament, fins als Jocs Olímpics, en què va fer parella amb Pau Cubarsí i el combinat estatal es va endur l'or. Això va impedir als dos futbolistes fer la pretemporada sota les ordres del tècnic alemany. La competició celebrada a París es va acabar el 9 d'agost. El Barça començava la Lliga a Mestalla el dia 17 del mateix mes.

El Girona mai havia invertit una quantitat semblant a aquesta. De fet, multiplica per dos la inversió més alta realitzada abans, també aquest estiu, pel txec Ladislav Krejci, que s'enfila als 12 milions incloses les variables. Qui s'endú els honors és Yáser Asprilla, un extrem colombià de 20 anys que ja és a la ciutat i ha competit a la Championship anglesa amb el Watford. No ha tastat la màxima categoria, però ha costat uns 25 milions d'euros. A Anglaterra ha deixat highlights per al record; a Montilivi haurà de conviure amb l'ombra de Savinho.

L'exigència de la Lliga de Campions farà que el Girona intenti elevar, si és que això és possible quan ets el primer dels altres –segon classificat provisional de la Lliga, darrere del campió–, el nivell de la plantilla en un estiu que promet ser mogut. Abans els gironins intentaran esgotar totes les opcions d'acabar en aquesta posició en la visita del Vila-real a Montilivi d'aquest dimarts (22 hores, Movistar LaLiga).

Eric Garcia és feliç al Girona, però pels mateixos motius que va abandonar el Manchester City, de moment viu la seva experiència al conjunt gironí com una dolça etapa passatgera: és culer fins al moll de l'os. Pep Guardiola el va voler renovar, però ell va esperar i va esgotar el seu contracte per poder fitxar pel Barça, llavors encara entrenat per Ronald Koeman. Després de dues temporades a Barcelona, amb menys protagonisme del que s'esperava, ha trobat en el Girona i, especialment, en Míchel Sánchez un espai on reivindicar-se i fer callar les crítiques que va rebre quan defensava la samarreta blaugrana o quan Luis Enrique el cridava per jugar amb Espanya.

Eric Garcia va ser el protagonista involuntari de les eleccions a la presidència del Barça, el 2021. Els candidats van jugar amb el seu nom com una arma electoral més. Els uns perquè el volien aquell mateix hivern (Víctor Font), uns altres perquè volien esperar (Joan Laporta) i els últims navegaven entre dues aigües (Toni Freixa). Potser per això, i malgrat que el central acabés arribant al Camp Nou aquell estiu com a agent lliure, molts el miren com si hagués costat una milionada. En realitat, va venir de franc, un cop exhaurit el seu contracte amb el City.

El concepte enigma està de moda. El va posar sobre la taula Gerard Piqué amb el seu projecte de la Kings League i la irrupció misteriosa d’un futbolista de Primera amb màscara per jugar els partits d’aquesta nova competició. Però a Can Barça, que de moment no s’han de preocupar per aquest nou producte creat per l’exjugador blaugrana —sí que ho haurien de fer la Lliga i els equips més modestos—, hi ha un altre enigma important per resoldre: Eric Garcia. El central fa dos mesos que està desaparegut. Va passar de ser peça fonamental per a Luis Enrique a l’ostracisme absolut al Mundial. I amb el Barça va de camí cap al mateix. El defensa, tot i les seves mancances físiques, oferia als tècnics recursos molt vàlids per a l’estil de joc proposat: anticipació, bona lectura tàctica i excel·lent sortida de pilota. Però, d’un dia per l'altre, Eric ha sortit assenyalat. Què ha passat?

Quan encara no havia debutat amb el primer equip del Manchester City, Eric Garcia ja es formava per ser entrenador, ajudant i aprenent amb els tècnics de l'acadèmia del club citizen. La seva inquietud pel futbol va molt més enllà del seu rol com a jugador. Abans d'abandonar el planter del Barça per anar a la ciutat anglesa en un viatge d'anada i tornada, havia sigut capità de tots els equips de la base en què havia participat. Els seus formadors en parlen molt bé, així com els entrenadors que ha tingut darrerament. Pep Guardiola dedicava tota mena d'elogis a Eric i volia que es quedés a Manchester, però el central de Martorell sempre ha sigut del Barça i el seu desig va ser ferm: no renovar amb el conjunt anglès, exhaurir el contracte, no fer cas dels cants de sirena del PSG –que tal com va informar l'ARA van existir– i tornar a casa.

Estic convençut que si Eric Garcia s'hagués criat al meu poble, l'estimada Arbeca, o jo a Martorell, seríem bons amics. Ho expresso amb convenciment perquè m'agrada tot el que desprèn la personalitat del central català. Convindrem que amb aquest argument no n'hi ha prou per defensar un futbolista, però em sembla honest deixar clar que, a qui tingui la bona fe d'acompanyar-ne en aquestes línies, aquí llegiran una oda a Eric Garcia.

Xavi Hernández ja no podia comptar aquest diumenge contra el Getafe amb Eric Garcia perquè el central català -com Jordi Alba i Frenkie de Jong- complirà cicle d’amonestacions per haver vist la cinquena targeta groga contra el Celta, però el de Martorell podria perdre’s també l’últim partit de Lliga contra el Vila-real al Camp Nou. El defensor blaugrana es va fer mal al dit polze de la mà dreta per culpa d’una caiguda que va patir durant el partit contra el conjunt gallec de dimarts a l’estadi. Per reparar la lesió, Eric ha passat aquest divendres per quiròfan per ser sotmès a una senzilla intervenció a càrrec del doctor Xavier Mir sota la supervisió dels serveis mèdics del Barça.

Les primeres vegades sempre es recorden. I la primera gran nit de Xavi Hernández, la primera gran revolució, serà la del Santiago Bernabéu. Com si al partit l'hagués acompanyat My way de Frank Sinatra de fons, el Barça va recordar que emmirallar-se amb l'imponent físic alemany o els ritmes frenètics anglesos és un error, universos paral·lels. És oblidar que el que fa diferent el Barça és el com. I no hi ha millor escenari per demostrar-s'ho a un mateix i al món que Madrid.

El Barça treballa per reforçar la seva línia defensiva aquest estiu. El rendiment de Samuel Umtiti, actualment lesionat, és pràcticament nul. Clément Lenglet no convenç Xavi i Gerard Piqué, ara mateix el central més en forma de la plantilla blaugrana, té 35 anys. Amb el fitxatge del danès del Chelsea Andreas Christensen segellat, el present i el futur de la defensa blaugrana també passa per Eric Garcia i Ronald Araujo, dos centrals amb aptituds ben diferenciades però cridats a fer carrera al Camp Nou. Mentre el defensor de Martorell, format al Barça i al Manchester City, destaca pel seu bon tracte amb la pilota i la seva lectura tàctica, l'uruguaià gaudeix d'una exuberància física i una contundència que l'han dut a ser, en els darrers partits, la parella que Xavi ha escollit per acompanyar Piqué al centre de la defensa. En termes generals, però, qui més ha repetit a l'eix de la defensa amb l'egarenc a la banqueta han sigut els dos centrals catalans (i això que Eric es va perdre quatre partits per lesió). En alguns d'aquests partits, també és cert que Araujo va actuar com a lateral d'emergència. 

En menys de dues temporades, el Barça ha passat de tenir un onze amb la mitjana d’edat més alta de la Lliga de Campions, la de la dolorosa escombrada del 2-8 a Lisboa, a veure com els joves de la casa seran imprescindibles aquest curs. La delicada situació econòmica de l’entitat, sumada a la convicció de Joan Laporta que s’ha de comptar amb els futbolistes del planter, dibuixa un escenari en què La Masia recuperarà el protagonisme que havia anat perdent els últims anys. Els debuts de Nico i Gavi, dos brots verds, en són l’exemple més recent. 

Victòria del Barça en el debut de la temporada 2021/2022, la primera en 17 anys sense Leo Messi a la plantilla. Amb l'argentí a París després d'uns dies de tempesta al Camp Nou, l'equip de Koeman va superar la Reial Societat per 4 a 2 en un partit que dominava per 3 a 0 al minut 81. Repassem a continuació algunes de les claus que deixa el duel dels culers contra els donostiarres.

El Barça treballa perquè diumenge al Camp Nou, en el primer partit de Lliga, els 22.000 aficionats culers que hi haurà a la graderia puguin veure Memphis Depay i Eric Garcia en acció. La intenció del club és que dos dels fitxatges de l'estiu puguin ser inscrits a temps per jugar contra la Reial Societat, però l'última paraula per assolir aquest objectiu la tindrà la Lliga. Segons ha pogut confirmar l'ARA a partir de fonts blaugranes, el vistiplau de la patronal dels clubs depèn d'una sèrie d'acords que els executius han negociat en les últimes hores per abaratir el cost salarial de la plantilla, un escull que va frustrar la renovació de Messi i que també amenaça amb la no inscripció de les noves contractacions. Les mateixes fonts puntualitzen que aquests pactes no són amb Sergio Busquets ni amb Jordi Alba, amb els quals hi ha converses per diferir una sèrie de quantitats, sinó amb altres futbolistes.

Per a Ronald Koeman el futbol olímpic és totalment prescindible. "Per a mi, uns Jocs són més atletisme que futbol", va dir l'entrenador blaugrana, molt descontent amb la gran càrrega de partits a què estan sotmesos els jugadors. Però per a tot aficionat al futbol, aquesta càrrega de partits és un regal. Ja sigui un obsequi de part dels Déus de l'Olimp o un bolo d'estrelles retirades a Tel-Aviv. Qualsevol partit és una excel·lent oportunitat de seguir veient futbol, i els Jocs de Tòquio donaran l'oportunitat de veure com a mínim tres partits de la selecció espanyola, un dels candidats a l'or olímpic.

Ben d'hora al matí, el Barça ha anunciat aquest dimarts el segon fitxatge de l'estiu. Després de presentar el Kun Agüero, el club blaugrana ha fet oficial l'arribada d'Eric García, que signarà contracte fins al 2026 i tindrà una clàusula de 400 milions d'euros.

"És un dels meus jugadors favorits. Tant de bo tenir-ne 15 com ell. Posa bona cara en els bons i en els mals moments. Ajuda l'entrenador i els companys encara que no jugui. Sempre pensa en l'equip. No ha anat convocat per a la final de la Carabao Cup perquè crec que fitxarà pel Barça". Això és el que va dir Pep Guardiola sobre Eric García després de guanyar el seu trentè títol com a entrenador. Si bé ningú li va preguntar en concret pel central de Martorell, ell va voler destacar-lo enmig d'una resposta per elogiar els futbolistes que menys estan jugant últimament al conjunt citizen.

En paral·lel al desenllaç d'aquesta temporada, que encara pot acabar amb dos títols al sarró, el Barça treballa intensament en el que vindrà quan comenci l'estiu. El nou director de futbol blaugrana, Mateu Alemany, i el secretari tècnic, Ramon Planes, tenen múltiples carpetes per abordar pel que fa a la confecció de la plantilla. De Leo Messi, que acaba contracte el pròxim 30 de juny, només saben que l'arribada de Joan Laporta a la llotja és un bon punt de partida per pensar en la seva continuïtat. Però més enllà del dubte amb l'argentí hi ha altres temes que els convé anar avançant. Un d'ells té a veure amb Eric García, un fruit de La Masia que va emigrar al Manchester City en edat adolescent i que ara és a un pas de tornar a casa. Amb 20 anys fets al gener i un rodatge privilegiat a les ordres de Pep Guardiola, el central de Martorell sona des de fa temps com a reforç estratègic per cobrir el buit que tard o d'hora deixarà Gerard Piqué a l'eix de la defensa. De fet, el seu salt a l'elit recorda bastant al del barceloní.

El compte enrere per concloure la vigent temporada ja ha arrencat. Arribada l'aturada de seleccions, els jugadors més preuats i desitjats pels grans equips del continent afronten aquesta recta final amb una motxilla carregada de dubtes sobre el seu futur i amb moltes incògnites per resoldre.

A diferència de Riqui Puig, que ha preferit apostar pel Barça, Carles Aleñá va donar instruccions al seu agent, Iván de la Peña, perquè li busqués equip al mercat d'hivern. Tip de no entrar en els plans de Ronald Koeman, el migcampista de Mataró va acabar acceptant anar-se'n cedit al Getafe, on juga un dels seus millors amics, Marc Cucurella. Però, segons ha pogut saber l'ARA, aquesta va ser l'alternativa a la seva primera opció, que era sortir traspassat al Wolverhampton Wanderers. Els britànics oferien set milions d'euros per quedar-se'l en propietat.