Els efectius d'emergències desplaçats per ajudar a combatre els incendis de Castella i Lleó, format per 46 efectius i 21 vehicles, tornen a casa després d'haver complit la seva tasca, treballant en les zones assignades, per mantenir la plena capacitat operativa a les Balears, ja que des del 15 d'agost fins al novembre les Illes estan en temporada alta de risc d'incendi.

A Espanya s’està coent un nou Procés, però a la castellanolleonesa. Aquest dimecres, el ple de la Diputació Provincial de Lleó va aprovar una moció a favor de l'autonomia lleonesa amb l’objectiu de sol·licitar a la Junta de Castella i Lleó, amb els vots a favor del PSOE i d'Unió del Poble Lleonès, i l’oposició del PP i de Vox, iniciar els tràmits per segregar-se de Castella. Els defensors de demanar constituir una nova comunitat autònoma creuen que tenen motius culturals, identitaris, econòmics i fins i tot lingüístics que diferencien la província de Lleó, però també Salamanca i Zamora, de Castella. El procés per aconseguir-ho, malgrat que no implica haver de canviar la Constitució, fa complicat que s’acabi duent a terme.

Castella i Lleó està al focus mediàtic per un canvi legislatiu de Vox i el PP, que governen en coalició a la comunitat. En aquest cas, la problemàtica esquitxa el camp i, particularment, el sector boví. La crisi ha obert una nova guerra amb el govern espanyol i ha deixat imatges de ramaders de la zona assaltant un edifici de la junta de Castella i Lleó, disturbis que han acabat amb un detingut i una dotzena de policies ferits. El motiu de fons: la flexibilització del control de la tuberculosi al sector boví.

"Ja està bé de criminalitzar les dones, de plantejar mesures que significarien una tortura per a qualsevol dona". Així de contundent s'ha mostrat aquest dimecres, en el primer dia de la Fira Internacional Turística (Fitur) de Madrid, la presidenta del Govern, Francina Armengol, sobre el polèmic protocol antiavortament de Castella i Lleó, a preguntes del mitjà El plural.

La presidenta del PP balear, Marga Prohens, ha defugit posicionar-se aquest dilluns sobre el polèmic protocol antiavortament anunciat pel vicepresident de la Junta de Castella i Lleó, Juan García-Gallardo, desautoritzat pel mateix president de la regió, Alfonso Fernández Mañueco. "Tenc el compromís i la defensa de la igualtat de les dones, de la lluita contra la violència masclista i de les qüestions que puguin implicar", ha expressat. "No entraré al joc del PSOE i VOX", ha afegit.

La Moncloa no afluixa amb Castella i Lleó. Tot i que a hores d'ara encara no es coneix la concreció del polèmic pla antiavortista del govern del PP i Vox –els dos partits, de fet, discrepen sobre el seu abast–, el consell de ministres ha enviat aquest dimarts un segon requeriment a l'executiu autonòmic per mirar d'evitar qualsevol retrocés en els drets de les dones. El govern espanyol, que encara no ha rebut resposta del primer requeriment, ha explicat que en aquesta ocasió "es requereix per incompetència" la Junta de Castella i Lleó en relació a "qualsevol actuació que vulneri o menyscabi la llei orgànica 2/210 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció de l'embaràs". Segons fonts de l'executiu espanyol, es tracta d'un pas previ abans de plantejar un "conflicte de competències" al Tribunal Constitucional (TC). La Junta té un termini d'un mes per respondre-hi.

L'Observatori l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius fa temps que avisa de l'ofensiva de grups fonamentalistes que ataquen entitats i defensors dels drets de les dones i que, a nivell mundial, aboquen recursos per imposar la seva agenda en contra de l'avortament i fins i tot el divorci. Respecte del nou protocol de Castella i Lleó, que preveu fer escoltar a les dones el batec fetal i mostrar-los ecografies 4D, la directora de l'entitat, Sílvia Aldavert, adverteix que només generarà un trauma afegit, perquè les dones que volen fer el pas ja tenen la decisió presa.

Fa mesos que a la seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid es repeteix un mateix esquema: en la roda de premsa posterior a la reunió de l’executiva dels dilluns, el partit intenta posar el focus sobre Alberto Núñez Feijóo. Acostuma a haver-hi altres debats sobre la taula, últimament la reforma del Codi Penal o la llei del només sí és sí, però el pla antiavortista anunciat per Vox a Castella i Lleó ha propiciat el clima perfecte perquè la portaveu, Pilar Alegría, centrés el tret en el líder del PP. “Quina és l’opinió de Feijóo? És ostatge de Vox. Si continua callat només ho entendrem com que li falta autoritat dins del PP”, ha dit la també ministra d’Educació. El PSOE esprem al màxim el conflicte que per als conservadors representa compartir govern amb l’extrema dreta en l’inici de la llarguíssima precampanya de les eleccions del 28 de maig, tenint en compte que l’entesa PP-Vox serà la clau de volta per impedir governs socialistes. A la seu dels populars, mentrestant, ataquen la formació de Santiago Abascal per haver creat una polèmica “artificial” i acusen Pedro Sánchez d’alimentar-la amb l’objectiu d’ocultar la rebaixa de penes d’agressors sexuals.

Els discursos ultra de Vox ja fa temps que s'estan convertint en polítiques a Castella i Lleó. El vicepresident d'extrema dreta a la comunitat, Juan García-Gallardo, capitaneja un retrocés en àmbits com la igualtat. L'últim exemple ha sigut un pla antiavortista anunciat aquest dijous pel mateix García-Gallardo, que hores més tard ha estat matisat pel PP d'Alfonso Fernández Mañueco, que tot i encapçalar el govern autonòmic depèn de Vox i, un cop més, ha hagut de fer equilibris. Vox va anunciar que per intentar disminuir el nombre d'interrupcions dels embarassos a Castellà i Lleó "serà imperatiu" que els professionals sanitaris ofereixin atenció psicosocial "preferent" a les dones embarassades, així com la possibilitat d'escoltar el batec del fetus entre les setmanes sis i nou de gestació i la realització d'ecografies 4D. Tot plegat, va dir, perquè les mares i els pares "puguin prendre una decisió molt més conscient sobre l'embaràs".

En la junta de portaveus d'aquest dimecres, el Partit Popular (PP) va reclamar un canvi en l'ordre del dia del ple del Parlament del pròxim dimarts, per incloure una Proposició No de Llei (PNL) per rebutjar l'eliminació del delicte de sedició que ha impulsat el govern estatal de Pedro Sánchez. Aquesta és una qüestió que no incideix a les Balears, ja que la reforma afecta els polítics independentistes catalans que van ser condemnats després del referèndum de l'1 d'octubre del 2017.

Si no canvia res, queda poc més d'un any perquè el president espanyol, Pedro Sánchez, signi el decret que ha de portar a convocar les pròximes eleccions generals a l'Estat, previstes per a finals del 2023. La polarització i la incertesa fa mesos que s'han apoderat de la política espanyola, però entre els escenaris que dibuixen les enquestes a hores d'ara hi ha la possibilitat que l'extrema dreta pugui arribar per primer cop a un govern estatal si el PP guanya els comicis –sense obtenir majoria absoluta– i l'hi obre les portes. No seria la primera vegada. Fa sis mesos ja va deixar que Vox entrés a un govern autonòmic. Va ser a Castella i Lleó, des d'on el partit de Santiago Abascal ja està convertint els seus discursos més retrògrads en polítiques. Sempre sota la permissivitat del president popular, Alfonso Fernández Mañueco, que sucumbeix a les peticions ultradretanes que capitaneja el seu vicepresident, Juan García-Gallardo, mentre de cara enfora es dedica a matisar-les. Un exemple a tenir en compte sobre com podria funcionar un executiu d'Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal.

En el joc d'equilibris per no desautoritzar un dels seus presidents autonòmics i alhora desmarcar-se de qualsevol aliança amb Vox, Alberto Núñez Feijóo ha decidit deixar sol aquest dimarts el ja president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, en la seva presa de possessió -tampoc hi va ser en el debat d'investidura de la setmana passada-. Ha volgut evitar, així, la imatge assegut al costat del líder de Vox, Santiago Abascal, i ha fet que la fotografia fos per a la seva número dos, la secretària general del PP, Cuca Gamarra. Feijóo, això sí, ha enviat el seu "suport total" a Mañueco des de la seu dels populars a Madrid, on durant tot aquest dimarts s'ha posat a l'agenda una bateria de reunions amb agents econòmics i socials: aquest matí hi han desfilats representants de la patronal -la CEOE i Cepyme avalen la rebaixa d'impostos que defensa el PP- i aquesta tard, els sindicats -que s'han oposat a la baixada de tributs-, amb qui el nou líder popular es reuneix per presentar-los la seva proposta econòmica per fer front a la crisi derivada de la guerra a Ucraïna.

Vox ha entrat aquest dijous per primera vegada en un govern autonòmic. El president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, ha cedit finalment a les pressions del partit d'extrema dreta per revalidar el lideratge de la comunitat i li ha donat les mateixes quotes de govern que Ciutadans en la coalició anterior: presidència del Parlament, vicepresidència de l'Executiu i tres conselleries.

El PP permetrà que Vox entri al primer govern autonòmic de l'Estat, el de Castella i Lleó. El president de la Junta de Castella i Lleó en funcions, Alfonso Fernández Mañueco, ho ha anunciat a través de Twitter pocs minuts abans que comencés la constitució de les Corts, perquè el pacte també passa per un acord per la mesa. "Hem arribat a un acord de legislatura amb Vox sobre la base d'un programa al servei de les persones de Castella i Lleó i que permeti un govern estable i sòlid", ha afirmat Mañueco a Twitter. Vox satisfà totes les seves aspiracions i aconsegueix la vicepresidència del govern i tres conselleries de l'executiu, segons han confirmat fonts de la cúpula de Vox al Congrés, que es mostraven exultants. L'extrema dreta també presidirà les Corts de Castella i Lleó, amb el procurador Carlos Pollán, com a nou president, a més de tenir la secretaria tercera de la mesa.

"Des del PP balear ho veim com una victòria popular i una derrota del PSOE i els partits d'esquerres. El pròxim president de la regió serà Alfonso Fernández Mañueco i no Luis Tudanca". El portaveu del PP, Antoni Costa, ha valorat així aquest dilluns els resultats dels comicis de Castella i Lleó, on el PP ha guanyat dos procuradors en comparació amb els resultats del 2019, però a priori queda fermat a Vox per formar govern, després de l'esfondrament de Ciutadans. Costa no ha fet menció a aquesta qüestió, sinó que ha afirmat que "s'exploraran totes les fórmules per establir el govern" i, entrant a les Balears, "seguirem el camí d'oferir una alternativa clara a l'actual Executiu".