La política de repartir recursos a tothom que ha aplicat la Conselleria d’Educació des de l’inici de la legislatura ha anat apagant, a poc a poc, qualsevol espurna de mobilització en defensa de l’escola pública i en català, com també la denúncia de la derivació massiva de recursos cap a la concertada, en un moment en què la pública necessita oxigen amb urgència. El contrast amb el que passa a l’altra banda de la mar és difícil d’ignorar: a Catalunya i al País Valencià, realitats educatives semblants han encès mobilitzacions contundents i vagues que han sacsejat els respectius governs. A les Balears, en canvi, la tensió s’ha anat dissolent sense estrèpit, com si s’hagués evaporat abans de convertir-se en conflicte. És cert que els docents illencs, almenys abans que es concretin les millores pactades o pendents, cobren més que els seus homòlegs valencians i catalans. Però els doblers, sovint, no expliquen el que passa a les aules.

Una aula amb calor, ventilació insuficient i alumnes intentant seguir la classe mentre el curs entra a la recta final. L’escena, repetida en molts centres de les Balears, resumeix un any marcat pel desgast i per la sensació que la distància entre la planificació educativa i la realitat de les aules no deixa de créixer. En aquest context, la Conselleria d’Educació ha anunciat al llarg del curs diverses mesures: el Batxillerat d’Excel·lència, la incorporació de psicòlegs a Primària, el reforç de l’atenció emocional als docents, noves mesures de convivència, la consolidació de l’etapa 0-3 gratis i l’aposta per l'FP, a més d’inversions a centres, entre d’altres. Tot plegat arriba a un sistema que, segons els centres, continua marcat per la manca de previsió i la dificultat de convertir els anuncis en millores reals.

Enrique Javier Díez és catedràtic de la Universitat de Lleó i una de les veus més actives en el debat sobre el paper de l’educació davant l'auge dels discursos d’extrema dreta. Especialista en pedagogia crítica i educació per a la democràcia, defensa una escola que contribueixi a formar una ciutadania compromesa amb els valors democràtics i el bé comú. Aquesta setmana és a Mallorca per presentar aquest dijous (La Col·lectiva) el llibre Pedagogia antifeixista. Construir una pedagogia inclusiva, democràtica i del bé comú davant l’auge del feixisme i la xenofòbia. Tot plegat, en un moment en què el debat sobre la presència d’aquests discursos entre el jovent ja és protagonista.

La Conselleria d’Educació ha posat sobre la taula una nova mesura que permetria als docents fer una pausa retribuïda de la seva carrera professional, popularment coneguda com a 'any sabàtic' després d’un període de reducció salarial progressiva durant quatre cursos. La proposta, presentada avui a la Mesa Sectorial d’Educació presidida pel conseller Antoni Vera, ha estat rebuda pels sindicats, que l’analitzaran abans de la pròxima reunió. A la trobada també hi han participat la directora general de Personal Docent i Centres Concertats, Joana Maria Cabrer, i la directora general de Planificació i Gestió Educatives, Catalina Ginart.

El professor de Llengua Castellana i Literatura Francisco Guardiola, amb 28 anys d’experiència a l’ensenyament concertat, fa més d’un any que manté obert un conflicte amb l’Administració després d’obtenir un 0 en una de les proves de les oposicions docents de 2025 a les Balears. El docent sosté que la qualificació no reflecteix el contingut real del seu examen i que el procés de correcció es va basar en criteris subjectius i poc transparents. El cas ha passat per una reclamació inicial al tribunal, un recurs d’alçada i ara es troba a l'expectativa de saber si s'opta per la via judicial.

Una concentració convocada per representants sindicals de USO Balears ha reunit aquest dimarts treballadors de l’ensenyament concertat davant la Delegació del govern a les Balears per reclamar l’equiparació de condicions laborals amb l’escola pública, especialment pel que fa a les hores lectives i la càrrega de feina.

L’avançament dels exàmens finals i del tancament de les actes d’avaluació de primer de Batxillerat ha alterat el final de curs als instituts de les Balears i ha obert un debat creixent entre docents, famílies i alumnes sobre el sentit real que tindrà ara el mes de juny. La decisió de la Conselleria d’Educació —que fixa el tancament de les notes ordinàries abans del 5 de juny i manté les classes fins al dia 19— pretenia reorganitzar el calendari, avançar les recuperacions i destinar les setmanes posteriors tant a l’acompanyament de l’alumnat amb assignatures pendents com al manteniment de l’activitat lectiva amb els estudiants aprovats. Però, sobre el terreny, la percepció majoritària és una altra: s'ha disparat l'absentisme i s'ha perdut temps efectiu d'aprenentatge.

El Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) ha expressat el rebuig a les mesures relatives al coneixement del català incloses dins la Llei òmnibus, que considera un “atac greu” al procés de normalització lingüística. L’òrgan, encarregat d’analitzar les normatives que incideixen en l’àmbit educatiu, ha posat especialment l’accent en dues disposicions: l’exempció del requisit de català per al professorat que accedeixi al funcionariat a places de molt difícil cobertura i la possibilitat que l’alumnat que resideixi temporalment a les Balears no hagi d’examinar-se d’aquesta matèria.

Els docents de l’escola pública de les Balears no disposaran finalment de dies de lliure disposició –els coneguts com a dies personals– després que la proposta presentada per la Conselleria d’Educació no hagi prosperat en el tràmit de negociació a la Mesa Sectorial pel rebuig sindical. La mesura preveia per primera vegada una regulació específica per al col·lectiu docent del permís per assumptes particulars, un dret que ja està reconegut per a la resta de funcionaris, però que fins ara no s’havia desplegat de manera concreta en l’àmbit educatiu.

UOB Ensenyament ha exigit la dimissió de la directora general de Personal Docent, Joana Maria Cabrer, per la seva gestió de la Mesa Sectorial d'Educació (MSE). En un comunicat, el sindicat assegura que "l’estat en el qual es troba actualment la Mesa Sectorial d’Educació és deplorable" i afirma que, durant la darrera sessió convocada, l'1 de juny, es va posar de manifest que els representants de la Conselleria d'Educació i Universitats "no donen cap valor a la Mesa, a les aportacions i reivindicacions dels sindicats i, per extensió, a les demandes dels treballadors".

Vuit de cada deu docents de les Illes Balears que han participat en una consulta impulsada pel Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) es mostren favorables a la convocatòria d’una vaga indefinida al sector educatiu. Segons els resultats de l'enquesta fets públics aquest dilluns pel sindicat, el 80,8% dels participants avalen aquesta opció, mentre que l’11,7% s’hi oposen i un 7,5% asseguren no tenir una posició definida.

Lara de la Torre és una mestra canària que exerceix a Educació Infantil i Primària a les Balears i ha explicat en un vídeo a les xarxes socials com ha après català en tres anys, un procés que ha culminat en l’obtenció del certificat C1 i que assegura que encara continua. "En primer lloc, em va ajudar molt llegir en català. Al principi em costava, però llegir-ho tot en català em va permetre aprendre molt vocabulari nou i també entendre millor els pronoms febles. A més, em vaig apuntar a un club de lectura i va ser increïble. En segon lloc, vaig començar a utilitzar el català per a tot: a la perruqueria, a l’ajuntament, al supermercat, a les botigues… i sense vergonya, demanant qualsevol dubte que tenia. I el més important per mi ha estat anar a classe. Això m’ha ajudat a tenir una bona estructura i una bona gramàtica. I així és com he après català, tot i que encara en continu aprenent.”

L’Assemblea de Docents ha acordat destinar 100.000 euros de la seva caixa de resistència al suport de les vagues educatives del País Valencià i Catalunya. La decisió s’ha pres aquest dilluns durant una assemblea general urgent feta a l’IES Berenguer, en un context marcat per la reactivació de les mobilitzacions educatives als territoris de parla catalana i pel conflicte laboral del sector 0-3 a les Illes Balears.

El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) ha iniciat una consulta a tots els docents de les Illes Balears per valorar la convocatòria d’una vaga indefinida, en un moviment que pretén sumar-se a les mobilitzacions que ja s’impulsen a Catalunya i el País Valencià.

“Em dic Lara, soc mestra a les Balears i tenc un C1 de català. Després de tres anys vivint aquí, de molt d’esforç, d’hores d’estudi, de molta paciència, de molts dies en què deia: ‘No entenc res! Què és això dels pronoms febles?’. Però finalment tenc el C1 de català i ho puc dir ben orgullosa. M’ha costat? Sí. Si algun dia vaig a viure fora, hauré perdut el temps? No. Exigir que els mestres coneguin la llengua del lloc on fan classe no és un obstacle: és una mostra de respecte cap a la cultura, cap a les famílies i cap als infants”, explica Lara, mestra a les Illes Balears que ha obtingut el certificat C1 després de tres anys d’esforç i d'immersió lingüística.

La substitució del sistema de gestió educativa a les Illes Balears ha obert un debat de fons sobre el paper de les grans corporacions privades en infraestructures públiques essencials. El Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears ha expressat la “preocupació davant el procés de substitució que duu a terme la Conselleria d’Educació i Universitats” en relació amb el canvi de la plataforma de gestió acadèmica GestIB per una nova solució anomenada Llull, derivada de Séneca i adjudicada mitjançant contracte públic a la corporació privada Ayesa. En aquest context, el col·lectiu docent alerta especialment del risc de dependència tecnològica de grans actors externs en la gestió de dades educatives delicades.

La Conselleria d’Educació prepara un nou decret amb què vol reforçar de manera significativa l’autoritat del professorat i dels equips directius dels centres educatius. El text normatiu, que s’està començant a dissenyar, inclourà el reconeixement institucional del personal docent com a autoritat pública, una mesura que el Govern considera clau per millorar la convivència als centres. Un funcionari amb autoritat pública és aquell empleat que, per raó del seu càrrec, té reconegut legalment un poder de decisió, comandament o jurisdicció pròpia. Aquest estatus atorga una protecció jurídica superior als seus actes i implica una major responsabilitat davant la llei.

La Conselleria d’Educació ha obert expedients disciplinaris contra cinc membres de l’estructura directiva i tècnica de l'IES Centre de Tecnificació Esportiva de les Illes Balears (CTEIB), a Palma, arran de les conclusions obtingudes després de la inspecció extraordinària feta el juny passat, segons ha avançat el Diario de Mallorca. La decisió arriba després de mesos de tensions internes i d’una investigació reservada impulsada per la Conselleria. Cal recordar que al mes de febrer 38 membres del claustre van fer un comunicat per desmentir "una suposada crisi interna i males pràctiques de l’equip directiu". Ara, l'obertura de l'expedient disciplinar i el pes de les acusacions reforça la tesi contrària.

El nou calendari de les oposicions docents a les Balears –avançades de juny al mes de maig– ha convertit la convocatòria del 2026 en un punt d’inflexió que genera opinions dividides entre els aspirants: hi ha qui veu amb bons ulls el nou encaix dins el curs escolar, però també qui qüestiona que la decisió s’anunciàs al febrer i s’aplicàs el mateix any, en lloc de planificar-la amb més marge per al 2027. El que havia estat durant anys una rutina assumida dins el sistema educatiu s’ha vist alterat per una reorganització que, segons aspirants i tribunals, ha intensificat la pressió (i ha provocat abandonaments), ha alterat la preparació i ha posat sobre la taula la sostenibilitat del model.

Les mascotes dels futurs docents bilingües han acabat ocupant un paper inesperat: el d’interlocutors perfectes per practicar català sense pressió, sense correccions i sense debat lingüístic possible. La primera enquesta sobre usos lingüístics de l’alumnat de la Facultat d’Educació revela que parlar amb les mascotes és un dels pocs contextos en què el català guanya clarament terreny. En una escala en què 6 significa 'sempre' i 1 'mai', l’ús del català arriba al 3,35, mentre que el del castellà es queda en el 2,96. De fet, aquest és un dels pocs àmbits –juntament amb la relació amb un dels progenitors– on el català s’imposa al castellà entre els estudiants bilingües en les dues llengües oficials.