Les mascotes dels futurs docents bilingües han acabat ocupant un paper inesperat: el d’interlocutors perfectes per practicar català sense pressió, sense correccions i sense debat lingüístic possible. La primera enquesta sobre usos lingüístics de l’alumnat de la Facultat d’Educació. L’estudi revela que parlar amb les mascotes és un dels pocs contextos en què el català guanya clarament terreny. En una escala en què 6 significa “sempre” i 1 “mai”, l’ús del català arriba al 3,35, mentre que el del castellà es queda en el 2,96. De fet, aquest és un dels pocs àmbits —juntament amb la relació amb un dels progenitors— on el català s’imposa al castellà entre els estudiants bilingües en les dues llengües oficials.

El cas de Miquel Roldán ha situat el sistema educatiu davant un conflicte tan delicat com difícil de resoldre. El docent, condemnat per assetjar un menor, va tornar a exercir després d’haver complert la pena imposada per la Justícia. I és precisament en aquest fet on apareix la contradicció que avui sacseja una escola pública de Palma, inquieta les famílies i deixa la Conselleria d’Educació sense marge de maniobra. Legalment, Roldán pot tornar a fer classe i ser tutor del grup de nins que se li assigni. Socialment, una part important de la comunitat educativa considera incomprensible que això sigui possible.

El Consell de Ministres ha aprovat la reforma de la Llei de Protecció Integral a la Infància i l’Adolescència enfront de la Violència (Lopivi) per, entre altres mesures, impedir que docents condemnats per delictes relacionats amb menors puguin exercir. Aquesta decisió ha tingut un ressò especial a les Balears arran del cas de Miquel Roldán, un professional condemnat a un any de presó per assetjar un exalumne, que en tornar a exercir ha provocat que les famílies del CEIP Son Pisà i del CEIP Maria Antònia Salvà facin vaga per rebutjar que estigui dins una aula amb infants. Ara bé, aquesta modificació legislativa l’afectarà realment?

La legislació vigent permet que un docent condemnat per assetjament a menors continuï exercint a les aules quan ja ha acomplert la pena. És la situació actual, a l’espera que el govern d’Espanya concreti el text de la reforma de la Llei de Protecció Integral a la Infància i l’Adolescència enfront de la Violència (Lopivi) per impedir aquests casos, amb el dubte encara obert sobre si s’aplicarà amb caràcter retroactiu. El debat s’ha accelerat arran del cas de Miquel Roldán, professor interí condemnat el 2024 a un any de presó per haver assetjat un exalumne. La llei no preveu casos com el de Roldán i ha pogut tornar a exercir.

La Conselleria d’Educació i Universitats ha iniciat aquest dissabte les proves del procés selectiu d’oposicions per a l’ingrés al cos docent. Del total de 1.335 aspirants admesos, finalment s’hi han presentat 1.082 docents, que opten a una de les 630 places convocades enguany.

Miquel Roldán, el docent interí destinat al CEIP Son Pisà, va ser condemnat el 2024 a un any de presó per un delicte d’assetjament a un menor amb qui havia mantingut relació després d’haver-ne estat professor. La sentència, a la qual ha tingut accés en primícia l’ARA Balears, considera provat que el condemnat va mantenir una conducta “persistent i reiterada” per intentar continuar el contacte amb el jove malgrat que aquest li havia demanat expressament que el deixàs en pau i l’havia blocat de xarxes socials i aplicacions.

El Consell de Ministres ha donat llum verda aquest dimarts, en una primera lectura, a l’ampliació de la Llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència, vigent des del 2021. La reforma endureix els criteris per poder treballar o mantenir-se en professions, oficis i activitats que impliquin un contacte habitual amb menors. A partir d’ara, serà requisit imprescindible no tenir antecedents per delictes vinculats amb la infància per accedir a aquests llocs de treball. Amb aquesta mesura es volen evitar situacions com la del docent Miguel Roldán, condemnat per assetjament a un alumne i la incorporació del qual a un centre educatiu va generar rebuig entre les famílies.

Les famílies del CEIP Son Pisà han anunciat la desconvocatòria de la vaga que han mantingut durant set dies, que ha consistit a no dur els fills a escola per denunciar la presència al centre de Miquel Roldán, docent condemnat per assetjament. Tot i això, expliquen, la decisió no implica el final del conflicte ni de les seves reivindicacions. En el comunicat, les famílies exposen que “molt a pesar nostre i tot i haver aconseguit avui una participació del 30%, anunciam per a demà, dia 6, la desconvocatòria de la vaga general que hem mantingut durant set dies”.

Els tres sindicats més representatius de l’educació Infantil 0-3 a les Balears, CCOO, UGT Ensenyament i STEI, han anunciat la convocatòria d’una vaga per al pròxim 7 de maig del 2026, en el marc d’un augment de la mobilització davant la precarietat estructural que denuncien al sector. La jornada de vaga s’inscriu en un context de creixent malestar entre les treballadores de les escoletes, un col·lectiu altament feminitzat que consideren essencial per al sistema educatiu, però que, asseguren, continua patint condicions laborals insuficients.

Quan jo estudiava, ja hi havia intents d'ensenyar educació sexual, però sovint eren massius i poc efectius: sessions amb més d’un centenar d’alumnes i un monitor adult que ens mostrava un preservatiu que tenia a la mà. En algun cas, directament, els continguts s’evitaven. Record, per exemple, que a cinquè d’EGB el professor es va saltar el tema de l’aparell reproductor. Era d’una altra generació i, simplement, va decidir no fer-lo.

Un professor interí de l'institut Llorenç Garcias i Font d'Artà, a Mallorca, ha estat detingut per la Guàrdia Civil per presumptes tocaments a una alumna menor d'edat que cursava quart d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) i ha estat apartat per la Conselleria d'Educació fins a final de curs.

Les famílies del CEIP Son Pisà han expressat la seva “profunda preocupació” per la incorporació al centre de Miquel Roldán, el docent mallorquí condemnat judicialment per assetjament a un menor, una situació que, asseguren, ha generat “alarma i inquietud” dins la comunitat educativa.

El docent Miquel Roldán, condemnat per assetjament a menors, ha tingut prioritat en el procés d’adjudicació de places d’interins per davant de la resta de participants, en aplicació d’una decisió excepcional avalada per un informe del departament de prevenció de riscos laborals de la Conselleria d’Educació, segons ha sabut en primícia l’ARA Balears a través de fonts pròximes a l'Administració. D’aquesta manera, el docent s’ha incorporat aquest dimarts al CEIP Son Pisà de Palma, on algunes famílies ja han optat per no dur-hi els seus fills i són més les que s'estan mobilitzant contra la presència del mestre. En principi, hi estarà fins dia 28 d'abril. Ara bé, segons s’ha pogut saber, és probable que l'estada s’allargui.

Una cursa contrarellotge per aconseguir una plaça. Així funcionen els tràmits urgents de substitucions amb docents interins a les Balears, un sistema en què els mèrits ja no són prioritaris: cal ser el primer a clicar a la plaça tot d'una que es tregui. La dinàmica posa en evidència la tensió del sistema després que en el darrer procediment, obert del 14 al 16 d’abril, s’hagin ofert 114 places que no s’han pogut cobrir amb interins que complissin tots els requisits, com el màster de professorat i el nivell de català. Aquest curs, 644 docents interins fan classe sense haver acreditat el nivell de català exigit, segons dades de la Conselleria d’Educació, la qual no detalla ni les etapes ni els nivells afectats. Aquesta xifra triplica la del 2022.

Carme Pinya (Manacor, 1982) va assumir el deganat de la Facultat d'Educació el mes de novembre, en prendre el relleu de Miquel Oliver. Ja era vicedegana en l'anterior mandant i aposta per tirar endavant un projecte continuista que posi la formació docent al centre. Entre els reptes, aconseguir que la Facultat tingui el pols dels centres educatius i formar mestres capaços d'adaptar-se a un sector educatiu que de cada vegada és més divers i complex.

La Xarxa Educativa per la Llengua ha convocat aquest dimarts una concentració davant el Parlament per rebutjar la mesura pactada entre el PP i Vox que permet eximir del requisit de català els docents que accedeixin al funcionariat en places de difícil cobertura. La iniciativa, que forma part dels acords entre ambdues formacions, ha obert un nou front de tensió en l’àmbit educatiu i lingüístic a les Illes. "Pactes amb fatxes, idees de fatxes"; "Amb na Prohens, la llengua no és consens", han cridat la cinquantena de manifestants, que han acudit en representació de famílies, sindicats, directors docents, entre d'altres.

Un dels episodis més desagradables de tota la meva escolarització el tenc encara molt present. Un dia, al menjador, vaig vomitar. I en lloc de cuidar-me, em varen obligar a menjar-m’ho. Ho record encara amb una sensació de fàstic molt viva. Era confitura de maduixa i ens la feien menjar a cullerades. No n’he tornat a tastar mai més. Era una etapa en la qual l’escola adoctrinava de debò, tant que ens diuen ara als docents que ho feim.

La Conselleria d’Educació i Universitats ha posat en marxa el grup de feina Docent 360 amb l’objectiu de millorar el benestar emocional del professorat. Tot i tractar-se d’una iniciativa que cerca reduir l’estrès laboral, millorar la motivació i generar un entorn més saludable, cap docent amb pràctica diària a les aules hi té representació directa i deixa fora del debat els professionals que pateixen els problemes que es volen abordar.

Si una cosa em va quedar marcada de la meva etapa escolar és que hi havia professors molt violents. En record un que va arribar a apallissar un nin fins a deixar-lo destrossat. Un altre dia, en va tirar un per la finestra. Avui seria impensable. Llavors, no va passar res. També hi havia humiliacions. Un company amb una deformació a la cara, que parlava amb dificultat, va ser ridiculitzat pel director davant tota la classe. Li va demanar si ja havia acabat de vendre cupons. Ningú no va riure. El silenci va ser més eloqüent que qualsevol rialla.

Un grup de docents agrupats sota el nom de Professors en acció de l’IES Felanitx ha iniciat una sèrie de protestes per denunciar greus deficiències al centre, com el fet que en una zona, després d’haver formigonat el sostre, el formigó va traspassar el fals sostre de l’interior de l’entrada, a més de la necessitat d’utilitzar una piscina de plàstic per recollir l’aigua de les goteres. En aquest context, alerten del “malestar profund de la comunitat educativa per la situació actual del centre pel que fa a l’estructura de l’edifici i a les obres que s’hi duen a terme –que, per cert, havien de començar durant l’estiu passat, i no ben iniciat el curs”.