Les irrupcions de pols en suspensió provinents del nord de l’Àfrica han augmentat al llarg dels últims anys a Europa. Així ho explica en un comunicat emès aquest dilluns el programa europeu Copernicus, que assegura que s’ha detectat un augment de la freqüència i de la intensitat d’aquest tipus de fenòmens.

Un terratrèmol de magnitud 3,1 a l’escala de Richter ha sacsejat el sud de la Costa Brava aquest dissabte al matí. El sisme s'ha registrat a les 8.12 h entre els municipis de Tossa de Mar (Selva) i Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) i ha estat àmpliament percebut a les comarques del Baix Empordà, la Selva i el Gironès, tot i que no consta que hagi causat danys materials ni personals.

Matinada d'aiguats molt intensos a les Terres de l'Ebre i en alguns punts del Camp de Tarragona. Les pluges descarreguen encara amb molta intensitat aquest matí entre el Montsià, el Baix Ebre i la Terra Alta, després de deixar aiguats forts també durant la nit en punts del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre.

Tarda de calor molt forta amb màximes que han superat els 40 graus en alguns indrets. D'entre les temperatures més altes destaquen els 41 °C d'Organyà i de la Femosa de Lleida, els 40,5 d'Artesa de Segre, els 40,4 d'Oliana, els 40,2 de Castellnou de Seana o els 40 d'Alcarràs. També els 39,4 de Tremp o els 39,2 de Mollerussa.

Les restes de la pertorbació Oscar han arribat aquest dimarts a Catalunya en forma d’una tongada de tempestes fortes que han inundat diversos punts del país. A primera hora de la tarda, una franja d’aiguats entre el Vallès, Osona i la Garrotxa ha provocat inundacions, especialment al nord del Vallès Occidental, on s’han acumulat les quantitats de pluja més importants. En barris com els de Poble Nou i Can Boada de Terrassa la tempesta ha deixat fins a 115 l/m² en poc més d’una hora, i en altres pobles de la zona les quantitats s’han acostat també als 100 l/m². Molts carrers han quedat inundats, les rieres del Vallès han baixat amb molta força i han arrossegat alguns cotxes. Fins i tot, a la riera de les Arenes l'aigua s'ha endut desenes d'ovelles d'un ramat que acostumen a pasturar a prop de la riera a Matadepera. Els Bombers han hagut de fer un rescat mitjançant un ràpel a Castellbell i el Vilar, on quatre persones havien quedat atrapades en un cotxe a la riera de Marganell. A Montserrat la segona esllavissada des de divendres ha obligat a tallar la carretera que uneix el Bruc amb el monestir.

A poc a poc la temperatura es va normalitzant, però l'ambient segueix sent encara més suau del que caldria esperar per a l'últim dia d'octubre. Avui la mitjana de les temperatures màximes a Catalunya ha sigut més de tres graus més baixa que divendres, però, tot i això, encara hi ha hagut 3 graus més dels que tocaria per a l'època. Destaquen els 26 ºC de màxima de Tortosa, d'Anglès i del Poal, o els 25 de Mollerussa.

Una forta irrupció de pols del Sàhara ha provocat imatges impactants aquesta setmana en molts indrets de la Península, sobretot al sud-est i a la part més central. Dimecres a la tarda, tant al sud del País Valencià com a Múrcia el cel va quedar d'un color exageradament terrós, a causa d'unes concentracions de partícules que han arribat a nivells molt elevats.

El servei meteorològic d'Itàlia ha posat nom avui dijous a una pertorbació que probablement afectarà amb força Sicília i Calàbria durant les pròximes hores. Es tracta d'una petita borrasca anomenada Apollo, que tot apunta que es convertirà en un dels anomenats medicans o minihuracans mediterranis, pertorbacions que, tot i formar-se a la Mediterrània, adquireixen una estructura i característiques similars a les borrasques tropicals.

La matinada ha sigut especialment xafogosa però aquest ambient de rigorós estiu té les hores comptades. Durant les hores centrals del dia, això sí, encara tocarà suar de valent: les temperatures màximes recularan una mica al Pirineu i a les comarques gironines però a la Catalunya Central s'arribarà als 35 graus, al pla de Lleida als 37 o 38 i en algunes comarques interiors del País Valencià se superaran els 40 °C.

La matinada d'aquest diumenge ha sigut especialment xafogosa a prop del mar, amb temperatures mínimes que, per exemple, no han baixat dels 21 graus a Tarragona, Amposta i Roses o dels 23 a la ciutat de Barcelona. A l'interior també han passat una nit de mal dormir i els termòmetres han quedat frenats als 18 ºC a Berga, als 20 a Tàrrega o als 21 a Sabadell. L'ambient de ple estiu es mantindrà també durant les hores centrals del dia, amb màximes molt semblants a les d'aquest dissabte a les comarques de la costa i del Prelitoral però que encara podran repuntar 2 o 3 graus més que ahir al Pirineu i al Prepirineu.

El programa de caràcter mediambiental i meteorològic Méteo torna en format breu a partir del 12 de juliol a IB3 Televisió. L'espai el conduirà Xesca Cifre i inclourà reportatges realitzats per Ariadna Alfonso, amb la col·laboració d’experts en temàtiques ambientals i meteorològiques que ajudaran a entendre les curiositats de l'entorn natural.

Després de la pujada de la temperatura dels darrers dies, la primavera ja semblava plenament encarrilada, però el temps encara ens té preparat un darrer gir brusc cap a l’hivern. L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) preveu niguls i no descarta algun ruixat ocasional a les Balears, malgrat que a la tarda el cel estarà més net.

Demà encetarem el mes de març i, per tant, la primavera des del punt de vista climatològic. De moment començarà seguint la tònica del febrer, amb un ambient poc fred i sense gaire moviment. Tot i això, a partir de mitjans d'aquesta primera setmana ja hi podria haver alguns canvis.

Les precipitacions continuen caient de manera intermitent i dispersa en moltes comarques. Aquesta tarda la nevada ha pujat de cota en general, però en algunes zones interiors continua nevant a totes les cotes. Aquest vespre el nivell de la neu seguirà pujant fins a situar-se al voltant dels 700 o 800 metres en general, però demà entrarà aire més fred, i això tornarà a fer baixar la cota fins als 400 o 500 metres.

Dotze centímetres de neu que no es fondran fins a la primavera: aquest serà el resultat de la nevada que està caient sobre Moscou i que seguirà pintant de blanc la capital russa durant tota la jornada d'avui, segons les previsions dels serveis meteorològics locals. "La neu que està caient es fondrà només a la primavera", ha advertit Roman Vilfand, director del centre meteorològic del país, quan li han preguntat per la magnitud de la nevada. Un temporal que també està deixant fortes ràfegues de vent de forma intermitent.

Aquest dimecres l'Organització Meteorològica Mundial va donar validesa a un nou rècord de temperatura a l'hemisferi nord. Es tracta d'un registre de fa gairebé 30 anys en una estació meteorològica automàtica de Groenlàndia: el 22 de desembre del 1991 es van assolir els -69,6ºC a Klinck, un emplaçament remot a 72º de latitud nord i a més de 3.000 metres d'altitud.

Fa un parell de mesos ja ens feiem ressò que la temporada d'huracans a l'oceà Atlàntic estava trencant tots els registres de precocitat al calendari i que mai abans s'havien batejat tantes tempestes i ciclons tropicals a aquelles altures de l'estiu.

Els xàfecs i les tempestes que aquesta tarda descarregaran en moltes comarques de la meitat oriental de Catalunya no afectaran les illes Balears. Ahir, en canvi, sí que van patir els efectes d'aquest embossament d'aire fred en alçada i molts punts de Mallorca van recollir entre 20 i 40 litres de pluja en poca estona, fet que va provocar nombroses inundacions en plantes baixes i el desbordament d'un torrent.

Entre dilluns i dimarts d'aquesta setmana una tempesta de gran extensió i llarga durada va escombrar Iowa, l'est de Nebraska i parts d'Illinois, Wisconsin, Indiana i Missouri, als Estats Units. Aquest fenomen, conegut popularment com a derecho i relativament habitual en aquests estats de l'Oest Mitjà dels EUA, es caracteritza per portar associats vents violents en línia recta –similars als d'un esclafit– que sovint assoleixen velocitats superiors a 150 km/h. Serien agrupacions de tempestes semblants a les línies de torbonada però abraçant extensions de fins a 400 o 500 km d'amplada i arribant a recórrer més de 1.500 km en 24 hores pràcticament sense perdre intensitat.