La designació dels nous membres de la Junta Electoral Central (JEC) ha revifat una queixa recurrent de Vox aquesta legislatura. Els de Santiago Abascal denuncien que se'ls exclou sistemàticament dels organismes de l'Estat i que el PP hi contribueix, fent pinça amb el PSOE i Sumar. Fins ara el partit d'extrema dreta tenia un representant a l'àrbitre electoral, escollit abans de les eleccions del 23-J, que van propulsar els d'Alberto Núñez Feijóo a primera força mentre Vox perdia 19 escons. Aquest canvi en l'equilibri de forces ha fet que el PP hagi passat a tenir més representants en lloc de compartir amb els d'Abascal les cadires que no ocupa la majoria plurinacional. És el que ha passat a la JEC, renovada aquesta setmana. El PP ha ampliat la seva part del pastís, d'un a dos representants, en detriment de Vox, mentre que els altres tres nomenaments –el Congrés tria cinc llocs reservats a catedràtics– se'ls han repartit el PSOE (dos) i Sumar (un), amb la mateixa proporció que abans.

La Junta Electoral ja ha decidit el futur de Laura Borràs. No hi ha hagut sorpreses, i finalment ha ordenat retirar-li l'escó, segons ha avançat ABC i ha confirmat l'ARA. Aquest ja era l'escenari previst per totes les fonts consultades al Parlament, que assumien el mateix final: que la JEC seguiria la mateixa doctrina que amb l'expresident Quim Torra i l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà i que declararia inelegible la presidenta del Parlament suspesa sense sentència ferma.

Aquest divendres s’ha acabat el termini perquè tant el Parlament com la presidenta de la cambra suspesa, Laura Borràs, presentin les seves al·legacions a la Junta Electoral Central, que ja ha començat el tràmit per retirar l’escó a la líder de Junts. I, en aquest cas, tots dos li discuteixen el mateix a l’ens: que sigui competent per retirar l'acta a un diputat i que ho pugui fer abans de la sentència ferma, contra el que marca el reglament del Parlament. Ara bé, la cambra catalana afegeix una novetat respecte a l'argumentació que va utilitzar amb l'expresident Quim Torra i l'exdiputat Pau Juvillà: justifica que Borràs ja està suspesa dels seus drets i deures d'acord amb el reglament de la cambra i que, per tant, retirar-li l'escó sense sentència ferma seria una mesura "innecessària" i "desproporcionada".

Vox s'ha sortit amb la seva i ha aconseguit convertir una entrevista concedida a La hora de La 1 de TVE a les portes de les eleccions madrilenyes en una campanya contra la televisió pública espanyola i, en concret, la presentadora del matinal, la catalana Mònica López. I ho ha fet amb el vistiplau de la Junta Electoral Central (JEC), que després de resoldre múltiples vegades contra TV3, ara ja ho fa contra la televisió espanyola. La JEC ha admès en part una denúncia del partit d'extrema dreta per considerar que l'entrevista que López va fer a la candidata de Vox a les madrilenyes, Rocío Monasterio, va trencar el "principi de neutralitat exigible a un mitjà públic". L'entrevista no va ser més que un intent de la periodista de posar en evidència les contradiccions i fal·làcies de Vox, sobretot pel que fa a la falta de condemna de les cartes amb amenaces de mort contra el llavors líder de Podem, Pablo Iglesias. La JEC, però, considera que "l'entrevistadora va mantenir un to de retret i reprovació, prenent posició, per moments, en contra de l'entrevistada" i per això requereix a RTVE que "prengui les mesures necessàries" perquè no es repeteixi en campanya.

La Junta Electoral Central (JEC) estava capacitada per deixar Quim Torra sense escó el 3 de gener del 2020, segons ha confirmat aquest divendres la sala quarta contenciosa administrativa del Tribunal Suprem. Torra va perdre l'escó malgrat que aleshores no pesava sobre ell una condemna en ferm (la va confirmar el Suprem a finals de setembre) i que va continuar exercint de president de la Generalitat durant nou mesos. El Suprem ha desestimat el recurs plantejat pel Parlament en què s'argumentava que, sense sentència ferma, només la cambra catalana pot retirar l'escó a un diputat. A més, el recurs qüestionava la competència de la JEC per prendre una decisió com aquesta, ja que arribava fora del procés electoral.

Si no es pot constituir una mesa, s'utilitzaran els suplents d'una altra que s'hagi pogut formar. Aquest és el criteri general dictat per la Junta Electoral Central, que, després que cada una de les juntes de zona establís alternatives pròpies, ha decidit unificar criteris i donar una ordre clara: no estan permesos els voluntaris, però en canvi sí que es podrà reubicar suplents d'altres meses que hagin sigut constituïdes en una altra que no s'hagi pogut formar. La JEC respon així a una petició de la Junta Electoral Provincial de Tarragona que demanava establir un mètode conjunt per a tot el territori català. El posicionament final de la JEC arriba després que la setmana passada la Junta Electoral de Barcelona recomanés a totes les filials de la seva província descartar la creació de bosses de voluntaris i considerar l'opció de reubicar suplents com la forma més viable. La JEC coincideix en el seu posicionament, ja que estableix que els suplents s'hauran d'esperar fins a les 10 del matí –l'hora límit per formar les meses– per saber si han de ser reubicats en una mesa del mateix centre o en una altra de "pròxima". No precisa, però, si els suplents podran ser reubicats en altres poblacions, simplement els demana que votin a primera hora al centre que els toca i, després, es mantinguin a l'espera al mateix local electoral per si finalment s'han de moure per cobrir una baixa.

Sí, ja sé que són per constituir el Parlament, etc. Fins aquí hi arribo. El títol de l'article no fa referència a l'objectiu merament instrumental de la cosa, sinó a la seva finalitat real, que no hauria de ser altra que sortir del pedregar on estem instal·lats des del dia 27 d'octubre de l'any 2017. Ha plogut força, des de llavors; fins i tot ha nevat. Sembla, però, que l'únic que ens interessi són les qüestions subsidiàries i accessòries del tema. De fet, albergo una més que raonable sospita relacionada amb tots aquests últims focs d'encenalls argumentals sobre si com que a Portugal voten en plena pandèmia nosaltres no-sé-què, i amunt i avall. Em sembla que només són una actualització del repertori clàssic d'excuses per bandejar la qüestió de fons. És el que s'ha anat fent des de fa massa temps: evitar de totes passades determinades consideracions incòmodes. Fins i tot amb la imminència del 14 de febrer, El Tema s'ha dissimulat, o fins i tot ignorat, tant per part dels partits polítics que havien de participar en les eleccions com de molts analistes.

En poc més d'una setmana, del 26 de febrer al 5 de març, hem descobert astorats noves corrupteles judicials, aquesta vegada a la Junta Electoral Central, amb membres a sou de partit o amb militància ocultada. Hem assistit impotents a l'obstrucció que la policia de l'Estat posava a la lliure circulació dels catalans que es volien desplaçar a Perpinyà. Hem tornat a veure les males arts del jutge Llarena en la petició d’extradició de Valtònyc. Hem sabut que als manifestants del sindicat d’extrema dreta policial Jusapol no tan sols se’ls tolerava incomplir impunement les normes sobre la protecció de Las Cortes, sinó que se’ls deixava fer a l’hora d’empaitar, insultar i amenaçar la diputada Laura Borràs. Han tornat a ser notícia –sobretot fora d’Espanya– les fraudulentes pràctiques comissionistes de la monarquia constitucional aprofitant la seva relació amb el règim autoritari saudita, de qui són tan amics. Hem contemplat com la Fiscalia de l’Estat, quan espera que les presons rentin el cervell dels nostres presos polítics, se sent més hereva de la Santa Inquisició que defensora de la llei i els drets civils. Per si no fos prou, l’informe d’Octuvre ens recordava què és exactament aquest Tribunal de Comptes que, paral·lelament als càstigs del tribunals ordinaris, s’ha proposat arruïnar tota mena de responsables de l'1-O. I tancava la setmana l’obertura d’una nova via, per la porta del darrere, per aconseguir, peti qui peti, empresonar Puigdemont. I no estic segur que la llista sigui exhaustiva.

Històricament la Junta Electoral Central ha estat un òrgan administratiu, amb presència de magistrats del Suprem i catedràtics proposats pels partits polítics, que s'ha dedicat a vetllar pel correcte funcionament dels processos electorals i prou. Però amb el procés sobiranista la JEC ha irromput en el debat públic amb decisions tan qüestionables com prohibir en un primer moment la candidatura de Carles Puigdemont a les europees, desposseir Oriol Junqueras de la condició d'eurodiputat o a Quim Torra de la condició de diputat del Parlament quan encara no hi ha sentència ferma sobre la seva condemna per desobediència. En molts d'aquests casos, a més, les decisions no han estat per unanimitat –els conservadors votaven una cosa i els progressistes una altra–, de manera que s'ha evidenciat el caràcter polític i no tècnic de les seves decisions.

Ciutadans tenia en nòmina un vocal de la Junta Electoral Central (JEC) que va resoldre recursos del partit. N’informava dimecres a la nit Eldiario.es en un article que avui ha estat respost pel silenci absolut de la cúpula de la formació taronja amb l’excepció de la líder del partit a Catalunya, Lorena Roldán. "Si aquesta relació existís, això no seria il·legal", ha dit la dirigent taronja, insistint que "desconeix els termes" de la relació del partit amb el vocal de l’ens electoral, Andrés Betancor, que simultàniament va ser assessor de la formació llavors presidida per Albert Rivera. En resposta a les preguntes dels periodistes, Roldán ha evitat en tot moment valorar la qüestió des del punt de vista ètic, s'ha cenyit a la normativa i ha apuntat que no està prohibida per llei.

Clara Ponsatí ja és eurodiputada per Espanya al Parlament Europeu. L'exconsellera, exiliada a Escòcia des del març del 2018, ha guanyat la batalla a la Junta Electoral Central (JEC) i l'Eurocambra l'ha reconegut aquest divendres en el grup de cinc nous eurodiputats que guanya Espanya després del Brexit, que justament es fa efectiu avui. "Vaja, se'm gira feina", ha dit Ponsatí amb ironia per Twitter després de conèixer la notícia. La JEC es resistia a reconèixer-la com a eurodiputada i des de fa dues setmanes li reclamava que trepitgés territori espanyol, on li pesa una ordre de detenció, per acatar la Constitució al Congrés, tal com han fet la resta d'eurodiputats.

La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha rebutjat per unanimitat suspendre l'acord de la Junta Electoral Central (JEC) del 4 de gener i, per tant, avala la pèrdua de la condició de diputat del president de la Generalitat, Quim Torra, segons ha pogut saber l'ARA i ha confirmat hores després el Suprem. La decisió es refereix a la suspensió cautelar i teòricament no prejutja el fons de la decisió -pendent de resolució durant les properes setmanes-, és a dir, si la JEC tenia competència per dictar aquesta resolució. La pilota passa ara al Parlament: acatar o no acatar, aquesta és la qüestió.

Després de conèixer la decisió del Tribunal Suprem de mantenir-li la inhabilitació acordada per la Junta Electoral Central (JEC), el president de la Generalitat, Quim Torra, ha deixat clar que no pensa deixar l'acta de diputat. I ho ha fet aferrant-se a la proposta de resolució aprovada el 4 de gener al Parlament amb el suport dels tres partits independentistes i l'abstenció dels comuns. En una declaració institucional al Palau de la Generalitat, acompanyat del Govern i de membres dels tres partits independentistes, Torra ha afirmat amb un to greu i solemne: "Soc diputat i president de Catalunya, tal com es va votar el dia 4 de gener en sessió plenària", ha subratllat.

La resolucions de la Junta Electoral Central (JEC) del divendres 4 de gener que retira les actes de diputat i d'eurodiputat, respectivament, a Quim Torra i Oriol Junqueras, pateixen vicis similars. I és que han estat forçades per un òrgan administratiu que no tenia competències per adoptar aquesta resolució en el cas de Torra o que usurpava funcions de la sala segona del Suprem, en plena preparació de la seva resposta a un recurs de súplica de la defensa de Junqueras, que implica aplicar la sentència del 19 de desembre del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), on es declara la immunitat de Junqueras des del 13 de juny del 2019 per ser eurodiputat.

Quatre dies després de prendre la decisió, la Junta Electoral Central (JEC) ja ha comunicat formalment al president de la Generalitat, Quim Torra, que està inhabilitat com a diputat. Segons fonts governamentals consultades per l’ARA, la notificació de l’acord de l’ens electoral ha arribat aquest dimarts al migdia i els serveis jurídics de la Generalitat l'han estat analitzant a fons per explorar tots els escenaris. D’entrada, des del Govern han anunciat que el president recorrerà al Tribunal Suprem –amb una petició de mesures cautelaríssimes– l’acord de la JEC per evitar que la inhabilitació s’executi.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat a la Junta Electoral Central (JEC) que no executi la seva inhabilitació perquè presentarà un recurs al Tribunal Suprem (TS). En un escrit a la JEC aquest dimarts al matí, el cap del Govern ha concretat la seva intenció d'interposar un recurs a la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem i sol·licitar, així, la mesura cautelaríssima de suspensió de la resolució impugnada, contra l'acord de la JEC del 3 de gener. A hores d'ara Torra encara no ha rebut la notificació de la JEC de la resolució que l'inhabilita com a diputat del Parlament.

Vint-i-quatre hores després de la decisió de la Junta Electoral Central d'inhabilitar el president de la Generalitat, el Parlament ha reaccionat aquest dissabte reafirmant Quim Torra com a diputat i cap de l'executiu. Malgrat la divisió i els retrets entre les forces independentistes -sobretot per l'abstenció d'Esquerra a la investidura de Pedro Sánchez-, els tres grups representats al Parlament han pactat una sola resolució per rebutjar la resolució de la Junta Electoral Central i tancar files amb la figura de la presidència de la Generalitat. A més de comprometre's a una altra cosa: que "l'únic marc aplicable" en aquest cas és la llei de presidència i el reglament del Parlament.