L'associació Irídia - Centre per la Defensa dels Drets Humans ha presentat aquest dijous un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en què adverteix que cap tribunal espanyol ha acceptat investigar com a tortures l'agressió d'un vigilant del metro a un adolescent l'any 2022. Ara per ara, el vigilant està absolt del delicte de lesions lleus pel qual va ser jutjat. Malgrat que l'escena va quedar enregistrada en vídeo, la magistrada va valorar que no hi havia prou proves i les lesions que tenia el menor es van atribuir a una conseqüència d'haver-lo reduït després de posar-se violent, d'acord amb la versió de la defensa del vigilant.

La sentència de dijous del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que avala que el Tribunal Constitucional pugui vetar, en alguns casos, la tramitació de mocions a favor del dret a l’autodeterminació o contra la monarquia ha estat una galleda d'aigua freda, i hi haurà temps d'analitzar-la. En aquest article em centro en una altra qüestió relativa al TEDH. En el marc de les negociacions entre Junts per Catalunya i l'executiu de Pedro Sánchez a Suïssa, dilluns es va conèixer que el consell de ministres espanyol aprovaria l’adhesió d'Espanya al Protocol 16 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH; Tractat No. 214) de manera immediata. Aquest protocol, que va entrar en vigor l'agost de 2018, va introduir una innovació significativa al sistema judicial de protecció dels drets humans a Europa. En concret, permetre a les altes instàncies dels tribunals estatals designades pels estats membres sol·licitar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) una opinió consultiva sobre qüestions de principi relacionades amb la interpretació o aplicació dels drets i llibertats definits en el Conveni. Les sol·licituds es poden fer en el context de casos pendents davant dels tribunals domèstics competents, i el TEDH té la facultat d'acceptar la sol·licitud i emetre un dictamen que, formalment, no és vinculant. Tot i que la innovació és significativa, no és comparable amb la repercussió del procediment de remissió prejudicial del dret de la Unió Europea (UE), a causa de la diferent estructura jurídica del procediment del Protocol núm. 16 en comparació amb el procediment de referència prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) –l'anomenada qüestió prejudicial, que sí que és vinculant perquè l'objectiu és garantir la supremacia del dret de la UE.

Que sigui un tribunal que s’anomena "de Drets Humans" el que estableixi que és proporcionat vetar un debat i una votació en seu parlamentària sobre el dret a l'autodeterminació i la monarquia és el més semblant a una contradicció. Segur que, per avalar la seva sentència, els jutges europeus han trobat fonaments de dret més sòlids en la Constitució d'un estat preexistent i en la jurisprudència del seu màxim òrgan interpretador que en les pretensions de desconnexió d'un Parlament regional amb gens dissimulades intencions constituents. Però la paradoxa es manté: hi ha el dret que l'autodeterminació o la monarquia puguin ser votades pels ciutadans en un programa electoral però no que puguin ser votades pels seus representants, encara que hi estigui a favor una majoria parlamentària sorgida de les urnes.

Revés per a l'independentisme, que sempre ha defensat que al Parlament s'hi ha de poder parlar de tot. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha avalat aquest dijous que a la cambra catalana no s'hi pugui discutir sobre autodeterminació: considera que el Tribunal Constitucional (TC) té dret "en circumstàncies extremes" a vetar resolucions que vagin en sentit contrari a la carta magna per protegir la Constitució. Estrasburg havia de decidir aquest dijous si s’havia vulnerat la llibertat d’expressió i els drets polítics dels diputats arran del veto del TC a la tramitació de les propostes de resolució sobre l’autodeterminació i la monarquia al Parlament la tardor del 2019, i ha avalat les decisions de l'alt tribunal. El TEDH reconeix que es van limitar drets dels parlamentaris, però no que es van vulnerar. Segons els magistrats europeus, la decisió del TC va ser "proporcionada".

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha demanat als nou polítics catalans que van estar empresonats i al govern espanyol que informin dels “efectes” que ha tingut la llei d’amnistia en els seus casos. En el procés d'al·legacions, ja finalitzat, l'Advocacia de l'Estat va informar que el Congrés dels Diputats havia aprovat la llei d’amnistia per afavorir la normalitat social i política a Catalunya després del Procés, però, segons ha avançat El Nacional, la defensa de Jordi Turull va advertir al tribunal que l’amnistia no se’ls havia aplicat.

La jurista Núria Terribas està especialitzada en bioètica. És directora de la Fundació Víctor Grífols i vicepresidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya, des d'on s'encarrega de casos biomèdics i sanitaris que es veuen afectats pels valors personals o socials, com el que aquest dimarts va motivar una condemna de la justícia europea a Espanya per una transfusió de sang a una dona testimoni de Jehovà. En aquest cas, la pacient havia signat un document de voluntats anticipades en què s'hi negava. Catalunya és el territori de l’Estat que té més voluntats anticipades registrades, més de 100.000, amb les quals es pot deixar constància de molts altres aspectes.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) segurament ha establert, de debò, una referència històrica en haver condemnat el govern de Suïssa per la seva inacció contra el canvi climàtic. L’alt tribunal d’Estrasburg ha donat per bona l’argumentació segons la qual una política poc diligent en matèria mediambiental pot comportar vulneracions dels drets humans, començant pel dret a la vida. Així ho presentava la demanda presentada per l’associació KlimaSeniorinnen Schweiz, a la qual ha donat la raó el TEDH. Aquesta associació està formada per més de 2.500 àvies suïsses (la majoria d’elles, com podem llegir a la notícia de Laia Forès en aquest diari, passen dels setanta-cinc anys), però l’aire simpàtic d’aquesta dada no hauria de despistar-nos de la importància del fet: hi ha una sentència ferma d’un tribunal europeu que diu que governar sense tenir en compte el canvi climàtic, o sense dedicar-hi l’atenció i els esforços suficients, atempta contra els drets humans. La jurisprudència que s’estableix és important ara, i ho serà encara més si, com tot fa preveure, les eleccions europees de juny duen un augment significatiu dels partits d’extrema dreta i negacionistes al Parlament Europeu. I és important, també, perquè cal recordar que les sentències dels tribunals europeus són d’aplicació als estats membres de la Unió Europea, exactament igual que si fossin sentències emeses pels tribunals d’aquests estats. Això cal subratllar-ho en un país com Espanya, amb una magistratura que tendeix a oblidar, quan li interessa, les seves obligacions amb el dret comunitari. I amb un sistema autonòmic actualment ple de governs del PP i Vox, que troben un plaer especial a legislar des del negacionisme climàtic i contra els objectius marcats per l’Agenda 2030.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Suïssa per la seva inacció contra el canvi climàtic en una sentència històrica feta pública aquest dimarts. És la primera vegada que aquest tribunal condemna i responsabilitza un estat per no haver fet prou en la lluita contra l'escalfament global, i la sentència, que és vinculant, pot assentar jurisprudència per als 46 països membres del Consell d'Europa. El Tribunal d'Estrasburg, en canvi, ha rebutjat dues denúncies similars, una contra França i l'altra contra 32 estats europeus, entre els quals hi ha Espanya i Portugal.

Fa sis anys que Pedro Sánchez és president i, des de fa només cinc mesos, un fervorós defensor de l'amnistia. Temps suficient per acordar amb l'independentisme la llei que acabarà amb els processos judicials derivats de l'1-O (a canvi de la seva investidura) i, abans, per eliminar el delicte de sedició o concedir els indults (a canvi de l'estabilitat parlamentària). La Moncloa defensa que la seva estratègia a Catalunya, que el 12-M sotmetrà indirectament a votació amb la candidatura de Salvador Illa, ha estat clau per a la "reconciliació" entre els catalans, però aquesta no és ni de bon tros la versió que ha donat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Les condemnes (d'entre 9 i 13 anys de presó per sedició, malversació i desobediència) no van ser, segons els representants de l'Estat, ni desproporcionades ni van conculcar drets fonamentals dels acusats, ni tampoc van representar una ingerència a la llibertat d'expressió. De fet, l'escrit presentat el 12 de març a Estrasburg, al qual ha tingut accés l'ARA, defensa punt per punt la sentència dictada pel tribunal que va presidir Manuel Marchena.

A diferència del poder judicial espanyol, la presidenta del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), Síofra O’Leary, ha rebutjat aquest dijous fer qualsevol comentari respecte a la llei d'amnistia que estan acabant de negociar el PSOE, ERC i JxCat, i que es votarà dimarts de la setmana que ve al Congrés. O’Leary ha advertit que els jutges no han de valorar una llei que encara no s'ha votat. "Un jutge no es pot posicionar sobre l'esborrany d'una llei abans que s'aprovi perquè seria interferir en un procés democràtic", ha avisat la presidenta en referència a la llei d'amnistia que s'està tramitant i que a l'Estat ha estat criticada des de fa mesos per associacions de jutges espanyols. "Hem de deixar que les autoritats competents a Espanya continuïn amb la seva feina", ha afegit.

Pas clau per a les causes del Procés a Europa. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès a tràmit els recursos que els nou ex-presos polítics van interposar contra la sentència de l’1 d’Octubre del Tribunal Suprem. Així, Estrasburg accepta estudiar les possibles vulneracions de drets fonamentals que han al·legat tots els exconsellers del Govern –Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Joaquim Forn–, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exlíders de l’ANC i Òmnium Jordi Sànchez i Jordi Cuixart arran del Procés. Tots acusen el Regne d’Espanya de no respectar els seus drets i col·lidir directament amb el Conveni Europeu de Drets Humans, ja que consideren que, al llarg del procediment judicial, no se’ls va respectar el dret a la llibertat de manifestació i reunió, a la presumpció d’innocència ni al jutge predeterminat per llei, entre d'altres. I ara què? Un cop el TEDH ha pres la decisió, després de dos anys d’estudi preliminar sobre l’admissibilitat, l’Estat ha de moure fitxa: Estrasburg dona a Espanya fins al 12 de gener del 2024 perquè es posicioni sobre tot un seguit de preguntes després de llegir les al·legacions dels líders independentistes. 

Juan Antonio Xiol (Barcelona, 1946) arriba a l'ARA amb aire relaxat després de nou anys convulsos al Tribunal Constitucional en què ha exercit una mica d'outsider, ja que només ell i la magistrada María Luisa Balaguer van discrepar de la sentència del Procés. Tot i això, el seu to és afable i tranquil i no dirà una mala paraula sobre els seus ja excompanys. La seva ha estat una vida dedicada al dret i, en especial, al TC des que hi va entrar com a lletrat quan es va crear. Ha exercit de jutge en diferents sales del Tribunal Suprem i de vocal del CGPJ. Ni els més ideològicament contraris li poden negar la seva autoritat com a jurista.

Al Regne d'Espanya les condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans no li fan ni fred ni calor. Cada vegada que el Tribunal d’Estrasburg condemna l’Estat per una vulneració de drets fonamentals es produeix una mena d’apagada informativa, de manera que el fet passa desapercebut per a la gran majoria de la gent. Contràriament al que seria esperable d’una democràcia plena (sic), l’estat espanyol no creu que tingui res a millorar quan la més alta instància europea posa de manifest que el seu sistema judicial ha vulnerat drets fonamentals dels ciutadans.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya a pagar una indemnització de 4.200 euros en concepte de "dany moral" a cada un dels jutges catalans que van denunciar a Estrasburg –després que el cas s'arxivés a l'Estat– la filtració al diari La Razón de dades personals dels 33 magistrats catalans que havien signat un manifest a favor del dret a decidir el febrer del 2014, uns mesos abans de la consulta del 9-N. El diari va publicar un ampli article amb els noms i les fotos dels DNI dels magistrats.

L’independentisme sempre ha vist el seu horitzó a Europa, tant a nivell polític com judicial, i la prova és que alguns dels líders del Procés van exiliar-se fora de l’Estat per la seva desconfiança en la justícia espanyola. Els que el novembre del 2017 van entrar a la presó ja tenien la vista posada, encara que fos a llarg termini, en el Tribunal Europeu de Drets Humans. El moment ha arribat, un cop el Tribunal Constitucional ha resolt tots els recursos contra la sentència per sedició del Tribunal Suprem. I el recorregut ha deixat escletxes.

L'últim pronunciament del Tribunal Europeu de Drets Humans respecte de l'1-O no ha sigut sobre cap dels recursos que han presentat els líders independentistes condemnats pel Tribunal Suprem –Jordi Cuixart, Josep Rull i Jordi Turull ja ho han fet–, sinó per una denúncia de dos ciutadans que van resultar ferits durant les càrregues policials del referèndum. I la resposta del TEDH ha sigut desestimar aquest recurs. Concretament, segons ha pogut saber l'ACN i ha confirmat l'ARA, el 25 de maig el tribunal d'Estrasburg va declarar inadmissibles els dos recursos perquè les queixes eren "infundades" i no veia indicis de vulneracions de drets humans. Així s'ha posat punt final –la resolució del TEDH no es pot impugnar a cap més instància– a quatre anys de periple judicial d'una quinzena de veïns de Castellgalí, que només un mes després de l'1-O ja van presentar una denúncia als jutjats de Manresa per l'actuació policial de la Guàrdia Civil a l'escola Sant Miquel.

Nou cop d'Estrasburg a la justícia espanyola. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha sentenciat contra Espanya per haver condemnat a un any i set mesos de presó l'exdirigent de l'esquerra abertzale Tasio Erkizia per enaltiment del terrorisme en un acte el 2008 a Arrigorriaga (Biscaia), en homenatge al trentè aniversari de la mort del membre d'ETA José Miguel Beñaran, Argala, que va ser assassinat per l'organització d'extrema dreta Batallón Vasco Español. L'estat espanyol haurà de pagar al demandant 6.000 euros per danys materials i 5.000 en concepte de costes i despeses.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha donat suport al posicionament de la República Txeca respecte a l'obligatorietat de vacunar tots els infants de les malalties més comunes i esteses, una decisió que podria derivar en la imposició de vacunar contra el covid-19 tots els nens i nenes. La resolució s'ha fet pública aquest dijous i respon a les denúncies d'alguns pares que consideraven que la llei vulnerava els seus drets.

“Els intents de Borrell d’alliçonar a Rússia es deuen veure particularment apropiats des dels carrers de Barcelona”, ha ironitzat el ministeri d’Exteriors rus des del seu compte de Twitter, en relació al cas de l’opositor rus empresonat Aleksei Navalni i fent al·lusió a les protestes contra l'empresonament del raper Pablo Hasél a Barcelona, durament reprimides per les forces de seguretat. El comentari s'ha publicat en resposta a un tuit de l’alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, on demanava a la justícia russa respecte per la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que reclama l’alliberament “immediat” de Navalni.