Leo Messi i Sergio Busquets, llegendes del Barça, han desfermat aquesta matinada la bogeria a Miami. Ni les fortes pluges torrencials que han amenaçat per moments la presentació dels dos astres a l'estadi de l'Inter de Miami han pogut frenar un acte on l'afició s'hi ha bolcat en massa. El soccer viurà una autèntica revolució amb l'aterratge de l'argentí i el migcampista de Badia del Vallès, que podrien estrenar-se amb el seu nou club aquest divendres 21 contra el Cruz Azul mexicà, amb motiu de la Leagues Cup.

Leo Messi i Sergio Busquets es retrobaran dos anys després en un vestidor de futbol professional. I no serà a Barcelona ni a Riad, sinó a Miami. Dues setmanes després que l'argentí anunciés l'inici d'una aventura a la MLS, aquest divendres ha sigut el torn del migcampista de Badia del Vallès, que seguirà els seus passos i també s'incorporarà a l'Inter. L'actual cuer de la conferència est de la lliga nord-americana etziba un cop a sobre de la taula fitxant el millor futbolista del món i ara també el d'un dels seus millors acompanyants durant els 13 anys que van coincidir al Barça. L'entitat de Miami ho ha fet oficial amb un vídeo compartit a les xarxes socials, sense donar cap més detall que la benvinguda a l'excapità blaugrana.

Miami ha estat la musa que ha inspirat durant dècades desenes de cançons que s'han convertit en èxits mundials. Enrique Iglesias, Bad Bunny, Gente de Zona o Will Smith són alguns dels artistes que no s'han pogut escapar de la seva atracció. Però a la llista també n'hi ha de catalans, com el grup Lax'n'Busto. L'última a apuntar-se a la llista també és catalana: Rigoberta Bandini fa un parell de setmanes va publicar l'estiuenca Miami Beach. La ciutat més mediàtica de Florida (la capital és Tallahassee) té un clima tropical, una activa vida nocturna i quilòmetres de platges que provoquen que en qualsevol època de l'any sigui un destí desitjat per estrelles de la música, el cinema i l'esport. Entre elles, Leo Messi. I potser ben aviat també Sergio Busquets.

"No soc gaire de posar-me nerviós, però a veure què em teniu preparat", han sigut les primeres paraules de l'última compareixença de Sergio Busquets com a jugador del Barça després de més de 15 temporades al primer equip, la darrera com a capità. A petició seva, l'humorista Dani Martínez ha presentat un acte distès, amb tota la plana major de la directiva i l'executiva blaugrana, amb familiars i companys i excompanys, com Gerard Piqué o Carles Puyol, mentre que d'altres, com l'entrenador Vicente del Bosque, hi han sigut presents amb missatges de vídeo. L'exentrenador de la selecció espanyola l'ha felicitat per la seva carrera i ha acomiadat el seu missatge en un "t'estimo" en català.

L’estiu anuncia la seva arribada i amb ell, arriben els comiats. En la seva penúltima nit de futbol abans de ser enderrocat, el Camp Nou va acomiadar Sergio Busquets de la millor manera possible, veient-lo aixecar el títol de Lliga. Com s’ha fet esperar, aquest títol. Nits de dolç record, de les que tanta falta fan després d’anys de patir. Després de l’explosió de joia de la darrera setmana, el barcelonisme va poder celebrar a l’estadi un títol que s’ha suat, s’ha patit i cal reivindicar. El partit contra la Reial Societat era important per als bascos, no per als catalans. I malgrat tot, el Barça va voler jugar com un campió, però no se’n va sortir. Però quan et relaxes, el rendiment baixa. I l’equip d’Alguacil va aprofitar-ho per fer un pas endavant cap a la Champions (1-2).

A Busquets no se’l plora ni se’l venera com a Piqué. No hi ha funeral i sembla que qui abaixa la persiana és el conserge que canviava les bombetes. En els temps que corren, el carisma mediàtic i la dimensió de l’ego són més importants que el contingut i el llegat que hi hagi sota la pell. Busquets va ser, des del principi, un treballador discret en qui només es fixaven els entrenadors intel·ligents. El talent anava lligat al silenci, i els flaixos se’ls enduien els seus companys del millor Barça de la història. Ara és el darrer vestigi que queda de l’obra de Guardiola, una peça de museu de carn i ossos que s’ha aguantat com un pilar desafiant el pas del temps i l’erosió de la decadència del club per acabar ajudant Xavi a redescobrir el full de ruta oblidat. Ara la vida sense Busquets serà un salt al buit, perquè no té substitut. 

Només espero que el barcelonisme acomiadi tal com toca Sergio Busquets. En els darrers anys, un dels millors jugadors de la història del club ha estat criticat una vegada i una altra. Ara que marxarà, espero que els crítics posin en una balança tot el que ha donat el jugador de Badia, comparant-lo amb les raons per les quals no els agradava, per entendre que ha estat un jugador que explica els millors anys de les vides de molts culers. Els grans clubs han de saber acomiadar els seus herois i Busquets és un dels darrers membres de la millor generació de tots els temps. Sense ell, jugadors com Xavi, Iniesta o Messi no haurien arribat al seu millor nivell. No deixa de ser un joc d’equip, en el fons. I Busquets ha estat precisament això: un migcampista que jugava per a l’equip.

Setembre del 2008. El Barça ve de perdre el primer partit de Lliga al camp del Numància per 1 a 0, i s’enfronta al Racing de Santander al Camp Nou. Guardiola, l’inexpert entrenador blaugrana, asseu a la banqueta Messi, Iniesta i Yaya Touré i fa debutar un nano del filial de 20 anys perquè acompanyi Xavi i Keita al mig del camp. Es tracta de Sergio Busquets, que té un debut més que notable, tot i que el Barça acaba empatant. El balanç blaugrana és magre: dos partits, un punt, un gol a favor de penal, dos gols en contra. El soci marxa del Camp Nou remugant.

Sergio Busquets Burgos (Badia del Vallès, 16 de juliol del 1988) abandonarà el Barça aquest 30 de juny. Així ho ha comunicat al seu entrenador, Xavi Hernández, i al president del club blaugrana, Joan Laporta, en les últimes hores. El migcentre català ha decidit que no ampliarà el seu compromís més enllà d'aquest mes de juny, tot i tenir una proposta formal per renovar a la baixa un exercici més amb els colors que ha defensat des del 2008, quan va debutar al primer equip amb Pep Guardiola. Conscient de la difícil situació econòmica de la institució, Busquets acceptava l'oferta sense marge per a més negociacions, però, finalment, s'ha estimat més posar el punt final a la seva llarga etapa al Camp Nou per emprendre una nova aventura. El volen l'Al-Nassr, l'equip on juga Cristiano Ronaldo des de fa uns mesos; l'Al-Hilal, conjunt que també vol reclutar Leo Messi, i l’Inter de Miami.

Sergio Busquets no té intenció de demorar gaire temps més la decisió sobre el seu futur. Després de gairebé 15 temporades al primer equip del Barça, el capità considera que encara té corda per, com a mínim, jugar un parell o tres d'anys més. Ha d'escollir, però, on ho vol fer. Damunt la taula sospesa tres possibles escenaris: seguir de blaugrana una temporada més, marxar a l'Inter Miami de la MLS o acceptar la pluja de diners de l'Aràbia Saudita. "Ara mateix, segueix sospesant les tres opcions. No ho té decidit, continua valorant els pros i contres dels tres escenaris possibles", resolen a l'ARA des de l'entorn del migcampista de Badia del Vallès.

L'entrenador de l'Inter de Miami, Phil Neville, ha deixat clares les seves intencions de fitxar dos dels millors jugadors de la història del Barça, Lionel Messi i Sergio Busquets. En una entrevista al diari anglès The Times, el tècnic torna a relacionar l'argentí i l'actual capità blaugrana amb aquest club de la MLS. Tots dos acaben contracte aquest 30 de juny. La lliga nord-americana comença aquest cap de setmana, segons l’any natural. El mercat de fitxatges, però, es manté obert fins al 24 d’abril, un marge que dona esperances a Neville. "No negaré que hi estem interessats, per al club i la lliga seria un canvi radical", diu Neville. L’Inter de Miami ja ha tingut en nòmina jugadors que compleixen la fórmula de Messi o Busquets, com són els casos de l'exmadridista Gonzalo Higuaín o Blaise Matuidi, campió del món amb França el 2018.

Amb els contractes vigents a la mà, Sergio Busquets i el primer equip del Barça s'encaminen cap als darrers sis mesos de vincle professional i emocional. No hi ha, ara per ara, cap contacte formal perquè el migcampista de Badia del Vallès renovi el seu compromís més enllà del pròxim 30 de juny. I tampoc existeix la voluntat del futbolista perquè això passi.

Sergio Busquets va ser el primer a donar la cara després que Espanya caigués eliminada del Mundial de Qatar a mans del Marroc. El migcampista, que havia passat a ser el capità de la roja, succeint en el càrrec Sergio Ramos, ja va donar a entendre que aquell podia ser el seu últim partit amb la selecció. Un parell de setmanes després, s'ha confirmat. El futbolista, de 34 anys, ha anunciat que posa punt final a la seva trajectòria amb el combinat espanyol.

Molts dels formadors del planter del Barça, així com analistes i entrenadors, consideren que la posició de mig centre al Barça és una de les més complicades en les quals jugar. L'última dècada ha tingut un amo i senyor indiscutible: Sergio Busquets, que va debutar a l'elit de la mà de Pep Guardiola, un professor privilegiat per a un alumne avantatjat. Guardiola, Tito Vilanova, Tata Martino, Luis Enrique, Valverde, Setién, Koeman i ara Xavi. Tots han confiat en el migcampista de Badia del Vallès com el seu pivot titular. Una decisió que és extrapolable a la selecció espanyola, on també juga Rodrigo Hernández, migcentre del Manchester City i un dels pocs jugadors que li poden fer ombra.

Busquets acaba contracte aquesta temporada i no ha tingut mai un successor designat que li hagi anat agafant el testimoni. Els deures de consolidar-li un substitut s’han deixat sempre per a més endavant. L’apatia del Barça per resoldre aquesta qüestió ha fet que el capità, als seus 34 anys, hagi continuat jugant-ho tot fins ara. De Jong acaba d’obrir la porta al fet que ja no hagi de ser així: amb la seva actuació contra el Vila-real ha aixecat la mà amb convicció per anunciar a tothom que ell pot ser, definitivament, la solució. El patiment de Busquets al Bernabéu va exemplificar que se li està acabant la bateria, però hi ha un neerlandès disposat a fer que el trauma sigui menys dolorós. Al cap i a la fi, aquesta és la seva posició de debò. Valverde ja deia que l’imaginava fent de Busquets en el futur i potser se l'hi trobarà el dia del seu retorn al Camp Nou. 

Si no hi ha girs inesperats, aquesta serà la temporada del comiat de Sergio Busquets. Mentre els protagonistes del millor Barça de la història s’anaven apagant, s’ha fet palès fins a quin punt eren talents irrepetibles. En el cas del capità de Badia del Vallès, la seva influència en el joc ha estat tan rotunda que és impossible imaginar-li un substitut de garanties. Marxarà i ningú sap respondre qui ocuparà el seu lloc. “Busquets no és etern”, deia Xavi abans de l’estiu. Tot i això, no s’han plantejat plans sòlids per al futur: s'ha donat una oportunitat teòrica a Pjanic i s’ha cedit Nico al València. L’alternativa real havia de ser el discutit De Jong, però les maneres que tenen d’interpretar el seu rol s’assemblen com un ou a una castanya. Així doncs, falten nou mesos perquè Busquets digui adeu i el seu relleu és un mar d’incògnites. 

La idea de Xavi Hernández per a aquesta temporada era poder donar oportunitats a Nico González com a pivot. Avui dia, no hi ha cap futbolista jove al Barça amb més opcions de rellevar Sergio Busquets que el migcampista gallec. Però veient que Miralem Pjanic es quedarà a la plantilla i decidit a tenir minuts, Nico es buscarà la vida aquest curs en una plaça ben diferent: al València de Gennaro Gattuso. La marxa del futbolista de 20 anys, sumada a la intenció de no renovar del capità blaugrana, que acaba el seu contracte al finalitzar aquest curs, plantegen un gran interrogant que aviat el Barça haurà d'afrontar: qui substituirà Busquets, un futbolista que porta gairebé 15 anys al màxim nivell i que ha sigut insubstituïble per a cadascun dels entrenadors que ha tingut, tant al Barça com amb la selecció espanyola.

Pràcticament podria agafar l’article de fa tot just un any, titulat Fer fora Piqué, Busquets i Alba?, i tornar-lo a publicar reescrivint només un parell de línies. Som on érem l’any passat. Això sí, amb un canvi d’entrenador i una temporada en blanc pel mig. I sense Messi. En aquestes mateixes línies manifestava la necessitat d’anar fins al final amb el que Laporta va qualificar de final d’un "cicle" i fer fora un dels tres jugadors citats en el titular però mantenir Piqué i Busquets; això sí, amb un pes futbolístic inferior i una adequació salarial a la seva realitat actual.

Aquest cap de setmana, entre partits de futbol base del Barça vaig parar atenció a una de les càpsules que Barça TV emet amb els seus esportistes. Li preguntaven a Xavi Hernández quin era el seu millor amic quan era jugador. Dubta una estona. Prou temps perquè a casa comencis a dir noms en veu baixa, tot i que saps que la cosa quedarà entre Busquets i Iniesta. Guanya el primer. Busquets és el seu millor amic, cosa que Xavi no ha amagat mai. Tornar a ser conscient d’això —que, repeteixo, ja era sabut— m’ha fet pensar en la dificultat de gestionar aquest vincle quan hi ha una jerarquia tan clara, una relació subordinada d’entrenador i futbolista.

"Es pot veure en molts detalls: quan la pilota cau en qualsevol lloc, ell sempre és a prop pel seu bon sentit del joc posicional; i quan les coses semblen una mica complicades per als del darrere, en un córner o en una falta opta per pressionar en comptes de fer el que farien el 90% dels migcampistes, que és endarrerir la posició i reforçar la defensa. Fa el que els altres no fan. Té tranquil·litat, la seva tècnica és suficient i efectiva, la velocitat de les seves passades és l'adequada. Ajuda, la passa i és al lloc just. Quan hi ha molts migcampistes, com és el cas del Barcelona, la diferència entre estar ben posicionat o mal posicionat és d'un metre". Així responia Johan Cruyff al periodista Ramon Besa una qüestió sobre Sergio Busquets en una entrevista publicada a El País l'agost del 2010. La pregunta en concret era per què el migcampista de Badia del Vallès agradava a tants entrenadors.