Aquest maig es compliran sis anys d'una de les nits més tristes de la història recent del Barça. L'equip estava a un pas de la final de la Champions i defensava tres gols al camp del Liverpool. Però se'ls van fondre els ploms. El conjunt red va remuntar amb un 4 a 0 que es pot resumir amb el gol d'Origi, que rematava tot sol un córner servit per Alexander-Arnold mentre tota la defensa blaugrana mirava les musaranyes. Ter Stegen no hi va poder fer res. El porter és l'únic supervivent del vestidor blaugrana. Aquell dia l'acompanyaven a l'onze Sergi Roberto, Piqué, Lenglet, Jordi Alba, Arturo Vidal, Busquets, Rakitic, Coutinho, Messi i Suárez. A la banqueta hi havia Cillessen, Semedo, Arthur, Malcom, Umtiti, Vermaelen i Aleñá. Els altres integrants del primer equip que no van viatjar eren Todibo, Murillo, Rafinha Alcántara, Dembélé i Kevin-Prince Boateng.

En l'imaginari popular blaugrana, els bons sempre s'associaran a Jaume Giró. I les palanques, a Eduard Romeu. Quan estava al càrrec, l'exvicepresident econòmic del Barça va fer fortuna amb aquesta paraula que serveix per edulcorar una definició més crua: venda d'actius del club per aconseguir ingressos a curt termini a canvi de deixar-los de percebre a mitjà i llarg termini. Durant la campanya electoral de Laporta, quan Giró era qui portava el timó de l'economia de la candidatura, els bons semblava que serien els grans protagonistes del segon mandat de l'advocat per capgirar l'herència calamitosa de Josep Maria Bartomeu. Però tot va canviar amb l'aval i l'enginy de Romeu va crear un concepte que segueix ben present en l'esdevenir econòmic del Barça malgrat que l'empresari va marxar del club el març.

La junta directiva de Joan Laporta, un cop superada la primera setmana de setembre del 2024, encara no ha tancat oficialment un exercici econòmic 2023-2024 que, formalment, va acabar el 30 de juny. L'única informació que el club ha proporcionat sobre quins seran els números la va donar el mateix president del Barça aquest dimarts a la roda de premsa que va oferir per fer un repàs del mercat: l'exercici es tancarà amb "resultats ordinaris positius". Però no va precisar quins beneficis hi haurà ni com s'han aconseguit.

Rere el pseudònim de Roger Vinton s'amaga un economista financer. Una persona totalment anònima, de les que et creues pel carrer i no hi prestes atenció. Autor de La gran teranyina (Periscopi), en què treia els draps bruts de l'alta societat catalana, ara se centra en el Barça, el club del seu cor. A La teranyina blaugrana (Columna) no escriu sobre jugadors, sinó sobre les directives del club al llarg dels 125 anys d'història. Per parlar-ne, cita l'ARA a la cafeteria del Sofia amb una única condició: que es preservi la seva identitat.

Els Mossos d'Esquadra han afegit al sumari del Barçagate un nou informe al qual han tingut accés l'ARA i SER Catalunya que conclou que "els investigats [entre els quals hi ha Josep Maria Bartomeu, l'expresident del Barça] van manipular documents que entregaven a l'empresa auditora", PriceWaterhouseCoopers (PwC), la qual es va encarregar de fer l'auditoria externa del cas. El cos policial, després d'haver acabat la investigació dels dispositius tecnològics dels investigats, considera que "el preu pagat a PwC [361.000 euros més IVA] pel FC Barcelona només perseguia els interessos personals dels investigats per encobrir una contractació irregular de les empreses de Carlos Ibáñez que perjudicaria novament el patrimoni financer del club, cosa que podria constituir una nova administració deslleial dels seus recursos econòmics".

Passaven uns minuts de les dotze del migdia quan el programa Què t'hi jugues feia pública una d'aquelles informacions destinades a donar la volta al món. Era el cas Negreira, els pagaments presumptament il·lícits per part del Barça a José María Enríquez Negreira, un dels vicepresidents del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA), i el seu fill, Javier Enríquez Romero, mitjançant les societats Dasnil 95 SL, Nilsad SCP i Soccercam SL. Un total de 7,9 milions d'euros entre el 2001 i el 2018. Aleshores el cas estava en mans de la fiscalia, que posteriorment ho derivaria al jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Un any després, estan imputats, a més de Negreira i el fill, els tres últims presidents del Barça: Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell i Joan Laporta.

Els advocats Juan de Dios Crespo, amb peculiar look de corbata de llacet i barret panameny, i Marcos Motta, amb impecable vestit i posat seriós, sortien de les oficines de la Lliga de Futbol Professional el 3 d’agost del 2017 disposats a pagar un xec per 222 milions d’euros i segellar així l’adeu de Neymar al Barça per anar al PSG. A la Lliga, però, Javier Tebas no va acceptar el xec, cosa que va acabar amb la comitiva de togats a les oficines del Barça; allà no hi va haver problemes. Aquelles imatges de l’estiu del 2017 formen part de la iconografia de l’enfonsament blaugrana del darrer lustre. No pas per l’operació de venda de Neymar, sinó pel que van desencadenar aquells diners. 

Una noruega, una americana i dues catalanes. No és cap acudit. És la realitat del futbol femení d’avui. Des que el 2018 France Football va atorgar la primera Pilota d’Or a la millor jugadora del món, Catalunya se n’ha endut tres de les cinc possibles. En l’edició inaugural va ser per a la davantera Ada Hegerberg, l’any següent per a Megan Rapinoe i després d’un parèntesi d’un any per culpa del covid, dos trofeus per a Alexia Putellas i ara el torn d’Aitana Bonmatí.

Des del començament de segle, gairebé tots els candidats que han optat a la presidència del Barça han tingut un punt en comú en els seus programes electorals: recuperar la unitat del barcelonisme. Una promesa de la qual es parla molt en campanya, però que a la pràctica mai s'ha acabat produint. Són els famosos ismes, la guerra de bàndols que sempre ha acompanyat el club. Dels suaristes i kubalistes dels anys 60 als cruyffistes i nunyistes dels anys 90, fins als laportistes i rosellistes de l'actualitat.

Des que al mes de març la Fiscalia va interposar la querella pel cas Negreira, s'havien estat investigant tres delictes: el de corrupció esportiva, el de falsedat documental i el d'administració deslleial. Però el jutge instructor que porta el cas, Joaquín Aguirre, té la sospita que el de corrupció esportiva no el conduirà enlloc. No ha trobat cap prova que ho acrediti i, en l'intent de saber cap a on van anar a parar els 7,5 milions que durant 18 anys va estar pagant el Barça a les societats de José María Enríquez Negreira i al seu fill, Javi Enríquez, ha obert una nova línia d'investigació enfocada en el suborn.

El jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona ja té en el seu poder un informe de la Guàrdia Civil en què el cos policial espanyol conclou que els serveis que José María Enríquez Negreira hauria prestat al Barça "no estan emparats per cap suport documental més enllà de les factures" que feien les empreses de Negreira, segons ha avançat el diari El Mundo. A més, diu que el club blaugrana "no ha aportat la identitat dels professionals que haurien desenvolupat els serveis" d'assessorament per part de les empreses de Negreira i que tampoc ha entregat "còpia de vídeos, documents o informes en els quals es concretin els treballs d'assessorament específic".

Ja fa tres anys i mig que va esclatar el cas Barçagate, però el procés d’instrucció encara no està clar quan acabarà. Ara mateix, la data marcada és el 29 de juliol, però és probable que s’allargui sis mesos més. En cas que la jutgessa acabi optant per aquesta decisió, serà la cinquena pròrroga que viurà la instrucció. De fet, segons va avançar el Què t’hi jugues de SER Catalunya i ha pogut confirmar l'ARA, dos dels investigats en aquest cas per presumpta administració deslleial i corrupció entre particulars, l’expresident del Barça Josep Maria Bartomeu i la seva mà dreta, Jaume Masferrer, han demanat que la instrucció s’allargui sis mesos més, fins al gener del 2024, i tenir l'opció de declarar després que descartessin fer-ho quan els Mossos d'Esquadra els van detenir el març del 2021.

El març del 2021, just després que Joan Laporta guanyés les eleccions, va viatjar amb el primer equip a París per veure la tornada de vuitens de final de la Champions entre el PSG i el Barça. Era una època de restriccions severes pel coronavirus i Laporta, que aleshores era president electe –encara no havia presentat l'aval–, va estar gairebé dos dies tancat a l'hotel amb Carles Tusquets, que exercia de president de la comissió gestora. Aquelles jornades van servir per agilitzar el traspàs de poders i perquè Laporta tingués informació de primera mà sobre qüestions delicades, sobretot en l'aspecte econòmic. Entre aquestes qüestions hi havia els 15 milions d'euros que Hisenda reclamava al club per irregularitats en el pagament a jugadors i executius durant el mandat de Josep Maria Bartomeu, una multa que es va abonar l'any passat i que el club intenta recuperar a través d'un recurs judicial.

El Barça ha registrat més de 100 denúncies internes en els últims cinc anys, sota la presidència de Josep Maria Bartomeu. Preguntada per l’ARA, la World Compliance Association (WCA) informa que la mitjana de denúncies d'aquest tipus en una empresa de la grandària del club blaugrana és de menys de cinc cada any. La xifra xoca amb la realitat del Barça, on es registren unes 20 denúncies anuals.

El cas Negreira és l’últim episodi. Però no deixa de ser un de tants. Ni el primer ni malauradament l’últim. Una pena. Un costum. La sensació que no hi ha un pam de net enlloc. El pagament de 7 milions d’euros que el Barça va fer en 17 anys a les empreses vinculades a l’exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) demostra que els mecanismes de control de la despesa fallen. I si van funcionar, tots els presidents i òrgans de control serien còmplices d’un fet, com a mínim, reprovable èticament. I veurem si alguna cosa més.

Quan falten tres dies perquè es compleixin dues setmanes de la primera publicació relacionada amb el cas Negreira, la Fiscalia no s'ha querellat contra l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA). El ministeri públic tampoc ha posat accions legals en marxa contra el Barça, que durant dues dècades va pagar al voltant de set milions d'euros a diferents empreses de l'excol·legiat català a canvi d'assessorament. Si bé el soroll generat per les sospites de pagament de favors arbitrals no ha parat de créixer des que SER Catalunya va destapar la polèmica, la investigació segueix sobretot centrada en el període 2016-2018, quan l'empresa Dasnil 95 va percebre 1,6 milions corresponents a 33 factures enviades al club blaugrana, llavors presidit per Josep Maria Bartomeu, que el 2018 va tallar el conveni amb la companyia de Negreira, domiciliada al barri barceloní del Guinardó.

Hi ha silencis molt més eloqüents que qualsevol paraula, silencis que criden, silencis eixordadors. I el de Joan Laporta en els últims dies sens dubte ho és. Des que va confirmar que la notícia que va avançar el programa Què t'hi jugues! era certa per a continuació deixar anar que el moment triat per donar-la no era casualitat, Bartomeu l'ha acusat d'haver quadruplicat el sou a José María Enríquez Negreira i de sobte s'ha quedat mut. El portaveu oficial del club en els últims dies és Joan Gaspart, que afirma no saber-ne res encara que els papers diguin el contrari, Rosell no fa declaracions i Bartomeu, alliberat perquè per una vegada no ha trencat tots els plats, apunta a Laporta. El mal que han fet tots plegats a la imatge i a la reputació institucional del Barça és irreparable.

Tota una generació de dirigents del Barça (2003-2023) està implicada en una trama arbitral que ha generat un escàndol d'enormes dimensions i que va néixer a finals dels anys 90, quan al Camp Nou encara governaven Josep Lluís Núñez i Joan Gaspart. Una inspecció d'Hisenda ha servit per destapar que el club blaugrana va pagar durant dues dècades més de 7 milions d'euros en total a Dasnil 95, una empresa propietat de l'exàrbitre i exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira a canvi d'informes sobre la tasca dels col·legiats.

José María Enríquez Negreira, exvicepresident del Col·legi Tècnic d'Àrbitres (CTA), va amenaçar el Barça amb generar un gran "escàndol" i fer públiques "totes les irregularitats" del club quan aquest li va comunicar que prescindia dels seus serveis d'assessorament. Així consta en un burofax al qual ha tingut accés El Mundo i que l'expresident blaugrana Josep Maria Bartomeu ha confirmat haver rebut el 2019, poc després que la seva junta deixés de pagar a l'empresa d'Enríquez Negreira pels seus serveis. Tot plegat es coneix després que la SER revelés que la Fiscalia investiga els pagaments que el Barça va fer a la societat d'Enríquez Negreira entre el 2016 i el 2018 per valor d'1,4 milions d'euros, unes quantitats molt elevades per a aquest tipus de feina.

El president del Barça no és diferent de la resta d’homes poderosos que, un cop arriben al capdavant de les institucions que lideren, s’obsessionen amb controlar totes les informacions que poden qüestionar la seva gestió. Us sona el cas Barçagate, oi? Seria la metàfora perfecta de fins a quin punt pot arribar a ser de malaltissa l’estratègia per frenar o potenciar debats. Les xarxes socials continuen sent el gran camp de batalla amb seguidors i haters a banda i banda de les trinxeres, assenyalant l’ogre que no pensa com tu amb una virulència que respon sovint a campanyes orquestrades no se sap –de moment– ben bé per qui. Al president del Barça, es digui Bartomeu o es digui Laporta, no li agraden les notícies que, al seu entendre, poden desestabilitzar la solidesa de la seva cadira i, si hi ha un enemic o una mà negra per poder distreure el personal, millor.