L'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha defensat la innocència aquest dilluns al judici en el qual està acusat de presumpte blanqueig de capitals i falsedat documental vinculat al narcotràfic. La Fiscalia demana per a ell 9 anys i 9 mesos de presó per formar part suposadament d'una xarxa liderada pel gallec José Ramón Prado Bugallo, més conegut com a Sito Miñanco, que importaria droga a Espanya provinent de l'Amèrica Llatina. "Cada vegada que demostro una cosa me la canvien per una altra", s'ha queixat Boye al final de l'interrogatori, en el qual només ha respost a les preguntes de la seva defensa.

L'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, s'asseu des d'aquest dilluns al banc dels acusats al costat de l'històric narco gallec Sito Miñanco per un presumpte delicte de blanqueig de capitals relacionat amb el tràfic de drogues. A l'Audiència Nacional s'ha començat a jutjar un cas que es remunta al 2017, quan la policia va requisar 889.620 euros a l'aeroport de Barajas a suposats membres de la banda de Miñanco, client de Boye, quan intentaven passar-los cap a Colòmbia. "Estem davant d'una acusació especulativa", ha criticat en declaracions als mitjans després de la primera sessió. La Fiscalia demana per al lletrat de Puigdemont 9 anys i 9 mesos de presó i una multa de 2,7 milions d'euros. Boye defensa la seva innocència i assegura que és perseguit per exercir la seva feina com a advocat i pels seus vincles amb l'independentisme.

Tornarà el setembre i envernissarà els pàmpols de les vinyes i la llista de les obligacions pendents tornarà a fer-se molt present damunt la taula o a la pantalla d’inici de l’ordinador. Aquest any no podrem dir que l’agost ha estat un desert de notícies perquè les guerres interpel·len els límits del patiment suportable; perquè l’extrema dreta anglesa ha intentat una revolta racial a les perifèries de les ciutats d’un Regne Unit que estrenava govern laborista; i perquè les eleccions del mes de novembre als Estats Units no semblen trumpistament i inevitablement decantades.

On és Carles Puigdemont? Aquesta és una pregunta que des d'aquest dijous al matí, després que pronunciés un discurs de cinc minuts a Barcelona i desaparegués, es manté sense resposta. Aquest divendres al vespre l'expresident ha assegurat que era a Bèlgica: "Avui soc a Waterloo després d'uns dies extremadament difícils", ha dit a les seves xarxes socials sense acompanyar-ho de cap prova. Al matí, Jordi Turull també ha afirmat que Puigdemont estava anant cap a Bèlgica. "No descarto que aquest senyor sigui a Barcelona", ha afirmat, en canvi, el cap dels Mossos, Eduard Sallent, després de les paraules de Turull. El comissari ha dit que no es creia les paraules d'una persona que havia col·laborat en l'escapada. I "l'avui soc a Waterloo" de Puigdemont tampoc ha fet canviar de parer la policia: fonts implicades directament en la recerca del líder de Junts afirmen que fins que no tinguin una prova objectiva que demostri que no és a Catalunya no el deixaran de buscar.

L'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, així com el seu advocat, Gonzalo Boye, i el cap de l'oficina de l'expresident, Josep Lluís Alay, han presentat aquest dimarts una querella pels delictes de prevaricació i malversació contra el magistrat Joaquín Aguirre, el jutge que instrueix el cas Volhov. Tot plegat després que Aguirre mogués fitxa de nou i obrís una peça separada del cas Volhov i hi impliqués Puigdemont, Boye i Alay, a més d'una desena d'ex alts càrrecs de la Generalitat i col·laboradors de l'expresident, entre els quals l'expresident Artur Mas, imputant-los un delicte d'alta traïció, supòsit que no inclou la llei d'amnistia. En l'escrit de 39 pàgines presentat davant la sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), al qual ha tingut accés l'ARA, els demandants demanen apartar cautelarment el magistrat de la investigació.

Amb l'amnistia ja en vigor, el jutge Joaquín Aguirre mou fitxa de nou per implicar l'expresident Carles Puigdemont i també l'expresident Artur Mas en l'anomenada trama russa del Procés imputant-los per traïció. Un moviment que busca complicar-los l'amnistia, ja que aquest delicte n'està exclòs en determinats supòsits. Ara bé, el jutge va més enllà perquè implica també l'entorn directe de Puigdemont en aquesta investigació: el seu advocat, Gonzalo Boye; el seu cap de l'oficina d'expresident, Josep Lluís Alay; l'exconsellera Elsa Artadi, i alhora amistats del líder de Junts que fins ara havien estat alienes a causes judicials, com el periodista Carles Porta o l'empresari gironí Miquel Casals. També consten en la interlocutòria, a la qual ha tingut accés l'ARA, Natàlia Boronat, Zeus Borrell i Aleksander Dmitrenko, i l'expresident de la Generalitat Artur Mas, que creu que va exercir influència en la suposada trama tant quan era a la Generalitat com quan en va sortir.

El ressorgiment de la suposada trama russa del Procés coincidint amb el tram final de negociacions de la llei d'amnistia ha tingut aquesta setmana conseqüències polítiques fora de les fronteres espanyoles. El Parlament Europeu ha instat a investigar les relacions de la Generalitat amb Rússia, que "preocupen" l'Eurocambra per la possible ingerència del Kremlin a Europa. El cert és que ja hi ha una investigació en curs: la comandada pel jutge Joaquín Aguirre des de Barcelona i que deriva d'una instrucció oberta el 2018 per investigar si es van desviar diners de la Diputació de Barcelona per pagar l'estada de l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo.

No hi ha advocat més influent ara mateix en política. Gonzalo Boye és un dels artífexs de la llei d'amnistia i, en conseqüència, una de les persones que des de fora de Junts per Catalunya ha influït més en el gir del partit per investir Pedro Sánchez. No només perquè n'ha sigut un dels principals negociadors, des del punt de vista tècnic, sinó perquè ja fa mesos, fins i tot abans de les eleccions espanyoles del 23 de juliol, que treballava en l'escenari d'un possible oblit judicial, sobretot davant la possibilitat que la justícia europea no garantís la immunitat a Carles Puigdemont. Ara bé, al llarg de la negociació entre el PSOE i Junts, l'advocat no sempre ha donat el seu beneplàcit a les diferents versions de l’articulat que s’han pactat i la seva influència ha anat variant en funció del moment. Ara torna a ser màxima: més enllà dels moviments dels jutges de Tsunami i Volhov, per això Junts també ha canviat de criteri.

La mort d'un ciutadà francès per problemes cardíacs durant les protestes de Tsunami Democràtic a l'aeroport de Barcelona continua portant cua. Davant dels intents del jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón per situar aquest succés en els fets investigats per terrorisme, l'advocat Gonzalo Boye ha demanat que es deixin estar el difunt i la família. El lletrat, que exerceix la representació de Josep Lluís Alay, lamenta que l'instructor vulgui "transformar una mort fortuïta en un assassinat terrorista" i es pregunta què pensarà França d'una causa que, segons argumenta, criminalitza el dret a protesta exercit pels manifestants davant la sentència del Procés.

En les darreres hores s'ha produït un escull en la investidura de Pedro Sánchez que no és menor: Junts no veu bé el pacte perquè considera que no hi ha garanties que l'amnistia englobi totes les causes del Procés. Ara bé, quines són les causes del Procés? Aquest és el quid de la qüestió i és el que ara mateix impedeix que hi hagi un consens entre socialistes, republicans i juntaires, que volen ampliar el perímetre de l'amnistia. "No deixarem cap soldat tirat. No farem una amnistia per a vips", assegurava aquest divendres el secretari general de JxCat, Jordi Turull, en un missatge enviat a l'executiva del partit. Ara bé, el PSOE posa el fre, ja que creu que segons què es plasmi a la llei d'amnistia no passarà el filtre del Tribunal Constitucional, imprescindible per a ells per tirar endavant l'acord.

Josep Miquel Arenas Beltran, més conegut com a Valtònyc, torna de l’exili. Aquest dissabte a primera hora del matí ha sorprès amb l'anunci al seu compte de X (antigament Twitter) després de passar cinc anys i mig a Bèlgica: condemnat per injúries a la Corona, enaltiment del terrorisme i amenaces per les lletres de les seves cançons, va marxar el 2018 a Brussel·les per evitar una condemna a presó de tres anys i mig. Va ser allà on es va trobar amb els exconsellers de la Generalitat també exiliats per l’1-O i amb qui aquests anys ha teixit un vincle important. Aquest dissabte s'ha fet evident: ha estat l’expresident Carles Puigdemont qui ha agafat el cotxe a la matinada per portar Valtònyc en direcció a l’estat espanyol.

Aquest divendres s’ha acabat el termini perquè tant el Parlament com la presidenta de la cambra suspesa, Laura Borràs, presentin les seves al·legacions a la Junta Electoral Central, que ja ha començat el tràmit per retirar l’escó a la líder de Junts. I, en aquest cas, tots dos li discuteixen el mateix a l’ens: que sigui competent per retirar l'acta a un diputat i que ho pugui fer abans de la sentència ferma, contra el que marca el reglament del Parlament. Ara bé, la cambra catalana afegeix una novetat respecte a l'argumentació que va utilitzar amb l'expresident Quim Torra i l'exdiputat Pau Juvillà: justifica que Borràs ja està suspesa dels seus drets i deures d'acord amb el reglament de la cambra i que, per tant, retirar-li l'escó sense sentència ferma seria una mesura "innecessària" i "desproporcionada".

La Fiscalia sol·licita per a Gonzalo Boye cinc anys i nou mesos de presó per blanqueig de capitals i quatre anys per falsificació continuada de documents. A més, una multa de 3,1 milions d'euros. Aquest és el càstig que el ministeri públic demana de manera provisional per a l'advocat de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que està implicat en una causa vinculada al narcotràfic liderada per José Ramón Prado Bugallo, més conegut com a Sito Miñanco. Hi ha una cinquantena de processats que l'Audiència Nacional va decidir enviar a judici el 18 de novembre.

Gonzalo Boye (Viña del Mar, 1965) és advocat especialitzat en dret penal i dret penal internacional. A més de portar la defensa de l’expresident Carles Puigdemont, també és un dels lletrats que lideren l’ofensiva judicial contra el Catalangate.

És l'advocat que planta cara a les clavegueres: tant com a acusació com a defensa. Gonzalo Boye (Xile, 1965) ha representat Carles Puigdemont i Edward Snowden, però també s'ha querellat contra Israel i els assessors de Bush. Ara, en el seu darrer llibre, ¿Cloacas? Sí, claro –que presenta aquest dimarts a la UIB–, s'hi enfronta des de la seva història personal com a defensa en el cas del Procés de Catalunya. Boye qüestiona així les estructures de poder de l'Estat i el funcionament de la justícia espanyola, la mateixa que el va empresonar el 1996 per col·laborar en el segrest d'Emiliano Revilla per part d'ETA. Però el xilè va convertir la condemna en una oportunitat. Durant els sis anys que va estar a la presó va ser quan es va matricular i va completar la llicenciatura de Dret.

El New York Times publica aquest divendres un extens reportatge sobre presumptes vincles del cap de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont, Josep Maria Alay, i l'advocat de l'expresident, Gonzalo Boye, amb Rússia. Explica una sèrie de viatges a aquest país el 2019 i el 2020 i una sèrie de trobades amb personatges vinculats al Kremlin i als serveis secrets russos. Aquesta informació, de la qual també se'n fa ressò El Periódico, és fruit d'una llarga investigació i beu d'informes "d'intel·ligència europeus" i d'investigacions de la Guàrdia Civil en la causa que hi ha al jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, pilotat per Joaquín Aguirre, per la qual l'octubre de l'any passat es van detenir 21 persones, entre les quals Alay.

¿El Tribunal de Comptes ha de demanar un suplicatori al Parlament Europeu per poder exigir una fiança a l'expresident Carles Puigdemont? Els consellers de l'òrgan fiscalitzador creuen que no i, en canvi, Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont, assegura que l'expresident no ha de pagar res fins que el Tribunal de Comptes demani permís a l'Eurocambra. Aquest és el principal argument de la defensa de l'expresident en un recurs presentat contra la resolució de l'organisme, que demana una fiança de més de 5,4 milions per l'acció exterior del Govern. En el cas concret de Puigdemont, són més de 2 milions d'euros.

L'Audiència Nacional ha confirmat aquest dilluns el processament de Gonzalo Boye, advocat de l'expresident Carles Puigdemont, per un presumpte delicte de blanqueig de capitals dins d'una organització criminal liderada per Sito Miñanco, que estaria involucrada en una trama de narcotràfic per recuperar 889.620 euros que havien sigut confiscats per la policia a l'aeroport de Barajas –ocults en una maleta d'un dels membres de l'organització–. El tribunal ha desestimat, d'aquesta manera, el recurs de l'advocat perquè considera que hi ha indicis de la seva presumpta participació en la manipulació de contractes.

Gonzalo Boye es defensa atacant les acusacions de presumpte blanqueig de capitals vinculats al narcotràfic. L'advocat de diversos dirigents independentistes com Carles Puigdemont, Quim Torra o Laura Borràs ha comparegut aquest dilluns davant la jutge instructora de l'Audiència Nacional María Tardón, que li ha comunicat el seu processament en una trama presumptament liderada per José Ramón Prado Bugallo, conegut com Sito Miñanco, de qui Boye havia sigut advocat defensor en procediments anteriors. "Prendré les mesures legals oportunes per saber si s'ha comès algun abús d'autoritat o negligència en aquest procediment i evitar que en un futur cap advocat sigui perseguit simplement per exercir la seva professió", ha expressat en un comunicat després de la compareixença.