Quan parlem dels nous contractes de lloguer regulat a Barcelona, la resposta és diàfana: sí, el preu dels arrendaments ha baixat des de l'entrada en vigor del topall el març del 2024. Ho ha fet cada trimestre, tant a Catalunya com a Barcelona. De fet, fa pocs dies coneixíem les dades dels primers tres mesos del 2025, amb una caiguda dels preus del 4,68% i el 8,9%, respectivament. És la més gran fins ara.

El preu de l'habitatge tant a Catalunya com al conjunt d'Espanya continua creixent i al primer trimestre va registrar la pujada més gran dels últims 18 anys, segons dades de l'índex de preus de l'habitatge (IPV, per les sigles en castellà), publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

L’Euríbor s’apropa al 2%. Qui ho hauria dit al mes de gener! Les turbulències econòmiques i les polítiques de Trump feien preveure un repunt de la inflació, dels tipus d’interès i, en conseqüència, de l’Euríbor, que hauria encarit encara més les hipoteques. Ara bé, els girs de guió han provocat que l’Euríbor estigui en mínims dels últims 3 anys.

Jaime Palomera (Barcelona, 1982) rep l'ARA al barri de Sant Antoni, al districte de l'Eixample, on viu des de fa onze anys. En aquest indret de la capital catalana un pis de lloguer costa, de mitjana, 1.131 euros al mes, un 60% més que fa una dècada. Acaba de publicar El segrest de l'habitatge (Pòrtic).

La temperatura ja és un factor rellevant a l'hora de triar on comprar un habitatge. Almenys a Espanya, on les compravendes van créixer amb més força l'any passat a les zones més fresques de l'Estat. Mentre les províncies del nord-oest peninsular disparaven les seves operacions entre un 15% i un 25% l'any passat, les zones turístiques tradicionals, més caloroses i a prop de la platja, van experimentar un augment més suau de la demanda. Aquesta és una de les conclusions de l'últim informe sectorial del sector immobiliari publicat aquest dilluns per CaixaBank Research.

Dos grans finestrals il·luminen una sala d'estar buida, d'un parquet quasi reflectant. És l'anunci d'un pis, gravat en vídeo. La sala desapareix ràpidament: amb un gir brusc, la càmera ha canviat d'estança. Sobre les imatges, que ara ja ensenyen el passadís, unes lletres estàtiques de color blanc diuen el següent: Piso en paseo de gracia. 2 abitacions. Del banco [sic]. La gravació segueix i es veu una habitació doble. Tot seguit, el lavabo: un plat de dutxa, un rentamans i un nou gir de càmera. Ara, una altra habitació, més petita, surt en pantalla. Després apareix la cuina, però quasi ni es veu: l'enèsim gir condueix la càmera cap a la sortida. No hi ha cap més referència. Ni tan sols el preu.

Els principals indicadors del mercat de l'habitatge, com el nombre de contractes de lloguer i el volum de compravendes, ens han servit per explicar l'actual crisi residencial. També les hipoteques firmades: si pugen les operacions, però no els crèdits, senyal de més compres al comptat. O de l'arribada de capital estranger. Tanmateix, tots aquests indicadors també serveixen per analitzar el mercat en un segon pla, enfocat a interessos més econòmics però amb un impacte directe en la crisi actual.

La nova llei de l’habitatge ha reduït lleugerament el preu dels lloguers, però alhora també ha provocat que l’oferta de lloguer s’enfonsi. Segons Fotocasa, prop del 20% dels propietaris no volen llogar la seva propietat per por que no els abonin les rendes corresponents. A més, s’està plantejant una "vaga de lloguers" per tal de posar pressió en deixar de pagar les quotes corresponents. En aquest context, ¿el propietari pot assegurar-se que cobrarà la seva renda?

Aquesta setmana he rebut diverses consultes sobre el mateix assumpte: "Em pots ajudar amb la hipoteca?" M'he adonat que els dubtes són sempre els mateixos. Per tant, resolguem-los de manera general.

Nou anunci del govern espanyol en matèria d'habitatge. La ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, ha proposat aquest dimecres "blindar a perpetuïtat" la protecció del parc d'habitatge públic i també els sòls públics perquè serveixin l'interès general per sempre. I, per fer-ho, espera un acord unànime: "Les comunitats autònomes hi tenen molt a dir", ha declarat.

Els llogaters espanyols fa una dècada que viuen una situació molt delicada. En el període 2015-2023, el 45% de la població que residia en habitatges de lloguer es trobava en risc de pobresa o d'exclusió social. Es tracta de la proporció més elevada dins de la Unió Europea, on aquesta situació de precarietat afecta el 32% dels llogaters de mitjana.

El govern espanyol ha fet un pas més aquest dimarts per "combatre el frau" en els allotjaments turístics i els lloguers de temporada –que també afectarà les estances de curta durada en habitacions– amb l'aprovació d'un registre únic sense el qual no podran comercialitzar-se els pisos de lloguer no habitual o no residencial. El mecanisme escollit per l'executiu de Pedro Sánchez ha estat el d'adoptar el reglament europeu que preveu que tots els estats membres hauran de tenir aquest registre l'any 2026. L'Estat, doncs, s'ha anticipat i ho ha fet amb un reial decret que aquest dimarts el consell de ministres ha llançat a audiència pública.

Dos dies després de la manifestació per l'habitatge que va aplegar desenes de milers de persones a Madrid, el govern espanyol va posar en marxa dues mesures per donar resposta a aquestes demandes. Tot i que no va satisfer del tot els convocants de la protesta ni tampoc el soci minoritari de l'executiu, Sumar, que en va criticar especialment una: la convocatòria d'ajudes perquè els joves puguin pagar-se el lloguer. En què consisteixen aquestes ajudes i com es poden sol·licitar?

Fa uns dies parlàvem de la necessitat d’un debat sobre les pensions i la conclusió seria clara: en un futur, caldrà complementar els nostres ingressos. Segons el Banc d’Espanya, el 92% de les persones de més de 65 anys són propietàries d’un habitatge, i el 60% disposen d’una segona residència. Amb aquesta radiografia del mercat, com podem complementar els nostres ingressos de la jubilació, a part del lloguer tradicional?

El preu de l'habitatge lliure (el que no està regulat per cap règim legal especial ni és de protecció oficial) va registrar en el segon trimestre la pujada més forta dels últims dos anys, segons dades de l'índex de preus de l'habitatge de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicades aquest dijous. Amb aquest, doncs, ja s'acumulen 41 trimestres consecutius amb increments anuals dels preus de cases i pisos a l'Estat.

Viena, la capital d'Àustria, apareix sovint al capdamunt dels rànquings mundials de les ciutats amb millor qualitat de vida per als seus habitants. Una de les raons que expliquen aquesta bona qualitat de vida és la política d'habitatge de l'Ajuntament, basada en el control dels lloguers i en una elevada quantitat de pisos de protecció oficial. No obstant això, el sistema, iniciat fa aproximadament un segle, ha quedat en part desfasat, ja que en queden fora les capes més pobres de la població i afavoreix, sobretot, les classes mitjanes, segons explica el setmanari britànic The Economist.

Et vols comprar un pis. Vas a veure'l. Arribes a la porta i et fan firmar un full de visites. En lletra petita hi diu que, si el compres, hauràs de pagar una comissió del 3%. Hi ha qui marxa, i hi ha qui el firma. És una pràctica habitual de certes agències i, segons algunes sentències, una clàusula abusiva.

Els preus dels immobles no han parat de pujar: pisos, cases, pàrquings, trasters... Fent una mirada al passat, podríem pensar que estem de nou en una bombolla. Al cap i a la fi, fa quinze anys va explotar tot i els preus van caure en picat (petita esperança). Per desgràcia, però, la situació del mercat avui és ben diferent i no es pot preveure una caiguda dels preus.