A les guerres comercials acostumen a haver-hi guanyadors i perdedors. O alguns que hi perden més que els altres o hi guanyen més que la resta. Segons els analistes del banc britànic Barclays, Grifols estaria entre els guanyadors. I justifica aquesta conclusió pel fet que la multinacional catalana, afectada per atacs borsaris arran d'informes de la firma d'anàlisis Gotham Reserach, obté i produeix el plasma als EUA, per la qual cosa els aranzels "no tindran un impacte material".

Kalundborg (17.000 habitants) sembla una ciutat industrial qualsevol de Dinamarca, on més aviat passen poques coses. Situada a 95 quilòmetres de Copenhaguen, té un port de mercaderies, la majoria de les cases són unifamiliars i al carrer principal hi ha un parell de botigues de roba, perruqueries i alguna cafeteria.

El fons canadenc Brookfield, que estudiava presentar una oferta pública d'adquisició (opa) sobre Grifols, amb la qual pretenia excloure la companyia de la borsa en una operació que comptava amb el suport de la família, ha decidit abandonar la negociació pels desacords en la valoració de la multinacional catalana d'hemoderivats.

Una companyia centenària que subministra medicaments derivats del plasma per salvar vides contra uns depredadors que venen accions en curt, liderats per un delinqüent condemnat que opera en benefici propi. Així arranca la demanda que ha presentat Grifols contra Gotham i el seu fundador, Daniel Yu, en un tribunal de Nova York. La diferència entre el bé i el mal sembla clara. Tant, que la mateixa farmacèutica sol·licita en el mateix escrit la celebració d'un judici amb jurat.

El negoci farmacèutic de les Illes Balears ha patit una transformació important en els darrers anys. L’evolució del turisme, com també ho és en la resta de sectors econòmics illencs, ha estat el principal motor de canvi en les dinàmiques de les apotecaries. “Un 80% del que venc són cremes de sol i corporals”, asseguren des de la farmàcia Riera Grau de Cala Millor, que ha notat un increment en la venda dels productes de parafarmàcia d’ençà que va obrir les portes fa sis anys. Això no només compromet la major part dels ingressos del negoci a un únic producte, sinó que suposa una amenaça per a una part del medi illenc. Segons un estudi de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea), certes substàncies de la crema solar redueixen a la meitat les propietats de la posidònia i, a més, minven la seva captura del CO2.

Uriach ha consumat els dos grans objectius que tenia des de feia mesos entre cella i cella: ha donat entrada al seu capital a un fons estranger i ha compromès la compra d'una companyia francesa per consolidar el seu lideratge en el segment de natural consumer healthcare (els medicaments i productes per a la salut que no requereixen recepta) a Europa, cap on ha virat la seva estratègia de negoci.

Cada cert temps apareix un medicament amb el potencial de canviar el món. Segons els experts sanitaris, l’última novetat a oferir aquesta possibilitat són els nous fàrmacs per tractar l’obesitat: l’Ozempic, el Wegovy, el Mounjaro i d’altres que podrien sortir al mercat ben aviat. Encara és d’hora, però el cert és que mai no ha existit res com aquests medicaments. Jonathan Engel, historiador de la medicina i la sanitat del Baruch College de Nova York, els qualifica de revolucionaris.

Entrada de capital estranger a la farmacèutica catalana Esteve. La matriu, Grupo Esteve Lifesciences, ha venut el 26% del capital de la companyia al fons alemany d'inversió privada Lubea. Amb aquesta operació, pendent de l'aprovació final per part de les autoritats europees, la família Esteve continuarà sent l'accionista majoritari, amb el 74% de la propietat.

La majoria dels estats membres de la Unió Europea pateixen escassetat de medicaments, sobretot pel que fa als antibiòtics com l'amoxicil·lina i els específics contra els refredats, la grip o altres infeccions respiratòries, a més d'algunes medicines infantils. Per aquest motiu, tal com recull l'Agència Europea de Medicaments (EMA), alguns governs han optat per flexibilitzar de manera temporal les estrictes normatives que regulen la comercialització de medicaments. "Estan permetent el subministrament excepcional de medicaments que poden no ser autoritzats en un estat membre o concedeixen exempcions totals o parcials a determinats requisits d'etiquetatge", posa d'exemple l'organisme comunitari.

Grifols, una de les grans perles de l’empresariat català, està passant el moment més delicat en molts anys. Aquesta setmana les seves accions han perdut un 13% del seu valor, furgant en una ferida dolorosa: en l’últim mes la companyia ha caigut un 25% a borsa, des que va començar l’any un 47% i des de fa 12 mesos, un 59%. En un any els accionistes han perdut més de la meitat del seu valor i els títols de la companyia han retrocedit una dècada fins a situar-se en el preu que tenien el 2012. La companyia ha intentat aquesta setmana calmar els inversors amb diversos anuncis, però de moment no sembla que els hagi convençut i això pot suposar perills importants per al futur. Què està passant a Grifols?

Si alguna cosa és capaç de captar l’atenció dels nord-americans és la Viagra a un preu assequible. El 2 de juny Mark Cuban, un multimilionari (que també fa de jurat a Shark tank, un programa de televisió per a emprenedors, i que és propietari d’un equip de bàsquet de l’NBA), va provocar un gran renou al reduir el preu de la píndola blava —una patent esgotada des de feia dos anys— i rebaixar-la en uns quants dòlars fins a 11 cèntims.

Joan Ramon Laporte, farmacòleg, és un dels artífexs de la farmacovigilància a Espanya i un dels experts internacionals en farmacoepidemiologia. A banda de posar en marxa els diferents organismes que treballen en aquesta àrea, com el precedent de l’actual Agència Espanyola de Medicaments, ha estat assessor de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i altres institucions internacionals. Dilluns va ser al Congrés de Diputats com a ponent convidat a la comissió d’investigació sobre les vacunes i la seva intervenció, com és habitual en ell, va ser particularment contundent pel que fa a la gestió dels programes de vacunació massiva.

Nou capítol en les acusacions de falta de transparència de la Comissió Europea a l'hora de negociar amb les farmacèutiques els contractes milionaris per a les vacunes contra el coronavirus. En una resposta per escrit a l'eurodiputada liberal neerlandesa Sophie in't Veld, l'executiu comunitari assegura que la presidenta, Ursula Von der Leyen, va esborrar els missatges de text SMS que va mantenir amb el conseller delegat de Pfizer, Albert Bourla.

Quan tot just començava el 2020 l’existència d’empreses com Biontech o Moderna era desconeguda per a la majoria dels mortals. També es desconeixia aleshores la importància que agafarien gegants farmacèutics com Pfizer, Johnson & Johnson o AstraZeneca en la nostra vida quotidiana per fer front a la pandèmia que es va declarar oficialment l’11 de març del 2020. 

¿Cal alliberar les patents de les vacunes contra el covid-19? Fa mesos que l’Índia i Sud-àfrica ho reclamen, amb el suport d’un centenar de països del sud. Com va passar fa anys amb els antiretrovirals per combatre la sida, asseguren que només així podran immunitzar les seves poblacions. Fins ara s’havien trobat amb l’oposició frontal del club dels rics, que representaven els interessos de les seves poderoses indústries farmacèutiques. Però l’equació ha canviat aquesta setmana amb el gir del president nord-americà, Joe Biden, pressionat per la dramàtica situació de l’Índia i l’Amèrica Llatina, quan als Estats Units –que fins ara s’han negat a exportar les vacunes que tenen emmagatzemades– ja s’han administrat 252 milions de dosis. Però les grans farmacèutiques han sortit a defensar el seu monopoli amb dents i ungles. La decisió final s’ha de prendre el mes vinent en una reunió de l’Organització Mundial del Comerç (OMC).

La patronal de la indústria farmacèutica espanyola va reaccionar ahir contra l’exempció temporal de les patents que protegeixen les vacunes contra el covid-19 al·legant que “no és la solució a l’accés de tots els països a les vacunes de manera ràpida i equitativa” i advertint que pot suposar “greus efectes no desitjats”. En un comunicat, Farmaindustria advertia que “el procés de fabricació de vacunes és molt complex i requereix uns coneixements específics, una tecnologia puntera, unes instal·lacions adequades, uns equips humans preparats i una experiència que actualment només està a l’abast d’unes quantes companyies arreu del món”.

"Quantes morts?" Aquesta pregunta incòmoda la va formular Irène Frachon, coneguda com la doctora de Brest, com a subtítol del seu llibre Mediator 150 mg., inicialment censurat per la justícia. Hi alertava sobre un medicament contra la diabetis, amb efecte supressor de la gana, que causava greus danys cardíacs i pulmonars. El cas il·lustra a la perfecció el clàssic enfrontament entre David i Goliat, amb final aparentment feliç. La seva obstinació va tenir premi i el fàrmac va ser retirat del mercat a França el 2009 (a Espanya el 2003). Les dades recollides per la pneumòloga servien als damnificats per pledejar, per la via civil, contra el gegant farmacèutic Servier. La recent sentència del Tribunal Correccional de Paris tanca el periple penal i condemna la multinacional per engany agreujat, homicidi i lesions involuntàries. També condemna l’Agència Nacional de Seguretat del Medicament per la seva inacció i el seu fracàs supervisor. Tot i la victòria moral sobre els responsables, privats i públics, les penes són simbòliques: 2,7 M€ de multa a un laboratori que factura milers de milions, i ningú empresonat.

La farmacèutica anglosueca AstraZeneca, que està al darrere de la producció a escala global de la vacuna d'Oxford contra el covid-19, ha informat aquest dijous que els ingressos per a l'any 2020 van pujar un 10% en relació amb l'any anterior i van arribar als 26.600 milions de dòlars (21.940 milions d'euros). Les vendes de vacunes contra el covid-19 van ser de només 2 milions de dòlars. AstraZeneca va obtenir beneficis abans d’impostos de 3.900 milions de dòlars el 2020 (3.220 milions d'euros).

Fa unes setmanes, l’ARA va publicar una entrevista amb el senyor Germán Velásquez. De fet, no conec a fons les activitats d’aquest senyor, però, si el que diu l’entrevista és cert, de ben segur que divergim en la concepció global del món que ens envolta. El titular que encapçalava la notícia de la seva entrevista ("El principal interès de la indústria farmacèutica són els accionistes, abans que la salut pública" [sic]) denotava un populisme molt característic. Aquell que s’identifica ràpidament perquè sempre busca culpables fronteres enllà –sobretot al malvat Occident capitalista.

La millora que es preveu de l’economia per al 2021 passarà de llarg de Laboratoris Ferrer, una de les grans i històriques farmacèutiques catalanes. L’esperat rebot, que ha d’arribar en paral·lel a les vacunes i a un eventual control de la pandèmia de covid-19, no es viurà a la companyia dels Ferrer. Segons han explicat a l’ARA diferents fonts, la inquietud entre els treballadors és creixent de cara a un exercici que es preveu complicat a l’empresa pel que fa a la facturació, d’una banda, i a la producció, de l’altra.