A principi de temporada, Pedri expressava al programa Martínez y Hermanos la por que li va generar arribar cinc minuts tard a una sessió de recuperació amb Xavi Hernández. El de Terrassa imposava multes de mil euros que es duplicaven per cada minut de retard en un entrenament. Ousmane Dembélé, avui al PSG, va ser el jugador que més es va escurar la butxaca durant aquesta etapa, seguit del seu compatriota Jules Kounde. Amb l'arribada de Hansi Flick a la banqueta blaugrana, la relació entre jugadors i entrenador ha patit alguns canvis. Entre ells, l'entrada en vigor d'una norma que encara penalitza més els retards. Si els seus deixebles no compleixen els horaris, ja saben que seran suplents en el següent partit.

L'emprenyada de Hansi Flick que li va costar l'expulsió al Benito Villamarín no és l'única cosa que fa pensar en l'últim Barça de Xavi Hernández. Les quatre ensopegades blaugranes en els últims cinc partits de Lliga han acostat numèricament el Barça de l'alemany al del català. Després d'haver disputat les primeres 17 jornades, el de Flick suma 38 punts. A aquesta altura del campionat, el de Xavi n'acumulava 35 el curs passat.

Abans de la derrota al desangelat estadi Lluís II, el barcelonisme vivia una mena d’enamorament màgic amb Hansi Flick. S’havia arribat a un clímax gairebé eròtic amb el triomf de Montilivi, carregat de simbolisme per haver enterrat les dues desfetes dolorosíssimes del curs passat. Hi vam observar, amb ulls emocionats, un nivell de pressió en camp contrari, una solidaritat entre companys i una fluïdesa en atac que recordaven uns temps pretèrits irrecuperables. L’eufòria va desbocar-se com quan el tap d’una ampolla de cava surt disparat de manera fulgurant. Hi havia moltes ganes de gaudir després d'un curs per oblidar, especialment per les dagues voladores que van provocar la condemna a mort de Xavi. El 15 de 15 a la Lliga, però, es va estavellar contra el mur de realitat que acostuma a ser la Champions. 

El Barça de Hansi Flick, amb un expedient immaculat a la Lliga després de quatre jornades esperançadores, s'examina aquest diumenge (16.15 h, Movistar LaLiga) a Montilivi contra un Girona en clara progressió ascendent. Sembla un partit més perquè el nou calendari futbolístic tot just s'ha desprecintat i el més calent és a l'aigüera. Però la realitat és una prova vinculant per a dos equips que necessiten certificar que els seus processos respectius de canvi van pel bon camí. D'una banda, els blanc-i-vermells, que mantenen el seu ideòleg, volen comprovar si són capaços de seguir tutejant els galàctics del continent encara que hi hagi molts cognoms nous a la gespa. I, de l'altra, els blaugranes, continuistes pel que fa a la composició de la plantilla, volen seguir confirmant que canviar d'entrenador pot ser tan poderós com omplir el vestidor d'estrelles.

Un dels hits de les últimes setmanes a Can Barça és parlar de les bondats físiques associades a l'arribada de Hansi Flick al primer equip de futbol masculí. Malgrat que sigui encara aviat per testar el rendiment dels futbolistes –tot just s'han disputat quatre partits oficials– amb relació a les rutines instaurades pels nous membres de l'staff, s'acumulen les veus que les converteixen en un dels arguments principals del bon inici de curs de la plantilla blaugrana. Joan Laporta és el primer a destacar el contrast entre la preparació física que es feia amb Xavi Hernández i la que s'aplica ara amb el seu substitut (a qui l'egarenc, per cert, va trucar per desitjar-li sort).

Aquest cap de setmana va ser el gran protagonista del triomf del Barça per 7-0 davant el Valladolid amb el primer hat trick de la seva carrera professional. Va riure, va celebrar. Fins i tot, va ballar amb Lamine Yamal. El futbol a vegades et somriu, i aquesta sensació és la que va experimentar Raphinha dissabte. Però el brasiler també ha viscut la foscor d'aquest esport i ara ha decidit explicar-ho.

Jordi Farré, el precandidat a la presidència del Barça que durant l'última campanya electoral va regalar pizzes i tatuatges a cada persona que li va donar la seva firma per ser candidat, va aparèixer a la llista de directius de la junta de Joan Laporta quan aquesta es va publicar a la versió en francès de la web del club el 17 de març del 2021, el dia de la presa de possessió. Es va tractar d'un error que es va arreglar ràpidament i que, possiblement, va tenir relació amb el fet que el vicepresident esportiu de la candidatura de Farré, Joan Soler i Ferré (Vilafranca del Penedès, 1974), va entrar a formar-ne part a última hora gràcies a la seva participació en l'aval que ara està investigant Hisenda després de la renúncia de Jaume Giró. Concretament, va aportar entre sis i vuit milions d'euros.

Fins a 11 milions d'euros bruts anuals –sense comptar gratificacions per objectius– percebran Hansi Flick i els seus ajudants en virtut del contracte que van firmar per dirigir el primer equip masculí del Barça. Segons el periodista especialitzat Florian Plettenberg, el tècnic alemany i els seus auxiliars s'embutxacaran força més que Xavi Hernández i els seus col·laboradors quan van aterrar a la banqueta blaugrana en substitució de Ronald Koeman el novembre del 2021. La informació contrasta força amb la que es filtrava des de l'entitat que presideix Joan Laporta quan l'egarenc negociava la seva quitança després de ser destituït.

Aquesta setmana farà un any del fitxatge de Leo Messi per l'Inter Miami. La notícia va frustrar la il·lusió de milers de barcelonistes que es delien amb un retrobament que hauria reparat el trauma de l'estiu del 2021, quan l'argentí va haver de fer les maletes a contracor i anar-se'n al PSG. La possibilitat de veure Messi un altre cop de blaugrana va ser alimentada des de l'entitat durant moltes setmanes. Fins i tot el mateix interessat i el que hauria sigut el seu entrenador, Xavi Hernández, van creure que Joan Laporta trobaria els mecanismes financers per fer realitat el somni. Tots dos rebien inputs en aquesta direcció d'Alejandro Echevarría, l'excunyat del president, la persona més influent del Barça actual. Tanmateix, com ha passat altres vegades en els últims tres anys de govern blaugrana, la realitat va xocar amb les projeccions i Messi, escarmentat arran de la ferida del 2021, va decidir no esperar miracles i va obrir cap a Florida el camí que després seguirien els seus amics Sergio Busquets, Jordi Alba i Luis Suárez.

Expliquen a la Ciutat Esportiva Joan Gamper que, hores abans de la cèlebre nit del sushi, Hansi Flick va enviar un missatge a Gündogan en què li deia, il·lusionat, que seria el seu nou entrenador. L’endemà s’escenificava la continuïtat de Xavi parlant d’una estabilitat inexistent. El que no sabíem és que també es donava el tret de sortida a una operació interna de desgast sense pietat per fer caure el de Terrassa. Els enemics, alguns a la foto d’unitat i algun altre (molt més important) a l’ombra, farien la feina bruta. La derrota a Montilivi no va ajudar, però una victòria tampoc hauria impedit el final dels punyals. En un club governat des de la visceralitat testosterònica, no hi ha res pitjor que la traïció. Hi ha qui es va encarregar d’embrutar Xavi davant dels ulls emocionals del president i, també, davant de pesos pesants del vestidor com Araújo. Només hi faltava un cap de cavall.

Darrere la tendra abraçada amb què Fermín López va dedicar el seu gol a Xavi Hernández en l'últim partit del ja exentrenador blaugrana s'amaga una de les històries més boniques del Barça en un curs marcat per les ombres. "Xavi m'ha donat l'oportunitat de ser jugador del primer equip. La meva família i jo sempre li estarem agraïts", va dir el futbolista de 21 anys després del triomf al Sánchez-Pizjuán. Pocs dies després d'aquest moment, Fermín s'estrena aquest cap de setmana en una convocatòria de la selecció espanyola absoluta. Fa només una temporada, el futbolista nascut a El Campillo (Huelva) jugava a Primera RFEF, la tercera categoria del futbol estatal. Aquesta campanya ha fet onze gols amb el primer equip del Barça: és el migcampista que més n'ha marcat.

El Barça ja té nou entrenador, Hans-Dieter Flick. El darrer impediment que hi havia perquè s'oficialitzés l'arribada del preparador alemany era la rescissió del contracte de Xavi Hernández i el seu staff tècnic, que van firmar no fa ni un any una ampliació i millora fins al 30 de juny del 2025 i, atès que han sigut destituïts, tenien dret a percebre les quantitats previstes la temporada que ve. Aquest dimecres, el Barça ha fet públic mitjançant un comunicat la rescissió del contracte. El club "expressa públicament el seu agraïment a Xavi i a la resta del seu staff tècnic pel seu compromís, dedicació i generositat i per les facilitats donades per desvincular-se contractualment".

El Xavi entrenador ja és història. Tanca la seva etapa a la banqueta amb 142 partits dirigits, amb un balanç de 90 victòries, 23 empats i 29 derrotes. Malgrat que va dir al gener que plegaria a final de curs, a Xavi se'l fa marxar. En la seva darrera compareixença, després de l'amarg triomf al Sánchez Pizjuán, es va deixar anar una mica, només una mica: "M'agradaria haver complert l'any de contracte que quedava. Pensàvem que això no s'havia acabat. És una pena". En només un mes, el tècnic va passar de ser ratificat entre llàgrimes per Joan Laporta (25 d'abril) al fet que el president li confirmés en una breu i freda trobada (24 de maig) a la Ciutat Esportiva que ja podia anar fent les maletes.

De l’acomiadament de Xavi (ara dic que marxo, ara jo et ratifico, ara jo accepto, doncs ara jo que ja t’he ratificat et faig fora...) diuen els entesos que en aquell sopar, “el sopar del sushi”, a can Laporta, el que havia de passar és que li diguessin adeu. Però va haver-hi emoció i llàgrimes nunyesques i al final van decidir tornar-ho a intentar.

Joan Laporta és tot emoció. Viu el barcelonisme des de les entranyes, massa vegades arraconant qualsevol indici de racionalitat. Això l'ha conduït a cops de genialitat que ningú altre hauria estat capaç de dur a terme, però també l'ha convertit en un president erràtic, impulsiu i contradictori. Forma part del pack Laporta. Durant aquest mandat el president s'ha abraçat a icones del barcelonisme, de Messi a Xavi passant per Koeman, i tots aquests herois van acabar decapitats poc després de rebre la benedicció paterna.

"Marxo orgullós. Amb dos títols, una Lliga i la Supercopa, i amb molts bons partits. L'experiència ha sigut espectacular. També l'aprenentatge. En el darrer partit només vull gaudir. Ser l'entrenador del Barça ha sigut un orgull", ha començat dient Xavi Hernández en la primera roda de premsa després que ahir Joan Laporta li comuniqués que no seguiria en el càrrec. Va ser una trobada d'uns 20 minuts a la Ciutat Esportiva. No tensa ni bel·ligerant, però sí freda. Abans, Xavi ja li havia enviat un missatge al president per saber si de debò s'estava avançant en el fitxatge de Hansi Flick i ell seria acomiadat.

“Vull deixar ben clar que és un orgull tenir Xavi per la seva qualitat professional i humana” (novembre de 2023).

És impossible, per molta imaginació que s'hi posi, fer les coses pitjor del que les està fent el Barça. Més ben dit: pitjor que Joan Laporta. El president que va plorar en roda de premsa al costat de Xavi mentre el ratificava i venia il·lusió, projecte i estabilitat el 25 d'abril ha comunicat a l'entrenador el seu acomiadament 29 dies després en una reunió d'urgència i en la prèvia de la final de la Champions femenina. Una final que va servir d'excusa per allargar l'agonia del tècnic “perquè no volien eclipsar-la” i que ara queda en segon pla informatiu perquè així ho ha decidit Laporta. Quin desastre.

“L’estabilitat és un valor importantíssim en els projectes d’èxit”. Laporta va deixar anar aquesta màxima el 25 d’abril, va destacar que la continuïtat de Xavi era “una gran notícia” i li van caure unes llàgrimes. L’endemà de la nit del sushi, la paraula de moda era il·lusió. A la nodrida foto de família hi havia persones que sempre han volgut fer fora Xavi però que somreien efusivament. L’escenificació grinyolava per tot arreu i s’ha demostrat que era de mentida. 22 dies després –menys del que dura un cicle menstrual–, ja s’havia filtrat que Xavi estava sentenciat. Era una informació periodística no confirmada oficialment pel club, però tampoc negada ni matisada en un dels típics comunicats que fan cada cop que una notícia perjudica el president. Des d’aleshores, el coll de Xavi espera a la guillotina en una agonia sense sentit.

La incertesa que acompanya Xavi Hernández sobre la seva continuïtat a la banqueta del Barça després de menys d’un mes de ser ratificat s’allargarà, com a mínim, una setmana més. Després de felicitar en persona el tècnic pel triomf contra el Rayo Vallecano i segellar l’objectiu de mínims que suposa acabar segons en una temporada per oblidar, el president blaugrana, que arrossega un fort constipat, va emplaçar Xavi a reunir-se després del Sevilla-Barça de diumenge que ve, en què ja no hi haurà res en joc. Tot i que els fets es podrien accelerar abans, aquesta és la intenció que manté avui dia el màxim dirigent del club.