Una bona part dels grups d'opinió que ara demanen la dimissió de la junta de Joan Laporta i l'amenacen amb un vot de censura si no dimiteix són els mateixos que el 2020 van presentar un vot de censura a Josep Maria Bartomeu, que va acabar amb la seva dimissió com a president del Barça. A més, també repeteix el candidat Víctor Font. La gran novetat respecte a aleshores és el moviment Som un Clam, liderat per Joan Camprubí Montal, al qual se li pressuposen aspiracions presidencials futures. A continuació repassem qui és qui en l'oposició que ara exigeix un pas al costat de Laporta enmig del cas Dani Olmo.

L'oposició no estava tan unida des del vot de censura a Josep Maria Bartomeu el 2020. Ara l'objectiu és més modest, però els diversos aspirants a candidats a les pròximes eleccions i els grups d'opinió de l'entorn del Barça tornen a remar amb un mateix propòsit: que l'assemblea de compromissaris d'aquest dissabte (10 h / Esport 3) no aprovi els comptes de l'exercici 2023-2024 perquè l'auditor del club, Grant Thornton, considera que les pèrdues són superiors als 91 milions d'euros anunciats per Joan Laporta a causa dels impagaments a Barça Vision. Però què passaria si finalment els números s'aprovessin, com és recurrent a la història blaugrana?

El Barça viurà aquest dissabte una jornada transcendental per al seu futur. Com cada tardor, la junta directiva ha de convocar una representació dels socis i sòcies (els compromissaris) per retre comptes sobre la seva gestió. En l'ordre del dia d'una assemblea general que tornarà a ser telemàtica, a part dels detalls sobre el retorn parcial al Camp Nou després d'un curs i escaig a Montjuïc, hi ha un punt especialment sensible: l'aprovació de l'exercici econòmic 2023-24. La cúpula dirigent de Joan Laporta va anunciar pèrdues per valor de 91 milions d'euros per culpa del forat negre de Barça Vision, però l'auditora de l'entitat estima que els números vermells haurien de ser encara més grans, ja que considera que no hi ha evidències tangibles per valorar el total del negoci digital blaugrana en 408 milions.

El Barça és l'únic club esportiu del món que funciona com un país. Els seus presidents i directius tenen tracte de primers ministres quan viatgen a altres països, les aventures del club fan d'ambaixador de Catalunya a la resta del món, les seves gestes i decepcions repercuteixen en l'ànim d'una multitudinària part de la població catalana i cada detall de la seva existència es debat amb lupa. En definitiva, allò de l'exèrcit desarmat de Catalunya que deia Manuel Vázquez Montalbán. Així, no es fa estrany que dos anys abans de quan estan previstes les eleccions ja hi hagi moviments per part dels diversos nuclis de poder de l'entorn del Barça, que el segon candidat més votat als anteriors comicis demani l'avançament de les eleccions per uns motius i que el president se'l pugui arribar a plantejar per uns altres.

Víctor Font, líder de Sí al Futur i excandidat a la presidència del Barça, ha comparegut aquest matí de dijous per fer una valoració de l’actual situació del club i la gestió del seu president, Joan Laporta. Font s'ha mostrat molt crític, tot i que avui dia descarta la moció de censura: "El Barça és un club emocional i és important que hi hagi estabilitat. Aquesta junta va guanyar les eleccions, però cal estar atents. No estem per presentar una moció de censura i només ho faríem en el cas que es creuessin línies vermelles, com per exemple delictes".

L'estiu del 2026 està marcat en vermell en el calendari del Barça. És la data que s'ha d'acabar de construir el nou Camp Nou. I també la data en què s'acaba el mandat de Joan Laporta. Els dos fets estan connectats, perquè la intenció de la junta actual és aprofitar l'efecte mediàtic de tenir un estadi completament reformat perquè serveixi d'impuls en els comicis. Però el Barça és un club que viu permanentment en la inestabilitat política i el mal rendiment esportiu i econòmic de l'entitat pot provocar que les votacions s'accelerin. De moment és només una hipòtesi, tot i que de manera discreta alguns candidats o aspirants comencen a moure els fils per quan arribi l'hora d'optar al seient preferencial de la llotja blaugrana.

L'endemà de publicar una carta oberta a la massa social del Barça, Víctor Font, excandidat a la presidència del club, ha denunciat que Joan Laporta s'està deixant ajudar per Florentino Pérez, el màxim mandatari del Reial Madrid, a l'hora de dirigir l'entitat blaugrana. "Això del madridisme sociològic ho sabem tots. El que no té sentit és que després, quan cal escollir entre Messi i Florentino, escollim el president del Madrid. Anas Laghrari, l'home de confiança de Florentino, està assessorant el Barça. En alguns entorns Florentino ha dit: «Qui em diria a mi que estaria ajudant el Barça?» Doncs sí, Florentino està ajudant el Barça", ha afirmat en una entrevista a El món a RAC1.

A dos dies de l'assemblea de compromissaris, Víctor Font ha volgut analitzar la situació econòmica del Barça. Una compareixença que ha posat l'accent en les pèrdues que, de manera recurrent, ha acumulat el club els últims anys i que només s'han pogut compensar amb les famoses palanques. "Els números confirmen el que ja vam dir: que estem pitjor que fa dos anys, quan hi va haver les eleccions".

Víctor Font va ser el segon candidat més votat a les últimes eleccions del Barça. 16.679 socis li van fer confiança. Sense confirmar si es presentarà als pròxims comicis, va trencar el seu silenci dijous passat en un acte amb la premsa. "Representem un terç de la massa social del club", va defensar l'empresari granollerí abans d'atendre l'ARA.

Víctor Font ha trencat el seu silenci en un acte que se celebra aquest dijous a Esplugues de Llobregat. El segon candidat més votat a les eleccions del 2021 ha passat revista a l'actualitat del Barça en tots els fronts. "Representem un terç de la massa social", ha dit l'empresari granollerí abans de començar a desgranar el seu punt de vista sobre la gestió de Joan Laporta i la seva junta.

Domènec Torrent (Santa Coloma de Farners, 1962) ha ocupat moltes banquetes. Va ser la mà dreta de Pep Guardiola al Bayern i al City, i també va formar part de l'època gloriosa al Camp Nou. En la seva aventura en solitari, primer va anar parar a Nova York i, aquest mateix estiu, va ocupar la banqueta del Flamengo durant tres mesos. Ara ja ha tornat a casa i està a l'espera de nous reptes. Al jardí de casa seva atén l'ARA per parlar del tràngol viscut al Brasil, la realitat convulsa del Barça i del seu futur.

Fa setmanes que els mitjans de comunicació fan seguiment dels comicis del Barça i Twitter fa mesos que bull amb consignes electorals, però si algú es pot atribuir el mèrit d’haver fet entrar aquesta campanya electoral com un fibló a les cases catalanes són dos badalonins. Es tracta dels músics Albert Fibla i David Ros, els autors de les cançons que les candidatures de Joan Laporta i Víctor Font estan reproduint in aeternum per popularitzar els seus projectes. Els respectius equips de comunicació s’han encarregat aquests dies que les dues melodies sonin per tot arreu: a les xarxes, a la ràdio, a la televisió, als actes de campanya... Quan sembla que ja està tot dit en campanya, però, l’ARA ha parlat amb músics i lingüistes per analitzar la versió musical del duel Laporta-Font i trobar nous matisos en les propostes d’aquests dos presidenciables. Toni Freixa és l’únic que no ha optat per fer un himne de la seva candidatura; el temps jutjarà si amb encert.

La detenció de l'expresident Josep Maria Bartomeu arran del cas Barçagate ha protagonitzat l'inici del segon debat entre els tres candidats a la presidència del Barça –Joan Laporta, Víctor Font i Toni Freixa–, celebrat a l'Auditori 1899 del Camp Nou i en el qual s'han mostrat les discrepàncies de parer i universos entre els aspirants a governar el club.

Víctor Font i Manté és el soci número 67.970 del Barça i porta set anys treballant per presidir-lo. Empresari del món de les telecomunicacions, el 2010 va formar part de la candidatura de Marc Ingla, exdirectiu de Joan Laporta que va quedar tercer a les eleccions que va guanyar Sandro Rosell. Cinc anys més tard es va plantejar desafiar a les urnes el mandat de Josep Maria Bartomeu, però va decidir esperar per madurar el seu projecte. El 2019, després de presentar Sí al Futur en un acte amb la flor i nata culer a l'Auditori AXA, va promoure la inclusió del vot per correu als estatuts del club, una proposta que l'assemblea no va aprovar per 58 vots. En aquell moment ja sabia que concorreria als comicis del 2021. Per això va fer campanya activa a favor de la moció de censura que diversos grups de socis van posar en marxa arran del 2-8 a Lisboa i del burofax de Messi. Quan Bartomeu va caure, ja ho tenia tot a punt per defensar el seu projecte "transversal i transformador" per fer "foc nou" i instaurar "un bon govern" al Camp Nou.

A falta de poc més d’una setmana per a les eleccions a la presidència del Barça, la candidatura de Joan Laporta va posar ahir en escena alguns dels noms que l’han ajudat dissenyar el projecte esportiu. Exjugadors del club com Víctor Valdés, Alexanko, Víctor Muñoz, Pichi Alonso i Sergi Barjuan van acompanyar l’expresident blaugrana en l’acte de presentació. També hi van ser Albert Benaiges, excoordinador de La Masia i pare futbolístic d’Andrés Iniesta; l’esportista Àlex Roca, a qui van esmentar com a exemple de superació; Xavi Llorens, exentrenador del Barça femení, i també una de les cares que ja fa temps que s’ha vinculat amb la candidatura de Laporta, i l’ex director general del València Mateu Alemany.

"El Barça no ha sortit enfortit de la presentació de Laporta", ha sentenciat Víctor Font. "Ho hauria estat si s'hagués presentat un organigrama en què s'expliqués la presa de decisions, no un grup de barcelonistes donant suport a un expresident". L'excepcionalitat del moment i el context de supervivència en què es troba el club han condicionat la campanya maratoniana que s'acaba el 7 de març. "Tenir un projecte és explicar les coses, no dir: 'Ja ho vaig fer i ara ho vesteixo una mica per dir que ho tornaré a fer'", ha sentenciat Font. El candidat a la presidència del Barça ha analitzat el moment en què es troba la campanya i quins són els passos a seguir en l'última setmana abans de les eleccions. A més de presentar un pla per a la tornada d'espectadors, Font ha volgut valorar la presentació esportiva, feta hores abans, de Laporta.

El candidat favorit a presidir el Barça no sap qui és la mataronina Leila Ouahabi. Senyor Laporta, ja l'hi explico: és una de les millors futbolistes catalanes de l’última dècada, la lateral esquerra del primer equip femení blaugrana. Sí, home, li ha de sonar: finalista de la Champions el 2019. Faria bé de no riure's d’aquest cognom, perquè és una falta de respecte i deixa al descobert les seves mancances. Ni que sigui per sentit de la responsabilitat, hauria d’interessar-se de debò per una secció que està fent passos de gegant i es mereix un compromís seriós de qui dirigeixi l’entitat. Per als que no ho hàgiu vist, parlo del test que el programa de TV3 Està passant ha fet aquesta setmana a l’ignorant Laporta, Font –hi ha vida més enllà de Megan Rapinoe– i l’espavilat Freixa.

Quan un candidat en deixa anar una de ben grossa durant unes eleccions, sempre pots reaccionar de dues maneres. Pensant que t’aixeca la camisa o desitjant que el candidat sigui tan llest que hagi trobat la fórmula per aconseguir fer miracles. Si qualsevol procés electoral en bona part es basa en la militància i els actes de fe, al Barça encara més. Es més fàcil canviar de partit polític que de club, de fet. I el lligam amb el teu equip és tan visceral que més d’un està disposat a creure en miracles per anar a dormir engrescat. Somiant en veure Mbappé i Haaland guanyant la Champions vestits de blaugrana d'aquí pocs mesos.

"Estem a disset dies de les eleccions més importants de la història del club". Víctor Font ha volgut encarar l'inici oficial de la campanya electoral demanant als socis la seva màxima implicació en les eleccions del pròxim 7 de març. Per fer-ho "de manera responsable", Font incideix en el fet que l'elecció del vot es basi en els projectes presentats i no en percepcions.