La productivitat creix a Espanya. Així ho constata l'informe anual per al 2024 que ha publicat aquest dimarts el Banc d'Espanya, en el qual assenyala que l'economia espanyola està tancant la bretxa productiva amb les principals economies d'Europa, un element considerat com una de les principals assignatures pendents de l'Estat en matèria econòmica. La bona marxa de l'activitat econòmica els últims anys explica les millores productives, però l'organisme no apunta si són estructurals i es mantindran a llarg termini o si es tracta d'un fenomen temporal.

La desigualtat creix a Europa, però ha caigut en els últims anys a Espanya gràcies a la bona marxa del mercat de treball. Aquesta és la conclusió de la taula rodona organitzada aquest dimecres pel Cercle d'Economia, en la qual han participat el professor de la City University of New York (CUNY) Branko Milanovic, l'economista senior del Banc d'Espanya Laura Hospido, i el subdirector de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea, el think tank de la banca i altres grans empreses espanyoles), José Ignacio Conde.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat les perspectives de creixement de l'economia espanyola tot i la incertesa i la frenada de l'activitat econòmica a escala mundial provocades per la guerra comercial iniciada pels Estats Units. En aquest sentit, l'organisme internacional preveu una desacceleració de l'activitat econòmica a tot el planeta i en especial als EUA, que de moment no afectaria l'Estat.

Després de setmanes d'incertesa sobre els aranzels imposats a una llarga llista de països —inclosos socis comercials i diplomàtics històrics—, el president dels Estats Units, Donald Trump, els va tornar a suspendre durant tres mesos amb una sola excepció: la Xina. L'administració nord-americana veu el país asiàtic com el gran enemic a batre i ha augmentat les tarifes als productes xinesos fins a un insòlit 145%, que Pequín ha respost amb un 125% de recàrrecs.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha notificat als socis de la petroliera estatal veneçolana PDVSA, entre els quals hi ha Repsol, que ha revocat els seus permisos per exportar cru i derivats de Veneçuela. La mesura, que posa fi a unes llicències atorgades durant el mandat del seu predecessor, Joe Biden, arriba pocs dies després que el mateix Trump anunciés aranzels del 25% a tots els països que comprin petroli o gas al país llatinoamericà, que han d'entrar en vigor dimecres vinent.

L'economia espanyola va tancar el quart trimestre del 2024 amb un creixement molt superior al de les grans economies europees, una tendència que es manté des de fa gairebé dos anys, i va aportar la meitat del creixement registrat a la Unió Europea. El consum intern i la inversió van ser els dos grans impulsors de l'economia de l'Estat, que té com a punt flac el sector exterior, tot i les dades rècord de turisme.

Les remeses des d'Espanya cap a l'estranger –les transferències de diners realitzades per treballadors– van suposar un 0,7% del PIB (uns 10.700 milions d'euros) l'any 2023, la qual cosa suposa 0,5 punts percentuals més que l'any 2000, amb l'Amèrica Llatina com el principal destí, amb el 60% del total, l'equivalent a uns 6.200 milions d'euros.

Des del final de la pandèmia, i arran de la invasió russa d'Ucraïna, la inflació ha tornat a la vida dels ciutadans després de quasi dues dècades sense parlar-ne gaire. A Catalunya, la inflació, o el ritme de creixement dels preus de béns i serveis de consum, va créixer de cop sobretot el 2021 i el 2022, però es va tornar a moderar a partir del 2023. Malgrat la moderació inflacionària, governs, bancs centrals i agents econòmics van fer saltar les alarmes davant d'una possible espiral inflacionària o, en alguns casos, un episodi d'hiperinflació.

Crides a l'annexió, una invasió de Groenlàndia, aranzels del 25% a tots els productes mexicans i canadencs (suspesos durant un mes), tarifes a l'alumini i l'amenaça de taxar també les importacions europees. Els estirabots geopolítics de Donald Trump respecte als socis de l'Amèrica del Nord i Europa de moment no s'han materialitzat, però han encès les alarmes a les dues bandes de l'Atlàntic. I en el cas del Canadà i la Unió Europea, han obert el debat sobre una integració econòmica més gran.

L'economia espanyola va créixer el 2024 un 3,2% de mitjana, cinc dècimes més que la mitjana del 2023, segons dades avançades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Així, es confirma que Espanya és el país que més creix entre les grans economies d'Europa, amb un creixement que multiplica per quatre la mitjana de la zona euro.

Aquests dies primers de gener, molts mitjans de comunicació dediquen un espai a plantejar com serà l'economia del 2025. S'exposen els principals moviments del que els economistes diem variables macroeconòmiques. Per exemple, la inflació s'estima que serà del x per cent; els tipus d'interès hauran abaratit la hipoteca mitjana en cent euros; però el final de les reduccions d'IVA apujarà el preu dels aliments i de l'energia; el PIB creixerà i s'estima que es generin tants llocs de treball. I, així, successivament.

La productivitat és el taló d'Aquil·les de l’economia espanyola, molt més fins i tot que el del conjunt d’Europa, que també coixeja. Encara ressonen els estudis de l’Observatori de la Productivitat i la Competitivitat, projecte de la Fundació BBVA i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), i del Cercle d’Economia, respectivament, segons els quals entre 2000 i 2022, en lloc de convergir amb la Unió Europea en termes de creixement de la productivitat, ens n'hem allunyat, perquè Espanya ha acumulat un retrocés de la productivitat del 7,3%. Però això podria estar canviant. 

Alemanya és l'economia més gran de la Unió Europea, però en els últims dos anys també és el malalt del continent. L'economia va tancar el 2023 amb un creixement negatiu i les previsions de Berlín també auguren un 2024 amb l'activitat sota mínims. Les raons són diverses, des de l'encariment de l'energia per la guerra a Ucraïna fins a les tensions comercials amb la Xina, però un element apareix sovint al debat públic: la manca d'inversió, sobretot pública, que arrossega el país des d'inicis del segle XXI.

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE, el think tank de les economies més avançades) ha elevat en dues dècimes la previsió de creixement de l'economia espanyola per a aquest 2024, fins al 3%. La xifra és superior a la que projectava l'organisme en la seva darrera publicació al setembre i millora l'estimació del govern espanyol, que per ara situa la millora en el 2,7%.

Els bons sobirans d'Ucraïna han augmentat de preu. Això respon a un fet: els inversors aposten que l'entrada de l'administració nord-americana impulsarà la ràpida fi de la guerra amb Rússia, segons publica aquest dijous el Financial Times.

A Iekaterinburg, la capital de la indústria de defensa de Rússia, les càmeres de seguretat van capturar recentment imatges de dos emmascarats que entraven en una lleteria. Un va atacar la caixa registradora i l'altre va sortir amb 20 quilos d'una substància greixosa. Era mantega.

L'economia espanyola va mantenir el tercer trimestre d'aquest any el fort ritme de creixement que registra des de l'any passat, segons dades avançades del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A més, l'INE també ha avançat les xifres d'aquest octubre de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida de les famílies), que mostra com la inflació s'ha situat per segon mes consecutiu per sota dels màxims que marca el Banc Central Europeu (BCE).

La borsa xinesa porta un mes de turbulències, que s'afegeixen a més d'un any de problemes en tota l'economia. L'esclat d'una bombolla immobiliària que s'havia anat fent grossa durant gairebé dues dècades ha deixat tocada la segona economia del món, on el sector de la construcció té un pes molt important perquè canalitza bona part dels estalvis de la població.

França s'estreny el cinturó. El nou govern de dretes, que va ser nomenat fa tot just tres setmanes, ha posat sobre la taula un pla de retallades i augment d'impostos per fer front a una situació econòmica molt deteriorada heretada de l'anterior executiu, amb un dèficit públic pels núvols i un creixement econòmic feble. L'executiu capitanejat pel primer ministre, Michel Barnier, ha presentat uns pressupostos per al 2025 "exigents" per sanejar els comptes francesos que preveuen un estalvi de 60.000 milions d'euros en un any, una xifra extraordinàriament elevada.

La Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia ha atorgat el premi Nobel d'economia a Daron Acemoglu, Simon Johnson i James A. Robinson per la seva recerca sobre "com es formen les institucions i com afecten la prosperitat" dels ciutadans en diversos països, segons ha anunciat oficialment la mateixa Acadèmia aquest dilluns en un acte a Estocolm.