L’advocat Toni Freixa (Barcelona, 1968) és un d’aquells personatges que formen part de l’entorn del Barça des de fa gairebé un quart de segle. Va tenir responsabilitats jurídiques en el primer mandat de Joan Laporta, va ser directiu i portaveu de la junta de Sandro Rosell i, quan aquest va dimitir, va continuar amb Josep Maria Bartomeu. Ha conegut de prop els tres últims presidents, i s’ha presentat a les dues últimes eleccions al Barça. El 2015 no va arribar ni als dos mil vots i el 2021 en va tenir menys de cinc mil. En aquesta entrevista, admet que el soci no el veu com a president del Barça, i elogia Joan Laporta i també Sílvia Orriols.

Dos mesos i quatre dies després de les eleccions del Barça que va guanyar Joan Laporta, treballadors de la candidatura de Toni Freixa han rebut la confirmació oficial que no cobraran les tasques realitzades durant un procés molt més llarg del compte, ja que la primera data dels comicis, el 24 de gener, es va posposar per culpa de la pandèmia de coronavirus. La xifra total, segons apunten fonts consultades per l'ARA, vorejaria els 100.000 euros. Bona part dels afectats pertanyen a l'àmbit de la comunicació, però també hi ha deutes en conceptes tan mundans com la cervesa que s'oferia en els actes organitzats a la seu electoral. Tampoc han cobrat persones clau que van ajudar en logística durant la recollida de firmes de socis. En declaracions a l'ARA, Freixa nega les acusacions: "No li dec diners a ningú i ningú me'ls ha reclamat".

Un xoc dolorós amb la realitat. Des de l'inici de la jornada, l'optimisme va regnar a la candidatura de Fidels al Barça, on veien possible ser els nous ocupants de la llotja del Camp Nou. Toni Freixa no va marxar de l'estadi des que va arribar-hi a primera hora i, entre fotos i converses amb els socis, va ser un dels grans protagonistes d'una jornada històrica. A mesura que van anar passant les hores, però, les bones sensacions es van anar esvaint i a les nou de la nit va arribar el cop.

L'únic realment convençut que Toni Freixa pot ser president del Barça és ell mateix. L’any que va perdre els seus pares, el seu gran barcelonisme el va portar a engegar la cursa electoral. Per als periodistes solament és un outsider entre el Jan i el Víctor. Als debats, aquest efecte sandvitx ha sigut notori. La sorpresa seria que pogués superar-los, però ell està disposat a reivindicar-se, a posar un dos a la travessa. Aquí neix el seu gran repte: aconseguir ser un candidat amb opcions i no el Jaume Llauradó del segle XXI.

La detenció de l'expresident Josep Maria Bartomeu arran del cas Barçagate ha protagonitzat l'inici del segon debat entre els tres candidats a la presidència del Barça –Joan Laporta, Víctor Font i Toni Freixa–, celebrat a l'Auditori 1899 del Camp Nou i en el qual s'han mostrat les discrepàncies de parer i universos entre els aspirants a governar el club.

Antoni Freixa i Martín és el soci número 54.782 del Barça i vol construir el seu propi llegat a l'entitat. Advocat especialista en dret esportiu i mercantil, el 2005 va deixar de treballar per a la primera directiva de Laporta, a la qual assessorava en el terreny jurídic, per "falta d'afinitat amb el projecte". Sandro Rosell, que va abandonar la cúpula també en aquell moment, el va rescatar per a les seves aspiracions presidencials. Així, després d'intentar fer caure Laporta atiant la demanda dels avals de Vicenç Pla i el vot de censura d'Oriol Giralt, va tornar al Barça el 2010 en qualitat de secretari i portaveu de la junta més votada de la història. Ideòleg de l'acció de responsabilitat contra l'anterior govern, va perdre poder després de la dimissió de Rosell, si bé va aguantar fins al final del mandat per no haver de presentar aval a les eleccions del 2015, en què va obtenir més firmes per ser candidat (3.068) que no pas vots a les urnes (1.750). Abans d'iniciar la campanya, però, va pagar més de 40.000 euros a Alejandro Echevarría, excunyat de Laporta que dotze anys abans l'havia ajudat a entrar al Barça, per obligació de la justícia.

El candidat favorit a presidir el Barça no sap qui és la mataronina Leila Ouahabi. Senyor Laporta, ja l'hi explico: és una de les millors futbolistes catalanes de l’última dècada, la lateral esquerra del primer equip femení blaugrana. Sí, home, li ha de sonar: finalista de la Champions el 2019. Faria bé de no riure's d’aquest cognom, perquè és una falta de respecte i deixa al descobert les seves mancances. Ni que sigui per sentit de la responsabilitat, hauria d’interessar-se de debò per una secció que està fent passos de gegant i es mereix un compromís seriós de qui dirigeixi l’entitat. Per als que no ho hàgiu vist, parlo del test que el programa de TV3 Està passant ha fet aquesta setmana a l’ignorant Laporta, Font –hi ha vida més enllà de Megan Rapinoe– i l’espavilat Freixa.

Després de deixar anar dilluns en una entrevista a RAC1 que “seria possible fitxar Haaland i Mbappé” i que portaria al Barça “dos cracs diferencials en atac i un gran defensa”, Toni Freixa va voler aclarir ahir quin seria el destí dels 250 milions que va anunciar que té pactats amb un grup inversor. En l’acte de presentació del programa econòmic de Fidels al Barça, l’exportaveu durant el mandat de Sandro Rosell va afirmar que no agafaran els 250 milions per anar directament al mercat, “tal com s’ha fet altres vegades en la nostra història, com quan es va vendre Figo o Neymar”. “Es tracta de compartir un projecte empresarial amb l’inversor per poder generar en un futur immediat encara molts més ingressos”, va afegir.

Quan un candidat en deixa anar una de ben grossa durant unes eleccions, sempre pots reaccionar de dues maneres. Pensant que t’aixeca la camisa o desitjant que el candidat sigui tan llest que hagi trobat la fórmula per aconseguir fer miracles. Si qualsevol procés electoral en bona part es basa en la militància i els actes de fe, al Barça encara més. Es més fàcil canviar de partit polític que de club, de fet. I el lligam amb el teu equip és tan visceral que més d’un està disposat a creure en miracles per anar a dormir engrescat. Somiant en veure Mbappé i Haaland guanyant la Champions vestits de blaugrana d'aquí pocs mesos.

El Barça tindrà per fi president d'aquí exactament un mes. Joan Laporta, Víctor Font o Toni Freixa, un dels tres, agafarà les regnes del club 133 dies després de la dimissió de Josep Maria Bartomeu. La cursa fins a la votació i l'escrutini haurà sigut llarga i esgotadora per als socis culers, que el dia dels comicis compliran tot just un any sense ocupar la seva cadira al Camp Nou (l'últim partit amb públic a l'estadi va ser el 7 de març del 2020 contra la Reial Societat) i només s'han pogut expressar signant butlletes de suport al vot de censura o al seu precandidat favorit. L'espera serà llarga també per als periodistes, comunicadors i analistes que comenten l'actualitat blaugrana des de l'absolut desgovern a les oficines d'Arístides Maillol. Però la pugna sobretot es farà extenuant per als tres aspirants, que han hagut de revisar estratègies i redoblar esforços físics i econòmics després que els comicis s'ajornessin del 24 de gener al 7 de març pel covid i per la inacció de la gestora de Carles Tusquets per adaptar el procés electoral a les restriccions de mobilitat.

Lluís Carreras (Sant Pol de Mar, 1972) va passar bona part de la seva infància a La Masia, somiant debutar al Barça. Va aconseguir-ho. Com a futbolista, va passar pel Mallorca, l'Atlètic de Madrid o l'Alabès, abans de començar una carrera com a tècnic en què va aconseguir pujar el Sabadell a Segona. Ara somia en tornar al Barça amb la candidatura de Toni Freixa, ja que seria el seu director de l'àrea de futbol.

El candidat a la presidència del Barça Toni Freixa ha expressat el seu suport a la comissió gestora i a l'ajornament de les eleccions perquè aquests comicis permetin escollir un president que tingui "legitimitat". En una reunió "distesa i amb voluntat d'acord", ahir Carles Tusquets –en la reunió amb els tres candidats– els va radiografiar en quin moment està l'entitat i quines són les raons per a aquest ajornament dels comicis.

Les eleccions del Barça tindran tres candidats: Joan Laporta, Víctor Font i Toni Freixa. Un cop finalitzat el recompte i la validació de les signatures que es van presentar dilluns, només tres socis (tres homes) optaran a la presidència. Emili Rousaud, que va reunir 2.510 suports, estava pendent de saber si acabaria la cursa electoral, però dimecres al vespre ja donava per fet que en quedaria fora per la quantitat de firmes invàlides i dubtoses que tenia. Ahir al matí l’exdirectiu va comunicar a la junta electoral que retirava la seva candidatura després d’intentar, sense èxit, fusionar-la amb la de Freixa. Els seus avals seran destruïts igual que els de Farré, Riera i Fernández Alà. Benedito ni tan sols els va presentar.

En un acte a la Sala Roma del Camp Nou, el precandidat i exdirectiu del Barça Toni Freixa ha començat a donar a conèixer alguns dels noms forts del seu equip en la cursa electoral per presidir el Barça. Un és el de l'exjugador i entrenador Lluís Carreras, que ocuparia el càrrec de director de futbol, una funció en què seria l'encarregat de designar el director esportiu (secretari tècnic) i l'entrenador del primer equip.

Toni Freixa (Barcelona, 1968) explica que una bona part de la seva vida ha girat al voltant del Barça. Directiu del club del 2003 al 2005 –quan va dimitir–, i del 2010 al 2015, va intentar ser president per primer cop fa cinc anys. Ara l'advocat hi torna.

Pocs minuts després de prendre possessió com a president de la comissió gestora, Carles Tusquets assegurava que no acceptaria "pressions per convocar les eleccions en moments complicats". Dimecres, l'endemà de la dimissió en bloc de la directiva, ja es va començar a parlar de la data dels comicis i es va proposar com a primera opció just abans de Nadal, el cap de setmana del 19 i 20 de desembre.

L’Auditori 1899 del Camp Nou va acollir, dia de la Mercè i del 63è aniversari de l’estadi, l’anunci de la candidatura de Toni Freixa a les eleccions del Barça. Qui va ser secretari i portaveu de la directiva amb Sandro Rosell (2010-2014) i candidat als comicis del 2015 va organitzar un esdeveniment per mostrar múscul (va pagar uns 6.000 euros de la seva butxaca) que va presentar l’actor Bruno Oro. Freixa, que encara no té lema electoral i comptarà amb un equip semblant al que el va acompanyar als comicis del 2015, va rebutjar l’etiqueta de continuista, va qualificar de “necessari” tirar endavant el projecte Espai Barça, va criticar la moció de censura perquè creu que desestabilitza i va agrair a Ronald Koeman que hagi agafat l’equip en circumstàncies adverses.

L'oposició a Josep Maria Bartomeu es mobilitza per forçar un avançament electoral. Víctor Font, Toni Freixa i Emili Rousaud, potencials precandidats a la presidència, han participat aquesta nit a un espai de especial a TV3 per analitzar (que no fer un debat electoral, com assegura la cadena) la crisi que viu el Barça després de l'humiliant derrota de divendres a Lisboa contra el Bayern (2-8). El missatge no sembla unànime.

Josep Maria Bartomeu sempre ha tingut clar que no volia avançar les eleccions al Barça, encara que la decisió quedava pendent dels resultats esportius i de la paciència del Camp Nou, que ja havia ensenyat els primers mocadors les dues últimes jornades. Però l'aturada forçosa de tota l'activitat pel Covid-19 ha fet descartar definitivament un escenari electoral abans del 2021. Amb el president exhaurint el segon mandat i sense poder-s'hi presentar, la resta de candidats tindran un any per preparar uns comicis en què s'esperen un mínim de sis candidats: Agustí Benedito, Víctor Font, Toni Freixa, Joan Laporta, Jordi Roche i Emili Rousaud.