Una de cada sis persones té problemes d’infertilitat, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i un de cada 10 nens ja neixen per tècniques de reproducció assistida a l’Estat —el 2022 van ser 39.546 nadons, segons la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), nascuts de 167.195 cicles de fecundacions in vitro (FIV) i 31.635 inseminacions artificials (IA)—. Encara que l’èxit d’aquestes tècniques és indiscutible, les xifres ja deixen entreveure que passar per un procés de reproducció assistida no és bufar i fer ampolles. Les taxes d’èxit, que depenen de l’edat i d’altres factors, són del 13,7% en cas d’inseminació artificial, i del 43,8% en cada cicle d’in vitro que arriba a la transferència embrionària (quan es deposita l’embrió a l’úter), cosa que succeeix en un 60% dels cicles iniciats.

El meu embaràs va ser, en general, molt bo. Vaig tenir la sort de sentir-me físicament bé, així que els nou mesos van passar gairebé sense que me n'adonés.

Si ets dona, segur que alguna vegada has hagut de fer malabars per anar a un bany públic o portàtil sense haver de seure damunt un vàter brut i ple de gotes. Posar paper al voltant de la tassa (si n'hi ha) o pixar d'acotada són algunes de les estratègies que es fan servir per no agafar una infecció. No trob mai paper als banys públics ni tampoc sé orinar d'acotada. Sempre acab esquitxant-me o embrutant el vàter encara més del que ja ho estava. Per això vaig decidir provar un aparell de silicona que simula el penis d'un home per poder fer les meves necessitats de dreta.

Una dona de 34 anys es troba hospitalitzada a Eivissa després d'haver estat apunyalada per la seva exparella, un home que després de l'agressió es va llevar la vida, segons ha informat EFE. Els fets varen tenir lloc aquest diumenge al voltant de les 20 h. La dona va ingressar a l'hospital devers les 21 h a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l'hospital Can Misses amb ferides d'arma blanca superficials i es troba estable i conscient.

Els primers cops que vaig gestar, no vaig entendre bé què significava. Els dos primers embarassos van estar marcats per la feina a l'hospital com a resident de psiquiatria. Vaig fer guàrdies de 24 hores fins que vaig parir. Una llàstima i una bestiesa. En el tercer embaràs sí que vaig descansar els últims mesos i em va sorprendre la lentitud i el cansament que em van envair. Eren unes sensacions que no havia notat en els embarassos anteriors.

Àngels Gonyalons (Barcelona, 1963) és actriu, coneguda per musicals tan aclamats com Mar i cel, o la darrera producció de Dagoll Dagom, L’alegria que passa. També ha treballat en cinema, televisió i doblatge. Aquest any celebra el 30è aniversari de l’escola de teatre musical Memory, de la qual és fundadora. Del 9 de maig al 2 de juny la podem veure a l’obra Llegat, al Teatre Akadèmia.

Àngels Gonyalons sempre va saber què volia fer encara que no en fos conscient. “Em van enxampar quan tenia tres anys amb tots els ninos a terra i jo damunt del llit explicant-los coses. L’escenari m’agradava molt”. Malgrat que el seu avi matern era escultor i els cosins de la mare, músics, ella era filla d’acadèmics. “Els meus pares havien fet tots dos humanitats, història de l’art i filosofia, dues carreres, en una època en què no era habitual. Moltes mares eren mestresses de casa. La meva mare es va casar als 19 anys. El meu pare en tenia 32 i li va dir «ja m’ocupo jo de les nenes: fes una carrera, tingues un grup d’amigues, tingues una joventut». Era un home fora de sèrie”.

]]>

Ahir els parlàva de la Marta Cortizas, la millor sommelier de Catalunya, d’El Celler de Can Roca. Demà, per cert, seré –i els n’informaré– al Tast de Vi per Parelles, que organitza Vila Viniteca. El cas és que algun lector de l’ARA em preguntava com és que de les virtuts de la millor sommelier en destacava la joventut però no que sigui dona.

]]> LES ESTADÍSTIQUES sobre voluntats anticipades a les Balears revelen que un 63% dels qui han decidit com volen morir són dones. L’explicació, asseguren els experts, es deu al rol de cuidadores que exerceixen. Les fa més conscients del dolor i el patiment dels altres perquè l’han vist en els que estimen. Col·loquen l’empatia en el centre del seu pensament i les mou tant el seu dolor com l’aliè. “No vull patir ni fer patir” és la frase més repetida quan arriben a les oficines per fer el que coneixem com a testament vital.

]]>

Aquest dimarts, dia de Sant Honorat, amb el rotle de Cossiers d’Algaida una dona interpretarà el paper de Dimoni per primera vegada en la història. No serà una persona aliena als Cossiers, serà una de les dames de l’agrupació, Elionor Serra Oliver, una jove que ja entrà a l’agrupació dels Cossiers reivindicant que volia ocupar el paper de Dimoni.

]]>

"Sabràs portar l'autocarregadora?", "Ja aguantaràs les temperatures?". Des de fa anys les dones lluiten per la inserció al món laboral i cada vegada es trenquen més sostres de vidre, però encara queden sectors tradicionalment masculinitzats en què la paritat continua quedant lluny, i el forestal n'és un. Les dones que treballen al bosc sovint conviuen amb els prejudicis sobre la seva condició física, habilitat o resistència. "Encara hi ha una mica de por a ser menyspreada, a les mirades, als comentaris, en aquestes feines «d'home», que requereixen força o tècnica", explica l'Anna Barea, que fa uns sis anys que treballa a la Mancomunitat de Municipis Berguedans per la Biomassa.

]]>

No és nou afirmar que les mares actuals estem molt exigides. Compaginar la vida professional, social i la criança ja resulta un repte en si mateix. Trobar estones per cuidar-te. Per fer aquella classe de ioga que tant trobes a faltar. Un sopar amb la parella, que fa molt que no us trobeu. Uns vins amb les amigues. I no t’oblidis de la teva àvia, que fa molt que no li truques!

]]>

La Isabel, el personatge que interpreto a Malparida, és una dona molt dissociada amb ella mateixa, sense una connexió amb el que sent, molt focalitzada en la seva vida professional. A mesura que transcorre l'obra, descobrim que aquesta dissociació té un motiu, que és la violència obstètrica.

]]>

Tenia 28 anys i sobre el paper era una dona jove i sana que estava esperant la seva primera criatura. Però, poc abans de la setmana 24 de gestació, la Laia Pastor va començar a notar que alguna cosa no anava bé: s'havia inflat, tenia mal de cap i la visió una mica estranya. "Estava embarassada, era l'agost i tothom deia que era normal. El meu marit i jo ens vam fer un tip de caminar per la platja perquè la inflor baixés", explica la Laia. La situació no millorava i en la següent revisió la Laia tenia la tensió arterial molt alta. Patia preeclàmpsia, que causa pressió arterial alta (hipertensió) i pèrdua de proteïnes per l’orina, amb risc per a la vida de la mare i del nadó, una de les patologies que centrarà La Marató de TV3, que enguany se celebra el 17 de desembre i està dedicada a la salut sexual i reproductiva.

]]>

S’establien normes precises sobre la llargada de les faldilles o les mànigues perquè l’espai públic era dels homes i nosaltres només hi podíem accedir amb el salconduit de la vestimenta tinguda per respectable. Els dictats de la decència ens feien sentir, en paraules de Julia Kristeva, estrangeres per nosaltres mateixes. Mirat fredament, quina ocurrència més curiosa, aquesta, no? Que la diferència sexual doni peu a visions ideològiques i morals tan recargolades. Hi ha tribus en les quals les dones van amb els pits despullats i no passa res. Esclar que també fan coses rares com enterrar verges perquè no plou. La creativitat dels homes a l'hora de sotmetre les seves companyes d’espècie sembla que no té límits. Sigui com sigui, en això de la indumentària femenina no s’hi val a pecar d’ingènues i hem de tenir en compte no només el que volem fer sinó el món real en què vivim.

]]>

Has crescut al Celler de Gelida, però vas decidir estudiar humanitats. Com es compenetren l'enologia i les arts?

]]> Aquests darrers dies s’ha parlat de rentadores. L’escriptora Sílvia Soler, que acaba de treure novel·la, parlava en una entrevista de les diferències entre homes que escriuen i dones que fan el mateix, i afirmava molt encertadament que les dones, a més de la proverbial cambra pròpia i el temps per dedicar-se a les cabòries literàries, també han de posar rentadores i molt sovint atendre la família, mentre que els homes que escriuen sovint es despengen d’aquesta mena d’activitats. A mi no em sembla una gran sorpresa, això; si a la societat hi ha desigualtat en la distribució de càrregues domèstiques, també n’hi ha a casa dels escriptors, per bé que ja som al segle XXI i les coses haurien de funcionar, a casa de tots, d’una altra manera. 

]]>

2 Com era d’esperar, ha aixecat polseguera que el nou govern de la Rioja, ara en mans del PP, hagi anunciat que esborra el nom de l’escriptora Almudena Grandes (1960-2021) de la biblioteca provincial que així va batejar el PSOE l’any de la seva defunció. No perquè no entrés dins del marc de l’espoli cultural col·lectiu que aquest partit està duent a terme, que hi entra, la decisió ha sobtat per la seva manca de justificació. Al PP ja no li calen excuses per fer el que faria Vox. Esclar que si han sigut capaços d’eliminar uns versos de Miguel Hernández d’un memorial de la Guerra Civil al cementiri de La Almudena, com no havien d’esborrar el nom d’una simple Premio Nacional de narrativa? Una Premio Nacional que per cert el mateix PP no va voler nomenar filla predilecta de Madrid.

]]>

L’inici de curs és trepidant. En el nostre setembre s’hi acumulen aniversaris familiars, adaptació a la llar d’infants, l’inici a l’escola de les grans. A més, ens acomiadarem d’un estiu que ha estat molt guai, el primer de família nombrosa. Aquestes vacances la filla gran va fer per primera vegada ràfting, la mitjana va llegir un llibre amb lletra de pal, i la petita va començar a gatejar. És molt emocionant viure i gaudir tantes primeres vegades.

]]>