Christopher Nolan seria capaç de crear una realitat on el Barça ja té un president escollit a les urnes quan tocava, o bé un futur ja viscut en què el 24 de gener s’han celebrat les eleccions amb la logística necessària per combatre les restriccions del covid preparada. Però aquí els trucs de física quàntica de Tenet no serveixen, perquè els guions fa massa temps que els escriu Carles Tusquets i resulta que el que s’està projectant des de finals d’octubre és una seqüela de sèrie B amb més metratge del desitjat.

L'ajornament de les eleccions del Barça ha trastocat l'agenda dels pròxims dos mesos. Amb la campanya electoral en principi suspesa, els candidats han començat a formar part de les decisions del club a partir de reunions, com les de divendres, on es prendran les decisions immediates necessàries a l'entitat. El canvi de data ha estat ben rebut per les personalitats de l'entorn blaugrana amb les quals l'ARA ha pogut parlar, tot i que ho han acceptat amb certa resignació.

La situació del Barça és tan complexa, amb un procés electoral en marxa, sense un ral, amb l’emblema aparentment més lluny que a prop de continuar la temporada vinent i amb l’equip maldant per enganxar-se a la Lliga, que recomana prudència a l’hora d’expressar opinions. I ves per on que, per ara, l’únic cas d’incontinència verbal no ha sorgit entre els precandidats sinó del president de la gestora.

La situació econòmica del Barça és "pèssima" i per això, en termes estrictament monetaris, hauria estat "desitjable vendre Messi a l'estiu". Així de clar i contundent s'ha expressat Carles Tusquets a RAC1, en una entrevista en què el president de la comissió gestora ha revelat que s'ha negat a signar factures pendents de la junta de Bartomeu perquè "no les veia clares".

Els futbolistes del Barça han acceptat cobrar menys mentre la situació econòmica del club no millori. Van caler més de vuit hores de reunió ahir al Camp Nou perquè els representants de la comissió gestora i dels jugadors arribessin a un acord clau per al futur immediat de l'entitat, que estava amenaçat per la fallida si no es prenien determinades decisions. Calia retallar més de 190 milions d'euros de massa salarial a curt termini per adaptar les despeses a la davallada en la partida d'ingressos provocada pel covid i, finalment, després de dies d'intenses converses, els esportistes professionals amb el sou més elevat (un 70% del pressupost) s'hi van acabar posant bé. Inclòs Leo Messi, que acaba contracte l'estiu vinent. Ara bé, l'ajornament serà de 172 milions, no de 190.

Aquests dies, empatitzar amb Carles Tusquets és complicat. Un home capaç de reinterpretar el que diuen els estatuts del Barça al seu gust sense que la cabellera blanca se li despentini ni un mil·límetre, amb aire de suficiència de senyor que mai ha hagut de patir per pagar el lloguer. És curiós veure com emet anàlisis de l’estat de les arques del club com si fos un estadista extern, amb una fredor quasi quirúrgica, obviant que ell ha estat el president de la comissió econòmica durant aquests anys d’enginyeries financeres que han posat en risc de fallida l’entitat.

L’Auditori 1899 del Camp Nou va acollir ahir una trobada clau -i maratoniana- entre els representants dels jugadors del primer equip del Barça i el club per tractar la reformulació salarial que s’imposa a l’entitat per compensar la davallada d’ingressos dels últims mesos a causa del coronavirus. Amb objectiu de rebaixar o diferir 190 milions d’euros de salaris aquesta temporada, l’expresident Josep Maria Bartomeu i la seva junta van posar en marxa fa un mes un procés col·lectiu per implicar-hi tots els treballadors del club -esportius i no esportius-. El període de negociació amb l’empresa s’esgota avui, però tot apunta que no hi haurà pacte.

El Barça enceta una altra setmana clau als despatxos, en aquest cas per assegurar la viabilitat econòmica de la institució a curt termini. La caiguda en picat dels ingressos a causa de la pandèmia de covid-19, sumada a la gestió millorable dels recursos per part de la junta de Josep Maria Bartomeu, ja fora del timó, va comportar a principis d’octubre, just coincidint amb el tancament del mercat estival de fitxatges, l’obertura d’un procés col·lectiu per redefinir els salaris de tots els treballadors del club, des dels jugadors del primer equip de futbol fins als empleats del museu.

"No acceptarem pressions per convocar les eleccions en moments complicats". Així de contundent s'ha mostrat Carles Tusquets en la seva compareixença després de prendre possessió com a president de la comissió gestora del Barça. Aquest òrgan, que té com a principal objectiu organitzar els comicis, treballava amb la tesi de convocar els socis a les urnes "com més aviat millor", però la data s'acabarà escollint en funció de la pandèmia. La setmana vinent hi ha prevista una nova reunió durant la qual es podria posar dia als comicis blaugranes.

L'endemà de la dimissió en bloc de la junta de Bartomeu, Carles Tusquets ja es preparava per prendre possessió com a president de la comissió gestora del Barça. Es tracta d'un òrgan de caràcter provisional que bàsicament s'encarregarà de convocar les eleccions a la presidència, que es podrien celebrar just abans de Nadal, però que té damunt la taula una patata calenta difícil de resoldre: la taula de negociació laboral per adequar els salaris a la situació actual del club. És un punt de màxima urgència, per l'estat de les finances. Encara que, damunt del paper, el tema s'escapa de les funcions de la junta gestora, que a banda de les eleccions tan sols gestiona l'activitat ordinària del club.

Carles Tusquets, un dels principals financers catalans, ha decidit deixar la presidència de Trea Capital Partners SV, l'empresa que va fundar el 2006. A més, segons ha pogut saber aquest diari, també abandonarà el consell de la companyia, que es dedica al corporate finance (la gestió de les fonts de finançament i les inversions de les empreses, entre d'altres).

El resultat electoral a la Cambra de Comerç de Barcelona, la més important de les 13 cambres catalanes, ha sigut un terratrèmol absolut, per transcendent i inesperat. Ningú s'imaginava un resultat tan contundent de la candidatura Eines de País, que han encapçalat l'ANC i el Cercle Català de Negocis. Amb tot, la Cambra és una institució ben poc coneguda. A continuació intentem explicar els principals dubtes que han sorgit, i especialment un: realment és tan important la Cambra?

"Ahir, veient el Barça-Lió, encara estàvem tancant noms", deia aquest dimecres l'empresari Enric Crous instants abans de la presentació oficial de la candidatura amb què vol guanyar la presidència de la Cambra de Comerç.