Al Barça li va costar Déu i ajuda superar la defensa del Llevant i endur-se els tres punts del Camp Nou. I el conjunt granota va estar a punt d’esguerrar el triomf en el temps de descompte, en què va disposar d’ocasions per empatar. Però, a ulls del vestidor del Barça, el triomf té tot el valor del món. “Ha sigut molt complicat marcar tot i que hem generat moltes ocasions. Hem millorat durant el partit, sobretot a la segona part, i ens hem endut una victòria merescuda i treballada”, explicava Ronald Koeman.

Javier Mascherano ha anunciat la seva retirada com a jugador professional. L’argentí va jugar set temporades i mitja al Barça (2010-2018) i Andoni Zubizarreta era el director esportiu del club blaugrana quan es va tancar aquella operació. Una de les primeres que va tancar aquell 2010, quan es va fer càrrec de l’àrea esportiva després que Sandro Rosell guanyés les eleccions.

Xavi Vilajoana ha anunciat formalment aquest dijous que vol ser president del Barça. L'exdirectiu, que va presentar la dimissió en bloc conjuntament amb la resta de la junta de Bartomeu a finals d'octubre, ha sorprès assegurant que si guanya les eleccions, el primer que farà serà "obrir les finestres". Una afirmació, però, que després ha matisat que no volia dir textualment trencar amb el passat sinó únicament portar cares noves i un nou enfocament en la presa de decisions blaugranes.

La rebaixa salarial s’ha de fer tant sí com no, però no es pot fer a qualsevol preu. O, almenys, que no es pugui dir que no s’ha intentat fins al final. Aquesta, a grans trets, ha sigut la conclusió a què ha arribat la junta gestora del Barça després de tancar-se la taula de negociació salarial. Des que va dimitir en bloc la junta de Bartomeu, i a l’espera que l’entitat tingui un nou president a finals de gener, aquest ens provisional presidit per Carles Tusquets s’ha trobat enmig d’una negociació plena d’espines el principal objectiu de la qual és que l’entitat s’ha d’estalviar 191 milions d’euros per evitar entrar en concurs de creditors. Ahir s’acabava formalment la taula de negociació. I ho feia sense acord, com ja es preveia. Però abans de tirar pel dret amb les mesures unilaterals -o sigui, la rebaixa no pactada dels sous-, la gestora vol esgotar totes les vies possibles. Per això va fer arribar una última proposta i va donar deu dies de marge als futbolistes perquè se la pensin. Ara bé, també va ser molt clara -com ho ha sigudes del primer dia- al recordar que, si no hi ha tracte, haurà d’agafar la directa.

Jordi Roche no serà candidat a les eleccions del Barça. La decisió la va consensuar dilluns a la nit amb el nucli principal del seu equip. L’avançament electoral i la incertesa econòmica del club han sigut clau per a la decisió de l’empresari, que havia estat treballant durant més d’un any per aspirar a la llotja del Camp Nou. D’aquesta manera, el continuisme perd una de les seves apostes per frenar l’hipotètic retorn de Joan Laporta a la presidència del club blaugrana.

Aquest dimecres s'ha de fer l'última reunió de la taula de negociació salarial del Barça. Després de tres setmanes parlant amb el personal del club i dues amb els jugadors –l'última, aquest mateix dimarts–, les posicions continuen allunyades i per tant no està previst que s'arribi a pactar. Així, al matí es reuniran els jugadors, a la tarda ho faran els treballadors i posteriorment es farà l'acte de tancament sense haver arribat a un acord i el club, presidit interinament per la junta gestora, haurà de decidir si busca pactes individuals amb els futbolistes o si opta per una rebaixa unilateral de salaris.

El confinament i els seus succedanis són grans moments en què polir el nostre talent natural per a l’odi. Tot just ens estem coneixent, però cal que els confessi com abans millor que durant aquests mesos de misèria la contemplació dels conspiranoics m’ha compensat les mancances de la vida. Perquè han sigut llargues, les nits de covar aversió contra ells.

Sis dies de pròrroga. És el temps que s'ha donat la mesa de negociació salarial del Barça per intentar arribar a un acord entre les tres parts, el club, els jugadors i els treballadors. Per ara les posicions són molt oposades i sembla molt difícil que la setmana vinent es pugui arribar a pactar, però la junta gestora està disposada a esgotar totes les vies possibles. El Barça, amb l'aigua al coll pels efectes econòmics de la pandèmia, necessita estalviar-se 300 milions d'euros. D'aquests, 191 són en salaris, principalment dels jugadors de la primera plantilla i, en un percentatge molt petit, dels més de mig miler de treballadors que estan en nòmina.

“Vam guanyar el partit per Ter Stegen”. La frase és de Ronald Koeman, després de la victòria per la mínima contra el Dinamo de Kíev. Tant l’entrenador com el vestidor van celebrar que el porter, que havia estat tres mesos absent per una operació al genoll, “tornés en forma”.

A l’agost, després de la derrota per 2 a 8 contra el Bayern, Gerard Piqué va dir públicament que el club necessitava canvis. Ahir, una setmana després de la dimissió del president Josep Maria Bartomeu, el central i capità es va refermar en el seu discurs. “Calia fer una sacsejada al club. Era obvi que la tendència era decreixent i que cada any estàvem una mica pitjor”. El futbolista, sempre implicat en la vida institucional i social del Barça, va afegir que aquest “no és un any fàcil”, ni per la pandèmia ni pel “procés de molts canvis” en els quals està immers el club, però que els futbolistes “s’hi han d’adaptar”.

El Dinamo de Kíev, rival d’aquesta nit del Barça (21 h, Movistar Liga de Campeones), no només és desconegut per al gran públic, sinó també per al mateix Ronald Koeman. “No conec els jugadors amb qui han vingut”, va admetre ahir amb sinceritat el tècnic blaugrana, alhora que va demanar “respecte” pel conjunt ucraïnès: “És un rival i volem estar bé per guanyar. Hem sumat dues victòries en dos partits a la Lliga de Campions i hem de seguir així”. La desconeixença de Koeman s’explica perquè el Dinamo de Kíev ha viatjat a Barcelona amb només 13 futbolistes del primer equip, el mínim que exigeix la UEFA.

"No acceptarem pressions per convocar les eleccions en moments complicats". Així de contundent s'ha mostrat Carles Tusquets en la seva compareixença després de prendre possessió com a president de la comissió gestora del Barça. Aquest òrgan, que té com a principal objectiu organitzar els comicis, treballava amb la tesi de convocar els socis a les urnes "com més aviat millor", però la data s'acabarà escollint en funció de la pandèmia. La setmana vinent hi ha prevista una nova reunió durant la qual es podria posar dia als comicis blaugranes.

L'endemà de la dimissió en bloc de la junta de Bartomeu, Carles Tusquets ja es preparava per prendre possessió com a president de la comissió gestora del Barça. Es tracta d'un òrgan de caràcter provisional que bàsicament s'encarregarà de convocar les eleccions a la presidència, que es podrien celebrar just abans de Nadal, però que té damunt la taula una patata calenta difícil de resoldre: la taula de negociació laboral per adequar els salaris a la situació actual del club. És un punt de màxima urgència, per l'estat de les finances. Encara que, damunt del paper, el tema s'escapa de les funcions de la junta gestora, que a banda de les eleccions tan sols gestiona l'activitat ordinària del club.

“Per què no dimiteix? Perquè al Barto li agrada ser president. Així de senzill”. Ras i curt. La resposta correspon a un exdirectiu del Barça després de l’enèsima polèmica al voltant del president. Molts es preguntaven com s’ho feia per aguantar els cops que rebia des de l'entorn (i a vegades des del mateix club) i no renunciar. “De ser la diana de tot el que passa”. Una capacitat que admiraven especialment els seus companys de llotja. Però a la vida tot té un límit. Després de sis anys i nou mesos, Josep Maria Bartomeu i Floreta, Barto, posava punt i final al seu mandat com a president del Barça.

Només 24 hores després de dir per activa i per passiva en roda de premsa que no tenia “motius per dimitir”, Josep Maria Bartomeu va comparèixer al mateix faristol, aquest cop sense preguntes que el poguessin incomodar, per anunciar la seva renúncia com a president del Barça. Davant del caliu dels seus directius, que van aplaudir-lo al final d’un parlament carregat d’amargor, el vencedor de les eleccions del 2015, les del trident i el triplet, va responsabilitzar el govern de Catalunya de la seva dimissió a pocs dies del vot de censura que amenaçava el seu mandat. I és que durant l’últim mes -després que més de 20.000 socis avalessin la iniciativa per fer-lo fora del poder i mentre, en paral·lel, afrontava la difícil gestió del dia a dia de l’entitat en temps de pandèmia-, tant ell com la seva junta havien fet mans i mànigues per estirar els terminis abans de posar les urnes. Fins i tot van recórrer a la Guàrdia Civil per embrutar, sense èxit, el procés de validació de les firmes de milers socis dissidents mobilitzats en una època de partits a porta tancada. Descartada la via judicial per falta de proves concloents, l’última bala, vigent fins ahir al migdia, era fer servir la crisi sanitària i implicar l’escena política per forçar un ajornament de la votació. Però ni la secretaria general de l’Esport ni el vicepresident Pere Aragonès van acceptar concedir cobertura jurídica per moure la data, fet que hauria vulnerat el contingut dels estatuts del Barça. D’aquesta manera, sense més recursos a què agafar-se, la directiva va optar per plegar abans d’arriscar-se a ser la primera de la història del Barça a ser cessada pels socis.

Més que una Moció havia donat de marge fins a aquest dimarts a les 9 del matí perquè el Barça convoqués formalment el vot de censura. Com que això no ha passat, la plataforma ha emprès accions per forçar que el president Bartomeu convoqui els socis a les urnes els dies 1 i 2 de novembre. L'objectiu és arribar al Tribunal Català de l'Esport, perquè sigui aquest estament esportiu qui insti el club a complir amb la data límit de convocatòria del referèndum. Els portaveus de Més que una Moció justifiquen que han optat per aquesta via per aconseguir "una resolució ràpida" que podria arribar en 24 hores. D'aquesta manera, afegeixen, s'evita recórrer a un tribunal convencional perquè el cas no s'eternitzi als jutjats.