Expectació? Gent que ve de l’exterior per contemplar un fenomen molt poc freqüent? Res de nou. Un altre mes d’agost, però aquest de fa 121 anys, Mallorca es va convertir en focus d’atracció internacional per un eclipsi total de Sol, amb la presència de sis col·lectius científics de quatre països i de tres-cents turistes italians que es desplaçaren expressament a l’illa per assistir a aquest fenomen excepcional. Va ser el 30 d’agost del 1905, a migdia.

El 12 d'agost de 2026, les Balears seran un dels pocs indrets des d'on es podrà contemplar un eclipsi total de Sol. Però no n'hi haurà prou de trobar-se a l'illa adequada: el fenomen coincidirà pràcticament amb la posta de sol i qualsevol edifici, arbre o muntanya que tapi l'horitzó de ponent pot impedir veure'n el moment més espectacular.

"És clar que Espanya mai no ha anat tan bé en la seva història, ho miris per on ho miris: 46,6 milions de turistes internacionals els sis primers mesos de l'any i una despesa rècord de 63.800 milions d'euros. Tant renou i exageració perquè no sentis que governam bé i et beneficia". Es veu que al ministre socialista de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ningú no li ha contat que a indrets com les Balears la gent no està tan contenta i que 70.000 persones varen sortir al carrer el 26 de juliol per reclamar una cosa tan senzilla com difícil d'aconseguir a hores d'ara: que els ciutadans de les Illes hi puguin viure amb dignitat. Vull pensar que Bolaños entén la diferència entre PIB i PIB per càpita, perquè aquest matís l'ajudarà a entendre que els 63.800 milions d'euros que s'hi han deixat els visitants no repercuteixen en els residents a territoris turístics. Tal vegada la satisfacció és perquè empreses com Aena superen els seus beneficis any rere any a força d'esprémer les portes de ca nostra.

Les aigües de les Illes Balears han estat escenari de dues noves tragèdies migratòries conegudes aquest dimarts. D'una banda, el testimoni de dos supervivents apunta que almenys 17 persones varen morir després de passar 15 dies a la deriva intentant arribar a l'Arxipèlag. De l'altra, Salvament Marítim i la Guàrdia Civil han recuperat els cossos de dos migrants més després del naufragi d'una pastera al sud-est de Cabrera, on també han rescatat 19 supervivents. En aquest segon cas, el dispositiu de recerca continua actiu perquè encara hi podria haver diverses persones desaparegudes.

Fa un mes que el Moviment Jove de Sóller va convocar la protesta del 8 d'agost contra la saturació al municipi, que consideren un dels punts calents de Mallorca quant a turistització: un municipi on "s'observen clarament tots els efectes de la massificació", assenyalen integrants de l'entitat, en conversa amb l'ARA Balears. "Per a nosaltres és impossible imaginar un futur a Sóller", lamenten, i remarquen que les mesures que ha posat en marxa l'Ajuntament, centrades a la mobilitat (més aparcaments, alguns només per a residents, i zona de baixes emissions entre d'altres) no solucionen els problemes de fons que la saturació ha provocat. El principal, com a la resta de les Balears, és l'habitatge.

Les Balears seran un dels territoris de l'Estat més afectats per l'augment de les onades de calor durant les properes dècades. Segons l'Atlas de vulnerabilitat a la calor, elaborat pel grup d'anàlisi urbana Trescientosmil i el Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center en el marc del projecte europeu Impetus4Change, les Illes i el litoral català encapçalen les previsions d'increment d'aquest fenomen fins a l'any 2050.

Fa molta calor. Pols en suspensió. Calor i humitat. Un altre avió travessa el cel, tèrbol i pesat. Calor com de tub d’escapament. D’enfora no es veu la Tramuntana. Tanta calor que no es pot sortir a fora. La via de cintura a les cinc de l’horabaixa. No es pot ni respirar. L’autopista, a l’altura de l’aeroport, a qualsevol hora. Segons la previsió, demà farà encara més calor. Detenen dues al·lotes; diuen que a ca seva tenien una bandera amb el lema ‘SOS Residents’. Calor i angoixa al carrer: no sabem on ens hem de ficar. Puja la benzina i, tanmateix, tot crema: foc a la terra i foc al cel. Postes de sol taronges, belles com un mal auguri, com a punt del desastre. Fa massa calor: i si quedam a recer del ventilador? Ja és final de mes i tampoc tenim per gastar. Calor com una olla de pressió, com a punt d’ofegar-nos, com a punt de fer un tro.

Quan demanes a la IA que elabori un dibuix sobre la Mallorca de d’aquí a 50 anys, el resultat és una illa contaminada i plena d’edificis, talment Hong Kong. El 1978, quan només existia la intel·ligència natural, aquest mateix escenari ja fou descrit pel dibuixant palmesà Pere Joan Riera, més conegut com a Pere Joan. “Jo–rememora avui a la setantena– tenia 22 anys i encara estudiava a Barcelona. Un dia em va venir a veure Basilio Baltasar. Era un dels líders de la formació anarcoecologista Terra i Llibertat que l’estiu anterior, el juliol del 1977, havia ocupat l’illot andritxol de la Dragonera per evitar-ne la urbanització. Em demanà un cartell que reflectís la deriva que prendria Mallorca si no s’aturava la febre constructora iniciada amb el boom turístic”.

L'eclipsi s'ha convertit en un fenomen viral a Mallorca i la pregunta que es fan tots els residents és la mateixa: des d'on podré veure'l? Per resoldre aquests dubtes han creat l'aplicació Horitzó 2026, una eina que et permet saber com es veurà l'eclipsi solar des de tots els indrets de l'illa.

Fa més de deu anys que, a l’estiu, ja no anam a Cala Varques. Hi vàrem deixar d’anar abans d’admetre que ens l’havien presa. Com hem deixat d’anar a Caló del Moro, al Trenc, a Formentor i a tants altres indrets. A les converses d’aquests dies, mentre els grups de WhatsApp organitzen cotxades per anar diumenge a Palma, les entitats preparen autobusos i els grups d’amics pinten pancartes, apareix una llista íntima i interminable de tot el que hem deixat de fer engolits pel col·lapse.

La combinació de carn, sucre i fruita va ser durant segles una de les característiques més distintives de la cuina medieval. Lluny d’entendre el dolç i el salat com dos mons separats, els cuiners cercaven l’harmonia entre els diferents sabors. La cuina andalusina havia desenvolupat un ampli repertori de plats on la carn es combinava amb fruites, fruits secs i espècies aromàtiques, una influència que deixà una profunda empremta en els territoris de la Corona d’Aragó. Al mateix temps, els grans receptaris medievals catalans, com el Llibre de Sent Soví (del segle XIV) i el Llibre del Coch, de Robert de Nola (1520), recullen nombroses preparacions en què l’ús del sucre i de la fruita és habitual, especialment en plats de caça, aviram i vedella.

Efectius de l'Institut Balear de la Natura (Ibanat) actuen en dos incendis forestals de gravetat potencial 0 a Bunyola, Mallorca. D'una banda, s'ha confirmat un incendi al coll d'Honor a les 08.20 h i, de l'altra, s'han confirmat dos focus actius des de les 02.42 h a Son Creus. En aquest darrer punt actuen 19 bombers forestals, 2 autobombes i 1 agent de medi ambient.

Una nova plataforma digital permet descobrir 50 espais emblemàtics de Mallorca a través de vídeos, fotografies, realitat augmentada, Street View i reconstruccions virtuals. El projecte, Mallorca Digitalitzada i Realitat Augmentada, presentat aquest dilluns a Es Baluard, consisteix en un web interactiu i una aplicació experimental que recullen una selecció d'espais i elements patrimonials de l'illa escollits per la seva rellevància històrica, cultural, paisatgística i etnològica.

No sabien que seria el començament d’una guerra que duraria tres anys. Havia de ser un cop d’estat, suposadament per salvar Espanya d’una pretesa revolució comunista. Tampoc no tots eren feixistes, tot i que se’ls digués així de manera generalitzada. El fet és que elements de l’exèrcit, d’una Falange molt minoritària i de la dreta, també els carlins, prepararen a Mallorca –amb no gaire discreció– aquella revolta contra l’autoritat legítima de la II República, que va esclatar el juliol del 1936, ara fa 90 anys.

A pocs quilòmetres de les platges i mentre veim passar avions cada minut per damunt els caps, existeix una Mallorca que fa feina a una altra dimensió. És el Pla. Tampoc ho volem dir ni cridar als vuit vents, però sí que ho recollim per a vosaltres, la gent d'aquí, de la terra, que viviu amb aquest mateix batec. Així, al bell mig del Pla, en un punt qualsevol del camí del camp de Pina a Lloret de Vistalegre n'hi ha que duen la quimera de la raça vella i gegantina que va escriure Pere Capellà i que canta Biel Majoral.

És ben cert que el Consell d’Eivissa és la institució que més ha fet per combatre el lloguer turístic il·legal. Però tampoc no ens enganyem, no tenia cap altre remei. Perquè la situació de la pitiüsa major és senzillament desesperada. Els mesos d’estiu pràcticament no es pot circular en cotxe sense ser víctima d’un embós i d’una sensació de caos i ofegament constant. A l’arribada de l’aeroport, no hi ha prou taxis, el transport públic és més que millorable, i els empresaris hotelers han dit en més d’una ocasió que l’experiència turística ha empitjorat els darrers anys.

Vaig créixer amb la platja davant. Abans de saber gairebé res del món ja sabia com agafar un gambaner de mans del padrí, com l’arena banyada s’aferrava als peus (també el vernís) i com els castells que fèiem amb ma mare i el meu germà, amb un poal o només amb les mans, tenien els minuts comptats abans que la mar se’ls endugués. Més endavant arribaren els estius llargs de l’adolescència: hores i hores amb els amics asseguts damunt l’arena sense fer res més que xerrar, riure i tornar a botar d’aquella roca que vèiem des de ca nostra. Matins, horabaixes i vespres. La platja era el nostre lloc natural. No hi anàvem, hi vivíem.

Una setmana després que l'ARA Balears destapàs que el Consell de Mallorca ha rebaixat el requisit ambiental perquè una part del trasllat de residus d'Eivissa es pugui fer a granel, la institució pitiüsa ha rectificat. Després que els veïns de Son Sardina i la Garriga hagin protestat per la manera com es farà la importació i el GOB hagi interposat un recurs als tribunals, el Consell d'Eivissa diu ara que no enviarà cap mena de residus a granel. Malgrat que el desembre passat va declarar que no tenia la capacitat tècnica per fer tot el transport amb bales retractilades, ara assegura que ja disposa de la maquinària necessària.

Es va declarar emocionat de visitar la terra de Juníper Serra i satisfet de combatre, en bona camaraderia, amb la dictadura franquista, contra el comunisme internacional. Ara fa 70 anys, a començament de l’estiu del 1956, qui aleshores era vicepresident dels Estats Units, Richard Nixon, va fer una visita llampec a Mallorca per entrevistar-se amb el ministre espanyol d’Afers Exteriors i, com a bon turista, per nedar una estona a la platja.