La història del comerç de l’art a Mallorca no es pot entendre sense la irrupció, a finals del segle XIX, d’una societat que va convertir la pintura en objecte de desig i en un negoci amb capacitat de moure capitals importants. Parlam del Foment de la Pintura i Escultura, una entitat social activa a Ciutat entre el 1876 i el 1904, però de la qual fins ara gairebé no s’ha parlat. El restaurador d’obres d’art José María Pardo Falcón reconstrueix ara aquella aventura col·lectiva en el llibre-assaig La sociedad del Fomento de la Pintura y Escultura. Palma 1876-1904, editat per Ensiola i prologat per la catedràtica Catalina Cantarellas. El volum es presentarà el 7 de maig a la llibreria Quars, en una conversa entre l’autor i la mateixa Cantarellas.

Mallorca s’ha sumat a un fenomen que ja ha passat per diverses ciutats europees: la compra de paquets perduts sense conèixer-ne el contingut fins després de pagar-los. L’empresa King Colis ha obert aquest dilluns una botiga efímera al centre comercial Portopí, on posa a la venda paquets procedents del comerç online que no han arribat als seus destinataris. La pop-up només serà a l'illa durant cinc dies, del 5 al 9 de maig.

La idea del lloguer turístic va sorgir amb un discurs d’economia col·laborativa que permetria democratitzar ingressos. En validar-la, no sé qui va ser l’ingenu d’esquerres que va obviar la voracitat de l’home i el capitalisme. Amb el temps, l’habitatge s’ha transformat en un actiu financer, un negoci professionalitzat en el qual grans conglomerats, fons voltor i qualsevol avariciós ha ficat les urpes.

La compravenda d'habitatge va caure un 18,6% a les Balears al febrer, tot i registrar una caiguda al preu de l'1,4%, segons les dades del Consell General del Notariat. Concretament, la compravenda d'habitatge va baixar en un total de 14 comunitats autònomes, on les Illes ocupen la tercera posició, només per darrere de les Canàries (-21%) i Navarra (19,2%), alhora que se situa davant d'Astúries (-17,6%).

Un accident entre dos cotxes a l'altura de l'aeroport a la Ma-19 en sentit Llucmajor ha provocat aquest dimecres diversos quilòmetres de retencions. Segons la informació facilitada per la Direcció General de Trànsit (DGT), l'incident, de caràcter lleu, ha passat cap a les 08.06 hores d'aquest dimecres en sentit Llucmajor.

El Patronat del castell d'Alaró ha informat que l’hostatgeria continuarà operativa durant el mes de maig, tot i trobar-se en procés d’adjudicació de la nova concessió. El fet que es declaràs desert el concurs en primera instància ha provocat un retard en l’adjudicació de la concessió que es preveu que es faci d'aquí a poc perquè es pugui començar a operar l’1 de juny.

La cuinera de l’equip d’Aromata, Daniela Reigosa, ha guanyat el premi a la millor tapa elaborada amb oli de Mallorca a la final del concurs Oleotapa que s’ha duit a terme a l’Escola d’Hostaleria de les Illes Balears. Ho ha fet amb la tapa anomenada Tomàtiga farcida d’Oli de Mallorca amb gelat.

L’habitació de Musa sempre fa bona olor. Les varetes ambientadores que ha col·locat en una prestatgeria l’ancoren a l’espai nou. L’olor el calma. Li fa gust de llar. On fa un mes hi havia un despatx amb un ordinador i una consola de videojoc, avui hi ha un matalàs i un llit nous. Són seus. Ja no haurà de peregrinar amb la roba dins una bossa d’esport sense saber on dormirà la setmana següent.

Situat als peus de la serra de Tramuntana, a 14 quilòmetres de Palma, a principis del segle XX Esporles era conegut com la ‘petita Rússia’ de Mallorca. Les seves sis fàbriques tèxtils havien aconseguit forjar una forta consciència proletària. La inauguració el 1930 de la Casa del Poble seria un reflex d’aquell orgull de classe. Ja a les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 el municipi seria dels pocs de l’illa on va triomfar l’esquerra. Al cap de dos dies el rei Alfons XIII partia a l’exili i es proclamava la Segona República.

El Govern balear ha iniciat les actuacions d’excavació, exhumació i identificació de restes humanes a dues fosses situades al cementeri de Son Servera (Mallorca), una ubicada en un parterre i una altra a l’àrea dels nínxols, en el marc del V Pla de fosses de les Illes Balears 2025-2026. L’objectiu de la intervenció és localitzar les fosses, recuperar les restes de les persones enterrades i avançar en la seva identificació.

Bunyola fa una passa endavant en matèria d’habitatge públic. L’Institut Balear de l’Habitatge ha tret a licitació la redacció del projecte per a la construcció de deu habitatges de protecció pública al municipi, una actuació que té com a objectiu ampliar el parc públic i facilitar l’accés a un habitatge digne, especialment per a joves i famílies.

El Sindicat de Llogateres de Mallorca neix amb la voluntat de “canalitzar el malestar social cap a una eina de lluita jurídica i política”. Segons ha informat l’organització en un comunicat, l’objectiu és articular una resposta col·lectiva i organitzada davant l’escalada de preus del lloguer i la precarietat que afecten milers de persones a l’illa.

Manacor acull aquest cap de setmana, 11 i 12 d’abril, una nova edició de l’Acampallengua, la trobada juvenil en català que combina música, cultura popular i reivindicació lingüística. El parc de na Molla serà el centre d’un programa amb més de 30 activitats, acampada i concerts fins a la matinada.

La saga de fantasia El món màgic de Lot arriba al seu desenllaç amb la publicació del cinquè volum, Ales de fang, que es llançarà coincidint amb la diada de Sant Jordi 2026. L'obra posa punt final a un univers literari de fantasia a la mallorquina iniciat el 2018 i creat per l'escriptora palmesana Joana M. Pastor Perelló.

Dues grans teles pengen del balcó de la part alta de l’Ajuntament de Manacor. Anuncien l’Acampallengua que es durà a terme aquest dissabte 11 i diumenge 12 d’abril per tota la ciutat. Un cap de setmana lúdic, cultural, però sobretot reivindicatiu d’una vida plenament normalitzada en català. S’espera que si l’any passat a Felanitx el nombre de participants va estar al voltant de les 4.500 persones, “enguany la xifra sigui similar o una mica superior”.

Mallorca té 55.256 habitatges construïts en sòl rústic, 15.817 dels quals podrien ser contraris a la normativa urbanística vigent, segons les dades del projecte Cases que no existeixen, presentat aquest dilluns al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears. La investigació, liderada per l’urbanista Miquel Rosselló Xamena, posa xifres a un fenomen sovint invisible en el debat públic: la proliferació d’habitatges en sòl rústic.

Gairebé al mateix temps, fa només uns dies, ens varen arribar dues notícies. Una: l’Estat denegava la cessió temporal dels tres caps de bou prehistòrics trobats fa més d’un segle a Costitx, per ser exposats al Museu de Mallorca. “El Ministeri de Cultura se’n riu, dels mallorquins”, manifestava el president del Consell, Llorenç Galmés. Dos: la trobada a la serra de Tramuntana d’un petit cap de bou –justament!–, que aquest sí que quedarà a l’illa. Recordam la troballa dels bous i com i per què anaren a parar a Madrid, al Museu Arqueològic Nacional (MAN).

Emergències 112 ha activat aquest dissabte l’alerta taronja per fenòmens costaners a Mallorca i Menorca, amb onades que podrien arribar als 12 metres d’altura i ratxes de vent de fins a 90 km/h.

Toni Bestard (Bunyola, 1973) té una vintena de projectes audiovisuals a l'esquena, entre els quals hi ha les sèries Norats i Fúria i llargmetratges com Pullman, I Am Your Father i El perfecto desconocido. El 2017 va dirigir el curt documental El somni efímer, una peça que ara tanca l'exposició Palma, ciutat de cines, dedicada a les antigues sales de Ciutat, que es pot veure a la Misericòrdia. Amb motiu d'aquesta reestrena, conversa amb l'ARA Balears sobre cinema, memòria i nous projectes.

L'Agència Estatal de Meteorologia ha activat l'alerta taronja a Menorca i al nord-est de Mallorca per ratxes de vent fortes i ones que podrien arribar als deu metres d'altura. La zona més afectada serà la costa de Menorca amb ratxes de vent de força set que podrien superar els 70 km per hora. En el cas de Mallorca, s'hi esperen ratxes de vent de 60 km/h i ones de fins a vuit metres al litoral nord i nord-est de l'illa.