Un tècnic auxiliar d'infermeria ha estat condemnat aquest dimarts a un any de presó i quatre d'inhabilitació per a l'exercici de qualsevol professió sanitària per haver fet tocaments sexuals a una pacient en un hospital de Palma.

L’extrema dreta global ja té una nova víctima del sistema. “Jo soc Marine!”, declarava el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, després de saber-se la condemna per corrupció de la líder de Reagrupament Nacional i musa de l’extrema dreta, Marine Le Pen. Elon Musk deia a X que "quan l'esquerra radical no pot guanyar mitjançant el vot democràtic, abusa del sistema legal per empresonar els seus oponents"; i Matteo Salvini relacionava, des de Roma, la condemna per corrupció de la líder ultra francesa amb la prohibició a l’ultranacionalista Calin Georgescu de presentar-se a les eleccions presidencials que s’han de repetir a Romania. Fins i tot el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, condemnava la sentència com "una violació de les normes democràtiques".

Tot just aquest dimecres passat, el dia de la Constitució, Bernat Solé, exconseller d'Exteriors i exdelegat del Govern a Lleida, deixava enrere la seva inhabilitació d'un any per un delicte de desobediència després que el jutge el vinculés amb l'organització de l'1-O quan era alcalde d'Agramunt. Després d'aquella sentència, Solé va haver d'abandonar la política institucional i va tornar a les aules, a l'Institut d'Agramunt, d'on és professor. Això no vol dir que hagi abandonat la política ni que hagi renunciat a les seves conviccions, remarca a l'ARA: "L'objectiu és més ferm que mai". El que és cert, però, és que ell, igual que una vintena de persones vinculades a causes del Procés com el referèndum del 2017 o el 9-N, ha vist com la justícia els apartava de la política institucional i, fins i tot, com les seves opcions professionals en l'àmbit públic quedaven limitades.

Just fa un any un secretari judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya entrava al Palau de la Generalitat per lliurar al president, Quim Torra, el certificat de la seva inhabilitació per un any i mig. El Tribunal Suprem havia confirmat la pena per desobediència i per primer cop des de la restauració de la democràcia un president de la Generalitat quedava inhabilitat en exercici de les seves funcions. Un any després, què fa el 131è president de la Generalitat? Malgrat haver defensat el xoc amb l'Estat durant el seu mandat, Quim Torra va abandonar el càrrec en el moment que es va fer efectiva la inhabilitació sense intents de desobediència –el seu entorn assegura que des dels partits independentistes no li van donar suport per fer-ho– i des de llavors que s'ha dedicat a construir-se un personatge propi aliè a les formacions polítiques.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha inhabilitat aquest dijous al conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, per desobediència greu arran de la seva participació en el referèndum de l'1 d'Octubre quan era alcalde d'Agramunt. El condemna a un any d'inhabilitació i 16.800 euros de multa. Tot i això, la sortida de Solé del Govern no serà immediata. Com també va passar en la inhabilitació recent de l'expresident Quim Torra, el conseller té dret a presentar un recurs davant el Tribunal Suprem (TS) perquè revisi el veredicte. Si l'alt tribunal espanyol el ratifica, però, haurà de deixar l'executiu.

Un dels errors persistents d’un cert independentisme és pensar que aconseguir la República depèn exclusivament de tenir uns polítics concrets, independentistes de debò, i que això per si sol canviarà la correlació de forces amb l’Estat i el context internacional. És a dir, els que consideren que si no es va aconseguir la independència l’octubre del 2017 és perquè Carles Puigdemont i Oriol Junqueras no van estar a l’altura.

Vint-i-quatre hores després de la inhabilitació del president Quim Torra, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) no ha publicat el cessament del cap de l'executiu, ni ho farà. La Moncloa ha conclòs, després d'una consulta a l'Advocacia de l'Estat, que no és necessari que es publiqui al butlletí oficial perquè Torra sigui substituït pel vicepresident, Pere Aragonès, un requisit que sí que preveia la Generalitat, almenys en l'informe dels serveis jurídics que havia emès. És per això que Aragonès, segons ha avançat l'ACN, ja ha convocat per demà a les nou del matí un consell executiu extraordinari per aprovar el decret que el doti de les facultats del president -totes menys la de convocar eleccions, nomenar i cessar consellers i sotmetre's a una qüestió de confiança.

La sentència del Tribunal Suprem per la qual es condemna el president de la Generalitat pel delicte de desobediència coneguda aquest dilluns suposa un pas més en el procés de degradació de la justícia espanyola. I no un pas qualsevol, sinó d'una entitat extraordinària.

La primera inhabilitació d'un president de la Generalitat en exercici del seu càrrec ha retornat, malgrat la pandèmia, els CDR als carrers de Catalunya. Els activistes han convocat aquest vespre manifestacions en diversos punts del país. La més important s'ha viscut als carrers de Barcelona, on hi ha hagut escenes de tensió amb els Mossos d'Esquadra, però que no han anat més enllà.

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna contra Quim Torra, que ha deixat de ser president aquest dilluns, un cop li ha estat notificat la sentència pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El país entra, doncs, en el compte enrere per arribar a les tretzenes eleccions al Parlament des de la restitució democràtica. I segons fonts parlamentàries consultades per l'ARA, la data que es perfila com a més probable és la del 7 de febrer, a falta que JxCat i ERC acabin de perfilar els últims serrells de l'acord al qual han arribat els últims dies.

Un cop inhabilitat com a president, Quim Torra deixa de ser l'interlocutor vàlid de la Generalitat amb el govern espanyol. La presidenta del principal partit al govern espanyol, Cristina Narbona, ha deixat clar que el fins ara cap del Govern no pot continuar exercint aquesta "funció". Però a diferència del que van defensar inicialment els socialistes quan Torra va donar al gener la legislatura per esgotada, Narbona ha assegurat que mantenen la "disposició" a reunir la taula de diàleg entre els dos governs, que va quedar aturada arran de la pandèmia. Així ho ha confirmat posteriorment la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, encarregada de la valoració oficial del govern espanyol de la sentència del Suprem. "Creiem fermament que allà és on hi ha d'haver les sortides i les solucions que Catalunya i Espanya esperen", ha dit.

"He arribat a la conclusió que un dels obstacles per obtenir la independència és l’autonomia”, ha sentenciat el MHP Quim Torra a Vilaweb, en la que haurà estat la seva darrera entrevista publicada com a president. Té tota la raó. De la mateixa manera que el fracàs de la reforma de l’Estatut del 2006 va fer veure que l’autonomia era una via morta i va desencadenar un accelerat canvi d’expectativa política a favor de la independència, paradoxalment, ara també és aquesta autonomia mig desballestada pel 155 la que s’ha convertit en un parany per fer possible l’exercici del dret a l’autodeterminació.

Els partits independentistes catalans han sortit en tromba a criticar la decisió del Tribunal Suprem d'aquest dilluns d'inhabilitar el president de la Generalitat, Quim Torra. L'objectiu dels retrets ha sigut fonamentalment l'alt tribunal espanyol, però també l'Estat en el seu conjunt. La paraula més utilitzada ha sigut atac i algunes formacions ja han començat a parlar de què cal fer amb el Procés després de les pròximes eleccions al Parlament.

Fins a arribar aquest dilluns a la inhabilitació ferma de Quim Torra com a president de la Generalitat ha passat més d'un any i mig. Repassem els fets d'una causa sense precedents i que arrencava el 7 de març del 2019 amb una denúncia de Cs.

La decisió de Felip VI de suspendre el seu viatge a Barcelona per presidir, com cada any, l'acte d'entrega dels despatxos als nous jutges divendres ha estat resultat d'una decisió del Palau de la Zarzuela i el Palau de la Moncloa.