París s'ha preparat durant setmanes per acollir els 15 milions de visitants que a partir d'aquest dimecres trepitjaran la ciutat pels Jocs Olímpics. Per aquest esdeveniment mundial, l'Ajuntament ha flexibilitzat normatives municipals del sector de l'oci per convertir la capital francesa “en una festa”. Però no tots els canvis són benvinguts pels parisencs. El consistori que dirigeix Hidalgo ha decidit allargar l'horari d'obertura de les terrasses de bars i restaurants fins a la mitjanit –habitualment és fins a les 22 h– fins al 8 de setembre. També permetrà que els bars estiguin oberts durant tota la nit els dies d'inauguració i clausura dels Jocs Olímpics i Paralímpics, una mesura que la ciutat subratlla que és “excepcional”.

Avui no resulta desproporcionada la comparació entre ambdues ciutats, Barcelona i París. Capdavanteres en oferta turística, pèrdua de població, escassetat d’habitatge assequible, gentrificació, contaminació mediambiental, manca de sòl lliure i desequilibri social. Avui, amb la coincidència d’un govern socialista. A París, Anne Hidalgo, alcaldessa des del 2014, ha revalidat el càrrec fins al 2026, amb prou veterania per dissenyar una estratègia de ciutat davant les Olimpíades del 2024. A Barcelona, el també socialista Jaume Collboni necessàriament haurà de definir una nova estratègia després d’una campanya caracteritzada per la negació de les actuacions de l’anterior consistori.

París eliminarà els 15.000 patinets elèctrics de lliure servei que circulen per la ciutat per decisió popular. La inèdita consulta ciutadana organitzada aquest diumenge per l'alcaldessa de la capital francesa, Anne Hidalgo, ha tingut un resultat aclaparador: gairebé nou de cada 10 votants (89%) s'han pronunciat a favor de prohibir els patinets elèctrics de lloguer. El referèndum tenia només un caràcter consultiu però Hidalgo –que sempre s'ha mostrat contrària als patinets– havia dit que faria cas de l'opinió dels ciutadans. "La meva idea és posar-hi fi, però respectaré el vot dels parisencs", va dir fa unes setmanes.

D’aquí a poques setmanes es compliran 42 anys de la victòria de François Mitterrand, primer president socialista de la Cinquena República francesa. El maig del 1981 Mitterrand va vèncer a les eleccions, gairebé per sorpresa, Valéry Giscard d’Estaing en un moment en què l’extrema dreta de Jean-Marie Le Pen –pare de l’actual candidata de Reagrupament Nacional (RN)– començava a treure el cap. Per a molts, un dels mèrits de Mitterrand va ser aconseguir aglutinar el vot d’esquerres. Quatre dècades després, l’esquerra francesa es presenta a l’elecció presidencial més fragmentada que mai i sense opcions d'aconseguir la presidència. Es consolida la seva descomposició. 

L’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, ha mantingut un perfil públic baix des que va anunciar al setembre que seria candidata a les eleccions presidencials del 2022. Amb prou feines se l’ha vist en actes públics, i en els pocs que s’ha deixat veure sempre ha estat actuant com a alcaldessa. Hidalgo ha estat designada oficialment pel Partit Socialista (PS) candidata a les presidencials, després d'haver guanyat aquest dijous les primàries internes. El seu equip promet que a partir d’ara, amb l'arrencada de la cursa cap a l’Elisi, multiplicarà els actes com a presidenciable coincidint amb una campanya mediàtica que es llançarà aquest cap de setmana. Hidalgo irromprà “amb força”, segons assegura el seu entorn, per capgirar els sondejos preelectorals que li atorguen només entre un 4% i un 8% dels vots. Si no canvien molt les coses –tampoc és improbable, encara queden sis mesos– la socialista francesa d’origen espanyol no té opcions d’arribar a l’Elisi. 

"Estic preparada”, assegurava aquest diumenge la socialista Anne Hidalgo per anunciar oficialment la seva candidatura a les eleccions presidencials de França del 2022. Hidalgo, de 62 anys i alcaldessa de París des del 2014, s’ha llançat a la cursa de la presidència en un acte a Rouen (Normandia) fent una crida a superar les divisions i restablir la unitat del país. Les enquestes li donen poques opcions de fer fora Emmanuel Macron de l’Elisi, però l’alcaldessa de la capital confia en captivar el vot de les esquerres amb un discurs marcat per la defensa de la igualtat d’oportunitats, la reconciliació i l’ecologisme. 

Feia més de mig any que s'especulava que l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, tenia intenció de fer el salt a la política estatal i concórrer a les eleccions presidencials franceses de la pròxima primavera, però la política socialista no ha volgut córrer i ha dedicat els últims mesos a aplanar el terreny abans de formalitzar la seva candidatura, acumulant suports entre la militància del seu partit i deixant-se veure fora de la capital. Finalment, segons ha avançat la cadena francesa BFM TV, aquest diumenge Hidalgo farà oficial que té intenció de participar en la cursa cap a l'Elisi.

Queden vuit mesos per a les eleccions presidencials, i res fa pensar que l'esquerra francesa s'hi presentarà unida. El Partit Socialista (PS) assegura que encara té esperances, però vol liderar tant sí com no la confluència, cosa que els verds, de moment, volen evitar per no tornar a quedar amagats sota les sigles socialistes, com als comicis presidencials del 2017. A més, el que fa tres, el líder de França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, tot i que les enquestes li auguren uns resultats pitjors que els de fa cinc anys, segueix en la seva línia i continua fent la guerra pel seu compte, sense ni, directament, apel·lar a l'anhelada unitat.

Durant l’última campanya municipal, Anne Hidalgo va assegurar que no seria candidata a les eleccions presidencials del 2022. L’alcaldessa de París no tenia pensat competir llavors contra Emmanuel Macron ni Marine Le Pen de cara a les presidencials franceses de l’any vinent. Però en els últims mesos s’ha mostrat menys categòrica. Des del novembre concedeix més entrevistes als mitjans de comunicació, i els més sagaços posen en relleu que si sovint s’adreçava als “parisencs”, ara ja no és estrany sentir-la parlar dels “francesos”.

La pandèmia s’ha demostrat com una oportunitat per tal que els que manen en els ajuntaments ens engaltin les seves dèries personals. Uns instal·len pilones matamotoristes, altres insensats proposen desmantellar la Seat, d'altres pinten línies de coloraines, etc. Les animalades no han defraudat i han estat a l’altura dels governants municipals. No em cansaré d’insistir-hi: els pares no han de privar mai els seus fills de l’osset de peluix. Després passa el que passa, i els contribuents no només hem de posar el rostit a taula dels que manen sinó que, per afegitó, hem d’aguantar les seves obsessions.

"No en el meu nom: ni 155 ni DUI". Així s'ha expressat en un escrit en el seu Facebook l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, poc després que el Parlament declarés la independència i el Senat aprovés també l'aplicació del 155. Colau s'ha mostrat més crítica amb el 155 -l'ha qualificat de "cop a la democràcia"- que no amb la DUI, però ha criticat les dues. Ha constatat que "ara toca defensar les institucions catalanes, lluitar per preservar la cohesió social i la prosperitat de Barcelona i Catalunya". "Estarem amb la gent, lluitant perquè no es vulnerin els seus drets", ha dit. També ha assegurat que ella s'implicarà ara en la construcció de "nous escenaris d'autogovern que donin més democràcia", i ha afegit que això inclou fer fora el PP de La Moncloa.

Són alcaldesses de tres grans capitals europees i tenen sintonia personal. Veuen els estats en el seu moment més feble i se senten fortes. I estan decidides a reivindicar cada dia amb més contundència el paper de les ciutats: volen finançament i capacitat per decidir i fer polítiques locals que coordinadament siguin globals.