Uns mesos abans de viure en primera persona la mort de la seva mare, Clara Rubio va haver de sentir els comentaris i retrets al funeral del pare d’un amic seu que s’havia suïcidat. Aliens al dol, els assistents criticaven la conducta “covarda i egoista” del difunt per posar fi a la seva vida, però també de la família que el plorava per no haver-ho impedit. Poc després, en el comiat a la seva mare, Rubio no va sentir aquests comentaris, però diu que li va ser fàcil imaginar-los perquè es repetien les circumstàncies. “Amb els suïcidis s’activen judicis de valor i retrets de la societat”, afirma aquesta activista a la direcció de l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS), una entitat amb una dècada d’experiència donant suport i guiant supervivents i els seus familiars. L'ACPS vol trencar el tabú i els silencis que tradicionalment han envoltat les conductes suïcides: si abans es temia que parlar-ne pogués generar un efecte mimètic, ara l’ONU, la conselleria de Salut, els professionals i fins i tot les famílies tenen clar que és al revés. “Parlar-ne de manera oberta és beneficiós perquè pot actuar com a prevenció, en contra de l’aïllament”, afirma Rubio.

De la mateixa manera que no es poden confondre els trastorns mentals amb el malestar emocional, tampoc no es pot esperar que el sistema sanitari tingui la solució màgica per protegir la nostra salut mental. Es poden posar més psicòlegs i psiquiatres a treballar –de fet, caldria augmentar la ràtio d'aquests professionals, que encara segueix per sota de les recomanacions internacionals– i incrementar els recursos econòmics que s'hi dediquen, però el benestar de la persona va més enllà d'anar a teràpia un cop al mes. El dret a la salut mental és un desafiament que ha de sortir de les bates blanques i fer-se un lloc a través de les escoles, de l'accés a un habitatge digne, a condicions laborals estables i a noves oportunitats que no vinguin únicament predeterminades pel codi postal. La prioritat de tenir cura de la salut mental, individual i col·lectiva, ha d'esquitxar totes les polítiques públiques. Més transversalitat. Aquestes són les principals conclusions de la segona edició dels Vespres Sanitaris, un cicle de conferències inaugurades pel conseller de Salut, Josep Maria Argimon, celebrada al Centre d'Arts Digitals de Barcelona. Moderada per la directora de l'ARA, Esther Vera, la jornada s'ha centrat en la salut mental i ha aprofundit en els diversos camins que cal escrutar per abordar d'una forma integral el benestar emocional i la salut mental més enllà de la medicalització.

La vida percentual

Un home arriba a la platja a primera hora amb el diari sota el braç. Cada vegada es veuen menys espècimens que llegeixin. Menys encara que llegeixin el diari. Els que llegeixin el diari de paper aviat seran peces de museu. I, encara menys, a la sorra. El lector fidel munta la paradeta, estira la tovallola, plantifica una ombrel·la que només li cobreix un genoll i es disposa a saber què passa al món. Tot d’una, s’assabenta que la Comissió Europea planteja un 15% d’estalvi del consum energètic a partir de la tardor. Li expliquen que Pedro Sánchez és, amb un 24,1%, el polític que més va agradar al debat de política general. En canvi, s’adona que el PP de Núñez Feijóo se situa, amb un 30,1% d’intenció de vot, per davant del PSOE, amb un 28,2%. Segons el CIS, VOX baixa, del 15% al 12%. Però també ERC (2,9%) i Junts (1,2%) van avall. L’home continua girant pàgines i descobreix que les trucades de dones que fan soles el Camí de Sant Jaume i denuncien assetjament han pujat un 3,8% respecte a fa un any. També descobreix que en plena drecera cap a la descarbonització, un Airbus380 amb motor Rolls Royce va volar durant tres hores amb un combustible 100% sostenible. En canvi, unes pàgines més enllà sap que la recollida selectiva de residus als municipis de Barcelona continua lluny de l’objectiu del 50% que marca la UE. Només amb el reciclatge del vidre –61%– sembla que ho fem bé. A les pàgines de cultura s’adona que el sector del llibre creix un 5,6% el 2021. I la salut? Malament. Un 33% de les nenes i un 46% dels nens catalans d'entre 6 i 12 anys tenen sobrepès. Això sí, el nombre de persones que a Catalunya tenen mútua privada baixa lleugerament i es queda en el 28,7%. L’home tanca el diari i se’n va a l’aigua. Al cap de poc, mor ofegat pel periodisme de dades. Ell només volia saber com anava el món i l’autòpsia ha revelat que ha patit una sobredosi de percentatges. Al funeral, la vídua maleeix els mitjans que no interpreten el món sinó que tan sols comparen tants per cents. 

]]>

Els contagis creixen i Catalunya viu, de nou, una onada de covid, la setena en poc més de dos anys. La majoria dels casos no queden registrats perquè, per protocol, les proves només es fan a la gent de més de 60 anys i els tests positius comprats en farmàcia s’han deixat de comptabilitzar. Saber com evoluciona la pandèmia és ara més difícil que mai, però hi ha una prova indiscutible per identificar un augment important de les infeccions: l’atenció primària torna a fer més visites i els hospitals atenen més malalts. I això està passant. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, dubta que l’impacte d’aquest embat sigui similar als viscuts en onades anteriors, però la demanda in crescendo està arribant a l’estiu, quan el sistema sanitari queda molt tocat per les vacances del personal, especialment d’infermeres, que acostumen a ser les places més complicades de cobrir. I, segons els professionals de l’atenció primària i hospitalària, el neguit d’aquesta menor disponibilitat d'efectius se suma a la incògnita del comportament de les variants que circulen, amb més capacitat per transmetre’s. Ja se sap que com més contagis hi hagi, més se sobrecarrega el sistema. 

]]>

La mascareta té els dies comptats. O, més ben dit, les hores, perquè a partir de dimecres deixarà de ser obligatori portar-ne als espais interiors, tret del transport públic i els centres sanitaris, a falta de conèixer els detalls de la norma que prepara el govern espanyol i que es publicarà al BOE.

]]>

Espanya va superar dimarts els 100.000 morts per coronavirus. Des que va esclatar la pandèmia ara fa dos anys, han mort 100.037 persones, 1.223 de les quals residien a les Balears. Les dades actualitzades del Ministeri de Sanitat espanyol apunten que s'han detectat poc més d'11 milions de positius, tot i que aquesta xifra és molt inferior a la real perquè durant mesos hi ha hagut un infradiagnòstic i ara, amb la davallada de casos, ja no es fa el seguiment dels contactes.

]]> Admirat doctor Argimon, he sentit que deia que cap a l’abril, que és quan floreixen els rosers i les novetats literàries, potser canviarem el protocol de la malaltia que ens té, ara, confinats set dies a casa. Ai, quins nervis, tu.

]]>

1. Ciència. Entrevistat per Antoni Bassas en aquest diari, el conseller Argimon ha dit tres coses que em semblen pertinents per alimentar els debats sobre la gestió de la pandèmia que la por ha impedit que es despleguessin amb la llibertat i amb el rigor que requerien. Alain Corbin, un dels grans savis francesos, deia que és impossible conèixer els homes del passat “sense discernir el que no sabien, sigui perquè tothom ho ignorava, sigui perquè no estaven en situació de saber-ho”. La ciència ens ensenya cada dia coses noves que, com hem viscut durant el trasbals del covid, generen un desemparament que ens obliga a creure en ella, com abans es feia amb les creences que prometien redempció. Cal fer créixer els debats de fons, aquells que la política ha eludit parapetant-se darrere l’autoritat científica.

]]> Quan va començar a ploure sobre l’incendi forestal de la Conca de Barberà i l’Anoia, el conseller Elena estava atenent els mitjans en directe i mentre li regalimava l’aigua per les ulleres només li va faltar posar-se a cantar sota la pluja. A la mateixa hora, el conseller Argimon rebia l’informe diari de la pandèmia: més de 500 ingressats de covid-19 a les UCI. Minuts més tard, en l’entrevista que avui li publiquem a l’ARA, el conseller de Salut s’afegia al crit dels professionals perquè als CAP i als hospitals falten mans i falten mitjans nous. La meitat dels aparells de la sanitat pública s’haurien de renovar. No és que no funcionin, però al mercat ja hi ha millor tecnologia disponible. Que falten mans i mitjans també ho deia el titular d’Interior. O sigui que la pròxima pluja sota la qual cantarien tots els consellers seria la dels pressupostos del 2022, si no fos que ja sabem que farem curt, mentre la societat catalana no pugui disposar de l’esforç fiscal que realitza.

]]> En els mesos que fa que intervé a les rodes de premsa sobre la pandèmia, no havíem sentit mai el doctor Josep Maria Argimon tan indignat com amb la resolució judicial que obliga Salut a vacunar els policies nacionals i els guàrdies civils destinats a Catalunya “de manera immediata”. És el que li faltava a un pla de vacunació que tot just ara ha agafat velocitat de creuer: que els jutges passin per sobre dels sanitaris, i tot en funció de la denúncia d’uns sindicats policials. ¿Algú creu que tota una complexa estructura sanitària i administrativa és capaç de conjurar-se per prioritzar mossos i policies municipals i relegar les forces de seguretat de l’Estat d’una manera tan barroera? ¿La justícia ens vol fer creure que els professionals de la sanitat pública catalana discriminen ideològicament els seus pacients? “Ja li preguntaré al jutge quina vacuna els haig de posar”, va concloure el director de l’ICS mentre es feia uns quants traus a la llengua per no empitjorar el panorama.

]]> Jo també passo aquests dies en un indret on sembla que hagin anat a parar els centenars de milers de cotxes que van sortir de Barcelona. Dic que jo també, perquè m’envien vídeos de cues quilòmetriques i de restaurants que donen hora per dinar a les quatre, a tot arreu. Ens han deixat anar i ens ho hem pres al peu de la lletra, feliços d'exercir el nostre dret a l’embús, que en això consistia l’antiga normalitat. Mentrestant, de fons se sent la notícia de les vacunes que arriben, ara sí. Dijous van passar pel plató de l’ARA els doctors Argimon i Padrós, que han publicat un llibre de converses sobre l’ofici de metge i la pandèmia, a benefici d’Arrels. Diuen que a finals de setembre estarem vacunats el 70% i que per aquelles dates viurem el primer dia en què no morirà ningú de covid-19, després d’un any i mig de pandèmia. Però enmig de tanta ciència i de tantes estadístiques, els dos metges recorden que, en ple segle XXI, hi continua havent un acte terapèutic imbatible i que cap professional hauria d’oblidar: agafar el pacient de la mà.

]]>

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, i el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, han assegurat que Catalunya tindria 6.000 o 7.000 morts més si s'hagués actuat com ho ha fet la Comunitat de Madrid que governa Isabel Díaz Ayuso. En una conversa amb Antoni Bassas, els dos facultatius han posat de manifest les diferències en la gestió de la pandèmia entre les dues comunitats i han assumit que a Catalunya també s'han comès errors. Argimon ha aprofitat l'entrevista amb l'ARA per anunciar que aquest divendres “entre el matí i la tarda” arribaran a Catalunya 160.000 dosis d’AstraZeneca del milió de vacunes que ha rebut Espanya. “Començarem a administrar-les dissabte i continuarem diumenge i dilluns”, ha explicat, si bé ha matisat que divendres no inocularan vacunes. Quan s'entreguen les dosis, Salut necessita un cert marge de maniobra per comprovar els lots, fer noves citacions, descongelar els vials i distribuir-los.

]]>

Aquest dijous, a les 10 h en directe a l'Ara, Antoni Bassas entrevista al Dr. Jaume Padrós i al Dr. Josep Maria Argimon perquè acaben de publicar el llibre '2 metges i 1 pandèmia. La vida i el que l'envolta'.

]]> El secretari de Salut Pública i director de l’Institut Català de la Salut (ICS), Josep Maria Argimon, va assumir el lideratge en l’estratègia per afrontar el coronavirus a finals de juliol de l’any passat. Sis mesos després, Argimon fa un balanç dels diversos aspectes vinculats al covid.

]]>

Ja són 16 els casos de la variant del virus detectada al Regne Unit que s'han confirmat a Catalunya –fins ara en constaven només dos casos–, i el departament de Salut preveu que aquesta xifra anirà a més els pròxims dies. Així ho ha explicat el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, que ha apuntat que és la variant del virus que més preocupa perquè, tot i que no s'ha demostrat que causi casos de més gravetat, sí que té una transmissibilitat més alta.

]]> Ni vostè ni jo som experts en pandèmies, i encara menys endevins, però ja es veu a venir que si continuem mig oberts (o mig tancats, com vulguin veure l’ampolla de plena) els hospitals se’ns començaran a omplir i més persones moriran de covid-19. Anem malament, i això acabarà amb restriccions més severes de cara a la setmana que ve, la setmana de Nadal.

]]> Aquest matí, el doctor Argimon ha dit a TV3 que tindrem toc de queda dos o tres mesos més i que, de cara a Nadal, la Generalitat és qui té les competències per dir quines restriccions tindrem per festes. Una pista: ha dit que més perillós que ser sis o deu en una taula és estar en tres grups diferents la Nit de Nadal, el dia de Nadal i el dia de Sant Esteve, que allò de per Nadal a casa els pares i per Sant Esteve a casa els sogres pot ser pitjor que un sol àpat amb més gent.

]]> Bon dia des de l’ARA. És divendres, 13 de novembre del 2020. Aquest cap de setmana tindrà estones de cel mig ennuvolat, sobretot avui i demà, però gairebé no plourà enlloc. La boira marcarà el temps a Ponent, però amb intermitències. Diumenge es tornaran a superar els 20 graus amb facilitat i l'ambient serà càlid al migdia”.

]]> Bon dia des de l’ARA. És divendres, 16 d’octubre del 2020. Cap de setmana molt més tranquil que els anteriors. Demà el pas d'un front enterbolirà el cel a estones, però en general farà sol i el vent serà escàs. De nit continuarà fent més fred del que tocaria, però els migdies seran cada cop més agradables.

]]> Bon dia des de l’ARA. És dimarts, 13 d’octubre del 2020. Hem de tornar a parlar de ruixats i tempestes en diverses comarques de Girona i de Barcelona, tant durant aquesta tarda i nit com sobretot demà a la tarda. Nevarà un altre cop al Pirineu fins als 1.400 metres i el fred s'accentuarà una mica més al centre de la setmana.

]]>