Un dels bons indicadors per mesurar la salut –òptima, correcta o precària– d'una literatura pot ser revisar la traducció de clàssics i la política de recuperacions dels seus autors canònics. La collita prèvia a Sant Jordi del 2025 està sent, en aquest sentit, del tot remarcable, amb projectes tan ambiciosos com l'edició d'una nova versió de la poesia completa d'Emily Dickinson, la publicació de tots els contes de Hans Christian Andersen, la recuperació del llibre més emblemàtic de Joaquim Amat-Piniella i la reivindicació d'una de les novel·les més emblemàtiques d'Elsa Morante.

Tres mesos després de rebre el premi a una trajectòria més prestigiós del món del còmic, el Gran Premi del Festival d'Angulema, Posy Simmonds (Berkshire, 1945) és una de les convidades estrella del Comic Barcelona. La dibuixant britànica és una de les grans autores de la novel·la gràfica moderna, una esmolada cronista de la classe benestant del seu país en obres a mig camí entre el llenguatge del còmic i el literari, com Gemma Bovery o Cassandra Darke, publicades a casa nostra per Salamandra Graphic.

Oliver Twist, de Charles Dickens. Dura, dramàtica, emotiva.

El que sempre ens atraurà de les grans novel·les del segle XIX és la seva capacitat de captar l’atmosfera de la seva època, tant en els aspectes més generals com en els detalls particulars. És el cas de les obres de Balzac a França o de Dostoievski i Tolstoi a Rússia. I és el cas molt destacat de Charles Dickens a Anglaterra, un autor que s’erigeix simultàniament en cronista i anatomista de la societat del seu temps. Com a cronista Dickens relata, amb les més variades descripcions, les convulses transformacions a les quals dona lloc la Revolució Industrial, amb les seves migracions del camp a la ciutat; com a anatomista, Dickens dissecciona el cos social posant en relleu les seves entranyes.

Qualsevol visitant del Racó dels Poetes de l’abadia de Westminster, al centre de Londres, ha pogut comprovar que hi està representada (Shakespeare) o enterrada la flor i nata de la literatura anglesa, des del poeta Robert Browning fins al novel·lista Thomas Hardy i el també poeta i assagista Samuel Johnson. I no hi podia faltar Charles Dickens (1812-1870), el notari de la injusta societat de l’Anglaterra victoriana, el gran narrador del XIX, i també el més venerat del seu temps. El seu lloc de descans etern sembla, doncs, correspondre’s amb la rellevància del seu treball, la fama i l’impacte social que va tenir, amb les nombroses obres socials que va posar en marxa a favor dels més desfavorits. Fins i tot es podria dir que obeeix a un desig personal de passar a la posteritat al costat d’altres gegants de les illes.

L’arcàngel Gabriel visita la casa de Maria, “neta i ben portada, i amb testos de geranis al llarg de l’atri de columnes”. Li diu que tindrà un fill que anomenarà Jesús i s’esfuma. El dia 25 de desembre, Maria dóna a llum un “nen preciós, saludable i ploraner”, i mentre Josep l’agafa en braços, la seva dona li torna a reclamar l’atenció: està naixent un segon nen! El pare i la mare no saben què fer, en un primer moment, perquè l’arcàngel els havia promès una criatura. Després de decidir que un dels nens es dirà Jesús Maria i l’altre Jesús Josep, apareixen els tres Reis Mags. ¿Tots dos nens són fills de Déu? Aquesta és la irreverent pregunta que Quim Monzó es feia a Nadal blanc, inclòs a Tres Nadals (Quaderns Crema, 2003), a través d’un nen, l’Alejandro, que construïa un pessebre diferent -amb dos nens Jesús- abans d’anar-ho a explicar al seu pare.

Miquel Casacuberta fa anys que tradueix novel·les pel seu compte, que divulga a través de la pàgina web Traduccions inèdites (http://traduccionsinedites.cat). L'editor d'A Contravent, Quim Torra, ha descobert aquesta mina i s'ha decidit a publicar un dels clàssics indiscutibles del segle XIX, 'Els papers pòstums del club Pickwick', de Charles Dickens.