El diumenge posterior al referèndum de l'1-O, els veïns de Sant Julià de Ramis tornaven a votar si volien que Catalunya fos independent. Una setmana abans no ho havien pogut fer, si més no al pavelló, on justament havia de votar el president Carles Puigdemont. La Guàrdia Civil hi va irrompre violentament i es va endur les tres urnes que hi havia. Aquest cop ho van fer en una urna de l'1-O que els va regalar el municipi veí de Quart i que ara conserven a l'entrada del pavelló en una vitrina. "Vam decidir deixar-la aquí perquè és el lloc on havíem de votar", explica l'alcalde Marc Puigtió. "No teníem urna i vam fer una crida als pobles veïns per si ens en podien donar una i Quart de seguida s'hi va oferir", explica Jaume Casamitjana, de l'ANC de Sant Julià de Ramis. "Nosaltres en teníem tres i ells cap i com que volien fer un referèndum simbòlic no vam dubtar-ho ni un moment", corrobora l'aleshores coordinador de l'ANC a Quart, Quim Vilar, que en va tenir una a casa, que ara té el nou responsable de l'entitat a Quart. "Qui és el coordinador se la queda i quan deixi el càrrec faré el mateix", explica Xavier Castelltort.

Hi ha un fil de lògica argumental en la dèria del jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón de considerar que la protesta del Tsunami al Prat va ser terrorisme. Si la manifestació davant d’Economia del 20 de setembre va ser sedició, si el referèndum de l’1 d’Octubre va ser un cop d’estat, si segons la vicepresidenta d’aleshores l’objecte de les actuacions policials mai van ser les persones sinó les urnes, i si als presos polítics els van acabar processant per rebel·lió, és lògic concloure que entre els milers de manifestants que van ocupar la terminal del Prat hi havia terroristes.

L'Ana Jiménez no anava a votar l'1-O. Nascuda a Extremadura fa 43 anys, va venir a viure a Catalunya fa vint anys per amor. "Estic enamorada d'aquesta terra, m'he separat dos cops i m'hi he quedat, però no soc independentista perquè prefereixo que estiguem junts". En un context normal, s'hauria limitat a acompanyar la parella, que sí que és independentista, al col·legi electoral que es va habilitar a la Roca del Vallès, però ella no hauria exercit el dret de vot perquè encara se sent vinculada amb Espanya.

Sis anys després del referèndum de l’1-O, les coses estan així. Seguint el consell del filòsof Bertrand Russell, que a l’hora d’interpretar el món recomanava parar màxima atenció als fets, evitant tenyir-los de la pròpia ideologia, creences o desitjos, intentaré cenyir-m’hi (la segona recomanació de Russell la deixo per al final). El balanç descriptiu és aquest.

Si Alcarràs ha guanyat l'Ós d'Or i ara opta als Oscars, també per partida doble l’exalcalde d’aquest municipi del Segrià ha estat inhabilitat. L’Audiència de Lleida confirmava dimecres la condemna a un any d’inhabilitació i 1.400 euros de multa a Miquel Serra (Alcarràs, 1967) per desobediència: no va despenjar estelades ni va retirar una placa de l'1-O de l'espai públic en la campanya de les eleccions espanyoles de l’abril del 2019. El dirigent republicà ja havia estat condemnat a tres mesos d’inhabilitació i una multa de 400 euros per obrir el centre cultural Lo Casino com a punt de votació per al referèndum.

L'èxit d'Alcarràs, que ha guanyat l'Os d'Or i que ara ha estat seleccionada per als Oscars, no és l'únic motiu d'orgull per als habitants d'aquest municipi del Segrià. Abans que el film de Carla Simón posés el poble al mapa, els alcarrassins ja treien pit per la seva gesta el dia del referèndum. Aquell dia, centenars d'habitants van barrar el pas a la Guàrdia Civil, que no va poder accedir al centre cultural Lo Casino, punt de la votació de l'1-O. Una proesa que va fer que Alcarràs es convertís en un símbol de la resistència perquè va ser dels pocs en aconseguir-ho.

Les càrregues de l’1 d’octubre del 2017 van acabar amb més de 900 persones ferides i unes imatges de brutalitat policial que van fer la volta al món. Cinc anys després dels fets, però, encara no s’ha registrat ni una sola condemna dels policies nacionals i guàrdies civils que van formar part de l’operatiu. Les investigacions que han anat més de pressa han acabat amb l’absolució dels agents o bé s’han arxivat definitivament per falta de proves. Hi ha dues causes que estan a punt d’anar a judici, però la seva tramitació s’ha encallat en l’últim any.

És ben curiós el que ha succeït en la política catalana d’aquests darrers temps. Arran de la inhabilitació del president Quim Torra el 28 de setembre de l’any passat, el país va restar amb un govern acèfal, en funcions, mancat de plenes competències durant gairebé nou mesos; exactament, al llarg de 238 dies. Tanmateix, des de la presa de possessió del president Pere Aragonès i la subsegüent constitució del seu govern, fa encara no un mes, hom diria que pseudogoverns i imitacions de govern proliferen entre nosaltres com els bolets després de la pluja.

Els 56 policies nacionals investigats en la causa que el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona manté oberta per les càrregues policials de l’1-O a la ciutat estan molt a prop del judici. La Fiscalia va demanar arxivar aquesta causa invocant la condemna del Tribunal Suprem contra els líders independentistes, però l’Audiència de Barcelona ha tombat la petició i qualifica la justificació del ministeri públic de “sorprenent”. Les jutges carreguen contra la Fiscalia perquè consideren que “de cap manera” es pot vincular la sentència del Procés a la investigació per les càrregues perquè els fets no són coincidents, encara que hi pugui haver “una connexió”.

L'Audiència de Barcelona reobria dilluns el sumari contra una trentena d'alts càrrecs del Govern de Catanya per l'organització de l'1-O instruït pel jutjat número 13 de Barcelona. Aquesta és una de les múltiples causes en què la Caixa de Solidaritat ha ajudat a sufragar les fiances des que es va posar en marxa, primer sota la tutela de l'ANC i Òmnium i després com a entitat independent. Les xifres que ha mogut en tots aquests anys són molt elevades. "Des del 9-N fins ara hem aportat uns 14 milions d'euros", revela el seu president, Pep Cruanyes, que denuncia que "al dissident el penalitzen judicialment i li imposen una multa per arruïnar-lo". Ho compara amb el que passava durant el franquisme. "Tots els estats repressors apliquen la pena de presó i la pena econòmica. Durant la dictadura es va crear el Tribunal de Responsabilitats Polítiques, que confiscava béns o imposava multes desorbitades i ara aquesta funció la fa el Tribunal de Comptes", etziba l'exvicepresident de l'ANC. Un tribunal que no ha donat treva durant el Procés.

El retorn de l'exconsellera Meritxell Serret a l'Estat ha marcat l'inici del dia, però no ha sigut l'única novetat entorn de les causes judicials encara obertes contra l'organització de l'1-O. La Fiscalia ha recorregut davant l'Audiència de Barcelona el processament per part del jutjat 13 de diversos alts càrrecs del Govern i ha sol·licitat que es processi tres persones més, ja investigades, i s’ampliïn els delictes contra una dotzena de la trentena d'encausats. A més, segons han avançat El Periódico i El Mundo i com han confirmat fonts jurídiques a l’ACN, les fiscals del cas demanen que es facin noves diligències d’investigació, com l’aportació d’actes aixecades pels Mossos d’Esquadra en diversos col·legis electorals el dia de la votació i la transcripció de converses telefòniques interceptades i de la declaració de testimonis i processats al jutjat instructor, entre altres.

Josep Borrell ja sabia que trepitjava territori hostil quan aquest dijous va decidir anar a Moscou com a alt representant de la Unió Europea. Al reguitzell de conflictes que marquen la relació entre Rússia i la Unió, s'hi afegia l'empresonament recent de l'opositor rus Aleksei Navalni. Però Borrell va decidir mantenir el viatge. I n'ha sortit escaldat. El ministre d'Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov, ha fet servir la roda de premsa com una trampa per apuntar-se una victòria en la pugna geopolítica, i no només pel que fa a la vacunació contra el coronavirus. Lavrov no només ha aconseguit que Borrell elogiés la vacuna russa Sputnik, sinó que ha etzibat una estocada a l'exministre espanyol quan l'ha atacat en un dels seus punts febles: li ha retret l'empresonament dels presos polítics a Catalunya per defensar-se de les acusacions per l'enverinament i empresonament de Navalni. I Borrell no s'ha immutat.

Judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el conseller d'Acció Exterior de la Generalitat, Bernat Solé. Se'l jutja per haver afavorit el referèndum de l'1-O quan era alcalde d'Agramunt i la Fiscalia sol·licita imposar-li una multa de 24.000 euros i la inhabilitació de càrrec públic, un fet que, si es confirmés, suposaria la seva sortida del Govern. En la seva intervenció davant del jutge, Solé ha plantejat un doble argument: d'una banda, ha defensat la celebració del referèndum, però, de l'altra, ha negat haver col·laborat en la seva organització.

Molts van reviure dimecres a Catalunya el record del 20-S. L’amplíssim desplegament de la Guàrdia Civil -21 detencions i 31 escorcolls, entre els quals a algunes dependències del Govern i a empreses com Events, a Igualada- va fer recordar aquells dies previs al referèndum en què l’institut armat pentinava el país buscant urnes i paperetes. El macrooperatiu policial -aquest cop de la mà del jutjat número 1 de Barcelona, en lloc del 13- no va ser, però, l’únic vincle amb l’1-O d’una investigació judicial que amaga, en el rerefons, un cop contra algunes de les peces clau de la sala de màquines del referèndum.

“El control de les urnes és un afer que s’assigna al CNI [...] Encara avui no he aconseguit que algú em doni una explicació clara del que va passar amb les urnes”. Qui s’expressa d’aquesta manera és l’ex secretari d’estat de Seguretat durant l’1-O, José Antonio Nieto, en declaracions fetes al periodista Ernesto Ekaizer per al seu llibre sobre el cas Trapero Cap de turc (ARA, 2020).