Dos mesos i quatre dies després de les eleccions del Barça que va guanyar Joan Laporta, treballadors de la candidatura de Toni Freixa han rebut la confirmació oficial que no cobraran les tasques realitzades durant un procés molt més llarg del compte, ja que la primera data dels comicis, el 24 de gener, es va posposar per culpa de la pandèmia de coronavirus. La xifra total, segons apunten fonts consultades per l'ARA, vorejaria els 100.000 euros. Bona part dels afectats pertanyen a l'àmbit de la comunicació, però també hi ha deutes en conceptes tan mundans com la cervesa que s'oferia en els actes organitzats a la seu electoral. Tampoc han cobrat persones clau que van ajudar en logística durant la recollida de firmes de socis. En declaracions a l'ARA, Freixa nega les acusacions: "No li dec diners a ningú i ningú me'ls ha reclamat".

Un xoc dolorós amb la realitat. Des de l'inici de la jornada, l'optimisme va regnar a la candidatura de Fidels al Barça, on veien possible ser els nous ocupants de la llotja del Camp Nou. Toni Freixa no va marxar de l'estadi des que va arribar-hi a primera hora i, entre fotos i converses amb els socis, va ser un dels grans protagonistes d'una jornada històrica. A mesura que van anar passant les hores, però, les bones sensacions es van anar esvaint i a les nou de la nit va arribar el cop.

Camí de l’espai on havia d’esperar els resultats de les eleccions, Joan Laporta va voler aturar-se davant l’estàtua de Johan Cruyff. I s’hi va fer una fotografia per recordar aquell moment. “Som una candidatura desacomplexadament cruyffista”, va dir. Laporta ja sabia que era el guanyador de les eleccions amb les quals tornava a la llotja del Camp Nou 11 anys després d’haver-la abandonat el 2010. Amb 30.184 vots, el 54,3%, l’advocat torna triomfal a la presidència després d’imposar-se en unes eleccions en què el 50,42% dels socis van votar, amb un total de 55.611 vots, la segona xifra més alta de la història. Ni la pandèmia, ni la mala gestió de Bartomeu va posar bastons a les rodes a una massa social que va convertir el diumenge en una jornada d’optimisme, i de passada va legitimar l’èxit de Laporta, que millora els resultats del seu primer triomf, el 2003, quan va imposar-se a Lluís Bassat amb 27.138 vots, un 52,57%.

Un grup d'adolescents aprofita un racó amagat entre la vegetació a l'aparcament de l'Anella Mediterrània, al barri tarragoní del Camp Clar, per fer botellón. No és un diumenge tranquil. Hi ha càmeres, micròfons i gent desfilant cap al poliesportiu, punt de votació per als socis del Barça del Tarragonès, el Baix Camp i l'Alt Camp. Fa tot just un mes, uns pocs metres més enllà, el Palau d'Esports va ser seu electoral de les catalanes. El grupet amagat rere els matolls es peta de riure quan un exclama: "Que entenguin d'una vegada que el que mana és Florentino i ens deixin en pau!"

No ens enganyem: si el Barça és més que un club, avui dia, és gràcies a la força imparable de la seva massa social. Tanta gent no pot estar equivocada. Després d’uns mesos convulsos, crítics en l’àmbit esportiu i poc ètics en l’àmbit institucional, els socis blaugranes s’han fet un tip de demanar un canvi. Volen tornar a sentir-se com no fa gaire, quan presumir de ser culer era tan important com aixecar títols. Res millor que una jornada electoral per passar de les paraules als fets i dels crits a les urnes. Per primer cop, es va poder votar en diferents seus. A Girona, el lloc escollit va ser el pavelló de Fontajau, on s'havien citat 3.707 socis repartits en cinc taules. “L’organització ha sigut impecable, l’accés és molt còmode i correcte”, assegurava el David, el soci 47.562 de l’entitat. Organitzats alfabèticament i respectant les distàncies de seguretat mentre esperaven el seu torn, els socis del Barça, amb mascareta i gel hidroalcohòlic, van assumir el protagonisme. L’afluència, durant tot el dia, va ser constant. Alguns dels electors no van amagar que es van saltar el confinament comarcal. “És per una bona causa”, admetien i demanaven privacitat entre rialles.

El 7 de març del 2020 els aficionats van poder entrar per última vegada al Camp Nou per veure un partit del Barça. Avui, just un any després, torna a obrir les portes al públic. Però no per al futbol, sinó per escollir el nou president de l’entitat entre mascaretes, gel i cues amb separació de seguretat. Malgrat les restriccions de la pandèmia, la cita supera per ara les expectatives de participació. Segons ha anunciat el club, 42.052 socis i sòcies ja han exercit el seu dret a vot abans de les 14 h (38,13% del cens). Es comptabilitzen els més de 20.000 vots per correu, però la xifra és a tot just 5.000 electors de la participació que es va registrar el 2015.

El compromís amb el Barça de Víctor Font és el seu màxim valor. De barcelonisme no n'hi falta. De voluntat i intenció de ser-ne president, tampoc. Hi ha posat hores i diners, equip i contactes per aconseguir-ho. Explica que té el millor diagnòstic, sap el que es trobarà, què s'ha de fer i com. Es reconeix a ell mateix com el futur, tot i que no sabem si és un futur simple o perfet. Ha estat omnipresent en els últims anys intentant aportar petits projectes per actualitzar un model obsolet de gestió, millorar la relació del club envers el soci, buscar la transparència i promoure la digitalització. Després de triomfar en el món dels negocis, lluny de casa, ha tornat pel Barça.

L'únic realment convençut que Toni Freixa pot ser president del Barça és ell mateix. L’any que va perdre els seus pares, el seu gran barcelonisme el va portar a engegar la cursa electoral. Per als periodistes solament és un outsider entre el Jan i el Víctor. Als debats, aquest efecte sandvitx ha sigut notori. La sorpresa seria que pogués superar-los, però ell està disposat a reivindicar-se, a posar un dos a la travessa. Aquí neix el seu gran repte: aconseguir ser un candidat amb opcions i no el Jaume Llauradó del segle XXI.

Al lloro, que Joan Laporta ha fet la campanya menys laportista que podia fer i, tot i això, està més ben situat del que ningú podia preveure fa un any. La seva estratègia ha sigut més simple del que es podia pensar. Un únic impacte mediàtic i un programa amb poques propostes. La seva campanya serà la de la lona al Bernabéu, efectista i efectiva, per marcar un punt d'inflexió. Hi ha un abans i un després d'aquella pancarta. 400 metres quadrats de PVC per marcar perfil i autoestima. El Jan va començar a agradar-se quan, a tocar del Paseo de la Castellana, atenia la premsa mentre mirava la pancarta publicitària.

De tots els debats, l’últim, el de TV3, era el que tenia veritable entitat de programa de televisió: un plató en condicions amb els mitjans necessaris. El moderador, Francesc Garriga, prometia tot just començar una fórmula que facilitaria un debat intens, obert i dinàmic. Però el que vam constatar és com els vicis de la política general han marcat la pauta al periodisme esportiu per encotillar un debat per la presidència del Barça que no necessita ni de lluny els mateixos patrons: divisió per blocs i cronòmetre en mà. Una estratègia que, per cert, va obsessionar inútilment el moderador. La primera vegada que un candidat volia intervenir per rebatre el que deia un adversari el moderador ja l’avisava: “Ha de ser molt breu...”, quan acabàvem de començar i només havien parlat quatre minuts cadascun.

Els tres candidats a la presidència del Barça han debatut per última vegada abans de les eleccions de diumenge en un programa especial organitzat per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Tres dies després de guanyar-se el bitllet per a la final de Copa per la via èpica, remuntant una eliminatòria que estava molt costa amunt contra el Sevilla (3-0), el Barça se la torna a jugar a la Lliga. L’equip que entrena Ronald Koeman visita aquest dissabte l’Osasuna a El Sadar (21 h, Movistar LaLiga) amb la intenció de mantenir viva la flama a la competició estatal. Sumar els tres punts en terres navarreses confirmaria la bona ratxa dels blaugranes lluny del Camp Nou, on acumulen vuit victòries consecutives des de la jornada 15. Però sobretot serviria per pressionar els seus dos principals oponents a la classificació, l’Atlètic de Madrid i el Reial Madrid, que s’enfronten demà al Wanda Metropolitano (16.15 h). Si el Barça fa la feina avui, la distància de cinc punts (amb un compromís més) amb els matalassers es mantindrà demà en cas de victòria local al derbi madrileny, baixaria fins als dos si els de Zidane s’imposen als de Simeone i es quedaria en tres per sobre i dos per sota si el duel a la capital acaba en empat. Ara l’Atlètic té 58 punts (i un partit menys) i el Barça i el Madrid, 53.

Fa 122 anys que es va fundar el Barça i desenes de juntes directives han ocupat la llotja del Camp Nou. Des d'aleshores hi ha hagut quaranta presidents –tots homes– que han pres les decisions per al futur del club assessorats pels seus homes de confiança. Sí, de nou, majoria aclaparadora d'homes. La zona noble de l'estadi sempre ha estat reservada a ells. Si fem un repàs per la història centenària del club, només tretze dones han aconseguit tenir un lloc a les altes esferes blaugranes, i no totes han ostentat un poder de decisió real. Malgrat que alguns candidats tinguin problemes per reconèixer les jugadores del Barça femení, la presència de les dones en el dia a dia del club ha aconseguit un espai en els temes a debatre durant aquesta campanya. L'ARA ha reunit algunes de les pioneres que han obert camí en un món clarament masculinitzat.

Joan Laporta i Estruch és el soci número 13.352 del Barça i no necessita gaires presentacions. Advocat, exparlamentari i exregidor independentista, es postula per liderar el club en un context de crisi que, amb molts matisos, recorda al que va haver de gestionar el 2003. Amb aquest esperit ("Ho tornarem a fer" és un dels seus eslògans de campanya) es presenta per tercera vegada a unes eleccions. Les primeres les va guanyar contra pronòstic contra Bassat i les segones les va perdre davant de Bartomeu, que va capitalitzar el triplet de Luis Enrique (2015). Laporta va presidir el club des del 2003 fins al 2010. Amb ell a la llotja del Camp Nou, un any abans de deixar la presidència, el primer equip de futbol va signar un any perfecte amb Guardiola a la banqueta i jugadors il·lustres com Messi, Xavi i Puyol a la gespa. A banda del sextet del 2009, els seus principals punts forts davant el soci són el bienni d'èxit sota la direcció de Rijkaard i l'impuls de Ronaldinho (2004-2006), vetllar per l'estil de joc que va defensar Johan Cruyff i el canvi de paradigma que va instaurar al club després dels 25 anys amb Núñez i Gaspart a la grada noble i els Boixos Nois al Gol Sud. Els punts dèbils del seu govern són, entre d'altres, la inestabilitat de la junta que va comandar –14 renúncies en set anys– i un presidencialisme creixent.

Antoni Freixa i Martín és el soci número 54.782 del Barça i vol construir el seu propi llegat a l'entitat. Advocat especialista en dret esportiu i mercantil, el 2005 va deixar de treballar per a la primera directiva de Laporta, a la qual assessorava en el terreny jurídic, per "falta d'afinitat amb el projecte". Sandro Rosell, que va abandonar la cúpula també en aquell moment, el va rescatar per a les seves aspiracions presidencials. Així, després d'intentar fer caure Laporta atiant la demanda dels avals de Vicenç Pla i el vot de censura d'Oriol Giralt, va tornar al Barça el 2010 en qualitat de secretari i portaveu de la junta més votada de la història. Ideòleg de l'acció de responsabilitat contra l'anterior govern, va perdre poder després de la dimissió de Rosell, si bé va aguantar fins al final del mandat per no haver de presentar aval a les eleccions del 2015, en què va obtenir més firmes per ser candidat (3.068) que no pas vots a les urnes (1.750). Abans d'iniciar la campanya, però, va pagar més de 40.000 euros a Alejandro Echevarría, excunyat de Laporta que dotze anys abans l'havia ajudat a entrar al Barça, per obligació de la justícia.

Víctor Font i Manté és el soci número 67.970 del Barça i porta set anys treballant per presidir-lo. Empresari del món de les telecomunicacions, el 2010 va formar part de la candidatura de Marc Ingla, exdirectiu de Joan Laporta que va quedar tercer a les eleccions que va guanyar Sandro Rosell. Cinc anys més tard es va plantejar desafiar a les urnes el mandat de Josep Maria Bartomeu, però va decidir esperar per madurar el seu projecte. El 2019, després de presentar Sí al Futur en un acte amb la flor i nata culer a l'Auditori AXA, va promoure la inclusió del vot per correu als estatuts del club, una proposta que l'assemblea no va aprovar per 58 vots. En aquell moment ja sabia que concorreria als comicis del 2021. Per això va fer campanya activa a favor de la moció de censura que diversos grups de socis van posar en marxa arran del 2-8 a Lisboa i del burofax de Messi. Quan Bartomeu va caure, ja ho tenia tot a punt per defensar el seu projecte "transversal i transformador" per fer "foc nou" i instaurar "un bon govern" al Camp Nou.

A falta de poc més d’una setmana per a les eleccions a la presidència del Barça, la candidatura de Joan Laporta va posar ahir en escena alguns dels noms que l’han ajudat dissenyar el projecte esportiu. Exjugadors del club com Víctor Valdés, Alexanko, Víctor Muñoz, Pichi Alonso i Sergi Barjuan van acompanyar l’expresident blaugrana en l’acte de presentació. També hi van ser Albert Benaiges, excoordinador de La Masia i pare futbolístic d’Andrés Iniesta; l’esportista Àlex Roca, a qui van esmentar com a exemple de superació; Xavi Llorens, exentrenador del Barça femení, i també una de les cares que ja fa temps que s’ha vinculat amb la candidatura de Laporta, i l’ex director general del València Mateu Alemany.

Més enllà de la creixent tensió, a les portes de l'inici oficial de la campanya, entre Joan Laporta i Víctor Font pel que fa als noms propis de l'àrea esportiva, el debat dels últims dies en clau electoral culer ha girat al voltant de l'emissió de bons que proposa la candidatura de l'expresident (2003-2010) per obtenir liquiditat a curt termini. El responsable econòmic d'Estimem el Barça, Jaume Giró, va presentar el 13 de gener aquesta opció per dues vies. Una amb bons "patriòtics" dirigits a fans de tot el món a canvi d'experiències i una altra d'"institucional" per a inversors professionals, regulada per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). "Amb això pagaríem venciments pròxims sense deixar d'invertir", va justificar.

"El Barça no ha sortit enfortit de la presentació de Laporta", ha sentenciat Víctor Font. "Ho hauria estat si s'hagués presentat un organigrama en què s'expliqués la presa de decisions, no un grup de barcelonistes donant suport a un expresident". L'excepcionalitat del moment i el context de supervivència en què es troba el club han condicionat la campanya maratoniana que s'acaba el 7 de març. "Tenir un projecte és explicar les coses, no dir: 'Ja ho vaig fer i ara ho vesteixo una mica per dir que ho tornaré a fer'", ha sentenciat Font. El candidat a la presidència del Barça ha analitzat el moment en què es troba la campanya i quins són els passos a seguir en l'última setmana abans de les eleccions. A més de presentar un pla per a la tornada d'espectadors, Font ha volgut valorar la presentació esportiva, feta hores abans, de Laporta.