Són perilloses i marranes i tenen moltes ganes de festa i passar-s'ho bé. Júlia Díaz i Roc Bernadí, el duet que forma el grup musical Svetlana, presenta dijous Marrana (Coopula, 2024), el seu primer disc, a la Sala Razzmatazz 2 de Barcelona (20 h).

El rock'n'roll com a catarsi col·lectiva i la constància com a motor. Això és el trio barceloní Mujeres, que aquest divendres, 9 de febrer, actua al Cafè del Teatre de Lleida i dissabte, 10, a la sala Razzmatazz de Barcelona. La promesa d'un gran concert és fàcil de complir perquè Yago Alcover (guitarra i veu), Pol Rodellar (baix) i Arnau Sanz (bateria) tenen un dels millors directes del país, i perquè el repertori està farcit de cançons inapel·lables, com les del disc Desde flores y entrañas (Sonido Muchacho, 2023), el sisè d'un grup que va néixer fa disset anys inspirat per grups de rock de garatge com ara els peruans Los Saicos, per la immediatesa rítmica dels Ramones, per l'indie rock dels noranta, per les bandes de noies dels seixanta i per les produccions de Phil Spector. "Una cosa fascinant de Phil Spector és el model de cançó que proposava", diu Alcover. "La seva idea del hit, que sigui una cançó rodona independentment de l'estil", afegeix Rodellar.

La primera vegada que Samantha Hudson (Palma, 1999) es va fer viral tenia 16 anys i encara estudiava a l'institut. L'artista va presentar com a treball de classe el videoclip Soy maricón, en què cantava "me encanta Jesucristo, pero eso no le importa mucho al puto obispo" i que va acabar amb una campanya d'Hazte Oír i el bisbat de Palma contra ella. Set anys després, Samantha Hudson ha publicat una desena de senzills, ha llançat el disc Liquidación total (Subterfuge, 2021) i ha aparegut en nombrosos programes de televisió, com Masterchef celebrity. La cantant farà parada a la Sala Razzmatazz de Barcelona el 18 de setembre, on oferirà el xou Liquidación total por cierre a partir de les vuit del vespre.

La sala barcelonina Razzmatazz va reobrir el 13 d'octubre les portes després de tenir-les dinou mesos tancades per la pandèmia del covid-19. Però no ha sigut fins aquest dijous que la música en directe ha tornat a la sala principal de Razzmatazz, i amb el públic dret. Ho ha fet amb un concert de Stay Homas en el marc del Cruïlla de Tardor. En aquest context, el codirector de Razzmatazz, Lluís Torrents, i el director del Cruïlla, Jordi Herreruela, han coincidit en mostrar-se molt contents per poder celebrar el concert i també en reclamar que l'aforament a les sales passi del 80% al 100%, tal com recull l'ACN. De fet, Torrents espera que el Govern aprovi la mesura en quinze dies.

Malgrat el temps passat, cada vegada que travesso el carrer d’Argenteria no puc apartar la vista de la façana on va funcionar un dels locals més mítics de la nit barcelonina, el Zeleste. Per a la gent de la meva generació, aquest nom porta records de concerts esbojarrats, xefles nocturnes i primeres experiències adolescents. Un món que es va enfonsar quan les tavernes gallegues del carrer de les Caputxes, el bar Rodri o el veí Descontrol van desaparèixer, i amb ells part de la nostra joventut.

En vint anys d’història mai han viscut res així. Daniel Faidella parla de frustració i impotència: la crisi financera del 2008 els va obligar a ser creatius, però amb un local tancat no s’hi pot fer res. Ara el propietari de Razzmatazz intenta resoldre l’equació que implica reactivar una de les discoteques referents de Barcelona seguint les recomanacions de salut. D’entrada ho té clar: no obrirà fins que no pugui assegurar una relativa normalitat a la sala. Res de taules i cadires a la pista de ball.

“Juan Luis Guerra és el meu referent principal. A través de la seva música vaig adonar-me de la força de la música quan té un rerefons cultural i un arrelament”, explica el dominicà Vicente García (Santo Domingo, 1983), que avui actua a la sala Razzmatazz 2 de Barcelona. El concert forma part de la gira del disc Candela (Sony, 2019), un treball que amb el merengue com a fonament és un festival rítmic amb connexions haitianes, cubanes, congoleses i sud-africanes i a l’estil del segle XXI. “Candela, tot i ser un disc de merengue, té moltes coses que segurament el Juan Luis no faria, com l’ús de l’ autotune i de molts sintetitzadors”, diu García, un artista favorable a “la diversitat rítmica”, que al cap i a la fi és un dels grans patrimonis del Carib.

Dos minuts de conversa amb el músic argentí Coti Sorokin (Rosario, 1973) i ja apareix el nom de Maradona. Al cap d’una estona, cau una anècdota sobre Messi. És inevitable: no hi ha cap altre país on el futbol i la música comparteixin tantes coses, unes més artístiques, d’altres més excessives. Coti, l’autor d’èxits com Nada fue un error i Antes que ver el sol, actua avui a la sala 2 de Razzmatazz (21 h) de Barcelona dins d’una gira el pretext de la qual no és un disc de cançons noves sinó tocar pel plaer de tocar.

La família de la menor que havia explicat als Mossos d'Esquadra que havia sigut víctima d'una violació múltiple divendres passat a la sala Razzmatazz de Barcelona ha renunciat a presentar denúncia, segons han explicat a l'ARA fonts pròximes al cas. Per tant, els dos homes detinguts després que intentessin agafar un vol tot i tenir el passaport retirat han quedat en llibertat sense càrrecs.

Els Mossos d'Esquadra apunten que els dos detinguts per la violació d'una menor a la sala Razzmatazz de Barcelona van donar alcohol i drogues a la víctima i consideren que, tot i que el relat que ha fet aquesta noia no encaixa amb les proves que han recollit sobre el cas, hi podria haver indicis d'un delicte. Segons fonts pròximes al cas consultades per l'ARA, en el seu informe la policia descarta que es produís una agressió sexual com la que va denunciar la víctima, però apunta que aquests dos homes van mantenir relacions sexuals amb la noia i considera que el seu consentiment podria haver estat condicionat pel fet que anés beguda o drogada.

Els Mossos d'Esquadra van detenir ahir a la tarda dos dels implicats en la presumpta violació múltiple a la Sala Razzmatazz denunciada la nit de divendres a dissabte per una noia de 17 anys. Els dos nois havien de declarar a la comissaria, però no hi van anar. Els policies els van localitzar a l'aeroport de Barcelona, amb els passaports i la intenció de fugir del país, i els van portar al jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, en funcions de guàrdia d’incidències, a les 22.45 h. Segons fonts de la policia catalana, els van arrestar per risc de fuga i perquè no hi havia garanties que es presentessin al jutjat.

La fórmula perquè Oasis fossin la banda de pop més gran dels anys 90 contenia, principalment, una mescla de talent per a la composició de melodies infeccioses –Noel– i carisma innat –Liam–. És possible que puguis triomfar sense gaire carisma, però si no tens talent, ho tens magre. Seria un error negar a Liam Gallagher, que aquest dissabte presentava 'As you were', el seu primer disc en solitari, a Razzmatazz, una veu prodigiosa per a píndoles pop, però pel que fa a escriure cançons, queda lluny del geni del seu germà gran.

Sit Back és la proposta que ha presentat L'Auditori aquest matí com a part de la programació de músiques modernes. Un cicle pensat com a experiència en la qual l'espectador "seu, escolta i es relaxa", com han explicat des de l'organització. La primera edició s'inicia el 13 d'octubre amb GoGo Penguin, i s'estén fins al 14 d'abril amb l'actuació d'Odina.

El concert del gallec Iván Ferreiro va tancar divendres la primera edició edició del Room Festival a la Sala Razzmatazz de Barcelona. Les nou actuacions celebrades des que Antonio Orozco va inaugurar el festival el 24 de novembre han aplegat 14.891 espectadors, segons les xifres facilitades per Clipper's Live, la promotora que organitza el Room, a més d'altres festivals com el Suite i el dels Jardins de Cap Roig. Aquestes entrades venudes representen el 82,27% de l'aforament.

Un entusiasme col·lectiu es va fer sentir a la sala Razzmatazz quan va acabar Huesos, un dels punts àlgids de la reunió en directe de Los Rápidos i Los Burros, els grups que van precedir a la formació d'El Último de la Fila. El públic cridava amb ímpetu futbolístic. Reclamava que els músics tornessin a sortir per rematar un concert que va activar diverses intensitats de nostàlgia i que en alguns moments va ser molt emocionant, perquè hi ha composicions de Manolo García i Quimi Portet que han esdevingut cançons populars en el sentit més pur de la paraula. Les dues mil persones que van omplir divendres la sala del Poblenou, i segurament també les que l'ompliran aquest diumenge, no necessiten res més que un acord per reapropiar-se d'unes cançons que han sigut importants en les seves vides.