Des de fa alguns anys les marques xineses han desembarcat a Europa. A diferència dels fabricants tradicionals del Vell Continent i dels Estats Units, les marques xineses són relativament desconegudes a Occident, i per això els grans conglomerats industrials del gegant asiàtic han optat per adquirir noms de fabricants europeus tradicionals per ressuscitar-los i fer reviure l’antiga esplendor del seu nom, com en el cas de la marca MG. En altres ocasions, però, les marques xineses proposen noms nous amb reminiscències locals, com el cas d’Ebro, o directament importades de la Xina, com en el cas d’Omoda o BYD.

Amb les Coplas a la muerte de su padre, Jorge Manrique llegà una caracterització indeleble dels rius: “Les nostres vides són els rius que van a parar a la mar, que és el morir”. Aquesta figura de l’entrega de l’aigua del riu a la mar com una imatge gràfica d’extinció de la vida era natural en algú que havia viscut al segle XV a l’altiplà castellà (nascut prop de Palència i finat prop de Conca). Primer, perquè no hi ha desembocadures de rius a l’altiplà peninsular. Segon, perquè al segle XV no tenien els coneixements biològics i ambientals actualment disponibles. Ara sabem que l’arribada de l’aigua del riu a la mar és tot el contrari de l’extinció: és tot un concert de vida, de riquesa natural –animal i vegetal–. El delta de l’Ebre n’és l’exemple més important –no l’únic– a Catalunya; també un dels principals de la Mediterrània.

A la porta de la casa pairal de Ca Margalef, al poble de Ginestar (Ribera d’Ebre), hi ha un cartell informatiu de l’Ajuntament on s’explica la història dels casalots preciosos de la vila construïts durant el segle XVIII, quan el comerç de tabac i cotó va fer que algunes famílies de la zona s’omplissin les butxaques. Gairebé totes aquelles elegants cases pairals han quedat buides, com passa amb Ca Margalef, convertit ara en una residència per als turistes que es pot llogar. No sempre es pot dormir en una preciosa casa barroca catalana com aquesta, amb una piscina a la part posterior, on abans hi havia les bèsties domèstiques. I no sempre pots fer nit a l’escenari d’un crim terrible que va fer córrer rius de tinta a finals del segle XIX.

Les Terres de l'Ebre són l'escenari escollit per l'agència de les Nacions Unides ONU-Hàbitat per tirar endavant una prova pilot per ampliar el seu programa global de resiliència al canvi climàtic i la revolució digital. Fins ara, aquest programa només s'havia implementat en grans ciutats i aquesta serà la primera vegada al món que s'apliqui en un territori més extens i divers, fora de grans metròpolis. El vicepresident Jordi Puigneró ha anunciat aquest migdia des de Nova York la signatura del conveni, en el marc de l'Assemblea General de l'ONU per a la implementació de l'agenda urbana. 

Fa només vint anys, l’aigua de l’Ebre al pas per Tortosa era verdosa -marró en època de crescuda- i més aviat opaca. Avui, en canvi, gràcies a les depuradores, és cristal·lina i permet veure la llera del riu a tres o quatre metres de fondària. I això, que hauria de significar un avenç indiscutible en la qualitat mediambiental de les aigües, ha desencadenat desequilibris en l’ecosistema. El més evident? La proliferació d’un espès entapissat de macròfits (plantes aquàtiques, mal anomenades algues ) que requereixen llum al fons del riu per germinar. Macròfits que, a més, són l’hàbitat ideal de reproducció de la mosca negra, insecte que des de fa uns anys provoca molèsties als habitants a les poblacions del tram mitjà i final de l’Ebre, on aquest estiu la plaga ha sigut especialment rellevant. I és que la seva picada, malgrat que és petita, pot provocar infeccions, reaccions al·lèrgiques que generen erupcions en forma de fava de diversos centímetres o inflamacions que cal tractar mèdicament.

L'incendi de la Ribera d'Ebre està en "camí de l'estabilització". El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha confirmat a primera hora d'aquest dissabte al matí que el perímetre del foc està estabilitzat i s'ha mantingut en els 50 quilòmetres, malgrat el 10% del foc segueix actiu. El cap de l'operatiu, David Borrell, ha destacat que s'han assolit els objectius marcats durant la nit, sobretot en el tercer i últim terç del flanc dret on s'ha treballat intensament per contenir-lo.

El foc que va començar a cremar dimecres a la Ribera d’Ebre continuava ahir a la nit “totalment actiu” i ja havia arrasat unes 6.000 hectàrees, el que més ha cremat a les Terres de l’Ebre. Durant tot el dia la situació va ser de “risc extrem”, segons van advertir els Bombers, perquè les temperatures no paraven de pujar i també bufava el vent. El foc no es donava per estabilitzat i tampoc es preveu que es pugui fer avui a causa de les condicions meteorològiques extremes. El cap de l’operatiu dels Bombers en aquest incendi, l’inspector Antonio Ramos, va explicar ahir a la nit que es prioritza el flanc dret sud del foc, que encara no està estabilitzat. “No podem fer una previsió dels dies que durarà l’incendi perquè és molt dinàmic”, va assegurar.

La fermentació i combustió d’uns fems en una granja de pollastres a quatre quilòmetres del nucli urbà de la Torre de l’Espanyol. Aquesta és la principal hipòtesi sobre l’origen de l’incendi de la Ribera d’Ebre amb què treballen els Agents Rurals. El propietari de l’explotació tenia els permisos en regla. Segons fonts consultades per l’ARA, feia anys que l’havia obert seguint la normativa vigent i disposava d’un sistema per emmagatzemar la gallinassa -els excrements de l’aviram- que també tenia tots els permisos. El problema, segons el cos rural, és que l’amo de l’explotació, o algun dels treballadors, va acabar dipositant una part dels fems en un lloc on no tocava, fora del tanc d’emmagatzematge. Aquesta acumulació “mal gestionada”, en paraules de l’inspector en cap dels Agents Rurals, Antoni Mur, hauria propiciat que la fermentació dels fems generés una mena de “carbonet” que es va encendre afavorit per les altes temperatures i el vent.

Primera asseveració: el bosc no està quiet, és expansiu. Catalunya és un país de boscos, podem afegir que sense saber-ho. Sembla haver-hi un percepció dominant en la cultura urbana: que el bosc “és allà” i no que el bosc el “tenim aquí” i forma part de la naturalesa del país. Per més metropolità que sembli, no és separable. Potencialment el bosc té una tendència natural a l’expansió. Dit d’una altra manera, si a Catalunya deixéssim que actuessin solament les anomenades forces de la natura, el 90% del territori seria bosc, tot el que és no-bosc és un constructe humà.

Com a bomber acabat d'arribar del gran incendi de Vinebre, després de la dutxa i abans d'estirar-me a dormir una estona (demà s'hi ha de tornar), vull dedicar uns minuts a agrair l'increïble suport que hem rebut els cossos d'emergències. Al meu sector, la Torre de l'Espanyol i Vinebre, ens ha sorprès la implicació i la generositat dels veïns, des de la Rosa Mari i companyia, del bar Casino, repartint cafès i entrepans, fins a l'alcalde de la Torre o l'alcaldessa de Vinebre fent-nos costat de manera incondicional, passant per les desenes de ciutadans anònims que ens ofereixen avituallament i ajuda. A tots ells i a molts que em deixo, els vull agrair el seu suport.

Fins a 53 persones han sigut evacuades a causa del foc de l'Ebre, segons ha informat avui Protecció Civil. Molts estan a l'espera de poder tornar a les seves finques, en què en molts casos han deixat animals de companyia i bestiar sense menjar i beure, degut a la seva partida a corre-cuita per l'avanç de l'incendi.

Les Terres de l’Ebre han viscut aquest diumenge la manifestació més multitudinària en defensa del riu Ebre feta mai abans al territori. Amb el lema "L’Ebre sense cabals és la mort del Delta", unes 50.000 persones, segons fonts de l’Ajuntament, s’han manifestat a Amposta per reclamar un cabal ambiental digne per al tram final del riu Ebre. Una xifra de manifestants espectacular si es té en compte que la població de les Terres de l’Ebre és de 180.000 habitants i que s’explica en gran part per l’arribada massiva de gent provinent d’arreu de Catalunya, gràcies a la crida de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i Òmnium Cultural. "Creiem que la presència de gent vinguda de tot Catalunya és alguna cosa més que una mostra de solidaritat. És una manera d’entendre el país. Han vist que una part del país està greument amenaçada i mereix ser defensada", ha apuntat el portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) Manolo Tomàs durant els parlaments finals.

Riba-roja d'Ebre serà, aquest cap de setmana, l'epicentre de la poesia contemporània del país, amb la celebració del III Festival Poesia des dels Balcons que enguany homenatjarà Joan Brossa. Des de divendres i fins diumenge hi ha programats recitals, música, exposicions, poesia visual o màgia, entre moltes altres propostes. Tot plegat, "poesia en el més ampli sentit de la paraula, prenent com a exemple Joan Brossa, el poeta català més important de la segona meitat del segle XX", ha assegurat el director del festival, Josep Maria Viñes. Hi participen fins a 74 poetes i artistes d'arreu del país i de l'estat espanyol, entre els quals destaca la pallassa Pepa Plana o el Mag Hausson.

El Festival d'acció poètica Bouesia arriba a la 10a edició proposant un "èxode extralocal", un lema que fa referència a la itinerància del certamen i a la seva capacitat de fer universals alguns elements de l'ideari més popular del Delta a través de l'acció artística i de la poesia. L'edició situa les activitats a Paterna, Vandellòs, Tortosa, Deltebre, Flix i Amposta fins el 20 de setembre. Des del seu naixement, Bouesia ha reunit 40 produccions i 30 estrenes de més de 150 artistes, dels quals un centenar no havia mostrat mai abans el seu treball a les Terres de l'Ebre.