La segona sessió del debat investidura de la candidata del PP, Marga Prohens, ha estat marcat per la polarització que correspon a la realitat política actual. Mirades de complicitat entre els socis de l'executiu entrant i gestos de desafecció de les esquerres.

Que el proper Govern del PP no inclogui membres de Vox no vol dir que els populars tinguin llibertat d'acció. Així ho ha deixat clar la portaveu del partit d'extrema dreta, Idoia Ribas, durant la seva intervenció en el debat d'investidura de Marga Prohens. "Recuperarem la llibertat d'empresa", "eliminarem restriccions al creixement econòmic", "llevarem moratòries ruïnoses", "derogarem la Llei de memòria democràtica", "donarem suport a qualsevol víctima de la violència intrafamiliar", "recuperarem la seguretat dels nostres habitatges"... El discurs de Ribas no ha deixat cap dubte que, encara que sigui des del seu lloc de tutela i vigilància, Vox tutelarà cada passa que faci el proper Executiu.

Marga Prohens ha explicat el programa de govern que vol aplicar aquesta legislatura, que fa les primeres passes, durant la primera jornada del debat d'investidura. La líder del PP ha assenyalat que el primer que farà el nou Executiu serà eliminar l'impost de successions i donacions, i enllestir una reforma fiscal. Prohens ha justificat aquesta decisió pel fet que "el Govern ingressa enguany 1.000 milions més procedents dels impostos que paguen els ciutadans", fet que dona "marge" per abaixar-los. "La primera mesura que posarem en marxa serà una reforma fiscal, estudiada, rigorosa i preparada per ser aprovada i poder aplicar-se i que beneficiarà un 80% dels contribuents", ha dit. La popular ha explicat que la reforma inclourà "una rebaixa de l'IRPF" i "una reducció de l'impost a la compra del primer habitatge", a més de la ja esmentada eliminació de l'impost de successions i donacions, "perquè mai més cap família pagui pel fruit de tota una vida de feina i d'esforç dels seus pares i padrins" –aquesta mesura també s'aplicarà als pactes successoris o herències en vida.

“Els resultats del 14-F són clars”, va anar repetint Pere Aragonès mentre responia als grups parlamentaris en el seu debat d’investidura. Tan clars que l’única opció viable per formar Govern, un cop descomptats els vetos creuats, passa per un acord entre ERC, JxCat i la CUP. Aquest divendres, però, l’Auditori del Parlament, el mateix on el 10 d’octubre del 2017 els diputats independentistes van signar el compromís amb la DUI, es va convertir en un més dels espais per airejar públicament les seves divergències. Fins al punt que el president del grup de JxCat, Albert Batet, va demanar a Aragonès que ja no se sotmeti a una segona votació -ahir va perdre la primera- dimarts: “Li demanem formalment que renunciï a la segona votació fins que no hi hagi un acord independentista”. “Sap que no hi haurà temps d’arribar a un bon acord per com estan anant les negociacions”, va afegir desmuntant les referències en positiu que havia fet abans el seu interlocutor.

ABRAHAM LINCOLN, 1861

El blindatge militar i l’ambient crispat que s’han apoderat aquests dies dels Estats Units, a mesura que s’acosta la presa de possessió de Joe Biden, tenen un precedent històric clar en què confia no emmirallar-se gaire. El dia de la investidura d’Abraham Lincoln com a 16è president dels EUA, la processó del mandatari cap al Capitoli va haver de ser escortada per un fort desplegament militar. Era el 4 de març del 1861, quan les preses de possessió encara trigaven més temps a fer-se. Des de les eleccions del novembre del 1860 en què Lincoln va ser elegit, set estats ja havien declarat la secessió de la Unió i les amenaces de mort al president eren molt reals. Durant dies va recórrer amb tren el camí des de casa seva a Springfield (Illinois) fins a Washington amb una forta escorta i canviant en l’últim moment de ruta per esquivar els enemics. Biden també volia agafar el tren, com ha fet durant anys per anar de casa seva a Wilmington fins a Washington, però no ho ha pogut fer ara per possibles amenaces de seguretat. Lincoln va aprofitar cada parada del seu llarg trajecte per intentar convèncer la gent que faria tot el possible per tornar a unir el país. No va poder: només un mes després esclatava la Guerra Civil.

]]> Montse Bassa ho havia avisat en les dues últimes campanyes electorals al Congrés de Diputats: "Vull anar a Madrid per mirar als ulls dels nostres carcellers i dir-los a la cara tot el que pensem". I així ho va fer aquest dimarts, durant el debat d’investidura de Pedro Sánchez. En un discurs de vuit minuts i mig, no exempt de cridòria i d’insults sobretot de la bancada de la dreta, Montse Bassa va ser clara, directa i sincera: "Sr. Sánchez, li parlo com a familiar d’una presa política catalana. No sé si sap el dolor, la ràbia i la tristesa que ha generat en les nostres famílies", li va retreure tot just començar. Però en les últimes hores, la frase que més tinta i tertúlies ha generat ha sigut: "Personalment, m’importa un rave la governabilitat d’Espanya".

]]>

Pedro Sánchez es vol prendre més temps per dissenyar el govern, fins al punt que es parlava, després de la seva investidura, de la possibilitat d'ajornar la primera reunió del nou gabinet, que es donava per feta per a aquest divendres. El secretari general de la Presidència, Félix Bolaños, ha assumit l'encàrrec d'entrevistar els ministrables. És el primer filtre.

]]>

Dins el microcosmos de retrets, odi i faltes de respecte en què s'ha convertit el Congrés de Diputats, només un moment tendre, d'unió i consens s'ha colat en el guió de la segona sessió d'investidura. La diputada d'En Comú Podem Aina Vidal ha gaudit d'un homenatge majoritari de la cambra, on ha acudit per votar a favor de Pedro Sánchez tot i el càncer "molt agressiu" que ha anunciat públicament que pateix. La seva absència en la primera votació de diumenge va aixecar especulacions davant l'ajustat resultat que es preveia, i ella mateixa va voler aturar qualsevol tipus d'especulació explicant que pateix càncer: "un d'estrany, estès i agressiu". "El 7 no fallaré. Per res del món em perdria una investidura que serà molt més que una votació", avançava ja aleshores. Les xarxes socials es van bolcar immediatament en la diputada dels comuns, de la mateixa manera que ha fet aquest matí la majoria de l'hemicicle.

]]>

La CUP, aquest diumenge ho ha ratificat, votarà en contra de la investidura de Pedro Sánchez. Durant el debat d'investidura, la portaveu del partit al Congrés, Mireia Vehí, ha explicat que el seu no al candidat socialista respon al fet que el PSOE rebutja el dret d'autodeterminació. "No és una quimera dels independentistes. És un dret dels pobles", ha subratllat Vehí, que ha reivindicat a la cambra baixa "amnistia, autodeterminació i drets" per a Catalunya. La portaveu ha demanat que tot i la seva negativa a donar suport a Pedro Sánchez, tal com farà la triple dreta, no es posi la CUP "al mateix sac" que Vox i el PP. "Ja he explicat els motius del nostre no", ha insistit.

]]>

La jornada d’aquest dissabte tenia múltiples punts d’interès, de manera que va funcionar com una mena de carrusel radiofònic de quan els partits de Lliga es jugaven tots a la mateixa hora. Al final, però, la conclusió era clara: la investidura de Pedro Sánchez i, per tant, la promesa d’obertura d’una etapa de diàleg entre Catalunya i Espanya, tirarà endavant i es farà efectiva dimarts malgrat l’impacte de la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) sobre el president Torra i Oriol Junqueras i malgrat també la declaració de guerra que li va fer la triple dreta.

]]>

El canvi de discurs de Pedro Sánchez en la primera sessió del debat d'investidura va ser tan evident respecte a fa uns mesos que és lògic que desperti una certa desconfiança i obligui a una vigilància, però així és de vegades la política, en què l'aritmètica electoral és capaç d'obrar miracles. Sánchez es va comprometre a activar la "via política" per resoldre un conflicte de "naturalesa política" i, cosa que és més significativa, es va comprometre a "deixar enrere la "judicialització del conflicte" i la "deriva judicial que tant de dolor i fractura ha causat en la ciutadania catalana i espanyola". I a la part final del seu discurs va anunciar, tal com consta al pacte amb ERC, la creació d'una "taula de diàleg i negociació entre el govern espanyol i el de la Generalitat de Catalunya". Cal veure-ho per creure-ho.

]]>