La companyia de dansa L’Esbord estrena l'espectacle Folk as queer aquest dimecres, 21 d'agost, al Centre Cultural de les Preses (Garrotxa), dins de la 42a edició del Festival Ésdansa. La programació del festival se centra en la diversitat cultural i les danses d’arrel. Per això, ha comptat amb la participació de la companyia de dansa dirigida pel coreògraf barceloní Pere Seda, que escenificarà la comunió entre el tradicional i el dissident.

La Garrotxa ha acollit durant una setmana tres líders comunitàries de tres pobles indígenes de tres continents diferents. Havien de ser de quatre, però l’estat espanyol va acabar rebutjant el visat de la representant del poble njau de Gàmbia, Isatou Ceesay. Totes elles van compartir experiències en la primera edició de la Residència Transrural organitzada per Balkar Earth i amb el suport de Faberllull d’Olot. En representació del poble sami, que viu al nord de Finlàndia, hi havia Ida-Maria Helander (Avvil/Ivalo, 1989). És filla de l’últim poble indígena reconegut de la Unió Europea, que lluita per defensar el seu dret a l'autodeterminació i evitar la depredació de l’Àrtic amb el canvi climàtic, i que denuncia encara un colonialisme actiu. També és membre de l'Organització Central del Sami finlandès i del Consell Sami.

Aquesta és la història d’una gesta heroica amb rostre femení rescatada de l’oblit gairebé 80 anys més tard. I que acaba d’unir dues famílies que no sabien res l'una de l’altra a 600 km de distància. Tot va començar amb una trucada, en plena pandèmia, ja entrada la nit. A l’altra banda del telèfon hi havia l’octogenària Maria Sala, la filla petita de Cristina Zalba. Li preguntaven si coneixia un tal Antoni Figueras, un maqui que s’havia refugiat a la masia on va viure de petita, La Sala d’Oix, a l’Alta Garrotxa, el 1945. La Maria va quedar desconcertada. Era l’any del seu naixement. No en recordava res. “Deixa’m que ho consulti amb el meu germà”, va dir.

A la discoteca, com s'anomena la sala destinada al ball i a les actuacions que solen acompanyar els grans àpats al restaurant Can Xel de Santa Pau, la Núria López s’hi tancava de ben petita. Sola o amb les amigues, engegava l’equip de música i el micro i cantava i ballava somiant ser una estrella que actuava davant de milers de fans. "Quan repasso les fotos meves de petita, gairebé sempre duc un micro a la mà", revela. Can Xel és el restaurant de la família de la Núria, però és molt més que això: "Tenim la casa al costat, però ja des de petita passava la major part del temps al restaurant, i en guardo records inesborrables: les nits al bar jugant amb els amics, el tracte amb les treballadores, que eren adorables, les celebracions familiars, les trobades amb la colla, les festes a la sala de ball... Can Xel és el meu santuari", confessa. També és el lloc on ha après el valor de l’esforç i el treball, ja que hi va treballar ajudant a la cuina o servint els clients de ben joveneta, els estius i caps de setmana. "Se m’ha educat en el treball, en el pencar i pencar. Aquesta és la marca de la casa, el meu segell personal", destaca.

Difícilment s’hi cabrà, avui, a la gurdwara, el temple sikh d’Olot. Fidels de tot arreu acudiran a la capital garrotxina per celebrar el Vaisakhi, una de les cites més importants del calendari festiu de la comunitat. La celebració inclou treure en processó el seu llibre sagrat i repartir menjar per a tothom durant una desfilada plena de cants i de música.

“Poc que he entès res”, confessa en Jaume, i la seva dona, la Margarida, el corregeix: “És que no has d’entendre res, simplement s’ha de sentir i gaudir”. Tots dos són al passeig d’en Blay, davant les escultures de la casa Solà-Morales, i comenten l’obra que acaben de veure al Sismògraf d’Olot a dues conegudes que s’acaben de trobar, la Júlia i la Irene. “Quina heu anat a veure?”, és la pregunta que més es repeteix al carrer que uneix tres dels escenaris d'enguany: la plaça de Braus, la sala Torín i el Teatre Municipal. La parella ha optat per la Revolució 0, amb què el col·lectiu Llegó Tarde uneix la dansa i l'escultura; i les dues amigues han escollit l'espectacle concert de Xavier Bobés Corpus. “Cada any venim i abans sempre ens organitzàvem per veure tantes obres com poguéssim. Però, almenys, el coronavirus ens ha portat una cosa bona: aquest any podem gaudir del Sismògraf durant tot el mes i amb més calma”, considera la Júlia. 

A l seu últim llibre, un recull d’escrits fets entre el 2005 i el 2020 tot just publicat per l’editorial suïssa Park Books, l’arquitecte Josep Lluís Mateo comença parlant dels quatre elements a través dels quals els presocràtics van concebre la relació de l’home amb la natura. Reivindicar la utilitat de la seva presència, segons hi escriu Mateo, resulta molt adient per a la disciplina arquitectònica. La terra, com a “principi i fi de l’arquitectura”, com a “punt d’arrelament”. L’aigua, entesa com a “sinònim de plaer, de vacances, de gaudi de la vida”. L’aire, que “ofereix la possibilitat d’expansió, obertura, enlairament”. I el foc, associat “a l’energia, a l’adaptació tèrmica necessària per a la vida humana”, representa “el flux de vida al servei del qual està l’arquitectura”.

L'home mort arrossegat per l'aigua del torrent del collet de Guixeres, entre Mieres (Garrotxa) i Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany), era un ciutadà alemany de 62 anys establert des de fa temps al municipi de Mieres i que feia de guia d'un grup d'aficionats al motociclisme. Segons Efe, la víctima guiava el grup en una ruta en motocicleta i, quan va veure l'elevat cabal del torrent -pel temporal de pluja-, va optar per intentar creuar-lo a peu, per comprovar la força de l'aigua, però va ser arrossegat.

La pel·lícula 'El pregón', dirigida per Daniel de la Orden i protagonitzada per Andreu Buenafuente i Berto Romero, busca figurants a la Garrotxa per participar en la cinta, que es començarà a rodar al setembre a Santa Pau. Segons l'empresa Casting Singular, el rodatge necessita una "gran quantitat de figurants residents de la zona", per aquest motiu, els dies 7, 8, 9 i 10 d'agost es realitzaran diferents càstings a Santa Pau i Olot. Segons els organitzadors, es busquen nens i nenes d'entre 8 i 12 anys i homes i dones d'entre 35 i 85 anys. També s'organitzarà un càsting en grup per a nens d'entre 8 i 16 anys que tinguin "experiència en cant coral".

Les primeres analítiques que s'han fet a la Garrotxa per intentar localitzar el possible focus de la diftèria ha permès localitzar vuit nens que són portadors del bacteri però no han desenvolupat la malaltia perquè han estat vacunats. Els nens, que havien estat de colònies amb el nen de sis anys d'Olot amb diftèria ja han començat a ser tractats amb antibiòtic –se'ls injecta penicil·lina benzitina– per evitar que puguin transmetre la malaltia als no vacunats. Aquests nens hauran d'estar entre vuit i deu dies a casa fins que les proves confirmin que ja no són portadors i que, per tant, no poden transmetre la diftèria. Una mesura que s'ha pres per protegir els infants no vacunats que, a la comarca de la Garrotxa, es calcula que són un 3%.

p { margin-bottom: 0.21cm; } Fernando Trueba ha escollit la Garrotxa i Ceret, a la Catalunya del Nord, com a escenaris de la seva pròxima pel·lícula, El artista y la modelo. El director madrileny recrea la França ocupada del 1943 i assegura que, mentre escrivia, no li venien imatges en color a la ment i que, per això, la roda en blanc i negre. Trueba s'ha envoltat d'un equip d'actors en què contrasta la dilatada experiència de Claudia Cardinale, Chus Lampreave i Jena Rochefort amb la joventut d'Aida Folch, descoberta fa deu anys pel mateix Trueba.