Els preus tornen a repuntar al novembre a Espanya. L'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida de les famílies) ha crescut aquest mes un 2,4% respecte al novembre de l'any passat, cosa que situa la variació mitjana de l'IPC el 2024 al 2,8%. Així, segons ha informat en un comunicat el govern espanyol, aquest serà l'increment mitjà de les pensions que s'aplicarà a partir del gener del 2025.

Des de l'estiu del 2021 i, sobretot, arran de l'esclat de la guerra a Ucraïna, cada dia a les dues del migdia tothom mirava l'operador del mercat ibèric d'energia (OMIE). A aquesta hora, l'organisme publica el preu mitjà en el mercat majorista elèctric o pool per a l'endemà. L'interès, però, ha anat minvant des que els preus s'han normalitzat i s'han deixat enrere rècords històrics com els de la primavera del 2022 (el març d'aquell any es va enfilar fins als 545 euros/MWh).

El govern espanyol continuarà liderant a Brussel·les la causa de la reforma del mercat elèctric. Un debat que l'executiu de Pedro Sánchez va començar a liderar l'estiu del 2021 arran de l'augment del preu de la llum i que, amb l'esclat de la guerra a Ucraïna, ha mantingut obert.

Gazprom va anunciar divendres passat que tallava sine die el gasoducte Nord Stream 1, que subministra Alemanya amb el gas rus. El tall del gasoducte, que havia de ser de tres dies per manteniment, s’està allargant, i no sembla que es pugui resoldre a curt termini. Rússia mantindrà interromput el subministrament de gas fins que la Unió Europea no aixequi les sancions contra Moscou. Així ho ha assegurat aquest dilluns el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, en una compareixença recollida per l’agència de notícies russa Interfax. 

Europa es prepara per a una tardor energèticament molt incerta. La reducció del subministrament de gas i petroli per part de Rússia ha agreujat una escalada dels preus de l’energia que sembla que no té aturador. En paral·lel, les famílies vulnerabilitzades contenen la despesa energètica, asfixiades per una crisi energètica i un context socioeconòmic gens optimista. Els efectes greus de la crisi social derivada de la pandèmia són palpables, i s’hi han afegit les conseqüències de la guerra d’Ucraïna, una inflació mai vista i, fins i tot, l’ombra d’una recessió econòmica.  

"La pujada dels preus els pot arrasar a vostès i a nosaltres", ha advertit el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, al president espanyol, Pedro Sánchez, objecte dels atacs de l'oposició pel poc efecte, als ulls dels seus portaveus, que han tingut les mesures de l'executiu per frenar la inflació. Acte seguit Sánchez ha avançat una de les mesures que dissabte aprovarà el govern espanyol en un consell de ministres extraordinari: l'IVA de la llum s'abaixarà del 10% al 5%. Abans ja s'havia rebaixat del 21% al 10%, però la factura no ha baixat tant com es preveia, mentre s'espera que el topall del preu del gas faci efecte, una mesura que depèn també del context internacional i de la qual es nota l'efecte a mitjà termini.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha celebrat que els líders europeus hagin acordat una "excepció ibèrica" que permetrà a l'Estat i a Portugal poder acollir-se a mesures per abaixar el preu de l'energia. Armengol ho ha comunicat a través d'un missatge al seu compte de Twitter.

El preu mitjà de l'electricitat ha baixat aquest dissabte un 4,46%, fins a arribar als 221,91 euros el MWh. Així, es manté per tercera jornada consecutiva per davall de la cota dels 250 euros en la qual s'havia estabilitzat durant el cap de setmana passat.

La Universitat de les Illes Balears anunciava divendres mesures dràstiques per fer front a l'increment desorbitat del preu de l'energia, entre elles, apagar tots els sistemes de climatització a partir d'aquesta setmana. El rectorat va calcular que, si no es prenien mesures, la factura de la llum podia ascendir aquest 2022 a sis milions d'euros, el triple que l'any anterior, que suposaria un 4,8% del pressupost total de la UIB. "És poc sostenible des del punt de vista econòmic", afirma a l'ARA Balears el vicerector d'Economia, Carles Muller, encarregat del pla d'estalvi energètic.

La crisi energètica fruit de la invasió russa d’Ucraïna té ressonàncies amb el passat. Concretament les similituds amb la coneguda com a primera crisi del petroli, el 1973, fan possible extreure’n algunes lliçons sobre com encarar les derivades econòmiques de la guerra i de les sancions contra el règim del president rus, Vladímir Putin.

La presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, ha fet un missatge per Twitter en què demana que la Unió Europea "sigui contundent" i limiti el preu de l'energia. Armengol ho ha demanat amb urgència, atesa la situació de pujada contínua dels preus que s'estan patint.

Pla de xoc contra l'escalada imparable dels preus de l'electricitat agreujada per l'atac de Rússia a Ucraïna. La Comissió Europea ha presentat aquest dimarts un pla que inclou un ampli ventall de mesures amb l'objectiu últim de reduir al màxim la dependència europea dels combustibles fòssils que provenen de Rússia, que són el principal motiu pel qual aquesta setmana els ciutadans estan pagant la llum al preu més car de la història. Com a mesura que afecta més directament les butxaques de la majoria, Brussel·les s'obre per primera vegada a acceptar que els governs puguin intervenir en el preu de la llum fixant un límit "temporal" que permeti deslligar el rebut final del cost del gas. L'executiu comunitari, però, ha de concretar els detalls d'aquesta via i es compromet a fer-ho en "les pròximes setmanes".

El preu de la llum batrà de nou rècords aquest dimecres. El cost de l’electricitat continua en nivells històricament alts des de fa més de tres mesos, malgrat els esforços del govern espanyol per frenar l’escalada i per esmorteir l’encariment en la factura que paguen els ciutadans. L'encariment de l'energia és un dels elements que més preocupen els economistes, ja que pot frenar la recuperació postpandèmia.

Arran de la guerra del Yom Kipur, conflicte àrabo-israelià de 1973, l’OPEP reduí la seva oferta i embargà països proisraelians. Esclatà la primera crisi del petroli. El preu es quadruplicà. Holanda quedà molt afectada, i respongué amb restriccions i alces de preus. I s’expandí l’ús de les bicicletes. Altres països del nord i centre europeus també van traslladar cost a preus. A Espanya, tanmateix, el trasllat de costos a preus fou més minso, i la reacció tardofranquista a la crisi prioritzà una reducció d’impostos al petroli. Les bicicletes eren per als holandesos.

Davant la inacció de Brussel·les i el rebuig del front liderat per Alemanya i els nòrdics, Espanya redobla l'aposta. Aquest dimarts, en el consell de ministres d'Energia extraordinari que se celebra a Luxemburg, el govern espanyol ha presentat un document en què demana sortir del sistema europeu de fixació de preus de l'electricitat "de manera excepcional" per respondre ràpidament a la crisi energètica. "En situacions excepcionals, els estats membres han de poder adaptar la formació del preu elèctric a la seva situació específica", diu el text.

Amb pancartes on es podien llegir els lemes d'"Expropiació ja!", "El llum no és un luxe, és una necessitat" i "No són retallades, són destralades", s'han concentrat una trentena de persones davant la Delegació del govern de l'Estat per protestar contra el preu de l'electricitat. La manifestació ha estat convocada per l'Associació de Consumidors i Usuaris de les Illes Balears (Consubal), que s'ha queixat enèrgicament de l'actitud de les elèctriques i de la poca eficiència de les mesures que vol aplicar el govern estatal.

És notable l’analogia entre l’actual elevació dels preus de l’electricitat i el que va passar amb els preus del petroli durant les dues grans crisis que es van viure entre 1973 i 1975 i entre 1979 i 1981. Aquelles crisis, filles d’encariments sobtats i extraordinaris del preu del cru, van frenar la capacitat de creixement de totes les economies més pròsperes del món, molt dependents de les importacions d’or negre. El petroli servia, i serveix, com a combustible, com a primera matèria química i com a primera matèria per produir electricitat (el que anomenem termoelectricitat). La doble crisi va significar una gran redistribució d’ingressos de tot el món cap als països productors i exportadors de petroli barat.

La factura que els ciutadans que viuen a Espanya paguen per endollar qualsevol electrodomèstic o encendre un llum de casa ja s’ha convertit en un assumpte polític que corre el risc de desenfocar el problema de fons: Espanya és, des de fa temps, un dels països de la Unió Europea on la factura de la llum és més cara. Aquest estiu els preus han escalat a tot el continent i es preveu que continuïn fent-ho, però a l’Estat s’han combinat un conjunt de factors que perjudiquen encara més la butxaca dels seus ciutadans cada vegada que premen un interruptor connectat a la xarxa elèctrica. Ni hi ha una sola causa que ho expliqui, ni hi ha una solució simple i única que ho resolgui.