De Varsòvia a Lisboa, passant per Bucarest, milions d’europeus estan cridats aquest diumenge a les urnes per decidir el rumb polític de Romania, Polònia i Portugal. Aquest superdiumenge electoral se celebra enmig de fortes tensions geopolítiques, comercials i econòmiques al continent, a causa de l'amenaça russa i de la guerra comercial declarada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Brussel·les es manté a l'espera, sobretot de saber si Bucarest farà un gir cap a l’extrema dreta.

Fa gairebé tres setmanes que vaig rebre un missatge de la meva mare, que estava regirada perquè la policia era a la porta de casa. La qüestió era que m'havia tocat ser presidenta de mesa a les eleccions europees d'aquest diumenge. Així que avui m'he aixecat a les set del matí al crit de "Bon dia, presidenta" del meu padrí. En arribar, hi havia un cercle a la porta del casal de Can Pere Ignasi de Campos amb els suplents tremolant perquè gairebé no hi havia cap titular. La cosa no s'ha complicat perquè, malgrat que ho han fet tard, els titulars han arribat.

"Volíem anar a fer el primer capfico de la temporada a Son Real o a Son Serra de Marina amb els nins, però quan ens hem aixecat i hem vist el cel tan ennigulat, tapadot, hem decidit venir a votar", explica Marga, d'una trentena d'anys, a les portes del CEIP Aina Moll de Palma, quan són devers les 10.15 del dematí. Juntament amb la seva parella acaben de votar en aquest col·legi electoral, que és també el centre on els seus dos fills van a escola. "Havíem fet un trempó i una truita amb patates, que als al·lots els agrada molt. Duim el dinar dins el cotxe. Crec que anirem a fer una volta per Banyalbufar, per ventura baixarem a la cala. Ja ho veurem", comenta Sergi.

Els resultats de l'elecció dels vermadors i vermadores d'enguany varen sortir diumenge en comptes de dissabte, dia en què tots els binissalemers esperaven l'anunci dels guanyadors a la plaça del poble. No obstant això, el batle del municipi, Víctor Marí, va haver de sortir a explicar que els resultats no es podrien saber fins l'endemà. Per part seva, el PP de Binissalem ha criticat aquest dilluns la "mala" organització i gestió del batle en el procés.

Hi ha unes quantes raons per no anar a votar o anar-hi amb la pinça al nas. De fet, hi ha potencialment tantes raons per estar desanimat com electors convocats a les urnes. Per a les generacions que hem viscut en democràcia, votar és una obvietat, una rutina que competeix amb les rutines d’un diumenge de pandèmia. Que si la por al contagi, que si la mandra, que si la pluja, que si l’aperitiu. Que si la desil·lusió i el cansament amb uns representants polítics desbordats per la realitat i amb un prestigi deslluït. De fet, no és nou, ho deia JFK, que les mares vulguin que els seus fills creixin per ser presidents, però no vulguin que en el procés es converteixin en polítics. 

Benvolgut president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC): diuen els magistrats que s'ha de votar el 14-F perquè hi ha un interès públic “molt intens” per celebrar eleccions. Senyoria, ¿no detecta el tribunal un interès tan o més intens perquè no es posi en risc la salut dels catalans, en un moment tan delicat de la pandèmia?

Entre les curiositats, Leo Messi, com a capità de l'Argentina, va votar per Andrés Iniesta (5 punts), Xavi Hernández (3 punts) i Neymar (1 punt). El blaugrana va apostar per tres companys d'equip. No va ser així a la votació de Cristiano Ronaldo, capità de Portugal. El madridista va optar per Radamel Falcao, Gareth Bale i Mëzut Ozil. Iker Casillas, per la seva part, no va votar Leo Messi, i va donar la màxima puntuació a Cristiano Ronaldo, seguit de Franck Ribéry i Arjen Robben. Entre els seleccionadors, Vicente del Bosque va optar per Xavi, Iniesta i Ribéry.

A pesar de tot el que va arribar a dir Zlatan Ibrahimovic de Pep Guardiola, quan va ser el moment de votar pel millor entrenador de l'any 2011, com a capità de la selecció sueca, no va dubtar i va escollir el tècnic del Barça. De fet, si un agafa la llista dels vots que han rebut els tècnics en aquesta categoria, es pot trobar amb algunes curiositats, com que Messi com a capità de l'Argentina no va votar, i que Samuel Eto'o va preferir Mourinho abans que a Guardiola.