<![CDATA[Ara Balears - Bernat Solé]]> 10 <![CDATA[Xotis fiscal]]>

«Último día de despotismo y primero de lo mismo»

]]> <![CDATA[Voluntat de sabotatge]]> Fa una setmana tot eren càbales sobre la possibilitat d’ajornar les eleccions o mantenir la data del 14-F, i quan, a mitja jornada de divendres passat, es va anunciar que s’havia arribat a la conclusió de posposar els comicis fins a dia 30 de maig, hi va haver una primera sensació generalitzada d’alleujament: a pesar del partidisme (per totes les forces implicades) que envoltava la decisió, semblava almenys assenyada, en vista de la situació sanitària. La possibilitat que la justícia hi tingués algun emperò es tenia en compte, però es veia remota.

]]> <![CDATA[L’1 d’Octubre i la condemna de la història]]> Quan dèiem que l’1 d’Octubre seria un dia que duraria anys no ens referíem al fet que la justícia espanyola fes durar tant els efectes de la consulta, però les coses són com són. Ara, tres anys i mig més tard, li ha tocat al conseller Bernat Solé, que ha quedat inhabilitat per haver “facilitat” el referèndum. En un estat sense el passat autoritari i centralista d’Espanya podríem dedicar-nos a valorar l’aplicació del dret als fets jujats. Però després del que hem vist fins ara, la lectura només pot ser política. I en aquest sentit cal preguntar-se si els jutges són conscients de l’anacronisme que suposa condemnar algú per posar les urnes. En el futur, igual que ara expliquem que les dones no podien votar, la història s’exclamarà del fet que haver posat les urnes per preguntar als catalans si volien ser independents acabés amb condemnes.

]]> <![CDATA[El TSJC inhabilita Bernat Solé per facilitar l'1-O quan era alcalde d'Agramunt]]>

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha inhabilitat aquest dijous al conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, per desobediència greu arran de la seva participació en el referèndum de l'1 d'Octubre quan era alcalde d'Agramunt. El condemna a un any d'inhabilitació i 16.800 euros de multa. Tot i això, la sortida de Solé del Govern no serà immediata. Com també va passar en la inhabilitació recent de l'expresident Quim Torra, el conseller té dret a presentar un recurs davant el Tribunal Suprem (TS) perquè revisi el veredicte. Si l'alt tribunal espanyol el ratifica, però, haurà de deixar l'executiu.

]]> <![CDATA[L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Conviccions i eleccions"]]> Segon membre del Govern d’aquesta legislatura que és jutjat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Si el desembre de l’any passat Quim Torra va ser condemnat per la pancarta a favor dels presos del balcó de la Generalitat, ara arriba el torn al conseller d’Acció Exterior, Bernat Solé.

]]> <![CDATA[Solé defensa l'1-O davant del TSJC però es desvincula de la seva organització quan era alcalde]]>

Judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el conseller d'Acció Exterior de la Generalitat, Bernat Solé. Se'l jutja per haver afavorit el referèndum de l'1-O quan era alcalde d'Agramunt i la Fiscalia sol·licita imposar-li una multa de 24.000 euros i la inhabilitació de càrrec públic, un fet que, si es confirmés, suposaria la seva sortida del Govern. En la seva intervenció davant del jutge, Solé ha plantejat un doble argument: d'una banda, ha defensat la celebració del referèndum, però, de l'altra, ha negat haver col·laborat en la seva organització.

]]> <![CDATA[Bernat Solé: “El departament estava dolgut i ferit i, per tant, ha calgut un esforç d’empatia”]]> Bernat Solé va ser el primer conseller de la història de la Generalitat a prendre possessió telemàticament (el 22 de març passat).

]]> <![CDATA[Exteriors envia a l'Estat una llista de propostes per facilitar el vot exterior i reduir la despesa electoral]]>

Votar des de l'estranger mai ha sigut fàcil. A més, des que el 2011 es va instaurar el sistema de vot pregat en alguns casos pot convertir-se per als votants en una odissea per les ambaixades i els consolats espanyols. Per intentar revertir la situació, aquest dijous el conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, ha enviat una carta al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en què li formula un conjunt de propostes per intentar millorar la qüestió. També hi ha inclòs peticions de caràcter general, com la reducció de la despesa electoral.

]]>