En Marc ve a classe d’entrenament ‘funcional’ amb mi. En algun moment, ‘funcional’ va esdevenir una paraula per referir-nos a un tipus d’exercici físic i totes ho vàrem acceptar. A mi se’m fa estrany. ‘Funcional’ em sona a “el mínim que pots fer per anar per la vida”. M’agradaria saber per què ho és, funcional. Et fa funcional a tu? Entenc que sí, que et poses forta per poder ser funcional com a ésser humà. Que és la raó per la qual m’hi he apuntat jo. Per tenir certa força, en un futur, per ser autònoma, controlar els meus esfínters i no compixar-me a damunt després d’haver parit (si és que ho faig mai), per exemple, o per poder carregar brics de llet i no haver de menester l’ajut d’aquests fills que hauré parit. No ho sé. No sé per què ho pens en termes de maternitat. La cosa és que, si no hi pos remei, la meva musculatura començarà a desprendre’s més i més dels meus ossos, fins a ser totalment disfuncional. Ara ho veig d’aquesta manera, en termes pràctics. Però durant molt de temps no va ser així: era en termes estètics que ho pensava. I pas pena que a en Marc li acabi passant el mateix.

La dieta mediterrània redueix el nivell d'inflamació i fins i tot pot revertir el fetge gras, una malaltia per a la qual encara no hi ha medicació. Així ho evidencia la tesi de la doctora en Nutrició i Ciències dels Aliments Maria Magdalena Quetglas. Gràcies a aquesta feina, alguns pacients que patien han pogut revertir aquesta patologia gràcies a aquesta dieta, combinada amb l'exercici físic. "T'has de moure", remarca Quetglas.

A més de la crisi climàtica generada per la crema de combustibles fòssils, l’altra gran crisi ecològica dels nostres temps és la de la biodiversitat, que està generant la sisena extinció massiva d’espècies. La causa principal és la sobreexplotació dels recursos naturals, especialment la gran quantitat de terra que els humans hem desforestat per fer créixer els nostres aliments. La meitat de la terra habitable ha estat ocupada per l’agricultura, i tres quartes parts d’aquesta per la ramaderia. "El problema no són els ingredients, sinó com s’han produït. Cal comprovar que no procedeixin de la desforestació, i per això és fonamental fer la traçabilitat dels productes i saber on i com s’ha produït el que mengem”, assegurava Llorenç Milà i Canals, gestor del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, en una entrevista recent a l’ARA. 

El seu és un cas de manual de com algú, enfrontat a un problema de salut, decideix canviar de vida. Però Maria Puntí, una enamorada de l’esport que va patir una lesió important, va portar aquest canvi més lluny del que és habitual: després de sotmetre’s a tres operacions, va anar al gimnàs, es va interessar pel culturisme, va començar a tenir cura del que menjava i va acabar canviant de professió. En la seva nova vida Puntí, autora de La piràmide de la longevitat (Columna), és dietista i divulgadora científica, dedicada a millorar la vida de les persones fent-nos entendre la importància de l’estil de vida per prevenir i tractar malalties. 

Els habitants de les Balears són els segons de tota Espanya que menys a gust estan amb el seu físic i els campions a fer dieta. Així ho constata el VI Estudi de Salut i Vida 2023 elaborat pel Grupo Análisis e Investigación. Un 41,9% dels illencs diu que ha regulat la seva alimentació durant els darrers 12 mesos i un 25,7% va expressar malestar amb la seva imatge. Aquestes dades no sorprenen la psicòloga i nutricionista Nieves Pérez, que ho atribueix a l’estil de vida. “A Mallorca l’etapa estival dura sis mesos durant els quals s’exposa el físic, es va a la platja i la roba que duim ens fa anar mig despullats”, comenta. “Aquesta situació fa que molta gent se senti interpel·lada a tenir un cos estèticament acceptable”, exposa. Per altra banda, posa el focus en la cuina tradicional mallorquina. Tota la rebosteria es fa amb saïm, que provoca “una sensació gustativa extremadament satisfactòria al paladar, però és una bomba calòrica de primer nivell”, avisa.

Hi ha un antic refrany que diu: "El ric menja quan vol, el pobre quan pot i el monge quan li toca". De fet, hi ha la creença que a l’Edat Mitjana l'alimentació dels monjos era completament oposada a la dels nobles i que els seus menjars es caracteritzaven per la frugalitat, per la contenció i per l'escassetat de carn. L’arqueologia, però, està aportant proves que no era ben bé així i que als monestirs de Barcelona es menjava força millor que fora dels seus murs.

Les Balears són el segon territori de l'estat espanyol on més població reconeix haver fet algun tipus de dieta durant l'any 2023, segons el VI Estudi de Salut i Vida elaborat per l'asseguradora Aegon. En concret, prop d'un 42% dels habitants de les Illes afirmen haver fet algun tipus de dieta. A escala estatal, el percentatge és gairebé del 28 per cent, una xifra que suposa un augment de més de sis punts percentuals respecte del 2022.

Us en recordeu, de quan van aparèixer els productes que es presentaven com els millors aliats per a la flora intestinal? Tenir aquesta suposada qualitat s'ha fet servir de reclam publicitari de iogurts i altres aliments, però el concepte de flora intestinal està quedant superat pel de microbiota i la conveniència de tenir-ne cura va pel camí de convertir-se en un dels nous mantres vinculats a una alimentació sana. La microbiota són els bilions de microorganismes –sobretot bacteris– que habiten en el tracte intestinal –amb major proporció al colon– i en altres parts del cos. Si bé encara hi ha moltes incògnites sobre com intervé en la nostra salut, en els últims anys s'ha investigat a fons i tot apunta que, si volem mantenir-nos saludables, ens convé cuidar de la microbiota amb un estil de vida que rebaixi l'estrès i incorpori fer exercici, socialitzar amb els altres, dormir bé i una bona alimentació.

Una enquesta publicada per l’Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears (IDI), amb motiu de la Setmana Mundial del Pa, apunta que el 72% dels enquestats compra el pa en forns, mentre que el 23% ho fa al supermercat. “En aquests estudis, la mitjana d’edat és bastant alta, entre 40 i 50 anys; quan els joves van a comprar al forn, si hi van, aposten per productes més dolços”, afirma categòric Pep Magraner, gerent de l’Associació de Forners i Pastissers de les Illes Balears, tot matisant els resultats d’aquesta enquesta. S’hi afirma, a més, que un 64% dels participants compra el pa diàriament o entre tres i quatre vegades per setmana. En aquest cas, és Xisca Camps, copropietària del forn La Glòria de Palma, qui ho contrasta: “Comprar pa ara ja no és un costum de cada dia, sinó d’un dia o dos a la setmana, perquè no tenim temps d’anar a comprar i miram d’aguantar tota la setmana amb el que tenim”.

Les llavors de xia tornen a estar de moda. Han començat a aparèixer a tot arreu: a les prestatgeries de les botigues, als púdings, als brètzels i fins i tot les melmelades. Segons les previsions de Grand View Research, empresa que fa un seguiment de la indústria alimentària, s'espera que el mercat de les llavors de xia creixi més d'un 22% cada any entre el 2019 i el 2025. Així és el cicle de vida de les llavors de xia: sempre van apareixent en alguna o altra tendència. Des de temps immemorials la xia ha estat un aliment bàsic a Llatinoamèrica, on fins i tot s'oferia als déus asteques durant les cerimònies religioses. Però és als Estats Units on "cada generació sembla que les descobreixi per primera vegada", segons diu Beth Czerwony, dietista del Centre de Nutrició Humana de la Clínica Cleveland.

La salut depèn, entre molts altres factors, de la dieta. Per això hi ha dietes per a tots els gustos. Moltes estan mancades de base científica demostrada i poden ser nocives per a la salut. Nogensmenys, també n’hi ha algunes que compten amb un suport científic sòlid però que sovint, per seguir-les bé, cal comptar amb un bon assessorament. Fa temps que es parla de la restricció calòrica com una dieta que, aparentment, permetria millorar l’estat general de salut. Una de les seves principals característiques és limitar la ingesta energètica sense disminuir l’aportació de nutrients essencials.

Tenim els budells plens de bacteris beneficiosos sense els quals no podríem sobreviure. És l’anomenada microbiota intestinal. Està composta per diversos bilions de bacteris d’espècies diferents que viuen en simbiosi entre ells i amb nosaltres. Des de fa temps, se sap que contribueixen a la digestió dels aliments i que produeixen substàncies essencials, entre les quals hi ha algunes vitamines. El seu equilibri és una font de salut per a les persones, i quan s’altera es poden produir diverses malalties. Fa uns anys es va veure que la microbiota intestinal participa també en moltes altres funcions fisiològiques, entre les quals hi ha la regulació d’alguns aspectes del funcionament del sistema nerviós i de l’immunitari.

Les tendències alimentàries, especialment la passió pels productes nous, poden arraconar els ingredients tradicionals. Si tots mengem pa amb alvocat, per exemple, els camps d’oliveres s’acabaran perdent perquè els cultius d'aquesta fruita de l’Amèrica Central i de Mèxic que arrasa a tot el món, s’aniran estenent arreu. “La biodiversitat és una assegurança perquè mengem bé en el futur”, afirma Toni Massanés, director general de la Fundació Alícia, centre pioner de recerca en cuina, que alerta de la bogeria per aliments com l'alvocat. Mentrestant, alguns cuiners opinen que els restaurants tenen la responsabilitat de tenir un criteri propi, lluny de les modes dels aliments forans, difosos sovint per les xarxes socials i per prescriptors gastronòmics.

Refrescos ensucrats, brioixeria industrial i alguns tipus de carn processada són aliments que representen entre el 25% i el 50% de l'alimentació d'una persona a Europa o en països de rendes mitjanes i altes. Els aliments ultraprocessats, el grup al qual pertanyen tots aquests productes i una llarga llista de menjars i begudes basats en formulacions industrials i altes dosis de conservants i additius, podrien estar relacionats amb un risc més alt de tenir un càncer colorectal. Un estudi amb quasi 8.000 participants a Espanya ha mostrat la vinculació entre aquest tipus de càncer i una ingesta més gran d'aliments que generalment "tenen molt poc a veure amb aquells que pretenen imitar", explica la doctora Dora Romaguera, autora del treball que ha publicat l'ISGlobal.

"Jo només esmorzo un cafè o una infusió i aguanto fins a l'hora de dinar". És una frase que últimament hem pogut sentir de familiars, amics o companys de feina. És probable que aquesta persona, que no menja res en tot el matí, estigui fent un dejuni intermitent, la tendència nutricional més de moda avui dia. Encara que ara el coneguem amb aquest nom tècnic, el dejuni, l'acció de deixar de menjar voluntàriament durant hores, és una pràctica que l'home ha fet des de sempre, ja sigui de manera natural, perquè pel motiu que sigui s'ha habituat a saltar-se un àpat o per motius religiosos. El dejuni més conegut universalment és el Ramadà, que es fa durant el novè mes del calendari musulmà i que s'allarga diàriament des de la sortida fins a la posta de sol. Comptant que els seguidors de l'islam representen 1.900 milions de persones, un 25% de la població mundial fa, com a mínim, trenta dies de dejuni intermitent un cop l'any. Però si aquesta pràctica s'ha aconseguit consagrar fora del culte espiritual és perquè s'està utilitzant com un mètode per millorar el nostre benestar. Només cal fer una cerca ràpida a internet per comprovar que és una opció que creix, tot i que la gran majoria d'entrades relacionades amb el dejuni intermitent a la xarxa estiguin associades a la pèrdua de pes.

Quan es parla de procreació, la qualitat és tan important com la quantitat, si més no pel que fa als espermatozous. Cal que el semen contingui un nombre suficient d’aquestes cèl·lules, però també que siguin prou mòbils per poder aconseguir el seu objectiu: fecundar l’òvul. Com que una reducció en algun d’aquests paràmetres pot portar a la infertilitat, ja fa temps que s’estudia quins factors poden influir en la qualitat dels espermatozous. Un treball publicat recentment a la revista PLOS Biology proposa que el que mengem, i en especial la proporció de sucres, podria tenir un impacte immediat en la seva motilitat.

La globalització ja té un lloc a les taules i, en els últims 50 anys, les dietes que durant segles havien significat diversitat i varietat s’han uniformat, de manera que cada cop les taules i les neveres de mig món tenen uns ingredients més semblants. Un estudi basat en dades de la FAO, l’agència per a l’alimentació de l’ONU, ha analitzat 18 grans grups d’aliments en 18 països i conclou que s’aprecia “una convergència parcial en la dieta global”, segons descriu James Bentham, científic de la universitat britànica de Kent. Entre el 1960 i el 2013 hi ha hagut un augment del consum d’aliments d’origen animal com la carn, els ous i la llet, sobretot als països asiàtics, encapçalats per Taiwan i la Xina. En paral·lel, Europa, els Estats Units i el Canadà han anat reduint la ingestió de carn.