El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha bombardejat l'Iran, cosa que podria conduir a una altra guerra a l'Orient Mitjà, i el repte per a Donald Trump serà mantenir-se al marge d'aquest embolic.

Aquesta setmana el líder suprem de l’Iran, l’aiatol·là Ali Khamenei, ha conegut els límits de la seva estratègia de política exterior: fins i tot unes forces aliades ben armades i ben entrenades poden resultar poc fiables si un exèrcit modern i decidit les combat.

"Vivim un dels moments més perillosos de la història de la humanitat", assegura el prestigiós Institut Internacional d'Estocolm per a la Investigació per la Pau (SIPRI). Les tensions geopolítiques al planeta estan portant les nou potències nuclears del món a invertir més per reomplir i sofisticar els seus arsenals. Dos informes coincideixen aquest dilluns a posar xifres al problema. Segons la Campanya Internacional per Abolir les Armes Nuclears (ICAN), la despesa en armament nuclear es va disparar l'any passat un 13%, fins als 91.400 milions de dòlars, mentre que el SIPRI avisa que al voltant de 2.100 caps nuclears estan en estat d'alerta operativa alta en míssils balístics. La major part d'ells als Estats Units i Rússia, tot i que per primer cop també s'hi ha sumat la Xina. En total hi ha 9.585 caps nuclears actius a tot el món.

L'amenaça nuclear es dispara. L'Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), referent mundial en estudis sobre armament, ho constata en el seu últim informe anual: el nombre d’armes nuclears operatives augmenta i les potències nuclears continuen avançant en els plans de modernització i expansió a llarg termini de les seves armes atòmiques.

Comencem pel referent més vell dels tres que evocarem aquí. Molt abans que es parlés d'Euràsia, molt abans de l'ideòleg de l'actual imperialisme rus, Aleksandr Duguin, líder del partit neofeixista que porta justament aquest nom (Евразия; per cert, la semblança del seu logo amb el de Falange Española crida l'atenció), l'Imperi Otomà ja representava a la perfecció aquest concepte borrós. De fet, encara avui, Turquia té una part del seu territori a Europa i una altra a la península d'Anatòlia. Segons Marx, hi ha una manera asiàtica d'entendre les coses: quan parlava del "mode de producció asiàtic" i el distingia del romà i del germànic, es referia a aquesta especificitat, inseparable del que anomenava "despotisme asiàtic". Aquesta denominació més o menys racista fou substituïda després per l'escolàstica marxista per la més neutra "despotisme comunal". Els turcs, amb aquell imperi seu que anava des de Bòsnia fins al Caspi, tenien un costum denominat devşirme, clau per entendre una de les pitjors atrocitats que ha fet Putin, com veurem ara. L'Imperi Otomà reclutava a la força nens petits, en general d'entre sis a vuit anys, provinents dels territoris cristians de l'oest. La majoria acabaven pertanyent al cos militar dels geníssers. Molts provenien de famílies nobles europees. Algunes es convertien a l'islam per evitar, sovint infructuosament, aquest segrest. Estem parlant del segle XVI o XVII, posem per cas. Vladímir Putin, però, ha fet això en ple segle XXI. La xifra oficial és de 16.200 infants segrestats.

Les forces nuclears estratègiques de l'exèrcit rus han començat aquest dimarts unes maniobres militars supervisades telemàticament pel president rus, Vladímir Putin. Segons han informat les agències de notícies estatals, citant el ministre de Defensa, Serguei Xoigú, durant aquests exercicis s'ha fet un simulacre d'un "atac nuclear massiu en resposta a un atac nuclear enemic". El titular de Defensa ha indicat que les maniobres s'han fet "d'acord amb el pla d'entrenament" de les forces armades, és a dir, que són uns exercicis rutinaris i, alhora, suposen una demostració de força de Moscou just una setmana després que l'OTAN fes també maniobres nuclears en uns quants llocs d'Europa.

Dos països amb armes nuclears en rumb de col·lisió sense que s'hi vegi una via de sortida. Un dirigent rus erràtic que fa servir un llenguatge apocalíptic: “Si voleu que ens veiem tots a l'infern, és cosa vostra”. Els cara a cara a les Nacions Unides, on cada part acusa l'altra d'estar-se arriscant a provocar l'Armaggedon.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha assegurat que Vladímir Putin "no fa broma" quan amenaça amb fer servir armes nuclears per respondre a l'exitosa contraofensiva ucraïnesa a la guerra. "No enfrontàvem la possibilitat d'un Harmagedon des de Kennedy i la Crisi dels Míssils de Cuba" de l'any 1962, ha alertat Biden durant un acte de captació de fons dels demòcrates que s'ha celebrat aquesta matinada hora catalana.

Karipbek Kuyukov, artista i activista del Kazakhstan, va néixer sense braços a causa de l’exposició dels seus pares a la radiació. Explica que al seu país, entre el 1949 i el 1990, hi va haver 450 assajos amb armes nuclears i que, com a conseqüència, ha vist “molta misèria i patiment”. La casa on va néixer i les del veïnat tremolaven a causa de les ones expansives de les explosions que es produïen a 100 quilòmetres de distància. Cada vegada que hi havia tests militars similars, als ciutadans els sobrevenia un gust de metall a la boca. Després alguns perdien les dents, els cabells, la vista. Molts no van sobreviure. I molts nadons van néixer amb deformacions o van morir al cap de pocs mesos de néixer, com dos dels seus germans. A la seva ciutat hi havia un hospital només per a infants abandonats i afectats per les radiacions.

La primera cimera del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), que va entrar en vigor el 22 de gener del 2021, reunirà la setmana vinent a Viena representants dels 62 països que han ratificat el tractat (de 86 signants), a més de membres de la societat civil. Hi assistiran també alguns països que no s'han adherit al tractat, com Alemanya, Noruega, Suècia o Suïssa, que hi participaran com a estats observadors, malgrat que formen part d'una aliança militarista com l'OTAN, que aposta decididament pel rearmament en contra del que intenta aconseguir el tractat, que és la prohibició i eliminació total de les armes nuclears al món.

La reducció dels arsenals nuclears que s'ha anat produint des del final de la Guerra Freda ha arribat a la seva fi. Això és el que constata l'anuari de l'Institut Internacional de Recerca per la Pau d'Estocolm (Sipri) publicat aquest dilluns, que augura que els arsenals nuclears mundials creixeran durant la pròxima dècada. "És una tendència molt preocupant", ha afirmat el director del programa d'armes de destrucció massiva del Sipri, Wilfred Wan, que ha assegurat que tots els països amb armes nuclears estan augmentant o millorant els seus arsenals i que la majoria estan "exacerbant la retòrica nuclear" i el paper que exerceix aquest tipus d'armament en les seves estratègies militars.

A mesura que el conflicte a Ucraïna s’intensifica, s’agreugen les conseqüències humanitàries d’una invasió contrària a la llei internacional i al mandat de les Nacions Unides. A principis de febrer, segons fonts governamentals nord-americanes una guerra a Ucraïna, lliurada amb armament convencional, podia provocar la mort d’entre 25.000 i 50.000 civils, entre 5.000 i 25.000 soldats ucraïnesos i entre 3.000 i 10.000 militars russos, així com fins a 5 milions de refugiats. En només 4 setmanes de guerra les xifres de població refugiada ja s’han quasi complert. Però aquest gravíssim impacte no seria res al costat de la immensa catàstrofe humanitària que podria provocar l’ús d’armes nuclears, una possibilitat insinuada per Putin.

Entre 1.800 i 1.900 caps nuclears formaven part de l'arsenal militar ucraïnès l'any 1994. Eren l'herència de l'extinta URSS i la convertien en la tercera potència nuclear del món. Al capdavant, com avui, hi havia Rússia, aleshores amb unes 30.000 bombes, i els Estats Units li anaven al darrere amb més de 10.000 (la distància amb la resta era sideral: França era quarta, amb unes 500). Però, malgrat el potencial nuclear, la realitat del moment era una crisi econòmica i social molt intensa per als ucraïnesos, necessitats d'ajuda humanitària com altres exrepúbliques soviètiques.

El president rus, Vladímir Putin, no ha trigat gaire a intimidar amb la carta de les armes nuclears i el quart dia de la guerra a Ucraïna, el diumenge 27 de febrer, ja va ordenar activar-les "en mode especial de combat" per les declaracions "agressives" de dirigents de països de l'OTAN i les "mesures il·legítimes" que ha pres Occident contra el seu país. I aquest dimecres el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, hi ha insistit: "Si acabés esclatant una Tercera Guerra Mundial, implicaria l'ús d'armament nuclear i això seria destructiu". És clar que hi ha armes de destrucció massiva per acabar unes quantes vegades amb la civilització; ara bé, quina és concretament la força nuclear (i de dissuasió) de Rússia? "És una potència enorme i, juntament amb els Estats Units, la que té més capacitat de destrucció", respon Xavier Bohigues, doctor en física i investigador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau en l'àmbit de l'armament nuclear i indústria militar.

Amb l'any nou ha arribat un petit senyal de distensió, encara que sigui en forma de declaració. Els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU –els Estats Units, la Xina, Rússia, França i el Regne Unit– es comprometen a evitar una guerra nuclear. "Afirmem que una guerra nuclear no es pot guanyar i no s'ha de lluitar mai", diu el comunicat fet públic aquest dilluns sota el títol de Declaració P5 per prevenir una guerra nuclear i evitar carreres armamentístiques. Un pas significatiu, perquè arriba en plena escalada de tensions entre els Estats Units i Rússia a Ucraïna, i entre els Estats Units i la Xina a Taiwan, però també perquè tant el líder rus, Vladímir Putin, com l'anterior president nord-americà, Donald Trump, havien sortit de diversos pactes de no proliferació i havien apostat en els últims anys per la modernització i expansió dels seus respectius arsenals.

Després de cinc mesos de pausa, les negociacions per ressuscitar l’acord nuclear amb l’Iran del 2015 es reprenen aquest dilluns a Viena. El pacte, signat entre Teheran i les sis grans potències (el que es coneix com a P5+1: els Estats Units, la Xina, Rússia, França i la Gran Bretanya, que són els cinc membres permanents del Consell de Seguretat, més Alemanya), garantia que l’Iran sotmetia a control internacional el seu programa nuclear de manera que no s’utilitzés per desenvolupar armament, a canvi de sortir de l’ostracisme econòmic a què l’havien sotmès les sancions internacionals.

Corea del Nord ha llançat aquesta matinada un míssil balístic al mar del Japó. Un nou test armamentístic que, segons fonts sud-coreanes, es podria haver fet des d'un submarí, cosa que provaria una capacitat militar nova del règim nord-coreà. La provocació, l'última d'una sèrie de proves armamentístiques que s'han repetit les últimes setmanes, arribava el mateix dia en què es reunien a Washington els enviats especials de Corea del Nord i dels Estats Units. Les converses pretenen prendre el pols a les negociacions estancades arran del fracàs de la cimera de Hanoi del 2019 entre el líder nord-coreà, Kim Jong-un, i Donald Trump.

Corea del Nord assegura que aquest cap de setmana ha provat un nou míssil de creuer de llarg abast, un altre assaig armamentístic en ple estancament de les negociacions sobre desnuclearització amb els Estats Units. L'agència oficial KNCA, que parla de diversos projectils, assegura que les proves han sigut un "èxit", després que els míssils volessin durant més de dues hores sobre territori nord-coreà fins tocar els seus objectius, a uns 1.500 kilòmetres de distància.