Un dels reptes que té Espanya és el de la despesa pública del sistema de pensions i, en particular, com es cobreix en el mitjà i el llarg terminis tenint en compte que d'aquí uns anys es jubilarà la generació del baby boom, la més nombrosa. La Comissió Europea, en línia amb el que ja ha anticipat l'autoritat fiscal (Airef), considera que tot i la recent reforma del govern espanyol caldran més ajustos per cobrir el cost del sistema. Això exigirà activar un mecanisme que passa, principalment, per un increment de les cotitzacions socials. El Banc d'Espanya, però, mira de reüll aquesta opció: "Sostenir el finançament del sistema de pensions exclusivament en l'increment de les cotitzacions socials podria ser perjudicial per a l'ocupació i la competitivitat de l'economia espanyola", adverteix l'organisme supervisor en un nou capítol de l'Informe anual 2023, publicat aquest dimarts al migdia.

Després de saber-se que les pensions contributives pujaran un 3,8% l'any que ve, la flamant ministra de la Seguretat Social, Elma Saiz (PSOE), ha avançat aquest dimarts que l'ingrés mínim vital (IMV) i les pensions no contributives s'incrementaran un 6,9%. Alhora, també ha explicat que una de les pensions més baixes de totes, la de viudetat amb càrregues familiars, s'incrementarà un 14% i, finalment, ha situat l'increment de les pensions mínimes contributives entre un 5% i un 7%, segons ha detallat en una entrevista a l'agència Efe. Cal recordar que les pensions contributives són les de jubilació, viudetat, orfandat, incapacitat permanent o en favor de familiars.

Actualment, els joves representen una fracció de l'electorat molt menor que la que representaven els seus pares a la mateixa edat. L'any 1980, la població de 18 anys a 34 suposava un 35% de les persones amb dret a vot, mentre que els majors de seixanta anys, només un 16%. Avui, les xifres han canviat: els joves són només el 21% i, els majors, el 25%. Tot plegat, aquesta situació es dona en un moment que es troba lluny del cim de les dades d'envelliment i, per tant, la diferència es farà encara més àmplia. Això explica, segons l'economista José Ignacio Conde, una "veritat incòmoda" basada en la demografia política: "La despesa pública va dirigida, sobretot, a les persones majors, a les pensions. Els joves són irrellevants políticament perquè són cada vegada menys."

L'any 2021, el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, va declarar la guerra a les jubilacions anticipades. Aquesta va ser una de les mesures estrella de la primera part de la reforma del sistema de pensions, que tot just s'ha culminat aquest 2023. Ara, les mesures desplegades per incentivar que s'allargui la vida laboral i penalitzar la decisió de jubilar-se abans de l'edat legal comencen a donar els seus fruits, o com a mínim així ho veuen des de la Seguretat Social, que defensen que s'ha "consolidat" la tendència a endarrerir la jubilació anticipada voluntària.

Amb les dades de la inflació actual a la mà, el ministeri de la Seguretat Social calcula que les pensions contributives es podrien revaloritzar entre un 3,5% i un 4% l'any que ve. De fet, a les projeccions sobre l'evolució de la despesa pública del sistema de pensions enviades a Brussel·les se situa la revalorització al 4% i al 2% a partir del 2025, "coincidint amb l'objectiu d'inflació del Banc Central Europeu", segons es desprèn de l'informe publicat aquest dimarts.

Tant el PSOE com Sumar han sortit en tromba aquest matí contra Alberto Núñez Feijóo per haver dit en una entrevista a TVE que el PP sempre va revaloritzar les pensions segons l'IPC, fins al punt que el candidat del PP s'ha vist obligat a rectificar aquesta afirmació falsa. Ja durant l'entrevista, però, els periodistes l'han desmentit en directe. "No és correcte, senyor Feijóo", li ha etzibat la periodista Sílvia Intxaurrondo, després que el líder del PP digués que el seu partit sempre havia apujat les pensions vinculant-les a la inflació. Ell hi ha insistit i s'ha compromès a corregir si incorria en un error, i així ha sigut.

Sense sorpreses d'última hora, el Congrés dels Diputats ha validat el reial decret llei de la reforma de les pensions. L'executiu espanyol ha comptat amb el vistiplau de la majoria dels socis d'investidura, que han convalidat el decret, però també la seva tramitació com a projecte de llei, és a dir, que malgrat que el decret estarà en vigor, ara s'obre la tramitació parlamentària perquè els partits puguin presentar esmenes i modificar algunes parts del text. De fet, la votació perquè es tramiti com a projecte de llei ha tirat endavant per unanimitat.

Qui serà l'encarregada –cada tres anys a partir del 2025– d'analitzar si la reforma de les pensions del govern espanyol es comporta en termes fiscals tal com s'ha previst, ja anticipa que la norma té llacunes. L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) apunta que la reforma aprovada en consell de ministres fa tot just una setmana serà insuficient per cobrir la despesa que suposaran les pensions.

Emmanuel Macron ha trencat el seu silenci. En una entrevista emesa simultàniament per TF1 i France 2, el president de França ha parlat de la polèmica reforma de les pensions per primera vegada des de la seva adopció dijous passat, i ho ha fet per defensar la llei, assegurar que seguirà el seu camí per entrar en vigor abans de finals d'any i renovar la seva confiança en la primera ministra, Élisabeth Borne. Macron no farà canvis al govern tot i la crisi política i social derivada de la reforma. "Té la meva confiança", ha afirmat contundent.

Onze milions de pensionistes i un terç del pressupost de la Seguretat Social fan de la reforma de les pensions aprovada dijous passat un tema prou rellevant. L’objectiu és poder pagar les pensions dels pròxims 25 anys, que coincideixen amb la jubilació dels baby boomers. Una generació que ha donat moltes alegries –sobretot mentre ha cotitzat i consumit– però que darrerament s'ha d'ocupar d'avançar la gestió de la seva pròpia vellesa.

La foto de l'acord per a la segona part de la reforma del sistema de pensions inclourà els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT. Els dos agents socials han ratificat aquest dimecres la reforma del govern espanyol dissenyada pel ministeri de la Seguretat Social sota la batuta del ministre José Luis Escrivá (PSOE). "És un acord amb una rellevància històrica", ha defensat el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez. El líder de CCOO, Unai Sordo, ha apuntat que es tracta d'una reforma que aporta "ingressos que garanteixen la viabilitat [del sistema de les pensions] per als pròxims 25 anys".

Després de mesos de negociació, el ministeri de la Seguretat Social ha posat damunt la taula una última (i a priori definitiva) proposta de segona part de la reforma de les pensions. Es tracta d’un document acordat entre els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Unides Podem, que fins ara havien discrepat sobre alguns dels elements més espinosos de la reforma. Tanmateix, la Seguretat Social ha estat negociant també amb Brussel·les –de qui ja tindria l'aval–, amb els socis habituals al Congrés de Diputats, com ERC i EH Bildu, i amb els agents socials, sindicats i empresaris. 

Mentre Emmanuel Macron era a Barcelona aquest dijous per participar en la cimera hispano-francesa, França s'ha mobilitzat massivament contra la reforma més important de l'últim quinquenni del president de la República, la de les pensions. La vaga, convocada unànimement per tots els sindicats, ha tingut un suport ampli, sobretot en sectors com els transports, l'educació i l'energia, i ha fet sortir milers de persones al carrer per reclamar al govern que retiri la reforma. El país no ha quedat completament aturat però les protestes multitudinàries, amb més d'un milió de persones mobilitzades a tot el país, són un clar missatge per a Macron. L'inquilí de l'Elisi corre el risc de veure com el malestar social creix els pròxims mesos i deriva en una crisi que recordi la dels armilles grogues del 2018.

La UGT comença a assumir que el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, tirarà endavant la proposta de modificar el període de càlcul de les pensions, una mesura que s'emmarca en la segona part de la reforma del sistema i que està compromesa amb Brussel·les. És en aquest context que el sindicat ha mogut fitxa i s'obre a acceptar una proposta d'aquest estil, però a canvi d'altres qüestions. En concret, proposa que es toqui l'accés a la pensió mínima contributiva.

La reunió entre el govern espanyol i els agents socials -sindicats majoritaris i patronals- per la segona part de la reforma de les pensions, que s'ha d'aprovar abans que s'acabi l'any, s'ha centrat aquest dilluns en la bretxa de gènere. El ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá (PSOE), ha plantejat a sindicats i patronals la seva proposta per resoldre la diferència estructural entre les prestacions que reben les dones i les que reben els homes, que se situa en un 30%. En aquest sentit, Escrivá vol aplicar canvis pel que fa a les "llacunes de cotització" durant la carrera laboral, millorar la cobertura de períodes com ara una excedència per cuidar familiars i augmentar el complement de maternitat.

Aquest dilluns, el ministeri de la Seguretat Social ha reactivat la taula de negociació de les pensions amb els agents socials –sindicats i patronals– i ha presentat per fi una proposta formal de la segona part de la reforma del sistema. Fins ara, els contactes havien estat permanents però de forma informal, i el govern no havia presentat un document amb la proposta concreta, que ara s'haurà de negociar. El temps, però, ja ha començat a córrer si es té en compte que aquesta part de la reforma ha d'estar aprovada abans que acabi l'any, segon es desprèn del pla de recuperació enviat a Brussel·les.

El govern espanyol i els agents socials han de tancar abans que s'acabi l'any alguns dels elements de la segona part de la reforma de les pensions, compromesa amb Brussel·les. El temps, per tant, es comença a exhaurir.

El govern espanyol sosté que avança cap a "l’equilibri pressupostari" de la Seguretat Social, una cartera que aquest dilluns ha presentat els seus comptes per al 2023. I un dels elements que han d'ajudar a aquest objectiu és la posada en marxa del mecanisme d'equitat intergeneracional (MEI) a partir del 2023.

Aquesta setmana els despatxos d'alguns ministeris han hagut de retre comptes a la Comissió Europea. El motiu: una nova visita dels tècnics europeus que vetllen pel compliment del pla de recuperació i l'execució dels fons europeus. "És robust", el qualifiquen fonts comunitàries. En línies generals, Brussel·les aprova les reformes fins ara desplegades per l'executiu de Pedro Sánchez i que tenien com a compensació l'arribada dels fons europeus antipandèmia. "Els primers símptomes de la reforma laboral són positius", ha exemplificat el vicepresident executiu per a una Economia al Servei de les Persones, Valdis Dombrovskis, aquest dimecres al matí. Alhora, ha recordat que "hi ha altres reformes en curs" vinculades a l'arribada dels diners. Dues d'aquestes són la reforma fiscal i la segona part de la reforma de les pensions.

El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha afirmat aquest dilluns, en el marc de la negociació amb els agents socials per culminar la reforma de les pensions, que plantejarà apujar progressivament la pensió màxima i elevar la base màxima de cotització per afavorir la sostenibilitat del sistema.