Raúl de Tomás ja és jugador del Rayo Vallecano. Bon vent i barca nova. Jo mai no el vaig estimar i, per tant, no em sento traït per un ídol. Crec que vaig ser el primer –tot i que sempre hi ha algú que ha dit les coses abans que tu– que vaig expressar públicament que RDT, malgrat el seu talent i els seus gols, no mereixia el nostre amor. Aquí mateix, el 21 de desembre del 2020 (no portava ni un any a l’Espanyol), vaig escriure que no es podia confondre el sexe (tot just aquella setmana havíem tingut l’orgasme del gol contra l’Almeria) amb l’amor (qui menysprea el col·lectiu i només s’estima a si mateix no pot ser mai objecte del nostre amor). No calia esperar el seu lamentable comunicat d’aquesta setmana per saber el nivell intel·lectual i moral d’aquest futbolista. Perquè se li poden criticar moltes coses, però no enganya. Una altra cosa és que el món del futbol sigui el dels cecs que no hi volen veure perquè els gols ho tapen tot. Una altra és que quan això s’acaba alguns descobreixin que RdT és un intent fallit i defectuós del pitjor Cristiano Ronaldo o que Messi mai no va dir ni una paraula en català. 

El serial RDT s’ha tancat amb l’anunci oficial de la seva sortida –firma pel Rayo fins al 2027 a canvi de vuit milions més tres en variables– i un foc creuat d’acusacions que no deixa ningú ben parat. L’Espanyol, per no impedir la devaluació d’un jugador que podria haver-se convertit en la venda més elevada de la història del club. El jugador, per enrocar-se en una postura que l’ha privat de fer el salt a un club que disputi competicions europees i que també es quedarà sense Mundial. Hi perden tots en una operació amb nefastes conseqüències a curt i mitjà termini. 

Raúl de Tomás està disposat a renunciar al seu somni, disputar el Mundial de Qatar, a canvi de poder marxar de forma immediata de l'Espanyol. El davanter madrileny ha acabat optant per fer cas al seu entorn més familiar, que l'animava a tornar a casa, Madrid, enlloc dels seus agents, que li aconsellaven que es reconciliés amb l'Espanyol per poder tornar a jugar i optés a anar al Mundial mentre seguien buscant-li un club de destí. El punta ha volgut fer cas a la família i ha forçat que es negociés la seva sortida al Rayo Vallecano. Si s'acaben tancant les negociacions, RDT marxaria ara a Vallecas, tot i que no podrà ser inscrit a la Lliga fins al gener. És a dir, que es passaria els propers mesos entrenant, circumstància que el descartaria per poder disputar el Mundial del novembre.

RDT seguirà a l'Espanyol per la falta d'acord entre el conjunt blanc-i-blau i el Rayo Vallecano. Així ho han assegurat els presidents de tots dos clubs. Chen Yansheng ha afirmat en una trobada amb els mitjans de comunicació que"no hi ha hagut "cap error" en la gestió del serial de RDT. "És cert que el jugador ha mostrat la seva intenció de sortir, però no ha arribat durant tot el mercat cap oferta, i l'últim dia no hem arribat a un acord per la seva sortida", ha desenvolupat l'empresari xinès.

El Sevilla ja no és una opció per a Raúl de Tomás, que cada cop compta amb menys opcions per deixar l'Espanyol quan tot just falten poc més de 24 hores pel tancament del mercat de fitxatges. El conjunt andalús, l'opció preferida del madrileny en aquest tram final de mercat, ha incorporat un jove davanter danès del Niça, Kasper Dolberg, amb qui dona per completada la seva davantera. D'aquesta forma, les possibilitats de que RDT surti del club blanc-i-blau en l'últim dia de mercat es redueixen a la Premier League.

L’estiu del 2008, Pep Guardiola va aterrar a la banqueta del Barça amb el difícil repte de posar ordre en una plantilla acomodada que havia adquirit determinats vicis. Al tècnic de Santpedor no va tremolar-li el pols a l’hora de comunicar a alguns dels pesos pesants de la plantilla que no podien seguir al club. Ronaldinho i Deco van marxar i Eto’o ho faria un any més tard. Tres jugadors que havien marcat una etapa al Camp Nou sortien per la porta del darrere pel bé del col·lectiu.

El Bayern Munic podria trobar el substitut de Robert Lewandowski a l'Espanyol. Segons ha pogut saber l'ARA, el conjunt bavarès valora seriosament la candidatura de Raúl de Tomás per ocupar la plaça vacant que ha deixat l'atacant polonès, que ha fitxat pel Barça a canvi de 45 milions d'euros fixos més 5 en variables. Bona part d’aquests diners podrien anar destinats al madrileny. A l’espera de fer efectiu el seu debut en la pretemporada perica, RDT és conscient que el seu futur més possible apunta a una sortida de l’Espanyol. El madrileny podria fer el camí invers al de Lewandowski i canviar Barcelona per Munic.

“Sé que estar a l’Espanyol em pot perjudicar, perquè els equips punters tenen més competicions, més partits i més oportunitats de gol, però m’adapto al que tinc. Em motiva ser l’estrella de l’Espanyol”, ha assegurat recentment Raúl de Tomás a la revista El Club del Deportista. Malgrat no jugar en un dels grans clubs europeus, el davanter madrileny ha fet mèrits de sobres a l’Espanyol per rebre una segona trucada de la selecció espanyola. Ara bé, ha hagut d'abandonar la concentració amb la roja per unes molèsties a l'espatlla i no podrà jugar el partit d'aquest dissabte a casa, Cornellà-El Prat, contra Albània.

El cap de setmana del 22 de maig, d’aquí tres mesos, l’Espanyol tancarà la Lliga 2021-22 visitant el Nuevo Los Cármenes. A l’expedició per viatjar a Granada hi haurà diverses cares que, amb total seguretat, viuran l'últim partit com a espanyolistes. I és que en els pròxims noranta dies, l’àrea esportiva blanc-i-blava haurà de decidir què fa amb fins a 10 jugadors que formen el front d’atac de l’actual equip. 

“Assumeixo amb responsabilitat que seré un jugador important aquí. Ser el jugador més car d’un club històric em motiva, ho donaré tot”. Amb aquestes paraules va presentar-se Raúl de Tomás com a jugador de l’Espanyol el gener del 2020. Dos anys després, el punta madrileny és indiscutible en un equip on acumula 40 gols en 76 partits. 

En l’estrena de Xavi Hernández a la banqueta blaugrana, el seu alter ego sobre la gespa del Camp Nou va ser un jugador de l’Espanyol: Sergi Darder va doctorar-se fent un gran partit que, per moments, va recordar l'etapa de l’egarenc com a jugador del Barça. L’aparició del d’Artà en el partit va solucionar bona part dels problemes que l’Espanyol va trobar en l’inici de la jugada per l’asfixiant pressió del Barça, que va detectar en David López un dels jugadors claus a qui collar. 

Cap davanter de l’actual plantilla del Barça millora els números de Raúl de Tomás. Les estadístiques registrades en aquesta Lliga situen el madrileny de l’Espanyol com el davanter que arriba al derbi en millor estat de forma. La lesió d’Ansu Fati, amb qui no es podrà enfrontar al Camp Nou, va propiciar l’estrena amb la selecció espanyola d’un ariet que disputarà el seu segon derbi com a blanc-i-blau amb ganes de treure's una espina: encara no sap què és puntuar contra el Barça, un equip al qual ha marcat un gol com a visitant (el març del 2019, amb el Rayo Vallecano). 

Només un jugador espanyol, Gerard Moreno, ha marcat més gols que Raúl de Tomás al llarg d’aquest 2021. El davanter madrileny de l’Espanyol era una de les opcions que sonaven amb més força per suplir la baixa per lesió del punta perpetuenc a la selecció espanyola, però finalment el seu somni de jugar amb l’absoluta haurà d’esperar. Sí que anirà convocat, en canvi, amb l’Espanyol, amb qui tornarà a jugar aquest dissabte (14 h, M. LaLiga) contra el Granada després de complir un partit de sanció per la vermella que va veure contra l’Athletic. 

Després de completar diferents estades entre Eivissa i Mèxic, Raúl de Tomás finalitzarà aquest cap de setmana les que molt probablement hagin estat les vacances més tranquil·les de la seva carrera com a futbolista professional. Per primer cop des del 2013, el davanter madrileny ha pogut viure un estiu sense haver de haver de pensar en canvis d’equip o de categoria. “Si Déu vol, l’any vinent estaré a l’Espanyol. Tinc contracte aquí i hi estic molt content”, va reconèixer al maig. El club blanc-i-blau, que malgrat la pandèmia té prou capacitat financera per retenir-lo, serà el primer on disputarà tres temporades consecutives des de la seva etapa al planter del Reial Madrid. 

Montilivi acollirà aquest dissabte (18.15 h, GOL) un derbi català entre el Girona i l’Espanyol. Dos equips amb una forta dependència dels seus dos principals atacants. Cristhian Stuani i Raúl de Tomás són un autèntic privilegi per a dos clubs que viuen, en gran mesura, de la seva eficàcia. L’uruguaià i el madrileny són, molt probablement, els millors davanters de Segona Divisió.

Paco Jémez (Las Palmas de Gran Canaria, 1970) dirigia fins fa dos mesos el Rayo Vallecano, rival d’aquest diumenge (16 h, #Vamos) dels blanc-i-blaus. El tècnic conversa amb l’ARA sobre dos futbolistes a qui va dirigir a Vallecas, Raúl de Tomás i Embarba, que ara juguen en un Espanyol que va estar a prop de dirigir el 2016.

Diuen que abans de morir veus una mena de pel·lícula que sintetitza la teva vida. No ho sé:mai no m’he mort. Però diumenge, a pocs metres de la meva localitat, una mala percepció em va fer veure una síntesi semblant sobre el nostre futur immediat. Perdíem el partit i ens enfonsàvem a la classificació de manera que molt abans d’acabar la competició ja érem equip de Segona. Vaig veure com després d’un esprint disputat amb un defensa el nostre heroi, el nostre salvador, anava coix i amb les mans demanava el canvi. En la mateixa parcel·la del camp en la qual no fa tant es va lesionar Matías Vargas. En la mateixa parcel·la de camp per on va sortir la pilota abans del no penal de Marc Roca. Una parcel·la que, pel que sembla, concentra moltes energies. Però tornem a la tragèdia nonada. Ens estem jugant la vida, la tenim encomanada a Raúl de Tomás, sabem que acabarà marcant i… es lesiona. No pot ser. Pànic silenciós a l’estadi. Jo donant cop de puny al seient (no hi pot haver club més desgraciat que nosaltres!). Però no! Només era un canvi de botes! Assaig general d’una tragèdia.

Any nou, vida nova. O més ben dit, decisions encertades, per a un Espanyol al qual el 2020 li està anant força bé. En bona mesura, gràcies a un seguit de canvis dràstics que han servit per sacsejar una entitat que espera allunyar-se del calvari amb l'última revolució xinesa. “No escatimarem esforços, aviat sortirem d’aquesta situació”, va anunciar Chen Yansheng al desembre, a la junta d’accionistes de l’Espanyol. Aquella premonició no era gratuïta, sinó una declaració d’intencions basada en plans reals. O el que és el mateix: en un canvi en la política esportiva que ha de servir, com a mínim, per salvar el curs actual i evitar el descens.

Que ningú no s’espanti: no faré cap dissertació sobre el clàssic de Gilles Deleuze. Tampoc no faré referència al principi de variació d’Eugenio Trías, el filòsof català més important dels últims cinquanta anys. I perico, tot sigui dit: lògic, tractant-se del “filòsof dels límits”. Ni em referiré a l’etern retorn nietzscheà. Perquè aquí hem vingut a parlar de futbol. Tot i que aquests conceptes -“diferència i repetició”, “variació”, “etern retorn”- són ben útils per explicar aquest club. S’assembla -sense ser el mateix- al que, en versió cinematogràfica popular, en diem “el dia de la marmota”.

Amb més ofici que vistositat, l’Espanyol no ha fallat a l’estadi de Matapiñonera, on ha eliminat el San Sebastián de los Reyes (0-2). El conjunt blanc-i-blau s’ha classificat pels setzens de final en un partit decidit per l’encert dels seus dos puntes: Calleri, que s’ha reivindicat, i Raúl de Tomás, que només ha necessitat 24 minuts per anotar el seu primer gol com a espanyolista el dia del seu debut. Bones notícies per a Abelardo Fernández, que veu com l’augment de la competència a la punta d’atac afina l’encert golejador de dos davanters, a qui necessitarà i molt a la segona part de la temporada. El tècnic asturià ha plantejat un onze força reconeixible, amb diversos teòrics titulars per intentar donar continuïtat als nous mecanismes i, de passada, evitar un possible ensurt en forma d’eliminació de la Copa.