Quan va publicar-se el calendari d’aquesta Lliga, els aficionats de l’Espanyol van advertir, amb cert recel, que el segon dels derbis d’enguany estava programat a només tres jornades per al final. És a dir, que podia ser un partit clau en la lluita per la permanència. Alguns seguidors blaugranes, per la seva banda, somiaven amb la possibilitat de tornar a conquerir el títol al camp de l’etern rival ciutadà, com ja va passar el 2023.

En condicions normals, en aquest text es parlaria de com el Barça va passar-s’ho pipa contra un Espanyol impotent en el seu retorn a Montjuïc quinze anys després. De com el pla inicial de Manolo González, que va apostar per un 4-1-4-1 amb Bauza de pivot, va fer aigües en una mitja hora inicial letal dels locals, que no van perdonar tres errors defensius visitants. De com de diferent van saber jugar els dos equips amb el fora de joc: dos defenses periquitos el van trencar clarament en els dos primers gols locals, mentre que la posició avançada de la punta de la bota d’Omar i l’espatlla de Jofre van impedir que dos gols visitants pugessin al marcador… i ja són nou els gols anul·lats contra el Barça aquest curs pel mateix motiu.

Una de les millors coses que va fer Joan Laporta en la seva primera etapa com a president del Barça va ser plantar cara als grups radicals, especialment els Boixos Nois. No van desaparèixer, però la seva presència, almenys als partits com a local, quedava diluïda i havien d’entrar a l’estadi dispersats, sense simbologia ni la capacitat de coerció que tenien com a grup.

Una habitació qualsevol d'un adolescent gironí, en què bufandes del Girona i del Barça comparteixen espai a les parets. El noi obre un calaix i hi troba, ben plegades, les dues samarretes. Després d'uns segons d'incertesa, escull la blanc-i-vermella. "Ha arribat el partit somiat", proclama la veu de l'espot promocional del nou derbi català, tal com el van batejar els de Montilivi, el 2017, coincidint amb el primer duel entre les dues entitats. Aquest 2024, i amb els de Míchel Sánchez aspirant a la segona posició que ocupen els de Xavi Hernández, de la qual tan sols els separen un parell de punts, el missatge ha canviat: "A Girona, del Girona". El partit començarà aquest dissabte a les 18.30 h i es podrà seguir en directe per DAZN i també a l'ARA.

Els dos únics equips catalans de Primera Divisió, el Girona, colíder de la Lliga, i el Barça, tercer a quatre punts, que s'enfronten aquest diumenge a Montjuïc, van fer quatre operacions de mercat, l'estiu passat. El conjunt de Xavi Hernández va endur-se una peça capital de Montilivi, el migcampista Oriol Romeu. Va pagar-ne la clàusula de rescissió. Romeu no hi ha encaixat del tot, al Barça, on alguns el critiquen. També va lligar el préstec de Pau Víctor per al seu filial, de qui és el màxim golejador amb deu gols, quedant-se una opció de compra. Cap a Girona van fer les maletes, en qualitat de cedits, Eric Garcia, titular indiscutible, i Pablo Torre, que no disposa de gaires oportunitats i té un present incert. Garcia podrà jugar el derbi de diumenge, perquè no té clàusula de la por, una condició que sí que té Torre, que no hi serà.

Cornellà-El Prat va viure al derbi de diumenge la nit més fosca. Més enllà de la frustració esportiva que va suposar la derrota davant del Barça, que complica encara més les opcions de permanència de l’Espanyol a Primera, la invasió de camp per part de seguidors blanc-i-blaus mentre els jugadors blaugranes celebraven el títol de Lliga fent una rotllana al mig del camp és un incident molt greu que s’ha convertit en una taca en l’historial d’un estadi que torna a viure un estat de crispació per la situació institucional i esportiva del club.

El juliol del 2020 el Barça va clavar la ganivetada definitiva a l’Espanyol, que va confirmar al Camp Nou un descens que feia mesos que havia assumit. Tretze anys abans, al mateix escenari, un doblet de Raúl Tamudo, en una nit que es recorda com el Tamudazo, va privar el Barça d’una Lliga que ja acariciava. Al derbi d’aquest diumenge, a l’RCDE Stadium (21 h, M. LaLiga), hi tornarà a haver molt més que tres punts en joc: serà una final per als dos equips, encara que un entrebanc seria molt més traumàtic per a l'Espanyol. El Barça, que ja fa setmanes que olora el títol, vol proclamar-se campió de Lliga al feu de l’etern rival. 

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) defineix el terme tòpic com una “expressió trivial emprada sistemàticament en el mateix sentit”. En futbol, la creació de tòpics ha estat una tendència recurrent entre les diferents aficions, especialment a l’hora de referir-se –amb to de mofa o bé simplement per degradar-ne el prestigi– a entitats amb qui mantenen una rivalitat aferrissada. El derbi barceloní per excel·lència no n’és una excepció. Moltes de les frases que pronunciaran aquesta setmana els adeptes del Barça i de l’Espanyol és probable que siguin relats inexactes o, directament, falsos. Per això sempre és bo mirar les dades.

Quinze anys després del Tamudazo i tretze després del doblet d’Iván de la Peña, l’Espanyol ha tornat a saber què és puntuar al Camp Nou. Un privilegi força escàs per als espanyolistes, que amb prou feines han sumat algun punt en cinc dels 22 derbis de Lliga disputats al feu culer en el segle XXI (0-0 el 2005, 2-2 el 2007, 0-0 el 2008, 1-2 el 2009 i 1-1 aquest 2022). L’Espanyol ha tornat a causar sensació en un escenari de nivell l’últim dia de l’any: després d’acomiadar el 2021 amb una remuntada a Mestalla, tanca un 2022 amb un empat de mèrit en un partit de resistència marcat per l’efectivitat espanyolista a les dues àrees. 

Els derbis segueixen sent un territori desconegut per molt que l'exploris. Segueixen passant els anys i el derbi de Barcelona deixa nous episodis per mantenir viva una rivalitat centenària entre aficions que sempre ho veuen tot diferent. Més de 100 anys de derbis, un escenari massa sucós per a Mateu Lahoz, que ha decidit convertir-se en l'estrella ensenyant targetes a tort i a dret i fent perdre els papers als uns i als altres (1-1). Ja ho havia fet al Mundial, l'àrbitre valencià, això de posar d'acord equips rivals a l'hora de criticar la seva gestió dels partits. Avui ha acabat molt més enfadada la parròquia blaugrana, frustrada un cop i un altre amb decisions difícils d'entendre. El derbi que havia de certificar que el Barça tancava l'any al capdamunt de la classificació ha acabat convertit en una olla de grills.

Nens amb el xandall de l’Europa amuntegats a la tanca del camp, drets, en incessant moviment, picant la xapa metàl·lica, entonant els càntics dels Eskapulats. Les escales de formigó plenes de gent mal asseguda i gent dreta. I ningú rondinava. Ni una sola queixa dels aficionats perquè la canalla s’assegués o perquè el veí estava pràcticament a sobre teu. El Nou Sardenya no és el Liceu, ni l’aroma que s'hi respirava diumenge era el d’un escenari sibarita de gurmet. En el derbi entre l’Europa i el Sant Andreu s’hi respirava futbol del de tota la vida, més real, més palpable, més mundà.

Sergi Darder sap què són els derbis, viscuts des del prisma de l’Espanyol des dels catorze anys. Potser per això el migcampista d’Artà, que ja va ser un dels jugadors blanc-i-blaus més destacats al partit de la primera volta al Camp Nou, va tornar a ser el millor dels de Vicente Moreno a Cornellà-El Prat. El mallorquí va mostrar el camí a seguir i va firmar un partit força complet que va arrodonir amb un gol i una assistència. 

De la crònica de Valentí Castanys Dova (Barcelona, 1898-1965) al setmanari Xut! (26-XI-1930). Portada de la revista Imatges (25-XI-1930) amb foto de Gabriel Casas Galobardes (Barcelona, 1892-1973) d’aquell partit. Portada del número-calendari de Xut! (1932) dibuixada per Ricard Opisso (Tarragona, 1880 - Barcelona, 1966). Castanys, Casas Galobardes i Opisso: tres clàssics del periodisme de l’amenitat en un partit memorable.

L’última vegada que l’estadi de l’Espanyol va acollir un derbi barceloní el covid amb prou feines sortia a les pàgines d’internacional dels diaris. Només era un virus que causava estralls a la Xina, país d’origen de Wu Lei, autor del 2-2 definitiu aquella nit de principis de gener del 2020. L’afició blanc-i-blava, que mesos després ploraria un descens en plena pandèmia, va marxar a casa feliç.

Cap davanter de l’actual plantilla del Barça millora els números de Raúl de Tomás. Les estadístiques registrades en aquesta Lliga situen el madrileny de l’Espanyol com el davanter que arriba al derbi en millor estat de forma. La lesió d’Ansu Fati, amb qui no es podrà enfrontar al Camp Nou, va propiciar l’estrena amb la selecció espanyola d’un ariet que disputarà el seu segon derbi com a blanc-i-blau amb ganes de treure's una espina: encara no sap què és puntuar contra el Barça, un equip al qual ha marcat un gol com a visitant (el març del 2019, amb el Rayo Vallecano). 

A Adrián Embarba (Madrid, 1992), no li agrada desenganxar-se de la pilota. L’extrem de l’Espanyol reivindica el futbol de carrer, on va aprendre a regatejar i a ser un futbolista atrevit i descarat. En una conversa amb l’ARA, recorda com va definir l’estil que el caracteritza des de petit i que voldrà exhibir al Camp Nou, un gran escenari on mai ha guanyat i que visitarà aquest dissabte en un derbi barceloní marcat pel bon moment de l'Espanyol i per l'arribada de Xavi Hernández a la banqueta del Barça.

"Hem autoritzat totes les banderes regionals menys la basca perquè no és una bandera regional. És una bandera separatista. És un insult. Abans de permetre exhibir aquesta bandera passaran per sobre del meu cadàver", accentuava, el maig del 1976, pocs mesos després de la mort de Franco, Manuel Fraga Iribarne, aleshores ministre d'Interior i vicepresident d'un govern farcit d'hereus de la dictadura. El 19 de gener del 1977, però, menys d'un any després, la ikurriña era hissada a la plaça de la Constitució de Sant Sebastià. Gràcies, en part decisiva, a un derbi de futbol entre la Reial Societat i l'Athletic que, ara farà 45 anys, va servir per recuperar la bandera d'un poble. Aquest dissabte, quasi un any després del que tocava per culpa del coronavirus, i amb les graderies de La Cartuja de Sevilla buides de gent i de color, un dels enfrontaments històrics amb més solera del futbol europeu viurà una edició especial amb motiu de la final de la Copa del Rei del 2020 (21.45 h, Telecinco i DAZN). L'Athletic de Marcelino busca el segon títol de la temporada després d'haver aixecat la Supercopa d'Espanya al gener. La Reial d'Imanol vol guanyar el seu primer trofeu des del 1987.

Montilivi acollirà aquest dissabte (18.15 h, GOL) un derbi català entre el Girona i l’Espanyol. Dos equips amb una forta dependència dels seus dos principals atacants. Cristhian Stuani i Raúl de Tomás són un autèntic privilegi per a dos clubs que viuen, en gran mesura, de la seva eficàcia. L’uruguaià i el madrileny són, molt probablement, els millors davanters de Segona Divisió.

L’èpica es va citar el dia de Reis al Camp Nou. Eye of the tiger de Survivor, sonava pels altaveus. Les jugadores del Barça sortien a escalfar. Una escena que es repeteix partit rere partit a l’Estadi Johan Cruyff, aquest cop es va donar en un escenari més imponent. Davant de més de 97.000 seients buits, les jugadores dirigides per Lluís Cortés van trepitjar la gespa del Camp Nou per primer cop en la història del femení blaugrana. Com ja va dir el seu tècnic a la prèvia, els Reis d’Orient els van portar un regal enorme. Commemorant els cinquanta anys del primer -i únic- partit de l’equip a l’estadi, el derbi contra l’Espanyol de la catorzena jornada de la Primera Iberdrola va canviar per un dia Sant Joan Despí per Barcelona.

Amb el pas dels anys, la gent seguirà parlant d’aquell derbi del 8 de juliol del 2020. El derbi en què el Barça va enviar a Segona un Espanyol que, de fet, s’hi ha posat tot sol, a la boca del llop (1-0). Però el destí va voler que el partit en què les matemàtiques ja no servien als periquitos més optimistes per somiar en la salvació fos al Camp Nou. I, ja que estarem com a mínim un any sense derbi, aquest va ser com els d’abans. Amb picabaralles, amb nervis, amb tensió. Li va faltar futbol, però un gol de Suárez va permetre al Barça continuar aspirant a la Lliga. Per a l’Espanyol hauria pogut ser pitjor, però els homes de Rufete van jugar amb el cor que els ha faltat durant els últims mesos.